dijous, 30 d’agost de 2007

L'autèntic rostre de la policia lingüística

No sé quin desgraciat va qualificar en temps del primer "Pacte de Progrés" de les Illes (1999-2003), les mesures fetes pel govern autonòmic per la normalització del català d'instauració d'una "policia lingüística". Era una gracieta típica d'un d'aquests (molts) psicòpates que després d'una llarga carrera d'activisme en pro de la cultura catalana, pateix un girament de cervell. El girament és més greu com més aquest mateix psicòpata encara es proclama defensor de la cultura catalana. O quan altres psicòpates són capaços de canviar els papers de víctima i botxí i afirmen que volen salvar la cultura catalana de caure en mans dels 'radicals identitaris'.

Després d'aquest proemi psicològic, reflexionem ara sobre el valor que l'esmentat psicòpata donava a la "policia lingüística".

I reflexionem-hi sobre dos casos d'una policia lingüística real, aplicada a una normalització lingüística real:

- Actuació realitzada per la Guàrdia Civil a Ondara (la Marina Alta). Uns agents de la Guàrdia Civil en una acció rutinària de posar multes de trànsit, comminaren a un dels multats a ajustar-se a la normativa lingüística oficial. Els agents de la policia lingüística recordaren a Xavi Pons (regidor d'Ondara pel Bloc) que "com que és a Espanya té l'obligació de parlar en castellà".

- Actuació realitzada per la Guàrdia Civil a Palma (Mallorca). Uns agents de la Guàrdia Civil recorden a una traductora i intèrpret d'àrab i amazic les seves obligacions lingüístiques: "A mi no me hables en catalán Hasta que no hables en cristiano no vas a pasar. Tengo que saber a dónde vas y como no te entiendo -porque hablas raro-, no te puedo dejar pasar. Así que... tú decides!". La traductora, Saïda Saddouki, no va accedir a la petició lingüística de l'agent, la van fer esperar mitja hora i es va quedar sense feina. L'endemà hi va haver de tornar. Ara la traductora ja parlava en castellà, però no la van deixar de totes formes i li van recordar de nou que "el català no és una llengua". Els aclariments lingüístics van continuar: "A mi me parece vergonzoso que seas de otro país y defiendas un idioma que ni siquiera existe, porque unos se lo han inventado y, encima, vienes tú a defenderlo! (...) Lo que me faltaba: una mora catalanista! (...) Si quieres el catalán pues quedaté con él! (...) Sabes que aquí no hay nada que odiemos más como ese maldito idioma y posturas como la tuya!".

El Bloc Nacionalista Valencià i el Bloc Cultural Balear s'han fet càrrec, respectivament, dels dos casos. El Bloc farà a través del Grup de Convergència i Unió al Congrés dels Diputats una pregunta al Congrés. L'Obra Cultural Balear ha posat el cas en mans d'un advocat.

divendres, 24 d’agost de 2007

Sam Harris critica la condescendència de la revista Nature amb l'obscurantisme religiós

L'assagista nord-americà Sam Harris ha escrit una lletra a la revista Nature, publicada en el número d'aquesta setmana. El motiu de la lletra de Harris són dos articles publicats en els darrers mesos sobre la relació entre ciència i religió. El primer article, de Francis Collins ("Builing Bridges"), explicava la seva conversió al cristianisme: "On a beautiful fall day, as I was hiking in the Cascade Mountains... the majesty and beauty of God's creation overwhelmed my resistance. As I rounded a corner and saw a beautiful and unexpected frozen waterfall, hundreds of feet high, I knew the search was over. The next morning, I knelt in the dewy grass as the sun rose and surrendered to Jesus Christ". Per Harris el mateix text mostra la disconformitat entre les dues "formes de coneixement". Al capdavall, el lligam entre les Cascade Mountains i Jesucrist és d'origen purament cultural: si Collins hagués pujat en una altra cultura ho hauria agraït a qualsevol altre ésser mitològic.

El segon article al qual fa referència Sam Harris és "Beyond the trouble relationship", de Ziauddin Sardar. Per Sardar, l'Islam constitueix "intrinsically rational world view", i per tant es troba en perfecta harmonia amb la ciència.

Ara bé, si Collins té raó, Sardar s'equivoca. L'Islam considera Jesús un profeta, però considera també idolatria fer com fa Collins, qui "surrendered to Jesus Christ".

