dilluns, 23 de desembre del 2019

Els 10 grups parlamentaris del Congrés de la XIV Legislatura d'Espanya

Fou el mateix Tribunal Suprem d'Espanya el que requerí al Tribunal de Justícia de la Unió Europea sobre els efectes de l'elecció d'Oriol Junqueras com a eurodiputat. El TJUE respongué dijous 19 assenyalant que la immunitat d'eurodiputat s'adquireix en el mateix moment de l'elecció. El mateix BOE havia publicat la llista d'eurodiputats espanyols on constaven Oriol Junqueras, Carles Puigdemont i Toni Comín. Poc marge tenia el TJUE. El Parlament Europeu s'afanyà, doncs, a complir el pronunciament del TJUE, i Puigdemont i Comín reberen les credencials d'eurodiputats després de mesos d'espera.

El Tribunal Suprem, doncs, reclamà a les parts del "cas Junqueras" que es pronunciessin. La Fiscalia i l'acusació popular de VOX demanen que s'apliqui la sentència dictada el mes d'octubre per tal que Junqueras no sigui eurodiputat i continuït complint la condemna a presó. L'Advocacia de l'Estat, però, reiterant el criteri expressat en el seu moment, demana ara que Junqueras sigui posat en llibertat en virtut de la immunitat que té com a eurodiputat. Les defenses, d'altra banda, entenen que la situació de Junqueras és motiu suficient per suspendre tot el judici als líders del Procés.

Paral·lelament, el Tribunal Suprem ha demanat posicionaments sobre el cas de Puigdemont i Comín. La Fiscalia, de manera semblant, demana que el TS sol·liciti al Parlament Europeu un suplicatori per poder continuar el procediment judicial contra Puigdemont i Comín. El pronunciament del Parlament Europeu, sota la presidència de David Sassoli, sembla que serà diferent del que s'hauria produït sota la presidència d'Antonio Tajani.

Aquesta intersecció entre poders, també afecta al Congrés dels Diputats. Encara no hi ha data per al primer debat d'investidura del candidat de Pedro Sánchez. Els moviments de l'Advocacia de l'Estat produïts avui s'interpreten a la llum de les negociacions entre PSOE i ERC. El distanciament del PSOE respecte de PP i Ciutadans es fa més gran.

En aquest context arriba la configuració, aparentment final, dels Grups Parlamentaris del Congrés dels Diputats. Els grups parlamentaris serien els següents:
- Grupo Parlamentario Socialista: 120 diputats.
- Grupo Parlamentario Popular en el Congreso: 88 diputats.
- Grupo Parlamentario VOX: 52 diputats.
- Grupo Parlamentario Confederal de Unidas Podemos-En Comú Podem-Galicia En Común: 35 diputats.
- Grupo Parlamentario Plural: 15 diputats (JxCat, Más País, CC-PNC, NC, Compromís, BNG, PRC, TE).
- Grupo Parlamentario Republicano: 13 diputats (ERC).
- Grupo Parlamentario Ciudadanos: 10 diputats.
- Grupo Parlamentario Vasco (EAJ-PNV): 6 diputats.
- Grupo Parlamentario Euskal Herria Bildu: 5 diputats.
- Grupo Parlamentario Mixto: 5 diputats (CUP, UPN, Foro Asturias).

És probable que el primer debat d'investidura tingui lloc en els escassos dies hàbils de la primera setmana de l'any. Sembla que Pedro Sánchez no té intenció de fer un debat d'investidura sense tindre garantida, si més no, la majoria simple. L'estratègia de desescalar la situació de Catalunya podria funcionar per esberlar la relació de govern entre JxCat i ERC, i obrir l'escenari d'un tripartit d'esquerres a la Generalitat. Però si no funciona en aquest sentit, el govern Sánchez i la XIV Legislatura tindrien seriosos problemes per continuar.

divendres, 13 de desembre del 2019

L'elecció general anticipada del Regne Unit atorga majoria absoluta a Boris Johnson

