dijous, 30 d’abril de 2015

Matar [multar, empresonar] el missatger

La premsa reacciona de manera gairebé unànime contra la proposta del ministre (espanyol, de Justícia) Català de multar els mitjans que publiquin 'filtracions' de sumaris judicials dels quals s'hagi declarat el secret 'processal'. Diuen que això seria "matar el missatger", en referència a una voluntat de silenciar els casos de corrupció, si més no, fins que no passi la temporada electoral.

No és cas únic. A vuit persones les volen empresonar per ser missatgers del descontentament popular davant dels "ajustaments" pressupostaris. Mentrestant, la pressió policial contra qualsevol "missatger" de malestar social o de propostes col·lectives creix a tot arreu.

dimarts, 28 d’abril de 2015

La Junta Electoral de Zona aprova les nou candidatures presentades a Esplugues

Ja podem llegir el llistat de candidatures proclamades per la Junta Electoral de Sant Feliu de Llobregat.

Els nou alcaldables d'esplugues són Pilar Díaz (PSC-CP), Lídia Ibáñez (ICV-ME-AS CAT-E), Laura Benito (C's), Oriol Torras (ERC-GxE-Avancem-AM), Julián Carrasco (Canviem Esplugues), Sergi Oliveras (CUP-PA), Jaime Padilla (PxC), Albert Comellas (CiU) i Mercè Haro (PP).

La CUP-PA presenta llistes a Corbera (Albert Cañellas), Esparraguera (Aleix Escursell), Gelida (Susanna Costa), Molins (Roger Castillo) i Sant Joan Despí (Jordi Farré).

Pel que fa a la Zona Electoral de l'Hospitalet de Llobregat, la CUP-PA presenta candidatures a Gavà (CUP-PA-Capgirem Gavà, amb Jordi Casanova i Mireia Valentí de caps de llista), a l'Hospitalet mateix (amb l'independent Khristian Giménez com a cap de llista) i a Sant Boi (Gent de Sant Boi-CUP-PA, amb Lucía Pérez de cap de llista). Al Prat de Llobregat, la llista d'Alternativa d'Esquerres (AE-EP) l'encapçalen Pedro Mercadé i Lola Gutiérrez.

dijous, 23 d’abril de 2015

Les candidatures d'Esplugues - 24 de maig del 2015

Podem llegir les candidatures postulades a les eleccions municipals:
- 1. Partit dels Socialistes de Catalunya-Candidatura de Progrés (PSC-CP).
- 2. Iniciativa per Catalunya Verds-Moviment d'Esquerres-Alternativa Socialista-Entesa (ICV-ME-AS CAT-E).
- 3. Ciudadanos-Partido de la Ciudadanía (C's).
- 4. Esquerra Republicana de Catalunya-Gent per Esplugues-Avancem-Acord (ERC-GxE-Avancem-AM).
- 5. Canviem Esplugues (CE).
- 6. Candidatura d'Unitat Popular-Poble Actiu (CUP-PA).
- 7. Plataforma per Catalunya (PxC).
- 8. Convergència i Unió (CiU).
- 9. Partido Popular (P.P.).

dimecres, 15 d’abril de 2015

El liberalisme europeu s'enfronta a Google

La comissaria de Competència de la Unió Europea, Margrethe Vestager, adscrita al grup liberal-reformista, és la cara visible d'una represa de l'ofensiva comunitària contra les pràctiques de Google Inc. Alguns han remarcat la paradoxa que liberals europeus ataquin les pràctiques d'una corporació privada. Però Vestager encarna el sector més esquerranós (Det Radikale Venstre) d'aquesta família ideològica. A més, els factors geopolítics fan difícil mantindre l'ortodòxia del "deixar-fer-deixar-passar".

Fins ara, la Comissió Europea havia provat d'arribar a negociacions amb l'empresa californiana. El canvi d'Almunia a Vestager ha accelerat un curs previsible. Fonamentat en les lleis europees de competència, el plec de càrrecs contra Google assenyalà especialment l'abús de poder i la discriminació dels competidors. La sanció corresponent podria ser de 6.600 milions de dòlars. Hi ha el precedent de la causa que la Comissió Federal de Comerç menà als Estats Units contra les pràctiques de Google, tancada el 2013. Aquella causa no prosperà perquè, a grans trets, Google no té cap obligació de convertir els seus motors de cerca en eines públicament neutrals.

