dilluns, 23 de desembre de 2019

Els 10 grups parlamentaris del Congrés de la XIV Legislatura d'Espanya

Fou el mateix Tribunal Suprem d'Espanya el que requerí al Tribunal de Justícia de la Unió Europea sobre els efectes de l'elecció d'Oriol Junqueras com a eurodiputat. El TJUE respongué dijous 19 assenyalant que la immunitat d'eurodiputat s'adquireix en el mateix moment de l'elecció. El mateix BOE havia publicat la llista d'eurodiputats espanyols on constaven Oriol Junqueras, Carles Puigdemont i Toni Comín. Poc marge tenia el TJUE. El Parlament Europeu s'afanyà, doncs, a complir el pronunciament del TJUE, i Puigdemont i Comín reberen les credencials d'eurodiputats després de mesos d'espera.

El Tribunal Suprem, doncs, reclamà a les parts del "cas Junqueras" que es pronunciessin. La Fiscalia i l'acusació popular de VOX demanen que s'apliqui la sentència dictada el mes d'octubre per tal que Junqueras no sigui eurodiputat i continuït complint la condemna a presó. L'Advocacia de l'Estat, però, reiterant el criteri expressat en el seu moment, demana ara que Junqueras sigui posat en llibertat en virtut de la immunitat que té com a eurodiputat. Les defenses, d'altra banda, entenen que la situació de Junqueras és motiu suficient per suspendre tot el judici als líders del Procés.

Paral·lelament, el Tribunal Suprem ha demanat posicionaments sobre el cas de Puigdemont i Comín. La Fiscalia, de manera semblant, demana que el TS sol·liciti al Parlament Europeu un suplicatori per poder continuar el procediment judicial contra Puigdemont i Comín. El pronunciament del Parlament Europeu, sota la presidència de David Sassoli, sembla que serà diferent del que s'hauria produït sota la presidència d'Antonio Tajani.

Aquesta intersecció entre poders, també afecta al Congrés dels Diputats. Encara no hi ha data per al primer debat d'investidura del candidat de Pedro Sánchez. Els moviments de l'Advocacia de l'Estat produïts avui s'interpreten a la llum de les negociacions entre PSOE i ERC. El distanciament del PSOE respecte de PP i Ciutadans es fa més gran.

En aquest context arriba la configuració, aparentment final, dels Grups Parlamentaris del Congrés dels Diputats. Els grups parlamentaris serien els següents:
- Grupo Parlamentario Socialista: 120 diputats.
- Grupo Parlamentario Popular en el Congreso: 88 diputats.
- Grupo Parlamentario VOX: 52 diputats.
- Grupo Parlamentario Confederal de Unidas Podemos-En Comú Podem-Galicia En Común: 35 diputats.
- Grupo Parlamentario Plural: 15 diputats (JxCat, Más País, CC-PNC, NC, Compromís, BNG, PRC, TE).
- Grupo Parlamentario Republicano: 13 diputats (ERC).
- Grupo Parlamentario Ciudadanos: 10 diputats.
- Grupo Parlamentario Vasco (EAJ-PNV): 6 diputats.
- Grupo Parlamentario Euskal Herria Bildu: 5 diputats.
- Grupo Parlamentario Mixto: 5 diputats (CUP, UPN, Foro Asturias).

És probable que el primer debat d'investidura tingui lloc en els escassos dies hàbils de la primera setmana de l'any. Sembla que Pedro Sánchez no té intenció de fer un debat d'investidura sense tindre garantida, si més no, la majoria simple. L'estratègia de desescalar la situació de Catalunya podria funcionar per esberlar la relació de govern entre JxCat i ERC, i obrir l'escenari d'un tripartit d'esquerres a la Generalitat. Però si no funciona en aquest sentit, el govern Sánchez i la XIV Legislatura tindrien seriosos problemes per continuar.

divendres, 13 de desembre de 2019

L'elecció general anticipada del Regne Unit atorga majoria absoluta a Boris Johnson