Ahir dijous 12 se celebrà al Regne Unit de Gran Bretanya i Irlanda del Nord eleccions a la Cambra dels Comuns. Cadascuna de les 650 circumscripcions elegí per majoria simple i una sola volta el seu diputat. Aquests han estat els resultats:
- Conservative: els seus 635 candidats han rebut 13.966.451 vots, i 365 han estat elegits.
- Labour: els seus 631 candidats han rebut 10.295.907 vots, i 203 han estat elegits.
- Liberal Democrats: els seus 611 candidats han rebut 3.696.423 vots, i 11 han estat elegits.
- Scottish National Party (SNP): els seus 59 candidats han rebut 1.242.380 vots, i 48 han estat elegits.
- Green: els seus 472 candidats han rebut 865.697 vots, i 1 ha estat elegida.
- Brexit Party: els seus 275 candidats han rebut 642.323 vots, i cap no ha estat elegit.
- Democratic Unionist Party (DUP): els seus 17 candidats han rebut 244.127 vots, i 8 han estat elegits.
- Sinn Féin: els seus 15 candidats han rebut 181.853 vots, i 7 han estat elegits.
- Plaid Cymru: els seus 36 candidats han rebut 153.265 vots, i 4 han estat elegits.
- Alliance: els seus 18 candidats han rebut 134.115 vots, i 1 ha estat elegit.
- Social Democratic and Labour Party (SDLP): els seus 14 candidats han rebut 118.737 vots, i 2 han estat elegits.
- Ulster Unionist Party (UUP): els seus 16 candidats han rebut 93.123 vots, i cap no ha estat elegit.
- Yorkshire Party: els seus 28 candidats han rebut 29.201 vots, i cap no ha estat elegit.
- UK Independence Party (UKIP): els seus 44 candidats han rebut 22.817 vots, i cap no ha estat elegit.
- Liberal: els seus 19 candidats han rebut 10.876 vots, i cap no ha estat elegit.
- The Independent Group for Change: els seus 3 candidats han rebut 10.006 vots, i cap no ha estat elegit.
- Aontú: els seus 7 candidats han rebut 9.814 vots, i cap no ha estat elegit.
- Monster Raving Loony: els seus 24 candidats han rebut 9.739 vots, i cap no ha estat elegit.
- Christian Peoples: els seus 27 candidats han rebut 6.486 vots, i cap no ha estat elegit.
- Social Democratic Party (SDP): els seus 20 candidats han rebut 3.295 vots, i cap no ha estat elegit.
- Animal Welfare: els seus 6 candidats han rebut 3.086 vots, i cap no ha estat elegit.
- English Democrat: els seus 4 candidats han rebut 1.987 vots, i cap no ha estat elegit.
- Libertarian: els seus 5 candidats han rebut 1.780 vots, i cap no ha estat elegit.
- Workers Revolutionary: els seus 4 candidats han rebut 524 vots, i cap no ha estat elegit.
- Advance: els seus 5 candidats han rebut 351 vots.
- Scottish Green: cap dels seus 22 candidats no ha estat elegit.
- Renew: cap dels seus 4 candidats no ha estat elegit.
- Green (NI): cap dels seus 3 candidats no ha estat elegit.
- Women's Equality: cap de les seves 3 candidates no ha estat elegida.
- Gwlad Gwlad: cap dels seus 3 candidats no ha estat elegit.
- The Justice & Anti-Corruption Party (JAC): cap dels seus 3 candidats no ha estat elegit.
- Young People's: cap dels seus 3 candidats no ha estat elegit.
- Alliance for Green Socialism: cap dels seus 3 candidats no ha estat elegit.
- Socialist Equality: cap dels seus 3 candidats no ha estat elegit.
- Scottish Family Party: cap dels seus 2 candidats no ha estat elegit.
- Communities United: cap dels seus 2 candidats no ha estat elegit.
- North East Party: cap dels seus 2 candidats no ha estat elegit.
- People Before Profit: cap dels seus 2 candidats no ha estat elegit.
- Christian: cap dels seus 2 candidats no ha estat elegit.
- Socialist (GB): cap dels seus 2 candidats no ha estat elegit.
- Veterans and People's: cap dels seus 2 candidats no ha estat elegit.
- Peace: cap dels seus 2 candidats no ha estat elegit.
- Yeshua: cap dels seus 2 candidats no ha estat elegit.
- British National Party (BNP): el seu únic candidat no ha estat elegit.
- Church of the Militant Elvis: el seu únic candidat no ha estat elegit.
- Mebyon Kernow: el seu únic candidat no ha estat elegit.
- Putting Cumbria First: el seu únic candidat no ha estat elegit.
- Scottish Libertarian Party: el seu únic candidat no ha estat elegit.
- l'Speaker de la Cambra dels Comuns, Lindsay Hoyle, s'ha presentat com a candidat independent a la circumscripció de Chorley, obtenint 26.831 vots i essent reelegit com a Membre del Parlament.