Una altra contradicció. Per exemple, Frank Tipler va publicar no fa gaire 'The Physics of Christianity', un llibre que vol mostrar la plausibilitat d'afirmacions cristianes com la mort i resurrecció de Jesús (que continuaria viu, als 2007 anys d'edat) i la immortalitat de l'ànima humana i la futura resurrecció de la carn. La idea bàsica és similar als qui consideren plausible que el nostre planeta no sigui més que un experiment biològic d'una ultracivilització extraterrestre. Si els responem que no tenim proves d'això, ens diuen que els experimentadors (Déu i els seus àngels) passen desapercebuts per la seva immensa discreció...

I ara l'altra pota d'aquesta contradicció. Se'ns afirma que 'Quantum Physics Confirms Islam'. Bé aquesta és l'estratègia justament contrària a les dels "Young Earth Creationists" dels EUA. Uns neguen les evidències (sempre relatives, sempre revisables) de la ciència natural i la mateixa capacitat de saber de l'ésser humà, per afirmar la veracitat d'un text religiós concret d'un de tants pobles que habitaven l'Àsia Menor en el I mileni a.C. Els altres giren i regiren un text religiós escrit per un poble en expansió fa uns 12 o 13 segles per tal de fer-lo coincidir amb les versions 'Readers' Digest' de les físiques planckiana i einsteniana.

La pressió de la irracionalitat és massa forta per alguns. Aquests alguns, temerosos de seguir el camí de Servet o de Bruno, s'afanyen a 'negociar' amb els obscurantistes. Com feia Kopernik amb els luterans de Königsberg: 'si em deixeu publicar el llibre jo ja hi posaré en pròleg per dir que es tracta d'un simple sistema matemàtic i no d'una descripció de relacions reals del Sol, la Terra i els planetes'. Deixeu-me una paradeta, semblen dir, i us diré a tot que sí: a l'existència de Déu, a la resurrecció de tal o tal personatge, o al càstic infernal i etern de tal o tal impietós racionalista.

Sí, sí. Alguns direu que la religió és un producte d'un sistema social de producció concret i que és inútil lluitar-hi si no es lluita (i no hi ha persperctives de lluita) contra aquell sistema material. Bé, no posem el carro davant els bous. Però, de debò, que hem d'acceptar com una fatalitat la fi de la Il·lustració? No és aquesta atitud la mateixa que contempla amb passivitat la destrucció del medi natural, la substitució lingüística o l'assimilació nacional?

Harris és dels qui posa el carro davant els bous. N'hi ha prou amb llegir-ne els llibres. També participa, voluntàriament o no, en la justificació ideològica de l'agressió imperialista nord-americana contra el poble àrab.

Tot això darrer és cert. Però Harris fa un comentari interessant: "Perhaps there are occasions where public intellectuals must proclaim the teachings of Islam to be perfectly in harmony with scientific naturalism. But let us not do so, just yet, in the world's foremost scientific journal". Aquest 'just yet', 'no encara' és un advertiment...

dimarts, 21 d’agost de 2007

El darrer crim del tripartit: segrest d'un tauró i intent d'esqualicidi

[To de broma]

To de broma, sí. Però què podem pensar d'un tripartit que es planteja reintroduir el llop al Pirineu i que alhora retira taurons de les platges catalanes?

L'enrenou generat pel tauró de la Platja del Miracle tenia difícil solució. Una proposta no-intervencionista hauria deixat fer i deixat passar. Sí que és cert que això implicava connectar tròficament banyistes i tauró. Però donada l'espècie i, sobretot, donat l'estat aparent de desorientació de l'especímen en qüestió, el risc era suportable... Sobretot, suportable, si analitzem el compte de morts i el compte d'imprudències comeses pels mateixos banyistes (submarinistes i windsurfistes) al llarg del litoral continental i insular del nostre país.

On sí van haver ferits va ser en l'espectacular captura d'ahir del tauró en qüestió. Tants de cursos de zoologia i a l'hora de la veritat hom s'oblida de la textura denticulada de la pell d'aquestes bèsties, i se'l va a caçar amb els braços i el tors nus! El tauró que ja havia defugit als agents del tripartit els dies anteriors, s'hi va resistir. Llàstima que no tinguessin kubotans, a prop.