Ahir dijous 12 se celebrà al Regne Unit de Gran Bretanya i Irlanda del Nord eleccions a la Cambra dels Comuns. Cadascuna de les 650 circumscripcions elegí per majoria simple i una sola volta el seu diputat. Aquests han estat els resultats:
- Conservative: els seus 635 candidats han rebut 13.966.451 vots, i 365 han estat elegits.
- Labour: els seus 631 candidats han rebut 10.295.907 vots, i 203 han estat elegits.
- Liberal Democrats: els seus 611 candidats han rebut 3.696.423 vots, i 11 han estat elegits.
- Scottish National Party (SNP): els seus 59 candidats han rebut 1.242.380 vots, i 48 han estat elegits.
- Green: els seus 472 candidats han rebut 865.697 vots, i 1 ha estat elegida.
- Brexit Party: els seus 275 candidats han rebut 642.323 vots, i cap no ha estat elegit.
- Democratic Unionist Party (DUP): els seus 17 candidats han rebut 244.127 vots, i 8 han estat elegits.
- Sinn Féin: els seus 15 candidats han rebut 181.853 vots, i 7 han estat elegits.
- Plaid Cymru: els seus 36 candidats han rebut 153.265 vots, i 4 han estat elegits.
- Alliance: els seus 18 candidats han rebut 134.115 vots, i 1 ha estat elegit.
- Social Democratic and Labour Party (SDLP): els seus 14 candidats han rebut 118.737 vots, i 2 han estat elegits.
- Ulster Unionist Party (UUP): els seus 16 candidats han rebut 93.123 vots, i cap no ha estat elegit.
- Yorkshire Party: els seus 28 candidats han rebut 29.201 vots, i cap no ha estat elegit.
- UK Independence Party (UKIP): els seus 44 candidats han rebut 22.817 vots, i cap no ha estat elegit.
- Liberal: els seus 19 candidats han rebut 10.876 vots, i cap no ha estat elegit.
- The Independent Group for Change: els seus 3 candidats han rebut 10.006 vots, i cap no ha estat elegit.
- Aontú: els seus 7 candidats han rebut 9.814 vots, i cap no ha estat elegit.
- Monster Raving Loony: els seus 24 candidats han rebut 9.739 vots, i cap no ha estat elegit.
- Christian Peoples: els seus 27 candidats han rebut 6.486 vots, i cap no ha estat elegit.
- Social Democratic Party (SDP): els seus 20 candidats han rebut 3.295 vots, i cap no ha estat elegit.
- Animal Welfare: els seus 6 candidats han rebut 3.086 vots, i cap no ha estat elegit.
- English Democrat: els seus 4 candidats han rebut 1.987 vots, i cap no ha estat elegit.
- Libertarian: els seus 5 candidats han rebut 1.780 vots, i cap no ha estat elegit.
- Workers Revolutionary: els seus 4 candidats han rebut 524 vots, i cap no ha estat elegit.
- Advance: els seus 5 candidats han rebut 351 vots.
- Scottish Green: cap dels seus 22 candidats no ha estat elegit.
- Renew: cap dels seus 4 candidats no ha estat elegit.
- Green (NI): cap dels seus 3 candidats no ha estat elegit.
- Women's Equality: cap de les seves 3 candidates no ha estat elegida.
- Gwlad Gwlad: cap dels seus 3 candidats no ha estat elegit.
- The Justice & Anti-Corruption Party (JAC): cap dels seus 3 candidats no ha estat elegit.
- Young People's: cap dels seus 3 candidats no ha estat elegit.
- Alliance for Green Socialism: cap dels seus 3 candidats no ha estat elegit.
- Socialist Equality: cap dels seus 3 candidats no ha estat elegit.
- Scottish Family Party: cap dels seus 2 candidats no ha estat elegit.
- Communities United: cap dels seus 2 candidats no ha estat elegit.
- North East Party: cap dels seus 2 candidats no ha estat elegit.
- People Before Profit: cap dels seus 2 candidats no ha estat elegit.
- Christian: cap dels seus 2 candidats no ha estat elegit.
- Socialist (GB): cap dels seus 2 candidats no ha estat elegit.
- Veterans and People's: cap dels seus 2 candidats no ha estat elegit.
- Peace: cap dels seus 2 candidats no ha estat elegit.
- Yeshua: cap dels seus 2 candidats no ha estat elegit.
- British National Party (BNP): el seu únic candidat no ha estat elegit.
- Church of the Militant Elvis: el seu únic candidat no ha estat elegit.
- Mebyon Kernow: el seu únic candidat no ha estat elegit.
- Putting Cumbria First: el seu únic candidat no ha estat elegit.
- Scottish Libertarian Party: el seu únic candidat no ha estat elegit.
- l'Speaker de la Cambra dels Comuns, Lindsay Hoyle, s'ha presentat com a candidat independent a la circumscripció de Chorley, obtenint 26.831 vots i essent reelegit com a Membre del Parlament.

dijous, 12 de desembre de 2019

Pedro Sánchez, com a candidat a la Presidència del Govern

Ahir dimecres a les 21.30, la Presidenta del Congrés, Meritxell Batet, anunciava que el Rei proposava com a candidat a la Presidència del Govern, a Pedro Sánchez, líder del PSOE, el partit més votat a les passades eleccions del 10 de novembre. Correspon ara a la Presidència del Congrés fixar la data de la sessió d'investidura.

