dijous, 29 de novembre de 2012

Un govern fort, per a què?

Ja és ben veritat que, més enllà de mesurar l'índex de consciència de la gent, les eleccions en la democràcia burgesa serveixen de ben poca cosa. Les eleccions de diumenge passat en són un bon exemple. Globalment, podem dir que l'augment de la participació, el retrocés percentual de CiU i PSC-PSOE i les combinacions d'escons resultants, assenyalen una majoria favorable a la convocatòria d'un referèndum, una majoria disposada a la independència nacional i un toc d'atenció contra la submissió del Govern de la Generalitat als dictats econòmics de Madrid, Brussel·les i Frankfurt. Aquesta és l'anàlisi electoral que es llegeix en la premsa exterior de forma majoritària. Tot i amb tot, la premsa interior oficialista ha insistit que el retrocés de CiU vol dir que el procés d'independència ja no toca. Com a resposta, des de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC) i l'Associació de Municipis per la Independència (AMI) es fa una crida a un govern fort. S'entén que això vol dir un govern CiU-ERC, i que aquest govern tindria com a prioritat la convocatòria d'una consulta sobre la independència. El miracle és reunir la tesi i l'antítesi, sol·licitar un govern fort, i posar a treballar aquest govern fort en la gestió de l'autonomia, és a dir en la gestió dels atacs contra els drets (nacionals i socials) del poble català del Principat. ERC ha dit que no entrarà en el govern, però que donarà suport extern a un govern de CiU. Això es concretaria en la investidura de Mas i, atenció, en els pressupostos per al 2013.

En les eleccions del 25N no teníem escapatòria. Si CiU hagués aconseguit la majoria absoluta, aquesta victòria s'hauria interpretat com una justificació més que sobrada per adormir el procés d'independència. Com que no l'ha aconseguida, cal interpretar-ho tot plegat com una derrota del procés d'independència.

Feble o fort, el govern resultant del 25N només serà creïble si fa propostes concretes d'avenç en el procés d'independència, bé desobeint les institucions espanyoles en política econòmica i fiscal, o bé desobeint-les amb la convocatòria d'un referèndum vinculant. I si el procés no pot avançar, caldrà veure quins són els obstacles i arromangar-se per remoure'ls, amb o sense govern.