divendres, 29 de novembre del 2019

La Comissió Von der Leyen

Aquest diumenge entrarà la nova Comissió Europea. La composició és la següent:
- Presidenta: Ursula von der Leyen (*Ixelles, 8.10.1958)
- Primer Vicepresident i Vicepresident Executiu (Acord Verd Europeu): Frans Timmermans (*Maastricht, 6.5.1961).
- Vicepresidenta Executiva d'Era Digital: Margrethe Vestager (*Glostrup, 13.4.1968).
- Vicepresident Executiu d'Economia que funcioni per al Poble: Valdis Dombrovskis (*Riga, 5.8.1971).
- Vicepresident d'Afers Exteriors i Política de Seguretat: Josep Borrell (*La Pobla de Segur, 29.4.1947).
- Vicepresident de Relacions Interinstitucionals i Previsió: Maroš Šefčovič (*Bratislava, 24.7.1966).
- Vicepresidenta de Valors i Transparència: Věra Jourová (*Třebíč, 18.8.1964).
- Vicepresidenta de Democràcia i Demografia: Dubravka Šuica (*Dubrovnik, 20.5.1957).
- Vicepresident de Promoció de l'Estil de Vida Europeu: Μαργαρίτης Σχοινάς (*Θεσσαλονίκη, 28.7.1962).
- Comissari de Pressupost i Administració: Johannes Hahn (*Wien, 2.12.1957).
- Comissari de Comerç: Phil Hogan (*Kilkenny, 4.7.1960).
- Comissària d'Innovació i Joventut: Мария Габриел (*Гоце Делчев, 20.5.1979).
- Comissari de Treball i Drets Socials: Nicolas Schmitt (*Differdange, 10.12.1953).
- Comissari d'Economia: Paolo Gentiloni (*Roma, 22.11.1954).
- Comissari d'Agricultura: Janusz Wojciechowski (*Rawa Mazowiecka, 6.12.1954).
- Comissària de Cohesió i Reformes: Elisa Ferreira (*Porto, 17.10.1955).
- Comissari de Veïnatge i Ampliació: Olivér Várhelyi (*Szeged, 22.3.1972).
- Comissària de Salut: Στέλλα Κυριακίδου (*Λευκωσία, 10.3.1953).
- Comissari de Justícia: Didier Reynders (*Liège, 6.8.1958).
- Comissària de Transport: Adina Vălean (*Băicoi, 16.2.1968).
- Comissària d'Igualtat: Helena Dalli (*Malta, 29.9.1962)
- Comissari de Mercat Interior: Thierry Breton (*Paris, 15.1.1955)
- Comissària d'Afers Interiors: Ylva Johansson (*Huddinge, 13.2.1964).
- Comissari de Gestió de Crisis: Janez Lenarčič (*Ljubljana, 6.11.1967).
- Comissària de Col·laboracions Internacionals: Jutta Urpilainen (*Lapua, 4.8.1975)
- Comissària d'Energia: Kadri Simson (*Tartu, 22.1.1977).
- Comissari d'Ambient, Oceans i Pesqueries: Virginijus Sinkevičius (*Vilnius, 4.11.1990).

dijous, 28 de novembre del 2019

Deu condicions per al diàleg, segons Societat Civil Catalana

Avui ha tingut lloc a partir de les cinc una trobada entre dirigents del PSOE i d'ERC. Encara que el motiu de la trobada és negociar el suport o l'abstenció d'ERC a la investidura de Pedro Sánchez com a president del Govern, tots dos partits han afirmat que es tracta també d'establir un diàleg més ample i durador. ERC afirma, en aquest sentit, la necessitat d'un diàleg entre el Govern d'Espanya i la Generalitat de Catalunya.

En aquest context han aparegut diversos posicionaments. Un d'aquests, publicat el dimarts, era el decàleg de condicions que Societat Civil Catalana (SCC) proposa per al diàleg. En els rengles del constitucionalisme de Catalunya creix al mateix temps una esquerda entre els sectors més propers al PSC, com la mateixa SCC, i els de caràcter més conservador. Així ha estat rebut aquest decàleg.