Aquesta investidura dependrà del posicionament dels grups parlamentaris del Congrés. A data del 12 de desembre, s'han conformat els grups següents:
- el Grupo Parlamentario Socialista, amb 120 diputats, i que dóna suport a la candidatura de Sánchez com a president del Govern.
- el Grupo Parlamentario Popular en el Congreso, amb 88 diputats, i que ja ha anunciat que votarà contra la investidura de Sánchez.
- el Grupo Parlamentario VOX, amb 52 diputats, i que també ha anunciat que hi votarà en contra.
- el Grupo Parlamentario Confederal de Unidas Podemos-En Comú Podem-Galicia en Común, amb 35 diputats, que acordà de votar-hi a favor.
- el Grupo Parlamentario Republicano, amb 13 diputats, que encara no ha aclarit la seva posició, que d'entrada és negativa.
- el Grupo Parlamentario Ciudadanos, amb 10 diputats, i que condiciona el seu vot favorable a un acord entre constitucionalista.
- el Grupo Parlamentario Vasco (EAJ-PNV), amb 6 diputats, i que es mostra en principi favorable a la investidura.
- el Grupo Parlamentario Euskal Herria Bildu, amb 5 diputats, i que encara no s'ha pronunciat.

Pel que fa al Senat, el grups parlamentaris que s'ha configurat són els següents:
- el Grupo Parlamentario Socialista, amb senadors del PSOE (100, 82 d'electes i 18 designats), del PSE-EE (3, 2 d'electes i 1 designat), del PSC (3, 2 d'electes i 1 designat), del PSG-PSOE (3 d'electes).
- Grupo Parlamentario Popular en el Senador, amb senadors de Populares (96, 83 electes i 13 designats).
- Grupo Parlamentario Esquerra Republicana-Euskal Herria Bildu, amb senadors d'ERC (10, 8 electes i 2 designats) i EH Bildu (1 electe).
- Grupo Parlamentario Vasco en el Senado, amb senadors d'EAJ-PNV (10, 9 electes i 1 designat).
- Grupo Parlamentario Ciudadanos, amb senadors de Ciudadanos (9, 1 electe i 8 designats) i de Populares (1 electe).
- Grupo Parlamentario Izquierda Confederal (Adelante Andalucía, Més Per Mallorca, Más Madrid, Compromís, Geroa Bai y Catalunya En Comú Podem) amb senadors del PSOE (4 electes), de Coalició Compromís (1 designat), de Geroa Bai (1 designat), de Catalunya En Comú Podem (1 designat), de Más Madrid (1 designat), de Més per Mallorca (1 designat) i de Adelante Andalucía (1 designat)
- Grupo Parlamentario Nacionalista en el Senado Junts per Catalunya-Coalición Canaria/Partido Nacionalista Canario, amb senadors de Junts per Catalunya (5, 3 electes i 2 designats), d'ERC (3 d'electes), d'EH Bildu (1 designat), de Coalición Canaria-PNC (1 designat).

dimecres, 11 de desembre de 2019

Els resultats del referèndum de Bougainville

Avui 11 de desembre, nou dies abans del previst, la Bougainville Referendum Commission ha fet públics els resultats del referèndum sobre el futur polític de Bougainville:
- 176.928 vots per l'opció de "Independència".
- 3.043 vots per l'opció de "Major Autonomia".
- 1.096 vots nuls o informals.

La participació de 181.067 persones és més que notable. El referèndum obre, doncs, la porta a la constitució de Bougainville com a Estat Independent respecte de Papua Nova Guinea. També seria independent respecte de l'Estat de les Illes Salomó. Tot sembla indicar que Bougainville es constituiria com a República de Bougainville, en contrast amb aquests dos estats que són reialmes de la Commonwealth.

Lligams:

- Statement from the Commission.

dilluns, 9 de desembre de 2019

El Rei consulta amb els grups polítics del Congrés per designar candidat a la Presidència del Govern

El 4 de desembre del 2019, la presidenta del Congrés dels Diputats, Meritxell Batet, comunicà a Sa Majestat el Rei Felip VI la constitució del Congrés de la XIV Legislatura, i li presentà la llista de grups polítics parlamentaris disposats a prendre part en la ronda de consultes que ha de concloure amb el nomenament d'un candidat a la Presidència del Govern d'Espanya.

Les consultes tindran lloc al Palau de La Sarsuela en els horaris següents:
- 2019-12-10 09:30: Isidro Manuel Martínez Oblanca (*Gijón, 12.11.1965), elegit per la circumscripció d'Astúries, com a representant de Foro de Ciudadanos.
- 2019-12-10 10:15: Tomás José Guitarte Gimeno (*Cutanda, 1961), elegit per la circumscripció de Terol, com a representant de la Agrupación de Electores "Teruel Existe".
- 2019-12-10 11:00: José María Mazón Ramos (*Oviedo, 23.7.1951), elegit per la circumscripció de Cantàbria, com a representant del Partido Regionalista de Cantabria.
- 2019-12-10 11:45: Néstor Rego Candamil (*Vicedo, 2.4.1962), elegit per la circumscripció de La Corunya, com a representant del Bloque Nacionalista Galego.
- 2019-12-10 12:30: Joan Baldoví Roda (*Sueca, 7.8.1958), elegit per la circumscripció de València, com a representant de Més Compromís.
- 2019-12-10 16:00: Javier Esparza Abaurrea (*Pamplona, 20.7.1970) com a representant de Unión del Pueblo Navarro.
- 2019-12-10 16:45: Pedro Quevedo Iturbe (*Caracas, 11.3.1956), elegit per la circumscripció de Las Palmas, com a representant de Nueva Canarias-Coalición Canaria.
- 2019-12-10 17:30: Ana María Oramas González-Moro (*Santa Cruz de Tenerife, 17.7.1959), elegida per la circumscripció de Tenerife, com a representant de Coalición Canaria-Nueva Canarias.
- 2019-12-10 18:15: Yolanda Díaz Pérez (*Fene, 6.5.1971), elegida per la circumscripció de Pontevedra, com a representant de En Común-Unidas Podemos.
- 2019-12-10 19:00: Íñigo Errejón Galván (*Madrid, 14.12.1983), elegit per la circumscripció de Madrid, com a representant de Más País-Equo.
- 2019-12-11 09:30: Alberto Garzón Espinosa (*Logroño, 9.10.1985), elegit per la circumscripció de Màlaga, com a representant de Izquierda Unida (Unidas Podemos).
- 2019-12-11 10:15: Aitor Esteban Bravo (*Bilbao, 21.6.1962), elegit per la circumscripció de Biscaia, com a representant de Euzko Alderdi Jeltzalea-Partido Nacionalista Vasco.
- 2019-12-11 11:00: Jaume Asens Llodrà (*Barcelona, 29.3.1971), elegit per la circumscripció de Barcelona, com a representant de En Comú Podem-Guanyem el Canvi.
- 2019-12-11 11:45: Laura Borràs Castanyer (*Barcelona, 5.10.1970), elegida per la circumscripció de Barcelona, com a representant de Junts per Catalunya-Junts.
- 2019-12-11 12:30: Inés Arrimadas García (*Jerez, 3.7.1981), elegida per la circumscripció de Barcelona, com a representant de Ciudadanos-Partido de la Ciudadanía.
- 2019-12-11 16:00: Pablo Iglesias Turrión (*Madrid, 17.10.1978), elegit per la circumscripció de Madrid, com a representant de Podemos (Unidas Podemos).
- 2019-12-11 16:45: Santiago Abascal Conde (*Bilbao, 14.4.1976), elegit per la circumscripció de Madrid, com a representant de VOX.
- 2019-12-11 17:30: Pablo Casado Blanco (*Palencia, 1.2.1981), elegit per la circumscripció de Madrid, com a representant del Partido Popular.
- 2019-12-11 18:15: Pedro Sánchez Pérez-Castejón (*Madrid, 29.2.1972), elegit per la circumscripció de Madrid, com a representant del Partido Socialista Obrero Español.

L'últim dels convocats, Pedro Sánchez, és qui té més suports al Congrés. Però aquests suports no li garanteixen ni una majoria simple, i no sembla que les negociacions per atreure més vots afirmatius o, ni que sigui, abstencions, hagin avançat prou. Sánchez ha declarat que no acudirà a un debat d'investidura sense garanties de guanyar-la, si més no en segona votació. Això genera un conflicte entre la necessitat de designar un candidat aquesta mateixa setmana.

divendres, 6 de desembre de 2019

Referèndum d’autodeterminació de Bougainville

Demà conclou el referèndum sobre la independència de Bougainville que, des del 23 de novembre se celebra sota la supervisió de la Bougainville Referendum Commission (BRC). Els resultats no es faran públics fins el 20 de desembre.

La qüestió referendada, nítida i perfectament binària: ‘Do you agree for Bougainville to have: (1) Greater Autonomy (2) Independence?’

Per Bougainville s’entén la Regió Autònoma de Bougainville, integrada per l’illa de Bougainville, l’illa de Buka i un seguit d’illes annexes com les Carterets. És un territori de 9384 km2 i amb una població de 250.000 persones. És l’única regió autònoma de l’Estat Independent de Papua Noa Guinea. Abans del 2002, aquest territori era la Província de les Salomó del Nord i, efectivament, constitueix la quarta part més nord-oriental de l’arxipèlag de les Illes Salomó.

Les Illes Salomó reberen aquest nom arran de l’expedició liderada per Álvaro de Mendaña de Neira (1542-1595), que en el 1568, en observar la riquesa aurífera d’alguna de les illes, postulà que l’arxipèlag podia haver acollit les cèlebres mines del Rei Salomó amb l’or de les quals es decorà el Temple de Jerusalem. Aquest contacte amb els espanyols no alterà gaire la situació de les illes, segmentades en una plèiade de pobles sovint enfrontats en guerres acompanyades de canibalisme i de recol·lecció de caps. L’arxipèlag és habitat des de fa uns 30.000 anys, a partir d’una migració procedent de l’oest, i que ja no pogué avançar més enllà. D’aquests primers habitants ens han arribat algunes de les llengües que es parlen a l’illa de Bougainville (rotoka, eivo, terei, keriaka, nasioi, nagovisi, siwai, baitsi, uisai, etc.). Fa uns 6.000 anys arribà una nova onada migratòria també de l’oest, amb canoes de vela, que sí pogueren anar més enllà de l’arxipèlag cap a illes encara més llunyanes. D’aquesta onada migratòria en queden les llengües austronèsiques, que a l’illa de Bougainville es troben al nord i en diferents punts del litoral, així com a l’illa de Buka. Fa uns 3.000 anys arribà la migració lapita, com ho testimonien restes ceràmiques. Tot i la presència lapita, les Illes Salomó servaren les característiques que les integren en la Melanèsia.

Mendaña no va visitar la part del nord de l’arxipèlag. Sí ho va fer, en el 1616, l’expedició de Willem Schouten i Jacob Le Maire. En el 1643, Abel Tasman desembarcà en l’illa de Bougainville. En el 1767, Philip Carteret visità les illes que avui porten el seu nom. En el 1768, hi arribà l’expedició de Louis Antoine de Bougainville (1729-1811). Fou en el seu honor que l’illa principal rebé aquest nom. Entre el 1766 i 1769, l’expedició de Bougainville feu una circumnavegació, que avui es recorda precisament en el nom de l’illa de Bougainville i en el gènere de plantes sud-americanes de la família de les nictangiàcies, Bougainvillea.

A mitjan segle XIX creix la presència europea a les Illes Salomó, en forma de missions cristianes però també d’incursions per captar, de grat o per la força, mà d’obra per a les plantacions de canya de sucre de Queensland i Fiji. En el 1885, Alemanya declarà el protectorat sobre l’illa de Bougainville i adjacents, amb el nom de Protectorat Alemany de les Illes Salomó. En el 1893, el Regne Unit declarà el protectorat en les tres quartes parts restants de l’arxipèlag, amb el nom de Protectorat Britànic de les Illes Salomó. El Tractat de Berlín, del 1900, fixà els límits entre els dos protectorats en una frontera que s’ha mantingut fins els nostres dies. Durant la Primera Guerra Mundial, foren els australians els qui conqueriren les illes del protectorat alemany. De fet, la Societat de Nacions assignà a Austràlia un mandat sobre tots els territoris vinculats a la Deutsch-Neuguinea. Austràlia administrà el mandat com a Territori de Nova Guinea.

Durant la Segona Guerra Mundial, Bougainville, com bona part de la Melanèsia, fou ocupat pels japonesos en el 1942. Les forces aliades, australianes, nova zelandeses i nord-americanes, lluitaren entre l’1 de novembre del 1943 i el 21 d’agost del 1945 per fer fora els japonesos. En el 1949, Austràlia va combinar les terres del mandat de Nova Guinea amb les del Territori de Papua (vinculat a Austràlia des del 1902), creant-hi el Territori de Papua i Nova Guinea.

En el 1975, el Territori de Papua i Nova Guinea esdevenia un Estat Independent com a reialme de la Commonwealth. En aquest estat hi anava inclosa la Província de les Illes Salomó del Nord. Pel que fa a la resta de les Illes Salomó, sota sobirania britànica, accediren a l’autogovern en el 1976 i a la independència en el 1978, convertint-se llavors en un altre reialme de la Commonwealth.
A començament dels 1970, l’explotació de les mines de coure i d’or augmentà de nivell. La multinacional Rio Tinto creà la Bougainville Copper Limited per explotar la mina de coure de Panguna. L’impacte ambiental d’aquestes explotacions no compensava a les poblacions locals en termes de beneficis laborals, financers o socials, i això animà un moviment per la independència de les Illes Salomó del Nord. En el 1975, quan es proclamà la independència de Papua Nova Guinea, aquest moviment procedí a proclamar la Republic of North Solomons. Però la república no prosperà per la intervenció governamental, i les Salomó del Nord quedaren integrades com a província a l’Estat Independent de Papua Nova Guinea.

En el 1988 revifà el conflicte de la mà del Bougainville Revolutionary Army (BRA). Intervingué de nou la Papua New Guinea Defence Force (PNGDF), i esclatà una guerra civil. En el 1990 es proclamà de nou la Republic of North Solomons, i el PNGDF es veure obligar a replegar-se. El BRA també rebé l’hostilitat de grups de bougainvilleans contraris a la secessió. La guerra s’enquistà. En el 1996, el govern de Papua Nova Guinea contractà la Sandline International per reprimir els independentistes, i aquesta companyia utilitzà mercenaris procedents de Sierra Leone. Aquest extrem mostrava la insostenibilitat d’un conflicte que havia produït la mort de 20.000 persones.

El 1997 s’arribà a un alto al foc i a l’inici de negociacions de pau, amb la mediació del govern de Nova Zelanda. El 30 d’agost del 2001 se signava a Arawa l’acord de pau entre el Govern de Papua Nova Guinea i els líders de Bougainville. Com a conseqüència d’aquest acord, el 25 de juny del 2002 s’establí la Regió Autònoma de Bougainville, amb capital a Buka.

L’acord de pau establia la garantia de celebrar un referèndum sobre el futur polític de Bougainville entre 10 i 15 anys després de l’establiment del govern autonòmic. En el 2005, s’establí el Govern Autònom de Bougainville. El 24 de juny del 2017, el Govern de Papua Nova Guinea i el Govern Autònom de Bougainville acordaren la creació de la Comissió del Referèndum de Bougainville com a entitat independent i parcial.

El referèndum s’ha dut a terme tant al territori autònom de Bougainville com a llocs de Papua Nova Guinea, d’Austràlia (Cairns, etc.) i de les Illes Salomó (Gizo, etc.) on hi ha una alta concentració de desplaçats, refugiats o emigrants procedents de la regió. El 29 de novembre ja s’havien desplegat el 99% de centres de votació, i a partir del 3 de desembre ja es tancaven els 829 centres electorals. A 6 de desembre, la majoria d’urnes ja han estat lliurades a la Comissió.

dijous, 5 de desembre de 2019

ERC, Bildu i CUP no participen en la ronda de trobades amb el Rei per designar candidat a la Presidència del Govern

Ahi el Rei rebia en audiència Meritxell Batet, que tot just ha estat reelegida Presidenta del Congrés dels Diputats. Amb la Mesa del Congrés ja constituïda, el proper pas de la XIV Legislatura serà la conformació dels grups parlamentaris. Paral·lelament, el Rei iniciarà una ronda de contactes amb els representants polítics del Congrés.

La composició del Congrés que deriva dels resultats electorals és la següent:
- PSOE: 120 diputats.
- PP: 89.
- Vox: 52.
- Unidas Podemos (UP): 26.
- ERC-S: 13.
- Cs: 10.
- JxCAT: 8.
- En Comú Podem (ECP): 7.
- EAJ-PNV: 6.
- EH Bildu: 5.
- Más País: 2.
- CUP-PR: 2.
- En Común (EC): 2.
- Coalición Canaria (CC-NC): 2.
- Navarra Suma (NA+): 2.
- Més Compromís: 1.
- BNG: 1.
- Partido Regionalista de Cantabria (PRC): 1.
- Teruel Existe (TE): 1.

D'acord amb aquesta composició hi hauria 22 formacions polítiques en el Congrés. Algunes d'aquestes formacions, no obstant, formaran grup parlamentari comú, i la majoria aniran a parar al grup mixt. En tot cas, com que la ronda de consultes amb el Rei començarà abans que la formació dels grups parlamentaris, són aquestes 22 formacions les que hi haurien de participar-hi. N'hi ha tres que s'han desmarcat, de manera que Batet ha ofert al rei Felip VI la llista següent de dinou contactes:
- PSOE: Pedro Sánchez Pérez-Castejón.
- PP: Pablo Casado Blanco.
- VOX: Santiago Abascal Conde.
- Podemos: Pablo Iglesias Turrión.
- Cs: Inés Arrimadas García.
- Junts: Laura Borràs Castanyer.
- ECP: Jaume Asens Llodrà.
- EAJ-PNV: Aitor Esteban Bravo.
- IU: Alberto Garzón Espinosa.
- Más País-Equo: Íñigo Errejón Galván.
- EC: Yolanda Díaz Pérez.
- CC: Ana Oramas González-Moro.
- Nueva Canarias: Pedro Quevedo Iturbe.
- Unión del Pueblo Navarro: Javier Esparza Abaurrea.
- Més Compromís: Joan Baldoví Roda.
- BNG: Néstor Rego Candamil.
- PRC: José María Mazón Ramos.
- TE: Tomás José Guitarte Gimeno.
- Foro de Ciudadanos: Isidro Manuel Martínez Oblanca.

dimecres, 4 de desembre de 2019

T-casual i T-usual: els nous títols de transport metropolità

L'Autoritat del Transport Metropolità ha comunicat les tarifes del 2020. Després d'alguns exercicis de manteniment dels preus, l'ATM (integrada per la Generalitat de Catalunya, l'Ajuntament de Barcelona i l'Àrea Metropolitana de Barcelona) ha optat per augmentar la recaptació a través de vehicular més passatgers cap als títols integrats i de titularitat personal (associats al DNI o al NIE).

El bitllet senzill passa ara a costar 2,40 € (1 zona); 3,40 € (2 zones); 4,50 € (3 zones); 5,75 € (4 zones); 7,35 € (5 zones) i 8,55 € (6 zones). El bitllet senzill aeroport L9 Sud costarà 5,15 €.

La T-casual és un títol unipersonal amb 10 viatges durant 1 any. Substitueix la T-10, però ara és un títol intransferible vinculat a un DNI/NIE. El preu serà de 11,35 € (1 zona), 22,40 € (2 zones), 30,50 € (3 zones); 39,20 € (4 zones); 45,05 € (5 zones) i 47,90 € (6 zones). Respecte de la T-10 experimenta un augment. Per als treballadors de l'aeroport, una T-casual específica de 11,35 € els permetrà d'accedir a les estacions aeroportuàries de la L9 Sud.

La T-usual és un títol unipersonal de viatges il·limitats durant 30 dies. Substitueix la T-mes, que era il·limitada, i la T-50/30 (de 50 viatges en un mes). El preu serà de 40,00 € (1 zona), 53,85 € (2 zones), 75,60 € (3 zones), 92,55 € (4 zones), 106,20 € (5 zones) i 113,75 € (6 zones). Respecte de la T-mes i de la T50/30 experimenta una davallada, que pot arribar fins a un 25%. Si una persona gasta més de 4 T-casuals al més, hauria de passar-se a la T-usual. El problema és que no tothom pot fer una previsió exacta de les necessitats de transport que tindrà. El preu de la T-usual per a persones en situació d'atur es manté a 9,95 € (1 zona).