Els mitjans de comunicació propers i llagoters al tripartit han narrat l'odissea consegüent del tauró. Al tauró no el podien deixar en pau en el seu medi, i ara no el deixen en pau en la seva agonia. El tripartit no podia permetre's l'escena d'una matança del tauró davant dels banyistes tarragonins. I el malagraït del tauró ara no els neda prou. El tripartit tem un segon acte vital de sobirania que li esclati a la cara. Ja em veig a Carod en un segon compromís.

diumenge, 19 d’agost de 2007

La jihad de Manuel Pimentel

Manuel Pimentel era un d'aquells 'rostres humans' de l'aznarisme, un conservador-compassiu (era ministre de treball o una cosa semblant), que mostrava un suposat costat 'democrata-cristià' o 'social-cristià' del Partido Popular. Com si el PP, el PSOE, el Partit Republicà, el Partit Demòcrata, el Partit Conservador o el Partit Laborista tinguessin més costat que el de fer costat a la classe que representen.

Bé, en tot cas, avui l'entrevisten a El Periódico i ens deixa anar:

"Ara caminem cap a un món en què, per exemple, ser musulmà està perseguit. Jo no tinc cap problema amb els musulmans, em sembla una cosa tan bonica i digna com ser budista o catòlic".

Resulta curiosa la solidaritat aquesta entre cristians i musulmans. Com curioses resulten les amistats que té un Miró i Ardévol entre els lectors de l'Alcorà. Religions que s'han fet la guitza durant tants segles, que han esquinçat la Mediterrània fins a convertir-la en aquesta regió del planeta, avui completament (neo)colonitzada, ara van plegats en cimeres internacionals, on el Vaticà vota amb els més intransigents règims islàmics (Aràbia Saudita, Iran i Pakistan, per aquest ordre).

La persecució contra els musulmans, d'altra banda, qui l'alimenta? La Santa Aliança entre la dreta cristiana nord-americana i els elements pro-israelians domina l'administració nord-americana des de l'any 2001. La suposada persecució i difamació de l'islamisme la generen els 'think tanks' neo-conservadors, cristians, jueus i, oh paradoxa, també alguns ateus i lliure-pensadors. Aquests 'think tanks' situen en el fonamentalisme islàmic la clau de tots els mals i la finestra a la més hòrrida reacció. Prou sabem a on porta l'obscurantisme religiós. Però potser més perillosos que els taliban de torn són els que financen els taliban, amb capital que ha anat sortint de Nova York i d'Islamabad, de Londres i de Riad, de Teheran i...

El senyor Pimentel diu que "caminem cap a un món en què, per exemple, ser musulmà està perseguit". No ho sabem. En tot cas caminem en un món en què, per exemple, ser cristià és perseguit a les Moluques o ser iezidi és perseguit a Mesopotàmia,... i els perseguidors, en aquests exemples, són musulmans.

Els 'think tanks' abans esmentats acostumen a ser molt bel·ligerants contra tot aquell que sospiten que simpatitza amb la 'causa islàmica'. Quan aquesta atitud la troben en un cristià o en un jueu ràpidament salten a la iugular amb l'acusació de 'dhimmi', fent referència a l'estatus que tenen els no-musulmans en els estats islàmics, i que suposadament aquests simpatitzants de l'islamisme assumiran amb alegria en l'adveniment del Califat Islàmic. Aquesta acusació, és clar, amaga una trampa. En el fons fa el joc al debat que centra les pugnes mundials en una pugna entre l'Islam i Israel, i de la qual ningú no podria substreure's. Qui no és pro-israelià, acaba fent conferències 'relativitzadores' del pogrom hitlerià sota la protecció d'un règim islàmic qualsevol, i si no es converteix a l'islam sembla acceptar el destí del 'dhimmi'. Qui no és pro-islàmic, acaba confessant la convicció en el Poble Elegit i assum la condició de 'golem'...

La pugna és una altra. Però per amagar-la ja va bé la religió. A ningú no se li acudiria parlar políticament de Catalunya com a país cristià, o parlar dels Països Cristians, però és ben comú en el llenguatge polític parlar dels països musulmans o del món islàmic. Ens diuen els comentaristes en qüestió que això ho fan perquè l'islamisme és un sistema social i no merament religiós. Això ens ho diuen alhora que defensen que el cristianisme és un sistema merament religiós, oblidant el caràcter de terratinent suprem de l'Església Romana o el mateix fet que encara el seu capdavanter té el rang de 'cap d'estat'. En tot cas, els comentaristes en qüestió alimenten els arguments del fonamentalisme islàmic, basat també en la pertinença indiscutible musulmana (l'apostasia és delicte) de totes les persones dels arbitràriament definits països islàmics (amb l'excepció dels qui siguin pujats per raons familiars en les religions tolerades com el cristianisme, el judaïsme o el mazdeïsme). Si se segueix aquesta lògica el Califat Universal seria qüestió de dècades... I llavors ja veuríem qui seria el perseguit i qui no.