dimarts, 14 d’abril de 2015

Eliminar accents, dieresis, apostrofs, punts volats de geminacio, ces trencades i guionets

Fa uns dies, Toni Soler proposava leliminacio daccents i dieresis en un article al seu blog. La proposta es interessant, pero caldria dur-la al seu extrem. Seguintne lesperit, proposem remoure també apostrofs, els punts volats de les eles geminades, les ces trencades i els guionets. Probablement, aquesta mesura requeriria tambe una transformacio del digraf "ll" per "lh". Per coherencia, tambe podriem transformar "ny" en "nh". Un altre canvi, es l'adopcio de "sh" pel so "S", mentre que en altres funcions la "x" seria substituida per "gz" (o "ks").

Amb aquesta simplificacio, tot quedaria reduit als seguents caracters:
- lletres: a, b, c, d, e, f, g, h, i, j, k, l, m, n, o, p, q, r, s, t, u, v, w, z.
- signes de puntuacio: reduits a ",", ";", ":", ".", les pròpies cometes i els guions denumeracio

Segurament, podriem tambe eliminar alguna lletra mes. La "v" i la "w" son prescindibles, si mes no en barceloni.

Ens quedarien doncs 22 lletres. Si reduim els signes de puntuacio al punt, la coma i l'espai, tot quedaria encara mes. 25 caracters i prou (sense majuscules).

Fem una prova

catalans,
interpretant el sentiment i els anels del poble que ens acaba de donar el seu sufragi, proclamo la republica catalana com estat integrant de la federacio iberica. dacord amb el president de la republica federal espanyola senyor nicet alcala zamora, amb el qual em ratificat els acords presos en el pacte de sant sebastia, em faig carrec probisionalment de les funcions de president del govern de catalunha, esperant que el poble espanhol i el catala expressaran quina es en aquests moments llur boluntat.

dijous, 9 d’abril de 2015

La quarta guerra mundial

Hi ha un discurs que ara es demana si la situació actual del gihadisme es pot descriure de "tercera guerra mundial". Des del nord-atlantisme, hom s'estima més per parlar de "cinquena guerra mundial". La primera seria una guerra contra el particularisme imperial, marcat per la deslleialtat del Kàiser. La segona seria una guerra contra el particularisme nacional, marcat per la deslleialtat de Hitler. La tercera, freda, fou una guerra contra el particularisme ideològic, marcat per la deslleialtat encarnada en la Unió Soviètica. Ara, la quarta, seria una guerra contra el particularisme religiós, marcat per la deslleialtat encarnada pel gihadisme radical.

Aquesta visió no és del tot compartida. Perquè les tres primeres serien guerres internes (intrajafètiques). La quarta tindria un component extern a la "civilització occidental". Però les detencions de persones d'aquesta matriu etnoreligiosa convertides al gihadisme radical fan ara vessar tinta sobre totes aquestes interpretacions. Va tindre un efecte afeblidor el Concili Vaticà Segon? L'antropologia boasiana ha destarotat la tradició científica anterior? Les ideologies de l'enveja i del ressentiment no s'han vist animades per la crisi del 2008?

dijous, 2 d’abril de 2015

Construïm: la radicalitat de la moderació

En aquest guirigall de primeres persones del plural, "Construïm" es presenta com la primera personal del plural moderador. És moderada davant del "procés independentista" de Catalunya-Principat. I també és moderada davant dels processos constituents. És la moderació de l'home seriós davant del "populisme identitàri" i del "populisme demagògic". És la moderació que depèn ara de la decisió final que prengui la Unió Democràtica de Catalunya (UDC) i de Josep Antoni Duran Lleida en particular.

Els moderats tenen la dificultat de combinar el seu "confederalisme" amb la realitat de l'opressió nacional. De combinar la idea de "tots anem el mateix vaixell" amb la realitat de la lluita (força unidireccional) de classes. Com que són moderats també en el seus objectius, l'horitzó confederal és compatible amb l'acceptació de l'statu quo.

Tanta moderació embafa. I, com que és una moderació reaccionària, de resistència al canvi, atrau paradoxalment a elements radicals. Són els elements que consideren que no hi ha gaire res a conservar, perquè els canvis ja s'han produït. Ara cal revertir-los. Els radicals de la moderació junten elements teocràtics (catòlics, s'entén) amb un neoheteropatriarcalisme que té el regust típic de les "revoltes d'esclavistes".