La T-jove és un títol unipersonal de viatges il·limitats durant 90 dies. La poden adquirir únicament els menors de 25 anys. El preu serà de 80,00 € (1 zona), 105,20 € (2 zones); 147,55 € (3 zones); 180,75 € (4 zones); 207,40 € (5 zones) i 222,25 € (6 zones). Les noves tarifes suposen una reducció del preu en un 25%.

La T-dia és un títol unipersonal de viatges il·limitats durant 24 hores. El preu serà de 10,50 € (1 zona), 16,00 € (2 zones); 20,10 € (3 zones); 22,45 € (4 zones); 25,15 € (5 zones) i 28,15 € (6 zones). Experimenta un augment.

La T-grup és un títol multipersonal amb 70 viatges durant 30 dies. El preu serà de 79,45 € (1 zona); 156,80 € (2 zones); 213,50 € (3 zones); 274,40 € (4 zones); 315,35 € (5 zones) i 335,30 € (6 zones). Aquest títol s'adreça a grups que fan un ús ocasional del transport públic (grups escolars, esportius, etc.).

Altres targetes són:
- la T-16, gratuïta, destinada als menors de 16 anys.
- la FM/FN, destinada a famílies monoparentals i nombroses, que experimenta una reducció del 25%, bo i eliminant l'abonament trimestral.
- la T-aire, de dos viatges integrats en dies d'episodis declarats de contaminació ambiental amb restricció de trànsit. Tinrà un preu de 2,05 € (1 zona).
- la T-verda, gratuïta i amb viatges il·limitats durant tres anys per a persones que hagin desballestat el seu vehicle privat contaminant i hagin renunciat a comprar-ne cap altre en tres anys.

El trànsit al nou sistema ja començarà l'1 de gener. Llavors la T-10 passarà a ser unipersonal, mantenint validesa fins al 29 de febrer del 2020, que és quan també deixaran de valdre els títols del 2019. Més enllà d'aquella data, els títols es podran retornar recuperant l'import dels viatges no realitzats.

dimarts, 3 de desembre de 2019

Arrenca la XIV Legislatura de les Corts Generals

Les Corts Espanyoles celebren avui la sessió constitutiva del Congrés i del Senat de la XIV Legislatura del present període constitucional (la CIII des de les Corts de Cadis).

El Congrés del Diputats ha arrencat amb una Mesa d'Edat presidida per Agustín Javier Zamarrón (PSOE), com el més gran, i amb Marta Rosique (ERC) i Lucía Muñoz (UP) de secretàries, com les més joves.

Les rondes de votació per a elegir la Mesa han estat les següents:
- en la primera ronda per elegir el President: Meritxell Batet (167), Ana Pastor (91), Macarena Olona (52), en blanc (11), vots nuls (28), absència (1).
- en la segona ronda per elegir President, ha estat escollida Meritxell Batet (PSOE), amb 166 vots; Ana Pastor ha rebut 140, i hi ha hagut 11 vots en blanc i 19 vots nuls.
- en la ronda per escollir els quatre vicepresidents, han estat elegits Alfonso Rodríguez Gómez de Celis (108 vots; PSOE), Ana Pastor (101; PP), Gloria Elizo (77; UP) i Ignacio Gil Lázaro (52; VOX).
- en la ronda per escollir els quatre secretaris, han estat elegits Gerardo Pisarello (91, ECP), Sofía Hernanz (87; PSOE), Javier Sánchez Serna (67, UP) i Adolfo Suárez Illana (67, PP)
- en una ronda suplementària per dirimir la tercera secretaria arran de l'empat entre Sánchez Serna i Suárez Illana: Sánchez Serna (60 vots) i Suárez Illana (58).

El Senat s'ha constituït de la mateixa manera. Les rondes de votacions per elegir la Mesa han estat les següents:
- primera votació per a la Presidència del Senat: Pilar Llop (132), Pío García-Escudero (107), vots en blanc (8) i vots nuls (15).
- segona votació per a la Presidència del Senat: Pilar Llop (130) ha ressultat elegida. García-Escudero ha obtingut 109 vots i hi ha hagut 8 vots en blanc i 16 vots nuls.
- han estat elegits Vicepresidents: Cristina Narbona (PSOE) i Pío García-Escudero (PP).
- han estat elegits Secretaris: Francisco Fajardo (PSOE), Rafael Hernando (PP), Imanol Landa (EAJ-PNV) i Cristina Ayala (PP).