dimarts, 24 de juliol de 2012

No li digueu rescat, digueu-li ajut

Lo bo de l'Oceania que ens ha tocat viure és que, en comparació a 1984, el nostre "Inner Party" és menys liberal (en el sentit medieval del terme) i més discret (en el sentit modern del terme) envers "l'Outer Party". La thinkpolice és més laxa, també cal dir-ho. Pels "proletaris", tant hi fa, però "l'Outer Party" hauria d'apreciar aquestes diferències. Tot i amb tot, el doublethink i el doublespeak són igualment essencials, tant a Oceania com a Euràsia, tant el 1984 com el 2012. No li dieu rescat. L'Alcover-Moll defineix rescat com "acció de rescatar; allò qué es paga com a preu per rescatar algú o alguna cosa". Rescatar, d'altra banda, vol dir "alliberar o recobrar una persona o cosa pagant un preu per ella". Per vies etimològiques paral·leles, rescatar i recuperar vindrien del "recaptare" llatí. Potser ben mirat, no van tan fora d'osques en evitar el mot "rescat". Rescat, en l'argot político-financera, ha esdevingut una disfemisme, necessitat, doncs, d'un eufemisme. Hom rescata allò que ha quedat captiu, per exemple captiu de deutes impagables. Per tant, els rescatats s'estimen més ésser coneguts com a "perceptors d'una línia atractiva de crèdit" o "sol·licitadors d'un ajut de liquiditat". En l'Alcover-Moll, el segon exemple històric de "rescat" és el més actual de tots: "Sots pena de perdre lo catiu e lo rescat".

diumenge, 22 de juliol de 2012

El foc de l'Empordà

Després dels greus focs a l'interior del País Valencià, la indignació assenyalà les retallades en matèria de prevenció dels focs forestals. Però els focs forestals no únicament són un problema de medi natural. Quan s'apropen, com ho feren en aquella ocasió, i ara a l'Empordà, a nuclis habitats, esdevenen un problema de seguretat. I encara més quan afecten infrastructures de comunicació. En aquest sentit, és un símbol que hagi quedat tallada la comunicació entre l'Empordà i el Rosselló, entre el Principat i els Comtats, entre la Catalunya de Rajoy i la Catalunya d'Hollande. Les víctimes, els morts, els ferits, segurament no entraran en les estadístiques del dèficit ni d'uns pressupostos merament comptables. Tota la culpa anirà a la natura, a la casualitat, als elements... Com deia aquell monarca castellà: "vaig enviar l'Armada Invencible a lluitar contra els anglesos no contra els elements". En Felip II és ben viu.

dimecres, 18 de juliol de 2012

Lucrar-se

Ahir dèiem que qualsevol salari d'un alt directiu és una gran "estalvi", segons fonts de la Conselleria de Turisme, ja que, al capdavall, per molt que guanyi encara podria guanyar més. Fet i fet, en segons quins àmbits, l'any vinent guanyarà més, amb la qual cosa el salari de l'any en curs és un "estalvi". Avui sabem, per fonts del Departament d'Interior, que els qui ocupen naus industrials abandonades per fer-ne un ús industrial en el camp del reciclatge, es "lucren". Per tant, segons fons del Departament d'Interior (el conseller, ni més ni menys), com que es lucren, és justificat desallotjar-los en nom del dret de la propietat. Veig que el blogger avui fa figa, i no sé si guardarà aquest missatge. En tot cas, és simptomàtic. Les morterades que guanyen els "elegits" són "estalvi", mentre que els quatre duros que fan els treballadors de l'economia "informal" són "lucre". Que baixi Sant George Orwell i ho vegi. Mentrestant, continua la macrooperació contra els vaguistes del 29-M. Avui era el torn de Sabadell. No hi ha dubte que per tal de garantir els seus "estalvis", la burgesia ha decidit posar fi a tota forma de "lucre" de la classe treballadora.

dimarts, 17 de juliol de 2012

84.200 €: un estalvi considerable per dirigir un aeroport sense avions

Si el trio ZAZ hagués continuat la sèrie paròdica de "Airport" amb un aeroport sense avions, presidit per una escultura de "l'Home-Avió" dedicada a l'ideador d'aital aeroport, bo i afegint un acte d'inauguració que fes referència al fet que, en temps de l'Imperi Romà, tampoc no n'hi havia (d'avions), i esquitxat amb una desídia absoluta per aconseguir que hi aterrin avions (com si fos lo de menos en un aeroport) ens hauríem fet un tip de riure. Però no és cap film. És la realitat. Una realitat que s'acompanya d'un sonor "QUE SE JODAN". L'austeritat, en temps de l'Imperi Romà, era considerada just el contrari de la corrupció (de la molície, de la malàkia, per dir-ho en grec). Avui, però, són absolutament compatibles. Vivim en l'estat de l'austerrupció. S'ha fet públic que Joan García Salas, director de l'Aeroport en qüestió, cobra cada any 84.200 €. Des de la Conselleria de Cultura, Turisme i Esports, se'ns diu que això és "un gran estalvi". Evidentment, podria cobrar molt més. La diferència, doncs, és un "gran estalvi". És una llàstima que aquest argument no hagi servit per mantindre el lloc de treball a un milió llarg de treballadors, la majoria dels quals hauran d'esperar a set anys de vaques grasses (si mai arriben) per veure una quantitat anual com la citada.

dissabte, 14 de juliol de 2012

Lectures sabàtiques (I) - El quart punt del programa de setembre del canceller Von Bethmann Hollweg