És fàcil desanimar-se veure la capitulació de determinades esquerres davant els embats de l'irracionalisme religiós o metafísic. Sembla com si, des dels anys 1980, s'hagués revertit la corrent històrica llegada de la Il·lustració i ens haguéssim d'enfonsar en una nova barbàrie... La capitulació d'esquerres i d'altres ex-racionalistes davant la religió i fenòmens paral·lels no és casual. La religió serveix per relligar les contradiccions i oposicions entre classes i fornir meravelloses 'unitats de destí': una eina més per alimentar la màquina dels beneficis, i de l'explotació dels 'recursos humans i naturals'. Qui gosarà d'oposar-se a l'explotador si ens diuen que l'ha nomenat el Profeta en persona?

diumenge, 12 d’agost de 2007

Lluís Maria Xirinacs s'immola contra l'ocupació de Catalunya

La trajectòria activista de Lluís Maria Xirinacs (*Barcelona, 1932) ha acabat fa unes hores quan decidí d'immolar-se "en un acte de sobirania". Fa més de quaranta anys, Xirinacs renuncià a la paga que l'estat espanyol atorgava als capellans catòlics. Empresonat repetides vegades per l'estat espanyol entre 1972 i 2005, va protagonitzar plantades per l'amnistia davant la Presó Model de Barcelona (1976) i per la sobirania a la Plaça Sant Jaume (2000), va convertir-se en el senador més votat de l'estat espanyol (1977) i encapçalà la llista del BEAN a Barcelona el 1979, va denunciar incansablement la manipulació que de la religió i de la no-violència feien els qui volien coartar la llibertat dels pobles o col·laborar vergonyantment amb l'opressor.

El text següent el deixà Xirinacs en el seu despatx de la Fundació Randa de Barcelona. L'enemic el llegeix ara i el reprodueix a la seva premsa, i pensa, sens dubte: "se'ns ha escapat!".

"En ple ús de les meves facultats
marxo
perquè vull acabar els meus dies
en la soledat i el silenci.
Si em voleu fer feliç
no em busqueu.
Si algú em troba
li prego que,
estigui jo com estigui,
no vulgui ell pertorbar
la meva soledat
i el meu silenci.
Gràcies!



ACTE DE SOBIRANIA

He viscut esclau setanta-cinc anys
en uns Països Catalans
ocupats per Espanya, per França (i per Itàlia)
des de fa segles.
He viscut lluitant contra aquesta esclavitud
tots els anys de la meva vida adulta.
Una nació esclava, com un individu esclau,
és una vergonya de la humanitat i de l’univers.
Però una nació mai no serà lliure
si els seus fills no volen arriscar
llur vida en el seu alliberament i defensa.
Amics, accepteu-me
aquest final absolut victoriós
de la meva contesa,
per contrapuntar la covardia
dels nostres líders, massificadors del poble.
Avui la meva nació
esdevé sobirana absoluta en mi.
Ells han perdut un esclau.
ella és una mica més lliure,
perquè jo sóc en vosaltres, amics!

Lluís M. Xirinacs i Damians
Barcelona, 6 d’agost de 2007"

dissabte, 11 d’agost de 2007

Les autoritats mexicanes mantenen segrestats quatre catalans que visitaven Oaxaca

El govern usurpador de Mèxic és corrupte. Però el més greu és que no pot controlar la corrupció immensa dels seus aparells "de seguretat". En tot cas és una corrupció institucional, que serveix per reprimir qualsevol moviment social, per tèbies que siguin les seves reivindicacions.

En aquest comunicat quatre catalans expliquen que des del 5 d'agost es troben retinguts en un centre d'internament d'immigrants per anar indocumentats. Val a dir que anaven indocumentats perquè un grup parapolicial els va arrabassar documents i diners.

L'ús repressor i terroritzador dels serveis "d'immigració" per part de les autoritats mexicanes s'assembla molt a l'ús que en fan les autoritats dels Estats Units, que també han protagonitzat nombroses retencions de ciutadans catalans per motius polítics i extra-polítics (com aconseguir 'mordidas'). I el més irònic de tot és després sentir al president usurpador de Mèxic o al president-golem dels Estats Units que volen afavorir la lliure circulació de persones i capitals entre els dos països i amb l'exterior, o que demanen "amnisties" als immigrants "il·legals".