dijous, 12 de desembre del 2019

Pedro Sánchez, com a candidat a la Presidència del Govern

Ahir dimecres a les 21.30, la Presidenta del Congrés, Meritxell Batet, anunciava que el Rei proposava com a candidat a la Presidència del Govern, a Pedro Sánchez, líder del PSOE, el partit més votat a les passades eleccions del 10 de novembre. Correspon ara a la Presidència del Congrés fixar la data de la sessió d'investidura.

Aquesta investidura dependrà del posicionament dels grups parlamentaris del Congrés. A data del 12 de desembre, s'han conformat els grups següents:
- el Grupo Parlamentario Socialista, amb 120 diputats, i que dóna suport a la candidatura de Sánchez com a president del Govern.
- el Grupo Parlamentario Popular en el Congreso, amb 88 diputats, i que ja ha anunciat que votarà contra la investidura de Sánchez.
- el Grupo Parlamentario VOX, amb 52 diputats, i que també ha anunciat que hi votarà en contra.
- el Grupo Parlamentario Confederal de Unidas Podemos-En Comú Podem-Galicia en Común, amb 35 diputats, que acordà de votar-hi a favor.
- el Grupo Parlamentario Republicano, amb 13 diputats, que encara no ha aclarit la seva posició, que d'entrada és negativa.
- el Grupo Parlamentario Ciudadanos, amb 10 diputats, i que condiciona el seu vot favorable a un acord entre constitucionalista.
- el Grupo Parlamentario Vasco (EAJ-PNV), amb 6 diputats, i que es mostra en principi favorable a la investidura.
- el Grupo Parlamentario Euskal Herria Bildu, amb 5 diputats, i que encara no s'ha pronunciat.

Pel que fa al Senat, el grups parlamentaris que s'ha configurat són els següents:
- el Grupo Parlamentario Socialista, amb senadors del PSOE (100, 82 d'electes i 18 designats), del PSE-EE (3, 2 d'electes i 1 designat), del PSC (3, 2 d'electes i 1 designat), del PSG-PSOE (3 d'electes).
- Grupo Parlamentario Popular en el Senador, amb senadors de Populares (96, 83 electes i 13 designats).
- Grupo Parlamentario Esquerra Republicana-Euskal Herria Bildu, amb senadors d'ERC (10, 8 electes i 2 designats) i EH Bildu (1 electe).
- Grupo Parlamentario Vasco en el Senado, amb senadors d'EAJ-PNV (10, 9 electes i 1 designat).
- Grupo Parlamentario Ciudadanos, amb senadors de Ciudadanos (9, 1 electe i 8 designats) i de Populares (1 electe).
- Grupo Parlamentario Izquierda Confederal (Adelante Andalucía, Més Per Mallorca, Más Madrid, Compromís, Geroa Bai y Catalunya En Comú Podem) amb senadors del PSOE (4 electes), de Coalició Compromís (1 designat), de Geroa Bai (1 designat), de Catalunya En Comú Podem (1 designat), de Más Madrid (1 designat), de Més per Mallorca (1 designat) i de Adelante Andalucía (1 designat)
- Grupo Parlamentario Nacionalista en el Senado Junts per Catalunya-Coalición Canaria/Partido Nacionalista Canario, amb senadors de Junts per Catalunya (5, 3 electes i 2 designats), d'ERC (3 d'electes), d'EH Bildu (1 designat), de Coalición Canaria-PNC (1 designat).

dimecres, 11 de desembre del 2019

Els resultats del referèndum de Bougainville

Avui 11 de desembre, nou dies abans del previst, la Bougainville Referendum Commission ha fet públics els resultats del referèndum sobre el futur polític de Bougainville:
- 176.928 vots per l'opció de "Independència".
- 3.043 vots per l'opció de "Major Autonomia".
- 1.096 vots nuls o informals.

