Zooologia: William J. Ripple, Christopher Wolf, Jillian W. Gregg i Erik Joaquín Torres Romero publiquen a la revista BioScience un report especial que revisa les amenaces que el canvi climàtic suposa per a la fauna salvatge. Reconeixen d’entrada que el canvi climàtic no ha estat la causa principal de la pèrdua de biodiversitat i del declivi de poblacions d’animals salvatges. Ho han estat més aviat la sobreexplotació de recursos i l’alteració d’hàbitats. El canvi climàtic antropogènic podria ésser, segons Ripple el tercer factor d’amenaça per a la fauna. Els desplaçament de temperatura i de patrons meteorològics ja comencen a fer-se sentir com a amenaça global per als ecosistemes. La cadena de factors que en resulta afecta la reproducció, migració i supervivència de la fauna salvatges, sumant-se al declivi general. És cert, però, que algunes espècies poden resultar beneficiades del canvi climàtic, però això no compensa les alteracions en la fisiologia, comportament, cicle vital, distribució i interacció entre espècies. Això és especialment visible en episodis de mortaldat massiva associats a temperatures excessives, onades de calor, incendis forestals, sequeres o inundacions. No tots els grups zoològics són igualment sensibles, però quan l’amenaça es fa sentir en una simultaneïtat d’espècies la disrupció i el col·lapse poden afectar ecosistemes sencers. Ripple et al. fan ús de dues bases de dades biodiversitat d’accés públic per examinar dades corresponents a 70.814 espècies animals agrupades en 35 classes. Una d’aquestes bases de dades és la de la Unió Internacional per a la Conservació de la Natura (IUCN).
Ripple et al. posen una sèrie d’exemple d’amenaces que el canvi climàtic suposa per a la fauna silvestre
La valoració de l’amenaça climàtica
William J. Ripple és membre del Department of Forest Ecosystems and Society at Oregon State University i del Conservation Biology Institute (Corvallis, Oregon).
Christopher Wolf i Jillian W. Gregg són investigadors associats en ecosistemes terrestres del Conservation Biology Institute.
Erik Joaquín Torres-Romero és enginyer en biotecnologia de la Universidad Politécnica de Puebla i del Tecnológico Nacional de México.
Els autors agraeixen el suport parcial que han rebut de Roger Worthington. Torres-Romero agraeix la beca que rep de la Secretaría de Ciencia, Humanidades, Tecnología e Innovación de México.
L’article fou tramès a la revista BioScience el passat 28 de febrer, i fou acceptat l’11 d’abril.
Ripple et al. utilitzen el Catalogue of Life (CoL) com a font dels nombre d’espècies animals existents (i. e. no extingides) i descrites (i. e. amb nom científic) de diferents grups taxonòmics. Comparen aquest llistat general amb la Llista Vermella de l’IUCN per tal d’excloure’n aquelles espècies de les quals no hi ha dades suficients quant a la conservació, o bé aquelles que hom té per extingides (o extirpades del medi natural).
Obtenen, així, un llistat d’espècies animals valorades en la Llista Vermella de la IUCN. Dins d’aquesta llista consideren com a amenaçades aquelles que ocupen les categories de ‘vulnerable’, ‘en perill’ o ‘en perill crític’. Tenen en compte l’Esquema de Classificació d’Amenaces de la Llista Vermella per enumerar les espècies categoritzades sota una amenaça específica de canvi climàtic o de meteorologia severa. Val a dir que aquestes espècies típicament pateixen també altres tipus d’amenaces. Cal recordar, a més, que la valoració de la IUCN sol fer-se preferentment sobre espècies que se sospiten amenaçades.
En un futur, Ripple et al. proposen una modelització que tingui en compte aspectes filogenètics, geogràfics, de característiques, d’interacció amb altres amenaces i de correlació amb altres factors.