En el 1961 Fritz Fischer va publicar "Griff nach der Weltmacht: Die Kriegzielpolitik des kaiserlichen Deutschland 1914–1918", obra en la qual s'exposava, entre d'altres coses, els resultats d'una recerca de gairebé una dècada en els arxius de l'Imperi Alemany. Entre els documents que Fischer va trobar hi ha un pla o programa, datat en el setembre del 1914, que assenyala els objectius del govern alemany en la Gran Guerra que tot just havia començat. El programa era un memoràndum o esborrany, adreçat a o redactat per alts responsables de la Cancelleria imperial. Enumera sis objectius individuals de la guerra ("Ziele des Krieges im einzelnen"), sobre França (1), Bèlgica (2), Luxemburg (3), les colònies (5) i Holanda (6). El quart punt diu així:

4. Es ist zu erreichen die Gründung eines mitteleuropäischen Wirtschaftsverbandes durch gemeinsame Zollabmachungen, unter Einschluß von Frankreich, Belgien, Holland, Dänemark, Österreich-Ungarn, Polen und eventl. Italien, Schweden und Norwegen. Dieser Verband, wohl ohne gemeinsame konstitutionelle Spitze, unter äußerlicher Gleichberechtigung seiner Mitglieder, aber tatsächlich unter deutscher Führung, muß die wirtschaftliche Vorherrschaft Deutschlands über Mitteleuropa stabilisieren.

(4. Cal assolir la fundació d'una unió econòmica de l'Europa Central mitjançant un acords duaners comuns, amb la inclusió de França, Bèlgica, Holanda, Dinamarca, Àustria-Hongria, Polònia i eventualment Itàlia, Suècia i Noruega. Aquesta unió, sense cap eix constitucional comú, sota una igualtat externa de dret dels seus membres, però de fet sota una direcció europea, ha d'estabilitzar l'hegemonia econòmica d'Alemanya damunt de l'Europa Central).

divendres, 13 de juliol de 2012

Andrea Fabra i l'odi de classe

El concepte de "casta política" adquireix unes proporcions mastodòntiques en pensar en la casta (o clan) dels Fabra de Castelló. La Diputació n'és el jardí, però això no els impedeix disposar de tentacles en les Corts i en el Congreso. Andrea Fabra, la filla de l'actual patriarca, començà el seu cursus honorum als 25 anys, de senadora. Ahir aplaudia fervorosament els anuncis de Mariano Rajoy al Congrés. Un contrast amb la ministra Elsa Fornero, que plorava mentre desgranava unes mesures anàlogues. Fabra aplaudia fervorosament i, per comptes de llàgrimes, cridava "Sí, señor, Sí, señor". I reblava, mentre s'anunciava més retallades en la prestació per desocupació: "Que se jodan". Els treballadors, amb feina o sense, "que es fotin", pensa l'il·lustre diputada. Ja té nassos que les expressions d'odi classista més dures provinguin de les castes dominants. Aquesta gentola que s'amaga darrere d'unes llistes tancades i barrades, que viu dels contactes familiars i de la fervorosa adhesió a un dels dos partits dinàstics, viu molt i molt bé. I, tanmateix, són ells els qui més odien als altres, als qui els fan la feina, de la plus-valor dels quals es manté tot el tinglado. També a l'antiga Roma no hi havia res de més menyspreable per als grans (i petits) patricis que la condició servil. O, en la Catalunya feudal, res no era més blasmable que la condició de remença. Algú potser voldria que Fabra fos més semblant a Fornero. Mal fet. L'odi de classe (bidireccional o unidireccional) és inevitable en una societat dividida en classes. Com deia l'Ovidi, "a tu t'estranya molt, que jo et tingui mania".

diumenge, 8 de juliol de 2012

La nit dels projectes urbanístics vivents

La nostra és una era tan crepuscular, que se'ns ha fet de nit. I encara queda un tros per l'albada futura. És una nit de malsons i de zombies. "Brains", clamen els zombies. "More brains". Però de matèria grisa no en troben ni per miracle. Així que es veuen forçar a digerir de nou les neurones que ja s'havien empassat. Després del col·lapse (encara no completat) de la bonbolla especulativa-financera-immobiliària, els més esperançats consideraven que els zombies (si més no, els zombies més dolents) eren morts i enterrats... Finito. Caput. Els zombies supervivents anunciaven "reformes" a tort i a dret, i en el 2008 arribaren a prometre'ns una "refundació del capitalisme". Se'ns menjarien el cervell de manera sostenible, respectuosa i municipal. No han passat quatre anys, i els zombies enterrats tornen. Així apareixen notícies inquietants sobre la represa del Pla Caufec, ni que sigui una represa parcial. La pintada en el local, encara tancat i barrat, de Porta Barcelona, recorda que el "No al Pla Caufec" és ara també, sobretot, un "Ni Muts Ni a la Gàbia" contra la repressió personalitzada a un moviment veïnal de masses. És possible que els anuncis al voltant del concurs de creditors de Sacresa i la voluntat dels creditors de tirar endavant el pla no sigui més que un farol. Però és possible que tampoc no ho sigui. També en el cas d'EuroVegas, els terminis inicials sobre la decisió del projecte s'han allargat. La Vegas Sands Corporation té problemes per engalipar inversors. No obstant això, la pròpia tensió del projecte ja comença a fer aparició en l'especulació de terrenys. Al Prat de Llobregat, especialment, saben com aquesta tensió especulativa comporta sovint la deslocalització d'empreses. Alhora, l'administració, en fer ús del mecanisme d'expropiacions mostra una voluntat de vehicular els beneficis que el tinglado d'EuroVegas podria arribar a generar encara que no s'instal·lés ni el més mínim casino. Precisament, la plataforma Aturem EuroVegas explicarà quina és la situació actual d'amenaces sobre els espais agrícoles i naturals del Delta del Llobregat en un acte a l'aire lliure a la Rambla de la Mercè. Serà el dimecres 11, a les 19h.