La participació de 181.067 persones és més que notable. El referèndum obre, doncs, la porta a la constitució de Bougainville com a Estat Independent respecte de Papua Nova Guinea. També seria independent respecte de l'Estat de les Illes Salomó. Tot sembla indicar que Bougainville es constituiria com a República de Bougainville, en contrast amb aquests dos estats que són reialmes de la Commonwealth.

Lligams:

- Statement from the Commission.

dilluns, 9 de desembre del 2019

El Rei consulta amb els grups polítics del Congrés per designar candidat a la Presidència del Govern

El 4 de desembre del 2019, la presidenta del Congrés dels Diputats, Meritxell Batet, comunicà a Sa Majestat el Rei Felip VI la constitució del Congrés de la XIV Legislatura, i li presentà la llista de grups polítics parlamentaris disposats a prendre part en la ronda de consultes que ha de concloure amb el nomenament d'un candidat a la Presidència del Govern d'Espanya.

Les consultes tindran lloc al Palau de La Sarsuela en els horaris següents:
- 2019-12-10 09:30: Isidro Manuel Martínez Oblanca (*Gijón, 12.11.1965), elegit per la circumscripció d'Astúries, com a representant de Foro de Ciudadanos.
- 2019-12-10 10:15: Tomás José Guitarte Gimeno (*Cutanda, 1961), elegit per la circumscripció de Terol, com a representant de la Agrupación de Electores "Teruel Existe".
- 2019-12-10 11:00: José María Mazón Ramos (*Oviedo, 23.7.1951), elegit per la circumscripció de Cantàbria, com a representant del Partido Regionalista de Cantabria.
- 2019-12-10 11:45: Néstor Rego Candamil (*Vicedo, 2.4.1962), elegit per la circumscripció de La Corunya, com a representant del Bloque Nacionalista Galego.
- 2019-12-10 12:30: Joan Baldoví Roda (*Sueca, 7.8.1958), elegit per la circumscripció de València, com a representant de Més Compromís.
- 2019-12-10 16:00: Javier Esparza Abaurrea (*Pamplona, 20.7.1970) com a representant de Unión del Pueblo Navarro.
- 2019-12-10 16:45: Pedro Quevedo Iturbe (*Caracas, 11.3.1956), elegit per la circumscripció de Las Palmas, com a representant de Nueva Canarias-Coalición Canaria.
- 2019-12-10 17:30: Ana María Oramas González-Moro (*Santa Cruz de Tenerife, 17.7.1959), elegida per la circumscripció de Tenerife, com a representant de Coalición Canaria-Nueva Canarias.
- 2019-12-10 18:15: Yolanda Díaz Pérez (*Fene, 6.5.1971), elegida per la circumscripció de Pontevedra, com a representant de En Común-Unidas Podemos.
- 2019-12-10 19:00: Íñigo Errejón Galván (*Madrid, 14.12.1983), elegit per la circumscripció de Madrid, com a representant de Más País-Equo.
- 2019-12-11 09:30: Alberto Garzón Espinosa (*Logroño, 9.10.1985), elegit per la circumscripció de Màlaga, com a representant de Izquierda Unida (Unidas Podemos).
- 2019-12-11 10:15: Aitor Esteban Bravo (*Bilbao, 21.6.1962), elegit per la circumscripció de Biscaia, com a representant de Euzko Alderdi Jeltzalea-Partido Nacionalista Vasco.
- 2019-12-11 11:00: Jaume Asens Llodrà (*Barcelona, 29.3.1971), elegit per la circumscripció de Barcelona, com a representant de En Comú Podem-Guanyem el Canvi.
- 2019-12-11 11:45: Laura Borràs Castanyer (*Barcelona, 5.10.1970), elegida per la circumscripció de Barcelona, com a representant de Junts per Catalunya-Junts.
- 2019-12-11 12:30: Inés Arrimadas García (*Jerez, 3.7.1981), elegida per la circumscripció de Barcelona, com a representant de Ciudadanos-Partido de la Ciudadanía.
- 2019-12-11 16:00: Pablo Iglesias Turrión (*Madrid, 17.10.1978), elegit per la circumscripció de Madrid, com a representant de Podemos (Unidas Podemos).
- 2019-12-11 16:45: Santiago Abascal Conde (*Bilbao, 14.4.1976), elegit per la circumscripció de Madrid, com a representant de VOX.
- 2019-12-11 17:30: Pablo Casado Blanco (*Palencia, 1.2.1981), elegit per la circumscripció de Madrid, com a representant del Partido Popular.
- 2019-12-11 18:15: Pedro Sánchez Pérez-Castejón (*Madrid, 29.2.1972), elegit per la circumscripció de Madrid, com a representant del Partido Socialista Obrero Español.