Animals en perill climàtic
Rippple et al. presenten una llista de 70.814 espècies animals que han estat avaluades en la Llista Vermella de l’IUCN sense caure en les categories de ‘dades insuficients’, ‘extingida en el medi salvatge’ o ‘extingida’. Això suposa tan sols el 5,5% de les 1.281.520 espècies animals descrites. Cal recordar que d’aquest milió llarg d’espècies descrites, 962.178 corresponen a insectes. De totes les 101 classes animals, tan sols 35 són representades en les 70.814 espècies avaluades. La diversitat animal existent a la Terra va segurament més enllà d’aquestes 101 classes i, en termes d’espècies, deu pujar a diversos milions.
De les 70.911 espècies de vertebrats enumerades al CoL, 51.512 són avaluades explícitament a la Llista Vermella de l’IUCN. Això suposa un 72,6% de cobertura.
Ben diferent és la situació dels animals invertebrats. De les 1.210.609 espècies catalogades, tan sols són avaluades en termes de conservació 19.302, és a dir un 1,6%.
De totes les espècies animals avaluades, el 23,9% es consideren sota l’amenaça d’extinció potencial. La Llista Vermella de la IUCN enumera 778 espècies recentment extingides, i 39 que ho han estat en el medi natural (és a dir, que tan sols sobreviuen exemplars en captivitat).
De totes les espècies animals avaluades a la Llista Vermella de l’IUCN, tan sols 3585 (un 5,1%) són considerades sota l’amenaça del canvi climàtic.
Ripple et al. analitzen aquest percentatge per a les diferents classes zoològiques. Han trobat que en sis classes zoològiques, un mínim del 25% de les espècies avaluades són amenaçades pel canvi climàtic. Es el cas dels Asteroidea (100%; amb 1 sola espècie avaluada), dels Merostomata (100% de 2 espècies avaluades), dels Hydrozoa (64% de les 14 espècies avaluades), dels Chilopoda (45% d’11 espècies avaluades), dels Anthozoa (35% de les 716 espècies avaluades) i dels Arachnida (26% de les 368 espècies avaluades).
De les espècies animals registrades sota l’amenaça climàtica hi ha 1774 espècies terrestres, 712 d’aigües continentals i 441 d’aigües marines. Les sequeres amenacen 1735 espècies; les alteracions d’hàbitat pel canvi climàtic a 1646 espècies; les tempestes o les inundacions a 924 espècies; i les temperatures extremes a 792 espècies.
Com que un augment de la temperatura mitjana té un efecte multiplicador sobre els esdeveniments meteorològics extrems, cal pensar que en els propers anys tendiran a augmentar les amenaces climàtiques sobre la fauna salvatge.
La Llista Vermella de la IUCN té un biaix taxonòmic. La majoria de les espècies són d’animals vertebrats, quan aquests suposen tan sols el 5,5% de les espècies animals catalogades. Així doncs, les xifres sobre espècies animals amenaçades pel canvi climàtic són una clara subestimació. És preocupant que entre els tàxons desatesos hi hagi espècies molt diferenciades evolutivament o endemismes de serralades alpines o d’illes.
Entre els tàxons desatesos hi ha els invertebrats marins. Els oceans reben de ple l’impacte del canvi climàtic en forma d’augment de la temperatura. Són els invertebrats bèntics (els del fons marí) els qui en són especialment vulnerables, ja que tenen una mobilitat limitada si els comparem amb els invertebrats que fan part del plàncton o del nècton. Si pensem en un phylum bèntic marí potser ens venen el cap els Bryozoa. De les més de 20.000 espècies catalogades de Bryozoa, no n’hi ha ni una que hagi estat avaluada en la Llista Vermella de la IUCN pel que fa al risc d’extinció. Com que la majoria de briozous són animals colonials calcificadors, qualsevol augment de la temperatura oceànica en perjudicaria la calcificació i el creixement.
Un altre grup típic d’animals dels bentos oceànic són els cucs tubícoles de la família dels serpúlids (dins del phylum dels anèl·lids). Aquests viuen dins de tubs de carbonat càlcic que normalment secreten ells mateixos. Moltes d’aquestes espècies construeixen esculls que fan d’hàbitat a una diversitat de vida marina. El canvi climàtic pot alterar la formació d’aquests tubs. De les 300 espècies catalogades de serpúlids tubícoles no n’hi ha cap que hagi estat avaluada en la Llista Vermella de la IUCN.
