dissabte, 26 de desembre de 2015

La territorialitat i com encarar-la

Durant molt de temps en l'esquerra independentista orgànica s'hi postulava una visió unitària de la lluita per la independència i el socialisme als Països Catalans. La idea de "ritmes diferents" despertava suspicàcies. Actualment, però, amb diferents nivells, hom veu la necessitat de no girar l'esquena als processos territorialitzats. La rigidesa territorial, no obstant, és ben present en els rengles independentistes principatins derivats del post-autonomisme. Per aquests rengles independentistes, la unitat del territori de l'actual CA de Catalunya és axiomàtica. És normal que sigui així, ja que aquests rengles no contemplen la "territorialitat" com una qüestió a debatre. No obstant, les anàlisis demoscòpiques (més enllà de resultats electorals) mostren com el territori de la CA de Catalunya pot ser segmentat a grans trets en dues unitats: el gros del territori (diguem-ne, Catalània) i les àrees metropolitanes de Barcelona i Tarragona-Reus (diguem-ne, Tabàrnia). Sectors ultraespanyolistes han fomentat aquest concepte "tabàrnic" per reivindicar la secessió interna (com a "comunitat autònoma" del "regne d'Espanya"). No obstant, una articulació territorial en aquest sentit podria ser beneficiosa per a la consecució d'un estat supracomarcal català, que vagi més enllà de les limitacions microstatals del Principat d'Andorra. Una "República Catalana" a "Catalània" té suports amples, majoritaris, amb un sistema de partits que ha conduït a la marginalitat al PPPSOEC's. En aquest territori, el català és nítidament llengua comuna, sense necessitats de "Súmates". La polaritat Catalània-Tabàrnia la veiem ara en la mateixa CUP, on el sector tabàrnic es troba potser massa acomplexat pel que diguin o deixin de dir els elements majoritaris de l'esquerra de les comarques respectives. Alhora, avançar en la constitució de blocs revolucionaris en ambdos unitats geopolítiques sembla més fàcil si es fa de manera coordinada que no de manera rígida. Les organitzacions que convenen, és clar, són d'àmbit nacional (de Països Catalans), però les plataformes i campanyes han d'adaptar-se a cada unitat geopolítica.

divendres, 25 de desembre de 2015

La importància de saber dir no

L'excessiu pes que hom ha donat al parlament autonòmic en el procés de constitució d'una República de Catalunya i Aran passa factura. Aquestes institucions autonòmiques són sotmeses a les lògiques del bloc constitucional del Regne d'Espanya. Alhora, són terreny adobat dels partits de la crostra autonomista, els qui en forma de CiU o de tripartit han regit (o fet veure que regien) els destins de la CA de Catalunya. Aquests partits i coalicions són acostumats als xantatges i als bescanvis de cromos. Darrerament, en aquest espai parlamentari s'han sentit intimidats per forces emergents, més o menys d'esquerres, i han anat a correcuita per assimilar-les. El desembre del 2013, per exemple, escenificaren un gran acord CiU, ERC, ICV-EUiA, CUP, ANC, Òmnium, etc., per tal de preparar un referèndum vinculant sobre la independència. Aquest acord suposava una preparació de més de deu mesos. El resultat fou una convocatòria diluïda, ja que algunes forces es rendiren a la sentència desfavorable del Tribunal Constitucional i d'altres procuraren de burlar-la. El resultat d'aquell N9N fou una participació modesta, però una majoria dels qui votaren s'expressaren per a un estat independent. Ara bé, CiU-ERC-CUP ho prengueren com un triomf. Això suposava una contradicció. Si el N9N havia estat un èxit, calia començar a posar fil a l'agulla cap a l'estat independent. Si no ho havia estat, calia plantejar-se les coses. No es va fer ni una cosa ni l'altra. Hom va dir que allò era la primera volta d'unes eleccions plebiscitàries. Per motius d'agenda i per l'exigència d'una "llista única", aquestes eleccions plebiscitàries trigaren gairebé deu mesos. Aquestes dilacions no obeïen a cap més objectiu que aïllar el moviment independentista de la societat i consolidar-hi un lideratge d'ordre. Cal saber dir "no" a aquest lideratge. Com també cal saber dir "no" a l'esquerra monàrquica que vol apuntalar l'estat dinàstic espanyol. No són dos "no" contradictoris, sinó complementaris. No són "no" que aturen res, sinó que permeten ensortir-nos d'un atzucac. I qui ha de dir "no"? La CUP? El dubtós cens de 3500 militants i simpatitzants de la CUP? El gros de votants de JxSí-CUP? Més aviat cal que aquest "no" sigui el més àmpliament compartit, perquè és un "no" que cal pronunciar no en institucions autonòmiques sinó en la construcció d'un poder instituent.