L'últim dels convocats, Pedro Sánchez, és qui té més suports al Congrés. Però aquests suports no li garanteixen ni una majoria simple, i no sembla que les negociacions per atreure més vots afirmatius o, ni que sigui, abstencions, hagin avançat prou. Sánchez ha declarat que no acudirà a un debat d'investidura sense garanties de guanyar-la, si més no en segona votació. Això genera un conflicte entre la necessitat de designar un candidat aquesta mateixa setmana.

divendres, 6 de desembre del 2019

Referèndum d’autodeterminació de Bougainville

Demà conclou el referèndum sobre la independència de Bougainville que, des del 23 de novembre se celebra sota la supervisió de la Bougainville Referendum Commission (BRC). Els resultats no es faran públics fins el 20 de desembre.

La qüestió referendada, nítida i perfectament binària: ‘Do you agree for Bougainville to have: (1) Greater Autonomy (2) Independence?’

Per Bougainville s’entén la Regió Autònoma de Bougainville, integrada per l’illa de Bougainville, l’illa de Buka i un seguit d’illes annexes com les Carterets. És un territori de 9384 km2 i amb una població de 250.000 persones. És l’única regió autònoma de l’Estat Independent de Papua Noa Guinea. Abans del 2002, aquest territori era la Província de les Salomó del Nord i, efectivament, constitueix la quarta part més nord-oriental de l’arxipèlag de les Illes Salomó.

Les Illes Salomó reberen aquest nom arran de l’expedició liderada per Álvaro de Mendaña de Neira (1542-1595), que en el 1568, en observar la riquesa aurífera d’alguna de les illes, postulà que l’arxipèlag podia haver acollit les cèlebres mines del Rei Salomó amb l’or de les quals es decorà el Temple de Jerusalem. Aquest contacte amb els espanyols no alterà gaire la situació de les illes, segmentades en una plèiade de pobles sovint enfrontats en guerres acompanyades de canibalisme i de recol·lecció de caps. L’arxipèlag és habitat des de fa uns 30.000 anys, a partir d’una migració procedent de l’oest, i que ja no pogué avançar més enllà. D’aquests primers habitants ens han arribat algunes de les llengües que es parlen a l’illa de Bougainville (rotoka, eivo, terei, keriaka, nasioi, nagovisi, siwai, baitsi, uisai, etc.). Fa uns 6.000 anys arribà una nova onada migratòria també de l’oest, amb canoes de vela, que sí pogueren anar més enllà de l’arxipèlag cap a illes encara més llunyanes. D’aquesta onada migratòria en queden les llengües austronèsiques, que a l’illa de Bougainville es troben al nord i en diferents punts del litoral, així com a l’illa de Buka. Fa uns 3.000 anys arribà la migració lapita, com ho testimonien restes ceràmiques. Tot i la presència lapita, les Illes Salomó servaren les característiques que les integren en la Melanèsia.

Mendaña no va visitar la part del nord de l’arxipèlag. Sí ho va fer, en el 1616, l’expedició de Willem Schouten i Jacob Le Maire. En el 1643, Abel Tasman desembarcà en l’illa de Bougainville. En el 1767, Philip Carteret visità les illes que avui porten el seu nom. En el 1768, hi arribà l’expedició de Louis Antoine de Bougainville (1729-1811). Fou en el seu honor que l’illa principal rebé aquest nom. Entre el 1766 i 1769, l’expedició de Bougainville feu una circumnavegació, que avui es recorda precisament en el nom de l’illa de Bougainville i en el gènere de plantes sud-americanes de la família de les nictangiàcies, Bougainvillea.

A mitjan segle XIX creix la presència europea a les Illes Salomó, en forma de missions cristianes però també d’incursions per captar, de grat o per la força, mà d’obra per a les plantacions de canya de sucre de Queensland i Fiji. En el 1885, Alemanya declarà el protectorat sobre l’illa de Bougainville i adjacents, amb el nom de Protectorat Alemany de les Illes Salomó. En el 1893, el Regne Unit declarà el protectorat en les tres quartes parts restants de l’arxipèlag, amb el nom de Protectorat Britànic de les Illes Salomó. El Tractat de Berlín, del 1900, fixà els límits entre els dos protectorats en una frontera que s’ha mantingut fins els nostres dies. Durant la Primera Guerra Mundial, foren els australians els qui conqueriren les illes del protectorat alemany. De fet, la Societat de Nacions assignà a Austràlia un mandat sobre tots els territoris vinculats a la Deutsch-Neuguinea. Austràlia administrà el mandat com a Territori de Nova Guinea.

Durant la Segona Guerra Mundial, Bougainville, com bona part de la Melanèsia, fou ocupat pels japonesos en el 1942. Les forces aliades, australianes, nova zelandeses i nord-americanes, lluitaren entre l’1 de novembre del 1943 i el 21 d’agost del 1945 per fer fora els japonesos. En el 1949, Austràlia va combinar les terres del mandat de Nova Guinea amb les del Territori de Papua (vinculat a Austràlia des del 1902), creant-hi el Territori de Papua i Nova Guinea.

En el 1975, el Territori de Papua i Nova Guinea esdevenia un Estat Independent com a reialme de la Commonwealth. En aquest estat hi anava inclosa la Província de les Illes Salomó del Nord. Pel que fa a la resta de les Illes Salomó, sota sobirania britànica, accediren a l’autogovern en el 1976 i a la independència en el 1978, convertint-se llavors en un altre reialme de la Commonwealth.
A començament dels 1970, l’explotació de les mines de coure i d’or augmentà de nivell. La multinacional Rio Tinto creà la Bougainville Copper Limited per explotar la mina de coure de Panguna. L’impacte ambiental d’aquestes explotacions no compensava a les poblacions locals en termes de beneficis laborals, financers o socials, i això animà un moviment per la independència de les Illes Salomó del Nord. En el 1975, quan es proclamà la independència de Papua Nova Guinea, aquest moviment procedí a proclamar la Republic of North Solomons. Però la república no prosperà per la intervenció governamental, i les Salomó del Nord quedaren integrades com a província a l’Estat Independent de Papua Nova Guinea.

En el 1988 revifà el conflicte de la mà del Bougainville Revolutionary Army (BRA). Intervingué de nou la Papua New Guinea Defence Force (PNGDF), i esclatà una guerra civil. En el 1990 es proclamà de nou la Republic of North Solomons, i el PNGDF es veure obligar a replegar-se. El BRA també rebé l’hostilitat de grups de bougainvilleans contraris a la secessió. La guerra s’enquistà. En el 1996, el govern de Papua Nova Guinea contractà la Sandline International per reprimir els independentistes, i aquesta companyia utilitzà mercenaris procedents de Sierra Leone. Aquest extrem mostrava la insostenibilitat d’un conflicte que havia produït la mort de 20.000 persones.

El 1997 s’arribà a un alto al foc i a l’inici de negociacions de pau, amb la mediació del govern de Nova Zelanda. El 30 d’agost del 2001 se signava a Arawa l’acord de pau entre el Govern de Papua Nova Guinea i els líders de Bougainville. Com a conseqüència d’aquest acord, el 25 de juny del 2002 s’establí la Regió Autònoma de Bougainville, amb capital a Buka.