Certament que no hem de caure en la trampa de denunciar la corrupció i arbitrarietat del govern mexicà, tot comparant-los amb una suposada transparència i legalitat dels governs de la Unió Europea. Perquè si a la UE hi hagués hagut una Oaxaca, transparència i legalitat ja s'haurien anat a fer nones.

dimecres, 8 d’agost de 2007

L'origen del brot de febre aftosa d'Anglaterra podria trobar-se en preparats vírics per la confecció de vacunes

Virologia: Ja tenim la «serp veterinària» de l'estiu. El recent brot de febre aftosa a Surrey omple titulars en el pansit mes d'agost i encara més n'ha d'omplir a mesura que es confirma que l'origen del brot es trobaria, paradoxalment, en una planta de producció de vacunes. No és tan sols la premsa anglesa la qui parla, sinó l'europea i mundial en general, ja que són molts els països (inclòs, el nostre) on hi haurà efectes en forma de controls, retencions d'animals i de productes alimentaris, etc. Més que el brot de febre aftosa en sí i el risc, sempre lleu, de contagis en humans, el que preocupa a productors i autoritats veterinàries i alimentàries és la reclassificació de territoris quant al seu estatus respecte a la febre aftosa. En efecte, d'acord amb els reports de l'Organització Mundial de Sanitat Animal (OIE) el món es divideix en (1) zones lliures de febre aftosa sense necessitat de vacunació, (2) zones lliures de febre aftosa gràcies a la vacunació i (3) zones afectades per febre aftosa. La qüestió de vacuna de febre aftosa és, altrament, complexa. D'una banda és necessària per fer passar un territori de l'estat (3) al (2). Però com que les proves serològiques no distingeixen els virus actius dels vacunals (virus inactivats), es fa imperativa una distinció entre les zones (1) i les zones (2), i les darreres aspiren a passar a la primera categoria tan aviat com sigui possible (i de vegades abans, i tot). En la recerca sobre vacunes de febre aftosa el primer objectiu ha estat l'obtenció de vacunes serològicament discriminables (que no fessin confondre bestiar vacunat amb bestiar infectat). L'actual brot d'Anglaterra, si té l'origen a la planta de Pirbright, tindrà sens dubte efectes en l'orientació d'aquestes recerques.

La febre aftosa i el seu virus

La febre aftosa (aphtae epizooticae, food-and-mouth disease) és una malaltia vírica produïda per un aftovirus que afecta sobretot rumiants i també porcs. En aquests animals és altament contagiosa i en alguns brots es presenta amb una alta mortalitat. Si bé normalment es registra en animals domèstics no es pot perdre de vista que cèrvols i animals similars poden constituir un reservori salvatge pel virus. D'altres mamífers poden veure's afectats, si bé els éssers humans rarament són infectats (per exemple, el darrer cas reportat d'infecció en humans a Gran Bretanya data del 1967).

El nom de malaltia de peülla-boca prové de la simptomatologia de la infecció. La febre es presenta tan sols durants els primers 2-3 dies, i són més duradors (en la mesura que l'animal sigui viu) els símptomes bucals i podals, en forma d'ampolles.

Els aftovirus que provoquen la febre aftosa es poden classificar en set serotipus (distingibles a través dels anticossos que generen): A, O, C, SAT 1, SAT 2, SAT 3 i Asia 1. Pertanyen al grup dels picornavirus, i per tant es presenten en forma de partícules víriques sense membrana lipídica, amb una coberta proteica de forma icosahèdrica i d'un diàmetre de 27-30 nm. El genoma aftoviral és relativament gran per aquest tipus de virus (unes 8.200 parelles de bases), però segueix el patró de molècula única i linial, i amb la informació disposada de forma que és directament traduïble a proteïna. Per fer aquesta traducció, és clar, la partícula vírica ha d'infectar primer una cèl·lula: adhesió a la membrana cel·lular, alliberament a l'interior de la cèl·lula del genoma víric; replicació i traducció del genoma víric; ensamblatge dels àcids nucleics i proteïnes virals en noves partícules; lisi cel·lular i alliberament de les noves partícules víriques generades.




Electromicrografia d'una cèl·lula infectada i carregada de partícules víriques d'aftovirus.

El caràcter altament contagiós de la febre aftosa i la seva gravetat potencial l'ha convertir en una de les infeccions veterinàries que més controls i mesures requereix. Això fa que la classificació oficial d'un territori d'acord amb el seu estatus respecte la febre aftosa tingui conseqüències més que notables en la facilitat o dificultat de realitzar exportacions.

Pel que fa a les vacunes una primera dificultat rau en que no hi ha protecció creuada entre els set serotips coneguts. Així, a efectes pràctics, són necessàries set vacunes diferents, si bé normalment un mateix territori no ha estat exposat més que a un parell o tres de serotips. També dins de cada serotip hi ha soques diferents que poden respondre de manera diversa a una vacuna. Les primeres vacunes desenvolupades es basaven en la inactivació d'aftovirus, de forma que fossin capaços de desencadenar una resposta immunitària en l'animal inoculat però no la malaltia. Les vacunes inactivades, però, impliquen un risc segons el mecanisme d'inactivació i, des dels anys 1970, hom ha anat desenvolupant vacunes basades en proteïnes víriques individuals. El 1981 es desenvolupà als EUA una d'aquestes vacunes on la proteïna en qüestió era sintetitzada per bacteris modificats genèticament: de fet aquesta fou la primera vacuna pràctica que resultava de l'enginyeria genètica. En l'actualitat són aquestes "vacunes recombinants" les que es fan servir en la prevenció de la febre aftosa.

El brot de febre aftosa de Surrey

Tothom té en ment les escenes viscudes l'estiu del 2001 amb l'anterior brot de febre aftosa. La crisi provocà pèrdues per valor de 8.000 milions de dòlars i també afectà notablement el turisme, per la desinformació de les autoritats i pel groguisme d'una premsa que magnificava els riscos per la població humana. Anecdòticament hom recorda aquelles catifes per on calia netejar-se bé la planta de les sabates no fos cas que els aftovirus s'hi refugiessin amb vistes per escampar-se a les més llunyanes contrades.

Per aquell record el Departament d'Ambient, Alimentació i Afer Rurals (DEFRA) extrema la vigilància. El 2 d'agost, demà farà una setmana, hom va reportar símptomes preocupants en una explotació bovina d'engreix a Normandy, Surrey, propietat de Derrick i Roger Pride. L'explotació fou aïllada. L'endemà es confirmaren les sospites: uns 60 caps eren infectats per aftovirus O. L'aftovirus O és, al capdavall, el serotip més habitual i el més estès per Europa, Àfrica i Àsia. Però el dissabte dia 4 s'evidenciava que el virus de Normandy era una soca similar a "O1 BFS67". Aquesta soca fou la responsable del gran brot del 1967, també escaigut a Anglaterra, i és sobre ella que s'hi fabriquen vacunes.


En el camp de l'esquerra pasturaven els animals de l'explotació on es declarà inicialment el brot el passat 2 d'agost

El brot de Normandy obligà a realitzar tests a explotacions relacionades amb els animals dels Pride. A Elstead (Surrey), el 5 d'agost es detectava un positiu en una vaca d'una altra explotació vinculada a la de Normandy. Això obligà a crear un nou perímetre al voltant d'aquesta altra localitat. A començaments d'aquesta setmana hom trobava altres positius a Surrey, i s'immobilitzaven animals procedents de la zona i exportats a diverses localitats d'Anglaterra i del continent. Així el Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya ha immobilitzat 48 explotacions ramaderes, una mesura que ha estat titllada d'exagerada. En tot cas per Joves Agricultors i Ramaders de Catalunya (JARC) cal evitar crear alarmes infundades.

Les autoritats irlandeses (republicanes i unionistes) han tancat l'illa a les exportacions de bestiar boví, carn fresca i llet no-pasteuritzada, i també han disposat la introducció de mesures desinfectants en ports i aeroports. Les autoritats canadenques han optat per suspendre les importacions de ramat de qualsevol espècie del Regne Units (Irlanda del Nord inclosa). Al Japó i als Estats Units, on la car bovina britànica ja té prohibida l'entrada d'habitud, s'ha ampliat la prohibició a l'entrada de porcs i de productes porcins.

Som, per tant, davant d'un problema ramader i veterinari, i no tant amb un problema d'alimentació i, molt menys encara, sanitari. És clar que això no impedeix que les guerres de posicions entre mercats nacionals no s'afuin en circumstàncies tan llamineres.