De tota manera, convé fer una lectura dels deu punts exposats:
- 1. Fer normal en les institucions el que és normal en el carrer. Això implicaria una segona normalització, que complementés la primera (la normalització del català i d'altres signes d'identitat) en referència a la pluralitat interna de Catalunya.
- 2. Neutralitat de l'administració i de les institucions.
- 3. Descolonització ideològica dels espais públics.
- 4. Reforma del sistema electoral català. SCC es refereix específicament a la subrepresentació que té la província de Barcelona en el Parlament de Catalunya.
- 5. Fi del sistema d'immersió lingüística i de l'adoctrinament escolar. SCC demana que català i castellà siguin llengües vehiculars en l'escola i que no hi hagi biaix nacionalista en els llibres de text.
- 6. Despolitització dels Mossos.
- 7. Mitjans públics pluralistes.
- 8. Cessament de la política clientelar.
- 9. Rebuig a la unilateralitat i a la violència.
- 10. Auditoria del Procés. En aquest sentit SCC és una de les entitats que promogué la causa que es dirimirà properament en el Tribunal de Comptes.

dissabte, 23 de novembre del 2019

PSOE i Unides Podem consulten a la militància la formació d'un govern progressista de coalició

Just l'endemà de les eleccions del 10 de novembre, les direccions del PSOE i d'Unidas Podemos arribaren a un preacord per formar un govern progressista de coalició entre totes dues formacions. Certament, la investidura de Pedro Sánchez necessitarà quelcom més que els vots afirmatius dels diputats de totes dues formacions. En aquest sentit el PSOE ha tingut contactes amb altres formacions parlamentàries per tal d'aconseguir, si no un "sí" a la investidura, si més no una abstenció.

L'acord arribava, de tota manera, després de mesos de desencontre entre totes dues formacions progressistes. Tot i que aquest desencontre semblava trobar-se més aviat en la direcció que no pas en les bases, aquest cap de setmana tant el PSOE com Unidas Podemos convoquen consultes a la militància sobre l'acord.

La consulta que fa el PSOE fou acordada el 18 de novembre per la Comissió Executiva Federal. Els Estatuts Federals del PSOE preveuen de forma obligada i vinculant la convocatòria de consultes a la militància sobre els acords de govern per a Espanya on participi el PSOE. La qüestió de la consulta és la següent: Dones suport a l'acord assolit entre el PSOE i Unides Podem per a formar un Govern progressista de coalició? La votació presencial té lloc avui dissabte, si bé ja ahir es podia votar en-línia. El cens és obert a militants i afiliats directes del PSOE, així com als militants de les JSE, del PSC i de les JSC.

En el cas de Podemos la qüestió consultada és la següent: "Estàs d'acord amb què participem en un Govern de coalició en els termes del preacord signat per Pedro Sánchez i Pablo Iglesias?".

Esquerra Unida la qüestió de la consulta diu: "En base al preacord programàtic de 10 punts i al darrer acord de Pressupostos Generals de l'Estat, ¿estàs d'acord amb què membres d'Esquerra Unida participin en un govern de coalició entre Unides Podem i el PSOE?". La consulta serà oberta fins el dimecres 27 al matí.

dimarts, 19 de novembre del 2019

Amnistia Internacional sobre la sentència 459/2019 del Tribunal Suprem

Aministia Internacional ha emès avui una declaració pública sobre la causa especial 3/20907/2017 ("els fets esdevinguts a Catalunya la tardor del 2017 en el marc del procés secessionista") i la sentència de la Sala Segona del Tribunal Suprem emesa el 14 d'octubre del 2019. En la declaració, AI "expressa la seva preocupació per la definició del delicte de sedició a la legislació espanyola i la interpretació que n'ha fet el Tribunal Suprem". Considera que s'ha vulnerat el principi de legalitat. Sobre la condemna a Jordi Sànchez i Jordi Cuixart diuen que és "una restricció excessiva i desproporcionada de l'exercici pacífic dels seus drets humans".

Val a dir, que AI no troba elements per afirmar que el procés judicial hagi vulnerat les garanties d'un judici just.

AI demana al legislador que revisi substancialment el tipus penal de sedició perquè no pugui criminalitzar indegudament l'exercici de les llibertats d'expressió i reunió pacífica.

Pel que fa a Sànchez i Cuixart, en demana la posada en llibertat de forma immediata i que s'iniciï un procés que n'anul·li la condemna per sedició.

Pel que fa als ex-membres del Govern i del Parlament considera que la condemna es basa en un "delicte vagament definit", i que caldria que en la consideració dels eventuals recursos legals es tingués present la vulneració del principi de legalitat. Concretament, demana a la representació del Ministeri Fiscal davant del Tribunal Constitucional que hi defensi el principi de legalitat.

dimarts, 12 de novembre del 2019

Els 10 Punts de l’Acord Sánchez-Iglesias

Les eleccions generals del 10 de novembre han reconfigurat el sistema de partits polítics. Queden quatre grans formacions nacionals, PSOE, PP, VOX i Podem-Confluències. Aquestes formacions constitueixen dos blocs, un de conservador (PP, VOX) i un de progressista (PSOE, Podem-Confluències). Existeixen dues altres formacions nacionals menors, Ciutadans i Més País, que s’adscriuen respectivament a un i altre bloc, però potser amb una posició més conciliadora.

Finalment, l’arc parlamentari es complementa amb una seguit de forces territorials, entre les que hem de distingir les nítidament independentistes (ERC, JxCat, EH Bildu, CUP) i les que no ho són. Dins d’aquestes forces trobem algunes que s’hi desmarquen dels blocs, que s’hi col·loquen al mig, o que hi volen influir amb posicions bé moderadores bé radicalitzadores.

Avui podem llegir (per exemple, a Crónica Global, el text íntegre de l’acord entre el PSOE i Unides Podem). Aquest acord ha estat presentat avui per Pedro Sánchez i Pablo Iglesias, i d’alguna manera és el que confirma l’esquema indicat abans. És, doncs, un pacte per a la formació d’un govern progressista de coalició, amb Sánchez de president, i amb ministres de PSOE i d’UP. Sánchez s’ha compromès a consultar amb altres formacions per ampliar la majoria d’investidura (amb PSOE i UP no n’hi ha prou), però sobretot per aconseguir una majoria legislativa que li permeti, entre d’altres coses, d’aprovar, si pot ésser, els quatre (més aviat tres) pressupostos de la legislatura present.

El pacte consta de deu punts:
1. Consolidar el creixement i la creació d’ocupació. Això passa per combatre la precarietat laboral.
2. Treballar per la regeneració i lluita contra la corrupció. Aquest punt inclou la defensa dels serveis públics (educació, sanitat pública, dependència, pensions), el dret d’habitatge, la promoció de la ciència com a motor d’innovació econòmica, el retorn d’emigrants i el control de les cases de jocs.
3. Lluita contra el canvi climàtic, en el marc d’una transició ecològica justa, protecció de la biodiversitat i tractament digne als animals.
4. Enfortir les petites i mitjanes empreses i als autònoms. Inclou la reindustrialització, l’impuls al sector primari, i el rol de l’administració en la creació de riquesa, benestar i ocupació.
5. Aprovació de nous drets de reconeixement de la dignitat de les persones. En aquest punt s’inclouen el dret a una mort digna, a l’eutanàsia, la salvaguarda de la diversitat, la memòria i la dignitat.
6. Garantir la cultura com a dret i combatre la precarietat en el sector. Això inclou també el foment de l’esport.
7. Polítiques feministes. Es parla de la seguretat, la independència i la llibertat de les dones, de la lluita contra la violència masclista, la promoció de la igualtat retributiva (amb una Llei d’igualtat laboral), l’establiment de permisos de paternitat i maternitat iguals i intransferibles, la lluita contra la tracta d’éssers humans amb finalitats d’explotació sexual.
8. Revertir la despoblació, en referència a “l’Espanya buidada”.
9. Garantir la convivència en Catalunya, a través del foment d’un diàleg a Catalunya, sempre dins de la Constitució. Enfortiment de l’Estat de les autonomies, orientat a la prestació de drets i serveis, amb garantia d’igualtat entre espanyols.
10. Justícia fiscal i equilibri pressupostari. Avaluació i control de la despesa pública per fer possible el sosteniment d’un Estat del benestar sòlid i durador.

Comptat i debatut, el govern progressista de Sánchez aprofundeix en els punts programàtics del PSOE. Alhora, això facilitarà la consolidació ideològica del bloc conservador. És cert que hi ha una sèrie de punts que conservadors i progressistes comparteixen, però el PSOE farà mans i mànigues per assegurar-se’n la propietat. Un d’aquest punts, sens dubte, és la qüestió territorial i, particularment, la catalana. Sánchez deu pensar que el patriotisme constitucional pot desactivar l’independentisme català. Per fer-ho, en tot cas, haurà de saber cooptar sectors independentistes al marc constitucional i estatutari. Si ho sabut fer amb el podemisme, potser també ho sabrà fer amb ERC?

dilluns, 11 de novembre del 2019

Un sistema polític de vuit forces en cercles concèntrics: les eleccions del 10N vistes des de Can Pelegrí-Can Cervera

En les eleccions al Congrés dels Diputats eren cridades 34.870.481 persones a tot Espanya. Si ens fixem en les vuit formacions polítiques que han assolit representació a la circumscripció de Barcelona, veurem que s’han disposat d’aquesta manera:
- 1. PSOE (19,38% de suport sobre el cens).
- 2. PP (14,40%).
- 3. VOX (10,44%).
- 4. Podem i Confluències (8,89%).
- 5. Cs (4,70%).
- 6. ERC (2,51%).
- 8. JxCat (1,51%).
- 11. CUP (0,70%).

Si ens circumscrivim a Catalunya, la població censada és de 5.370.359. En aquest cas la disposició de les vuit forces ha estat aquesta:
- 1. ERC (16,20%).
- 2. PSC-PSOE (14,72%).
- 3. En Comú Podem (10,18%).
- 4. JxCat (9,82%).
- 5. PP (5,33%).
- 6. CUP (4,56%).
- 7. VOX (4,53%).
- 8. Cs (4,03%).

Si passem a la província de Barcelona, el cens és de 4.011.961. La disposició de les vuit forces parlamentàries d’aquesta demarcació ha estat:
- 1. PSC-PSOE (15,83%).
- 2. ERC (15,34%).
- 3. En Comú Podem (11,23%).
- 4. JxCat (8,53%).
- 5. PP (5,60%).
- 6. VOX (4,59%).
- 7. CUP (4,42%).
- 8. Cs (4,31%).

Si ens centrem en el municipi d’Esplugues de Llobregat, el cens és de 34.690. La disposició de les vuit forces indicades ha estat:
- 1. PSC-PSOE (21,71%).
- 2. En Comú Podem (11,95%).
- 3. ERC (11,57%).
- 4. PP (8,22%).
- 5. Cs (5,72%).
- 6. VOX (5,11%).
- 7. JxCat (4,81%).
- 8. CUP (2,36%).

Si passem ara al barri de Can Vidalet (el districte 10 d’Esplugues), el cens és de 9.988. La disposició de les vuit forces ha estat:
- 1. PSC-PSOE (28,70%).
- 2. En Comú Podem (11,60%).
- 3. PP (8,05%).
- 4. Cs (6,07%).
- 5. VOX (5,79%).
- 6. ERC (5,29%).
- 8. CUP (1,07%).
- 9. JxCat (0,96%).

Si passem ara al sector de Can Pelegrí i Can Cervera (la secció 3 del districte 10), el cens és de 1.683. La disposició de les vuit forces ha estat:
- 1. PSC-PSOE (31,02%).
- 2. En Comú Podem (13,19%).
- 3. PP (7,13%).
- 4. ERC (6,00%).
- 5. VOX (5,82%).
- 6. Cs (4,75%).
- 8. CUP (0,95%).
- 10. JxCat (0,71%).

Què han fet els cridats a votar en les eleccions generals del 10N?

En total, el cens de les eleccions generals del 10 de novembre era de 34.870.481 persones. D’aquestes:
- 10.505.203 (30,14%) s’han abstingut.
- 6.752.983 (19,38%) han votat PSOE. D’això n’han resultat 120 diputats i 92 senadors.
- 5.019.869 (14,40%) han votat PP. D’això n’han resultat 88 diputats i 84 senadors.
- 3.640.063 (10,44%) han votat VOX. D’això n’han resultat 52 diputats i 2 senadors.
- 3.097.185 (8,89%) han votat Podemos i les seves confluències. D’això n’han resultat 35 diputats.
- 1.637.540 (4,70%) han votat Cs. D’això n’han resultat 10 diputats.
- 875.750 (2,51%) han votat ERC-Sobiranistes (incloent-hi ERPV). D’això n’han resultat 13 diputats i 11 senadors.
- 579.035 (1,66%) han votat Más País i els seus aliats de Compromís, Chunta Aragonesista i Equo. D’això n’han resultat 3 diputats.
- 527.375 (1,51%) han votat JxCAT-Junts. D’això n’han resultat 8 diputats i 3 senadors.
- 377.423 (1,08%) han votat EAJ-PNV. D’això n’han resultat 7 diputats i 9 senadors.
- 276.519 (0,79%) han votat EH-Bildu. D’això n’han resultat 5 diputats i 1 senador.
- 249.499 (0,72%) han fet vot nul.
- 244.754 (0,70%) han votat CUP-PR. D’això n’han resultat 2 diputats.
- 226.496 (0,65%) han votat PACMA.
- 216.515 (0,62%) han votat en blanc.
- 123.981 (0,36%) han votat Coalición Canaria (CCa-PNC-NC). D’això n’han resultat 2 diputats.
- 119.597 (0,34%) han votat BNG. D’això n’ha resultat 1 diputat.
- 98.448 (0,28%) han votat Navarra Suma. D’això n’han resultat 2 diputats i 3 senadors.
- 68.580 (0,20%) han votat el Partido Regionalista de Cantabria (PRC). D’això n’ha resultat 1 diputat.
- 34.306 (0,10%) han votat Recortes Cero-GV.
- 27.016 (0,08%) han votat PUM+J.
- 19.696 (0,06%) han votat ¡Teruel Existe!. D’això n’han resultat 1 diputat i 2 senadors.
- 14.023 (0,04%) han votat el PCPE.
- 13.954 (0,04%) han votat Andalucía Por Sí (AxSí).
- 13.828 (0,04%) han votat el PCTE.
- 12.622 (0,04%) han votat Geroa Bai.
- 10.198 (0,03%) han votat la Unión del Pueblo Leonés (UPL).
- 9.664 (0,03%) han votat el PCOE.
- 8.925 (0,03%) han votat la Coalición por Melilla (CpM).
- 5.952 (0,02%) han votat Escaños en Blanco (EB).
- 5.399 (0,02%) han votat Por Ávila (XAV).
- 5.290 (0,02%) han votat Avant Adelante Los Verdes.
- 3.241 (0,01%) han votat Los Verdes.
- 3.195 (0,01%) han votat Partido Humanista (PH).
- 2.822 (0,01%) han votat Iniciativa Feminista (I.Fem).
- 2.398 (0,01%) han votat Contigo Somos Democracia.
- 2.347 (0,01%) han votat Izquierda en Positivo (IzqP).
- 2.316 (0,01%) han Som Valencians En Moviment (UIG-SOM-CUIDES).
- 2.303 (0,01%) han votat la formació murciana Somos Región.
- 2.015 (0,01%) han votat Ahora Canarias.
- 1.451 han votat la Plataforma del Pueblo Soriano (PPSO).
- 1.386 han votat el Partido Demócrata Social de los Jubilados Europeos (PDSJE).
- 1.317 han votat Extremadura Unida.
- 1.159 han votat el Partido Libertario (P-LIB).
- 1.064 han votat Unidos Actuando por la Democracia (Unidos Sí-ACPS-DEf).
- 1.063 han votat el Movimiento Aragonés Social (MAS).
- 897 han votat Andecha Astur.
- 866 han votat el Partido Regionalista del País Leonés (PREPAL).
- 814 han votat el Movimiento por la Dignidad y la Ciudadanía de Ceuta (MDyC).
- 658 han votat Auna Comunitat Valenciana.
- 623 han votat Puyalon.
- 608 han votat FE de las JONS.
- 515 han votat Convergencia Andaluza (CAnda).
- 514 han votat la Unión Regionalista de Castilla y León.
- 431 han votat la Federación de los Independientes de Aragón (FIA).
- 269 han votat el Partido de Acción Solidaria Europea.
- 237 han votat Centrados.
- 229 han votat el Partido Republicano Independiente Solidario Andaluz (RISA).
- 210 han votat Democracia Plural (DPL).
- 144 han votat Izquierda Anticapitalista Revolucionaria (IZAR).
- 64 han votat Converxencia 21 (C 21).
- 31 han votat la Unión de Todos (UDT).
- la Agrupación Socialista Gomera, que no es presentava al Congrés, ha aconseguit 1 senador.

divendres, 8 de novembre del 2019

Una periodització de la història des del 2019

Demà es commemorarà el 30è aniversari de la Caiguda del Mur de Berlín. L'obertura de la frontera intraberlinesa fou considerada ja immediatament un fet icònic des dels més diversos rodals. Uns la veien com el triomf del "pensament únic" (capitalista). Uns altres com la victòria del "darrer home" i el final consegüent de la història. S'acabà la lògica de blocs oest-est que durava quatre dècades, i de la bipolaritat hom passà a la unipolaritat dels Estats Units, que encara belluga malgrat tot. Hobsbawn va parlar d'un segle curt (1914-1989) per referir-se al període de guerres i revolucions. Les guerres i les revolucions no han acabat pas, però. Alhora el centre geopolític s'ha desplaçat d'Europa en direcció cap a l'Orient (cap al Centre, potser n'hauríem de dir). Així l'eurocentrisme ja més que un defecte és una nostàlgia, i és el marc d'aquesta nostàlgia, que podem fer una periodització de la història des d'aquestes alçades de segle XXI.

- Baixa Edat Contemporània (1989-).
- Mitjana Edat Contemporània (1914-1989).
- Alta Edat Contemporània (1789-1914).
- Baixa Edat Moderna (1648-1789).
- Alta Edat Moderna (1453-1648).
- Baixa Edat Mitjana (1095-1453).
- Alta Edat Mitjana (476-1095).
- Baixa Antiguitat (50 a.C.-476).
- Alta Antiguitat (des de la introducció dels registres escrits-50 a.C.).

L'esquema és el típic de les quatre edats: antiga o clàssica, mitjana o post-clàssica, moderna o neoclàssica, post-moderna o post-neoclàssica. Cadascuna es divideix en dues o tres fases. L'Alta Antiguitat és la successió d'imperis fins a la consolidació de l'Imperi del Poble Romà amb la Guerra de les Gàl·lies. La Baixa Antiguitat es caracteritza per la presència de l'Imperi Romà a Occident. En l'Alta Edat Mitjana, la divisió del poder imperial a Occident condueix a un procés de singularització que culmina en la crida a la Primera Croada. La Baixa Edat Mitjana es tanca amb la caiguda de Constantinoble, que enforteix el rol central de l'Europa Occidental durant l'Edat Moderna. La Baixa Edat Moderna arrenca amb la Pau de Westfàlia, base de l'estat modern, i culmina amb l'inici del cicle revolucionari que transformarà aquest estat modern en l'estat capitalista típic de l'Alta Edat Contemporània. La Mitjana Edat Contemporània és una era, com s'ha dit, de guerres i revolucions en el mateix nucli. En la Baixa Edat Contemporània hom retorna progressivament a un món multipolar, on guerres i revolucions tenen un rol més perifèric.