dilluns, 21 de desembre de 2015

Eleccions espanyoles 20D: què han fet els electors de la província de Barcelona

En les eleccions al Congrés del 20 de desembre del 2015 a la província de Barcelona, tenim 3.974.402 electors, dels quals:
- 1.109.443 s'han abstingut.
- 766.889 han votat En Comú Podem.
- 463.612 han votat el Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC).
- 412.540 han votat Esquerra Republicana de Catalunya-Catalunya Sí (ERC-CATSÍ).
- 386.143 han votat Ciutadans-Partido de la Ciudadanía (C's).
- 377.563 han votat Democràcia i Llibertat (DL, Convergència. Demòcrates. Reagrupament).
- 321.268 han votat Partido Popular (PP).
- 47.743 han votat Unió Democràtica de Catalunya (UDC).
- 34.270 han votat el Partit Animalista Contra el Maltractament Animal (PACMA).
- 18.126 han votat en blanc.
- 14.996 han fet vot nul.
- 10.588 han votat Recortes Cero-Grupo Verde (RC-GV).
- 5.859 han votat Unión Progreso y Democracia (UPyD).
- 5.363 han votat el Partit Comunista del Poble de Catalunya.

En les eleccions al Senat (amb un 99,94% escrutat) tenim:
- 1.241.389 s'han abstingut.
- 610.126 han votat Óscar Guardingo (En Comú).
- 557.072 han votat Maria Freixanet (En Comú).
- 538.663 han votat Santi Vidal (ERC-CATSÍ).
- 505.781 han votat Joan Comorera (En Comú).
- 443.333 han votat Carles Martí Jufresa (PSC-PSOE).
- 438.447 han votat Mireia Ingla (ERC-CATSÍ).
- 410.455 han votat Erika Torregrossa (PSC-PSOE).
- 397.187 han votat Francesc Xavier Grau Roig (PSC-PSOE).
- 392.933 han votat Miquel Àngel Escobar (DL).
- 371.134 han votat Jordi del Río i González (ERC-CATSÍ).
- 325.204 han votat Sílvia Requena (DL).
- 303.466 han votat Nuria Carreras Povill (PP).
- 290.215 han votat Javier Basso Roviralta (PP).
- 286.907 han votat Francisco Javier Alegre Buxeda (C's).
- 285.823 han votat Daniel Gracia Álvarez (PP).
- 276.119 han votat Glòria Freixa i Vilardell (DL).
- 250.487 han votat Nito Foncuberta (C's).
- 250.280 han votat Nuria Nadal Burgués (C's).
- 101.340 han votat en blanc.
- 78.139 han votat Alba García Roldán (PACMA).
- 70.820 han fet vot nul.
- 48.156 han votat Olga Eyre Estrada (PACMA).
- 46.944 han votat Julio Molinario i Valls (Unió.cat).
- 40.107 han votat Francisco Javier Martí Vallés (PACMA).
- 36.056 han votat Núria Rodríguez i Olivé (Unió.cat).
- 31.433 han votat Josep Lluis Fernandez i Burgui (Unió.cat).
- 22.733 han votat Arelis Coromoto Guaramato Diaz (RC-GV).
- 16.963 han votat Quim Boix (PCPC).
- 10.453 han votat Carlos Javier Silva Campañón (UPyD).
- 10.284 han votat Benito Muros Perfecto (RC-GV).
- 8.882 han votat Manuel Camuñas Gomez (RC-GV).
- 8.765 han votat Glòria Fontcuberta (PCPC).
- 8.394 han votat Buenaventura Ramos Bellés (PCPC).
- 7.184 han votat Miguel Rojo Bernabéu (UPyD).
- 6.669 han votat Ana Mariela Granada Granada (UPyD).

dimecres, 9 de desembre de 2015

La recuperació de l'Akatsuki: cinc anys de paciència per inserir un satèl·lit artificial a Venus

El 6 de desembre del 2010, va fallar la maniobra que havia d'inserir en l'òrbita de Venus la sonda japonesa あかつき, llençada el març anterior des del cosmòdrom de Tanegashima. L'Agència Espacial Nipona va decidir hivernar la sonda, deixar-la en òrbita heliocèntrica, i esperar cinc anys a un nou acostament de la sonda a Venus. S'hi feren ajustaments el novembre del 2011 i el juliol i setembre d'enguany. Finalment, la recuperació ha estat reixida, i l'Akatsuki entrà en l'òrbita de Venus aquest dilluns 7 de setembre. Una vegada adoptada l'òrbita definitiva, comença dos anys d'experiments científics que ajudaran a entendre millor el clima del nostre planeta germà.

Representació artística de l'Akatsuki, en el seu pas d'una òrbita heliocèntrica a una de citereocèntrica

La missió Akatsuki

Després del desencís de la Nozomi, que no va arribar a inserir-se en l'òrbita de Mart, l'Agència Espacial Japonesa tingué com a primer gran projecte de sonda interplanetària un mòdul orbital venusià. El pressupost de la missió era de 14,6 milers de milions de iens, sense comptar els 9,8 mil milions de iens que costaria el llençament.

El cos principal feia 1,45 x 1,04 x 1,44 m. Comptaria amb dos panells solars de 1,4 m2 cadascun, capaços d'oferir, quan la sonda fos en l'òrbita de Venus, uns 700 W de potència. La maniobrabilitat l'oferira un motor de 500 N d'hidrazina-N2O4, així com vuit motors de 23 N d'hidrazina i quatre motors de 3 N d'hidrazina. El sistema de comunicacióm constava d'un transponedor de 8 GHz, connectat a una antena plana de 1,6 m i a quatre antenes addicionals. La massa total de la nau en el llençament seria de 517,6 kg, dels quals 196,3 kg corresponien a propel·lents.

L'instrumental científic suposava una massa total de 34 kg, i constava de sis elements:
- la càmera de llum visible (552-777 nm).
- la càmara d'ultraviolat (UVI).
- la càmara d'infraroig d'ona llarga (LIR).
- una càmera de microones de 1000 nm (IR1).
- una càmera de microones de 2000 nm (IR2).
- un experiment de radioones.

El mes d'octubre del 2009, "The Planetary Society" i JAXA iniciaren una campanya de quatre mesos durant la qual hom podia enviar el seu nom i un missatge que fos carregat en l'Akatskuki. Els missatges serien impressos en plaques d'alumini, col·locades a bord de l'astronau. En total, participaren 260.214 persones, missatges incorporats en 90 plaques d'alumini. Tres d'aquestes plaques eren dedicades a Hatsune Miku, un dels "vocaloids" de Crypton Future Media.

Primer intent i maniobres de recuperació

La construcció de l'Akatsuki tingué lloc al Campus de Sagamihara. El 17 de març del 2010, la nau era transportada des de Sagamihara al Centre Espacial de Tanegashima, on arribà el 19 de març. El 4 de maig fou encapsulada en el carenat del cohet H-IIA, on també era encabit l'IKAROS. El 9 de maig el carenat era col·locat damunt del cohet H-IIA.

La data prevista de llançament era el 18 de maig. L'oratge obligà a endarrerir el llençament al dia 20, i efectivament tingué lloc llavors a les 21:58:22UTC.

Pel que fa a IKAROS, el 21 de maig era inserit en òrbita heliocèntrica. Es tractava de la primera nau propulsada principalment per vela solar, i començà el seu programa científic d'estudi del vent solar, de la pols còsmica i de l'explosions de raigs gamma, en l'entorn privilegiat del medi interplanetari.

L'Akatsuki, per la seva banda, entrava també en òrbita heliocèntrica, amb la vista posada amb una aproximació a Venus que tindria lloc el 6 de desembre del 2010.

El dia 6 de desembre, a les 23:49UTC, començà la ignició del motor de maniobra orbital. El motor havia d'estar actiu durant 12 minuts per tal que l'Akatsuki s'inserís en una òrbita venusina. El sistema de maniobra patí una errada, i el 8 de desembre, la JAXA confirmà que la inserció orbital no s'havia produït. El motor, per comptes de 12 minuts, hauria estat en marxa durant 3 minuts, en aturar-se degut a dipòsits salins acumulats damunt de la vàlvula que comunicava el tanc de pressurització d'heli i el tanc de combustible. Els sistemes de seguretat havien aturat el motor, salvant la nau.

La prioritat era aprofitar la finestra següent, encara que aquesta no tindria lloc sinó després de cinc anys. De moment, activaren els mecanismes d'hibernació. El 7 i el 14 de setembre del 2011, hom comprovà l'estat dels motors, identificant-ne quins havien quedat malmesos. L'octubre del 2011, hom alliberà 65 kg de NOx, que ja no eren aprofitables, amb la qual cosa es reduïa la massa de la nau. Es feren maniobres l'1 de novembre del 2011, i els dies 10 i 21 del mateix mes. Va caldre repensar la missió ja que la nova òrbita d'inserció no podia ser la mateixa. L'octubre del 2013, la nau inicià una lenta aproximació a Venus. Es feren quatre maniobres de correcció entre el 17 de juliol del 2015 i l'11 de setembre.

El 7 de desembre, s'activaren quatre motors durant 20 minuts, i l'Akatsuki entrà en l'òrbita de Venus. El març del 2016 adoptarà l'òrbita definitiva, amb un període 9 dies. L'òrabit actual té un periapsis de 400 km i un apopapsis de 440.000 km.

Els objectius científics

El març del 2016 començarà la part científica de la missió. Caldrà veure llavors fins quin punt han patit els instruments aquests cinc anys d'òrbita heliocèntrica (amb un periheli de 0,6 UA).

El satèl·lit prendrà dades de:
- les tempestes elèctriques (a través de la càmara LAC).
- els núvols alts (a través de la càmara LIR).
- la distribució del SO2 i altres gasos atmosfèrics (a través de la càmara d'ultraviolat).
- la radiació calorífica del sòl venusià i, en especial, dels volcans (a través de l'IR1).
- la radiació calorífica emesa per les capes baixes de la densa atmosfera venusina (a través de l'IR2).

dilluns, 7 de desembre de 2015

Eleccions regionals - què han fet els 342.593 inscrits de la Catalunya Nord en la primera volta

Dels 342.593 inscrits en el cens de la primera volta de les eleccions regionals (les primeres de la nova regió de Migjorn-Pirineus-Llenguadoc-Rosselló), tenim:
- 167.154 (48,79%) s'han abstingut.
- 69.688 (20,34%) han votat Louis Aliot, del Front National.
- 31.887 (9,31%) han votat Carole Delga, d'Unitat d'Esquerres.
- 29.084 (8,49%) han votat Dominique Reynié, d'Unitat de Dretes.
- 15.879 (4,63%) han votat Gérard Onesta, dels Verds.
- 5953 han votat Damien Lempereur.
- 5490 han votat Philippe Saurel.
- 4725 han votat en blanc.
- 3583 han votat nul.
- 3345 han votat Sandra Torremocha.
- 2334 han votat Christophe Cavard.
- 1258 han votat Yvan Hirmiris.
- 1115 han votat Gilles Fabre.
- 1098 han votat Jean-Claude Martinez.