La possible implicació de la planta de Pirbright

Ja el 4 d'agost s'identificava la soca de Normandy com a propera serològicament i genèticament a la O1 BFS67. Aquesta soca ja d'entrada fa ferum més a vacuna que als virus salvatges que corren per l'Europa continental. Per acabar-ho d'adobar el Laboratori de Pirbright (Surrey), un dels quatre autoritzats a tot Europa per la fabricació de vacunes de febre aftosa, es troba a tan sols 4 km de Normandy.

El laboratori de Pirbright inclou instal·lacions de l'Institute for Animal Health i de la companyia privada Merial.

Del diumenge dia 5 al dimarts dia 7, un equip multidisciplinari i interministerial (Health and Safety Executive, DEFRA, Directori de Medicines Veterinàries, Agència Ambiental, etc.) s'hi va posar a la tasca d'examinar possibles fallides de seguretat que haguessin provocat la transmissió de virus de Pirbright a les explotacions afectades de Surrey. En un report concís de 5 pàgines oferien una reflexió preliminar.

Els experts procedeixen de diferents àmbits. Uns són coneixedors de la realitat i de la normativa del treball amb virus altament infecciosos, d'altres són familiaritzats amb els sistemes de control que garanteixen el confinament de les atmosferes on es treballen amb aquests patògens, d'altres coneixen els processos de fabricació de vacunes i la normativa general sobre producció de medicaments veterinaris i, a la fi, uns altres són posats en la qüestió de la gestió de residus en instal·lacions d'aquesta mena.

Legalment la referència principal és l'Ordre de Patògens Animals Especificats, del 1998, que és la que estableix la normativa de permissos per treballar, entre molts d'altres, amb aftovirus. D'altra banda hi ha la normativa lligada al treball amb organismes modificats genèticament (en aquest cas, bacteris) que són els produeixen les proteïnes aftovirals que integraran la formulació vacunal.

En tot cas la investigació s'ha de centrar en la soca activa O1 BFS67 i en els treballs fets entre el 14 i el 25 de juliol. La data s'ha calculat suposant uns períodes d'incubació de 8-19 dies. Les inspeccions a Pirbright consistien en revisar els registres corresponents a aquestes dates i examinar el funcionament dels sistemes de control.

Com era d'esperar hom trobà que, efectivament, s'hi treballa amb O1 BFS67 i de forma rutinària. A Merial (la part privada del centre) es produïren uns 10.000 litres de suspensió de virus de O1 BFS67 en el decurs del període 14-25 de juliol. Paral·lelament a l'IAH, al centre públic, s'empraven un 10 mL (és a dir 1 milionèssima part de la producció) en experiments, base de la producció científica sobre aftovirus del laboratori de Pirbright.

Quines serien les possibles vies de sortida del virus del laboratori? El report n'examina tres:

- via aèria. Aquesta és la via més controlada i els experts no han trobat indicis de cap fallida dels sistemes de control ni hi ha reportat cap accident. L'aire procedent de les àrees de treball amb aftovirus és filtrat prèviament amb filtres HEPA (d'alta eficiència de detenció de partícules). D'altra banda el règim de vents habitual a Surrey i durant aquells dies en concret fa difícil pensar en una transmissió aèria directa de Pirbright a Normandy.

- via aquosa. Els residus líquids de Pirbright són tractats per dos sistemes, un corresponent a la unitat aïllada de l'animalari, i l'altre corresponent a tota la resta del centre. El de l'animalari empra un procés d'inactivació tèrmica, que va funcionar normalment durant els dies estudiats, i que seria suficient per destruir els aftovirus excretats pels animals infectats experimentalment. L'altre sistema empra un procés d'inactivació química. Les inspeccions van trobar en aquest segon sistema alguns problemes de filtracions, que es podrien haver agreujat amb les fortes pluges i inundacions que es van viure la segona quinzena de juliol. No obstant això sembla difícil que una fuita contaminada amb aftovirus actius pogués arribar a contactar directament amb la granja de Normandy.

- via humana. En un principi sembla la més probable. Els experts han parlat amb empleats, examinats els registres d'entrades i de sortides, etc.

Les investigacions encara han de confirmar genèticament la identitat entre els virus del brot de Normandy i els virus produïts a Pirbright. La combinació d'una fuita d'aigües contaminades i el transport accidental, ni que sigui a través de les rodes d'un cotxe que xafen un bassal de la vora del laboratori i roden per l'A324 fins a Normandy camí d'Aldershot (mapa), no és descabellada.