El panorama no és gaire millor en ecosistemes terrestres i d’aigües continentals. Hom ha calculat indirectament que gairebé la meitat de totes les espècies d’insectes que hi viuen seran extirpades de les regions actuals en el que queda de segle XXI. Comparativament, aquesta extirpació afectaria a una quarta part de les espècies de vertebrats.
El col·lapse de les poblacions d’animals salvatges
Ripple et al. consideren que el col·lapse de poblacions animals degut al canvi climàtic ja ha començat, i ho fa ja en un ampli rang de tàxons i de localitats. És un col·lapse silenciós, que amb prou feines hauria estat documentat.
Entre els casos documentats hi ha la caiguda del 90% de les poblacions de mol·luscs del litoral d’Israel. Això seria degut a l’augment de la temperatura de l’aigua.
També s’ha documentat la gran mortaldat de poblacions d’estel de mar gira-sol (Pycnopodia helianthoide) degut a una malaltia de consumpció associada a les altes temperatures del Pacífic Nord-Occidental del 2021. Aquestes calorades oceàniques afectaren especialment els invertebrats de la zona intermareal.
L’onada de calor marina del 2016 induí la mortaldat d’un 29% del sistema de la Gran Barrera de Corall d’Austràlia.
Des del 2018 s’ha reportat a la Mar de Bering la mortaldat de 10.000 milions de crancs de la neu (Chionoecetes opilio). La causa seria la inanició resultant de les onades de calor marina.
Les onades de calor haurien mort en els darrers anys unes 7.000 balenes iubarta (Megaptera novaeangliae) a l’Oceà Pacífic Nord.
De les 441 espècies animals marines que la Llista Vermella de la IUCN considera amenaçades pel canvi climàtic, 372 (el 84%) ho serien per temperatures extremes.
Al CoL hi ha registrades gairebé 300 espècies de borinots (Bombus spp), que juguen un important paper com a insectes pol·linitzadors. A Amèrica del Nord i a Europa l’augment de dies inusualment càlids seria un dels factors de l’augment de les taxes d’extinció local de borinots.
En el 2015 i el 2016 es registrà la mortaldat de 4 milions de somorgollaires comuns (Uria aalge) a la costa oest d’Amèrica del Nord. La causa era la inanició deguda a l’alteració de la xarxa tròfica induïda per una onada de calor marina extrema. L’onada de calor reduí en un 71% la població del bacallà pacífic (Gadus macrocephalus), a través de l’augment de la demanda metabòlica i de la reducció de preses.
Segons la Llista Vermella de la IUCN hi ha 603 espècies d’aigües continentals amenaçades per les sequeres. La majoria són peixos.
Un cas paradigmàtic d’extinció climàtica fou el del rosegador Melomys rubicola, endèmic de Bramble Cay, un cai de l’estret de Torres. L’augment del nivell de la mar associat al canvi climàtic n’hauria comportat la desaparició en la primera meitat de la dècada passada.
El canvi climàtic, juntament amb altres estressors antropogènics, afecta ecosistemes sencers. En són exemples els esculls de corall.
Ripple et al. consideren urgent bastir una base de dades global que reculli esdeveniments de mortaldat massives associades al canvi climàtic. Hom ja disposa d’una base de dades en aquest sentit per a la Mar Mediterrània.
També consideren necessari ampliar la Llista Vermella amb animals invertebrats. Recorden, a més, que la pèrdua d’hàbitats i la sobreexplotació són encara les principals amenaces per a la biodiversitat.
Lligams:
- Climate change threats to Earth's wild animals. William J Ripple , Christopher Wolf, Jillian W Gregg, Erik Joaquín Torres-Romero. BioScience biaf059 (2025).
- IUCN.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada