dissabte, 30 de març de 2019

Canvi d’hora en el darrer diumenge març del 2019

Les autoritats de la Unió Europea ens han dit que fins el 2021 no revisaran l’actual sistema horari europeu. El Regne d’Espanya, que segueix aquest sistema, n’adopta dos fusos horaris. A la part peninsular i a les Illes Balears s’utilitza com a horari d’hivern l’horari central europeu (CET) i s’avança una hora entre el darrer diumenge de març i el darrer diumenge d’octubre (CEST). El CET correspon a GMT+01 i el CEST a GMT+02. Estrictament, la Península hauria de seguir el GMT+00, però això només ho fa Portugal durant els cinc mesos d’hivern. L’avantatge del sistema CET/CEST, és que Espanya i França segueixen el mateix horari que Alemanya i Itàlia, de forma que el gros de la Unió Europea té el mateix horari durant tot l’any.

Demà, 31 de març, quan siguin, hora oficial, les 02:00 CET de la matinada, hom passarà automàticament a les 03:00 CEST. El diumenge 31 de març tindrà, doncs, oficialment, 23 hores. La seqüència serà 01:58, 01:59, 03:00, 03:01. Això es correspon a la seqüència GMT (o UTC) de 00:58, 00:59, 01:00, 01:01. Així doncs si ara tenim un avançament d’un hora respecte del GMT, ara passarem a tindre un de dues hores. Si el migdia GMT ara tenia lloc a les 13:00, a partir d’ara el tindrem a les 14:00. El canvi d’hora, en termes generals, farà que ens llevem més aviat, de manera que no perdem tantes hores diürnes de bon matí. En el parer del comú de la gent, la gràcia és que les tardes d’aquesta setmana duraran una hora més que les de la setmana anterior, factor al que s’afegeix que ara anem cap al solstici d’estiu.

Si fa no fa, els hàbits de la gent s’adapten a l’horari oficial. Això suposa un cert desplaçament respecte de les hores solars, que ara es fa de colp. L’alternativa, teòricament, seria mantindre la mateixa hora oficial tot l’any, fos la UTC, la CET o, fins i tot, la CEST. Però el problema és que potser hauríem d’adaptar l’hora de llevar-nos a l’hora de l’albada, i això no ho faríem llavors, mentre que el canvi d’hora ens ajuda a no apartar-nos-en tant. Una altra consideració es troba en fer que l’activitat diària tingui en el migdia el seu punt central, sense comportament massa matiners ni massa vespertins. Hom parla molt de la reforma horària, però cal una consideració global que alhora sigui coneixedora de les preferències individuals.

Existeix, però, un argument addicional per defensar el sistema actual. I és que des del 1996 seguim el sistema actual de manera comuna a tot l’Espai Econòmic Europeu. Alterar-ho faria més insegura l’adscripció de cada ciutat o territori a un fus horari segons l’època de l’any. Els rellotges es canvien sols perquè segueixen un patró predefinit. Si es tracta de passar a un nou patró definit no hi haurà tant de problema com si tornem a la situació anterior a 1973, amb anades i tornades que varien de país en país i d’any en any.

dimecres, 27 de març de 2019

Les candidatures del 28 d’abril a la circumscripció de Barcelona

Pel 28 d’abril s’han convocat eleccions a les Corts Generals d’Espanya, Congrés dels Diputats i Senat. La circumscripció de Barcelona elegirà 32 diputats per sistema proporcional (entre les llistes que superin el llindar del 3% dels vots vàlids emesos) i 4 senadors per sistema majoritari (els quatre més votats, en el benentès que cada llista pot presentar un màxim de 3 candidatures). Avui les Juntes Electorals Provincials feien públiques les candidatures presentades.

La Junta Electoral de Barcelona certificava les següents candidatures presentades al Congrés dels Diputats:
- 1. Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE) (PSC). La llista és encapçalada per Meritxell Batet Lamaña, seguida de Francisco Polo Llavata, Mercè Perea Conillas, José Zaragoza Alonso, Lídia Guinart Moreno, etc. Als 32 candidats s’hi afegeixen 10 suplents.
- 2. Partit Animalista Contra el Maltractament Animal (PACMA). La llista és encapçalada per Nacho Pascual Sánchez. Als 32 candidats s’hi afegeixen 2 suplents.
- 3. Esquerra Republicana de Catalunya-Sobiranistes (ERC-Sobiranistes). La llista és encapçalada per Oriol Junqueras i Vies, seguit de Gabriel Rufián Romero, Carolina Telechea Lozano, Joan Josep Nuet Pujals, Maria Carvalho Dantas, etc. Als 32 candidats s’hi afegeixen 10 suplents.
- 4. Ciutadans-Partido de la Ciudadanía (C’s). La llista l’encapçala Inés Arrimadas García, seguida de Antonio Roldán Monés, José María Espejo-Saavedra Conesa, Fernando Tomás de Páramo Gómez, Carina Mejías Sánchez, etc. Als 32 candidats s’hi afegeixen 2 suplents.
- 5. Familia i Vida (PFiV). La llista l’encapçala Josep María Clotet Huertas.
- 6. Partido Popular/Partit Popular (PP). La llista l’encapçala Cayetana Álvarez de Toledo Peralta-Ramos, seguida de Juan López Alegre, Irene Pardo Romera, Juan Bautista Milián Querol, Maritxu Hervás Mínguez, etc. Als 32 candidats s’hi afegeixen 10 suplents.
- 7. Per Un Món Més Just (PUM+J). La llista consta de dos únics noms: Marius Lucien Makon Nkoyock i David Laguna Ubach.
- 8. Escons en Blanc-(Escaños en Blanco) (EB). La llista l’encapçala Jordi Pedragosa Sala i consta de 31 noms. Tenen el compromís de deixar buits els escons que aconsegueixin renunciant a tota mena de sou o subvenció.
- 9. Partit Comunista dels Treballadors de Catalunya (PCTC). La llista l’encapçala Eric Miguel Rodríguez Rodríguez. Als 32 candidats s’hi afegeix un suplent.
- 10. Front Republicà (Front Republicà). La llista l’encapçala Albano Dante Fachin Pozzi, seguit de Maria Isabel Rodríguez Rivero, Guillem Roure Fuster Usas, Mireia Caldés Viñals, etc. Als 32 candidats s’hi afegeixen 3 suplents.
- 11. Izquierda en Positivo (IEP). La llista l’encapçala Rafa Jiménez Ariza.
- 12. Partit Comunista del Poble de Catalunya (PCPC). La llista l’encapçala Enric Lloret Barberà. Als 32 candidats s’hi afegeixen 6 suplents.
- 13. Junts per Catalunya-Junts (JxCAT-JUNTS). La llista l’encapçala Jordi Sànchez Picanyol, seguit de Laura Borràs Castanyer, Míriam Nogueras Camero, Ramon Tremosa Balcells, Genís Boadella Esteve, etc. Als 32 candidats s’hi afegeixen 7 suplents.
- 14. En Comú Podem-Guanyem el Canvi (ECP-GUANYEM EL CANVI). La llista l’encapçala Jaume Asens Llodrà, seguit de Aina Vidal Saez, María del Mar García Puig, Gerardo Pisarello Prados, Joan Miquel Mena Arca, etc. Als 32 candidats s’hi afegeixen 5 suplents.
- 15. Convergents (CNV). La llista l’encapçala Sílvia Requena Martínez. Als 32 candidats s’hi afegeixen 3 suplents.
- 16. Recortes Cero-Grupo Verde (RECORTES CERO-GV). La llista l’encapçala Pascuala Gómez Iniesta. Als 32 candidats s’hi afegeixen 8 suplents.
- 17. Vox (VOX). La llista l’encapçala Ignacio Garriga Vaz de Concicao, seguit de Juan Jose Aizcorbe Torra, Serafin Serrano Marin, Maria Dolores Martin San Cristobal, Laura Aliaga Perez, etc. Als 32 candidats s’hi afegeixen 6 suplents.
- 18. Actúa (PACT). La llista l’encapçala Núria González López.

Pel que fa al Senat, la Junta Electoral de Barcelona certifica la presentació de les candidatures següents:
- 1. 1. Manuel Cruz Rodríguez (PSC). Amb Morgana Vargas i Javier Fernández com a suplents.
- 1. 2. Elia Tortolero Orejuela (PSC). Amb Francesc Castellana i Teresa Llorens com a suplents.
- 1. 3. Carles Martí Jufresa (PSC). Amb Andrea Zapata i Daniel Calvo com a suplents.
- 2. 1. Raül Romeva i Rueda (ERC). Amb Mirella Cortès i Olga Torrents com a suplents.
- 2. 2. Ana Surra Spadea (ERC).
- 2. 3. Robert Masih Nahar (ERC).
- 3. 1. Martín Eusebio Barra López (C’s). Amb María Eugenia Angulo i Benito Pérez com a suplents.
- 3. 2. Carmen de Rivera Pla (C’s).
- 3. 3. Nito Fontcuberta Riba.
- 4. 1. Alejandro Cuesta Hidalgo (PACMA).
- 4. 2. Olga Eyre Estrada (PACMA).
- 4. 3. Ivan Guijarro Vila (PACMA).
- 5. 1. Manuel Buenaño García (PP).
- 5. 2. Elisabet Ortega Robles (PP).
- 5. 3. Álvaro Benejam Peretó (PP).
- 6. 1. Esteban Serra Vila (PUM+J).
- 7. 1. Ezequiel Ramon Pinat (EB), amb el compromís de deixar buit l’escó si resulta elegit.
- 8. 1. Ferran Peris Serrano (PCTC).
- 9. 1. Pau Font Martínez (Front Republicà).
- 10. 1. Miguel Candel Sanmartín (IEP).
- 11. 1. Quim Boix Lluch (PCPC).
- 12. 1. Lluís Puig Gordi (JxCAT-JUNTS).
- 12. 2. Meritxell Lluís Vall (JxCAT-JUNTS).
- 12. 3. Ignasi Roda Fàbregas (JxCAT-JUNTS).
- 13. 1. Noelia Bail García (ECP).
- 13. 2. Joan Comorera Estarellas (ECP).
- 13. 3. Vanessa Maxé Navarro (ECP).
- 14. 1. Remedios Gomez Perez (CNV).
- 15. 1. Antonina Rodrigo García (R0-GV).
- 15. 2. Manuel Camuñas Gómez (R0-GV).
- 15. 3. Agustín Tella Barrachina (R0-GV).
- 16. 1. Juan Carlos Segura Just (VOX).
- 16. 2. Raquel Casviner Cañellas (VOX).
- 16. 3. José Antonio Martínez Tortosa (VOX).
Actúa ha fet constar que no té candidats associats al Senat.

En tot cas, ara s’obre un termini que conclourà amb la publicació de les candidatures finalment acceptades.

dimecres, 20 de març de 2019

Pleniluni i equinocci: el còmput per a l'any 2019

Avui 20 de març, a les 21.58 UTC (=22.58 hora oficial centre-europea), serà el moment de l'equinocci vernal (autumnal en l'hemisferi sud). Poques hores després, a les 01.42 UTC, es produirà el pleniluni. Així doncs, si atenem a la definició habitual del Diumenge de Pasqua, com el diumenge següent al primer pleniluni posterior a l'equinocci de març, aquest hauria de caure enguany en el 24 de març. Demà passat, doncs, seria Dijous Sant. Però no és el cas. Dimecres de Cendra fou fa tot just dues setmanes. En efecte, el pleniluni pasqual d'enguany serà el 19 d'abril, a les 12.12 UTC, de manera que Diumenge de Pasqua serà el 21 d'abril.

Aquesta discrepància entre la Pasqua astronòmica i la Pasqua computada s'explica, en part, per una simplificació del calendari gregorià, que assum el 21 de març com la data de l'equinocci, malgrat que el més habitual és que l'equinocci es produeixi el dia abans (20) o l'anterior (19). Una altra raó es troba ja en la discrepància entre la lluna computada i la lluna astronòmica.

Repassem el funcionament del computus.

1. Primer de res hem de calcular el nombre daurat de l'any 2019. És a dir, la posició que ocupa l'any 2019 AD en el cicle metònic de 19 anys. El mòdul de 19 del 2019 és 5. El nombre daurat és aquest mòdul + 1, de manera que el nombre daurat de l'any 2019 és 6.

2. Seguidament hem de calcular la correcció solar que aplica el calendari gregorià al segle actual. L'any 2019 és l'any 419 si comptem des del 1600. Fa part de la centúria 4 i de la quadricentúria 1. Si restem 4 - 1, obtenim 3, que és la correcció solar del 2019, vàlida per a tot el segle XXI.

3. També hem de calcular la correcció lunar. En aquest cas el punt de partida és l'any 1400, de manera que l'any 2019 és l'any 619 i la centúria lunar 6. Aquesta centúria la multipliquem per 8 i això ens dóna 48. El nombre 48 el dividim per 25, i això fa que la correcció lunar encara sigui d'1.

4. Ara fem un primer càlcul del pleniluni pasqual. Hem de sumar 3 - (11·6) + 3 - 1. Obtenim 71. El mòdul de 30 de 71 és 11. Com que aquest 11 no és ni 28 ni 29, ni el nombre daurat és superior a 11, podem acceptar aquesta xifra d'11 com a data del pleniluni pasqual.

5. Ara cal determinar la data del diumenge següent al pleniluni pasqual. Per això hem de calcular el nombre dominical del 2019. Això es fa sumant a l'any 2019, el quatrienni 504, la centúria 20 (en negatiu) i la quadricentúria 5. Això dóna 2508. El mòdul de 7 de 2508 és 2. Ara toca treure el mòdul de 7 de 8-2, que és 6.

6. Com que sabem que el pleniluni pasqual és el dia 11 després del 21 de març, ens toca determinar la primera data de l'any que cau en el mateix dia de la setmana que aquest pleniluni. Per això sumem 31 + 28 + 21 + 11, que ens dóna 91. El mòdul de 7 de 91 és 0. La diferència entre 6 - 0 és 6.

7. El nombre de dies que transcorren entre el 21 de març i el Diumenge de Pasqua queda calculat per al 21 d'abril.