Lligams:

- Initial report on potential breaches to biosecurity at Pirbright site, del Health and Safety Executive britànic.

dijous, 2 d’agost de 2007

De sogres i gendres

Diuen que hem de respectar la pressumpció d'innocència. Presumim-hi, doncs, d'innocència. Però que la innocència no ens faci perdre el gust per la novel·la negra. Aquest gènere, tan propi del segle XX, s'ha cultivat a casa nostra amb resultats desiguals. Potser això s'explica perquè la realitat supera la ficció. Aturem-nos si no en aquesta lumpenburgesia barcelonina, amb un peu en els negocis bruts i l'altre en negocis ja blanquejats. Vegem-la actuar amb 'piqueresca', vegem-la tractar amb màfies caucàsiques i uràliques. És a dir, obrim els diaris i consultem les pàgines de notícies d'internet.

La cosa aquests dies va de sogres i gendres.

El gendre d'un conegut ex-rector de la Universitat de Barcelona (conegut per deixar-hi entrar la policia per reprimir estudiants protestataris) ha estat implicat per la trama de permissos de residència que la Sots-delegació del Govern (espanyol i de Zapatero) concedia a membres de fraternitats georgianes. Respectem la pressumpció d'innocència. Al capdavall cal reconèixer-li al sogre en qüestió uns mèrits científics contrastables... mèrits que ressaltaven millor en una universitat que havia drenat els elements "desafectes". El gendre no tants mèrits científics ni acadèmics: l'espanyolisme de la seva generació ja mostra uns signes de degeneració que fan poc recomanable atansar-s'hi gaire. En tot cas no sembla que el gendre sigui un "peix gros" de la trama georgiano-barcelonina. Però fa gràcia trobar-hi el nom barrejat en aquestes coses.

El sogre d'un conegut directiu d'un club polisportiu de Barcelona (conegut per endollar-hi cunyats de coordenades ideològiques teòricament oposades) s'ha vist implicat en un escàndol de 'guant blanc', de "victim-less crime". El sogre en qüestió comparteix trajectòria política amb el sogre del paràgraf anterior. Sense trair mai aquesta trajectòria ells i la seva descendència s'han sabut integrar a la reforma i àdhuc impulsar-hi una contrareforma. L'escàndol en qüestió ha somogut lés tranquiles ànimes dels empresaris que fan negoci no ja de l'explotació dels treballadors sinó de la sinistralitat i de les malalties diverses d'aquests mateixos treballadors. Tots molt honestos, això sí, tret d'una poma podrida. L'avarícia de la poma putrefacta no es conformava amb els canals lucratius legals i legalitzats. Volia més.

Mafiosos de fraternitats caucasianes i mafiosos de sots-delegacions provincials de governs colonials. Empresaris corruptes que cometen delictes i inspectors teledirigits que investiguen selectivament els mateixos delictes. Operacions policials "de neteja" que ofereixen els caps virtuals d'uns poca-vergonyes de tant en tant, perquè xalem una estona i ens pensem que la justícia és cega.

dimecres, 1 d’agost de 2007

Els tribunals condemnen el Departament d'Interior per provar de sabotejar la manifestació per l'habitatge del passat 30 de setembre

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, òrgan suprem de l'administració colonial de justícia al Principat, ha condemnat el Departament d'Interior de la Generalitat de Catalunya (llavors en mans de M. Tura) per les obstruccions que va imposar a una manifestació convocada per reivindicar el dret de l'habitatge.

La manifestació s'havia convocat pel 30 de setembre del 2006. L'organització convocadora, VdeVivienda, ja n'havia fet difusió mesos abans i va comunicar-la oficialment a les autoritats dins els 15 dies de termini. La Direcció General de Seguretat havia de respondre en les 72 hores prèvies de la data i hora sol·licitades: si no deia res... qui tacet placet. El cas és que, en un intent de boicotejar la manifestació, la Direcció General de Seguretat va ordenar el canvi de recorregut el dia 29 de setembre. El canvi de recorregut no era gens innocent ja que impedia que els manifestants després de baixar per Via Laietana pugessin a la Plaça Sant Jaume.

L'estira-i-arronsa previsiblement continuarà, però, ja que el 6 d'octubre s'ha convocat una nova manifestació amb el mateix perfil.

- Més informació.