L’acord de pau establia la garantia de celebrar un referèndum sobre el futur polític de Bougainville entre 10 i 15 anys després de l’establiment del govern autonòmic. En el 2005, s’establí el Govern Autònom de Bougainville. El 24 de juny del 2017, el Govern de Papua Nova Guinea i el Govern Autònom de Bougainville acordaren la creació de la Comissió del Referèndum de Bougainville com a entitat independent i parcial.

El referèndum s’ha dut a terme tant al territori autònom de Bougainville com a llocs de Papua Nova Guinea, d’Austràlia (Cairns, etc.) i de les Illes Salomó (Gizo, etc.) on hi ha una alta concentració de desplaçats, refugiats o emigrants procedents de la regió. El 29 de novembre ja s’havien desplegat el 99% de centres de votació, i a partir del 3 de desembre ja es tancaven els 829 centres electorals. A 6 de desembre, la majoria d’urnes ja han estat lliurades a la Comissió.

dijous, 5 de desembre del 2019

ERC, Bildu i CUP no participen en la ronda de trobades amb el Rei per designar candidat a la Presidència del Govern

Ahi el Rei rebia en audiència Meritxell Batet, que tot just ha estat reelegida Presidenta del Congrés dels Diputats. Amb la Mesa del Congrés ja constituïda, el proper pas de la XIV Legislatura serà la conformació dels grups parlamentaris. Paral·lelament, el Rei iniciarà una ronda de contactes amb els representants polítics del Congrés.

La composició del Congrés que deriva dels resultats electorals és la següent:
- PSOE: 120 diputats.
- PP: 89.
- Vox: 52.
- Unidas Podemos (UP): 26.
- ERC-S: 13.
- Cs: 10.
- JxCAT: 8.
- En Comú Podem (ECP): 7.
- EAJ-PNV: 6.
- EH Bildu: 5.
- Más País: 2.
- CUP-PR: 2.
- En Común (EC): 2.
- Coalición Canaria (CC-NC): 2.
- Navarra Suma (NA+): 2.
- Més Compromís: 1.
- BNG: 1.
- Partido Regionalista de Cantabria (PRC): 1.
- Teruel Existe (TE): 1.

D'acord amb aquesta composició hi hauria 22 formacions polítiques en el Congrés. Algunes d'aquestes formacions, no obstant, formaran grup parlamentari comú, i la majoria aniran a parar al grup mixt. En tot cas, com que la ronda de consultes amb el Rei començarà abans que la formació dels grups parlamentaris, són aquestes 22 formacions les que hi haurien de participar-hi. N'hi ha tres que s'han desmarcat, de manera que Batet ha ofert al rei Felip VI la llista següent de dinou contactes:
- PSOE: Pedro Sánchez Pérez-Castejón.
- PP: Pablo Casado Blanco.
- VOX: Santiago Abascal Conde.
- Podemos: Pablo Iglesias Turrión.
- Cs: Inés Arrimadas García.
- Junts: Laura Borràs Castanyer.
- ECP: Jaume Asens Llodrà.
- EAJ-PNV: Aitor Esteban Bravo.
- IU: Alberto Garzón Espinosa.
- Más País-Equo: Íñigo Errejón Galván.
- EC: Yolanda Díaz Pérez.
- CC: Ana Oramas González-Moro.
- Nueva Canarias: Pedro Quevedo Iturbe.
- Unión del Pueblo Navarro: Javier Esparza Abaurrea.
- Més Compromís: Joan Baldoví Roda.
- BNG: Néstor Rego Candamil.
- PRC: José María Mazón Ramos.
- TE: Tomás José Guitarte Gimeno.
- Foro de Ciudadanos: Isidro Manuel Martínez Oblanca.

dimecres, 4 de desembre del 2019

T-casual i T-usual: els nous títols de transport metropolità

L'Autoritat del Transport Metropolità ha comunicat les tarifes del 2020. Després d'alguns exercicis de manteniment dels preus, l'ATM (integrada per la Generalitat de Catalunya, l'Ajuntament de Barcelona i l'Àrea Metropolitana de Barcelona) ha optat per augmentar la recaptació a través de vehicular més passatgers cap als títols integrats i de titularitat personal (associats al DNI o al NIE).

El bitllet senzill passa ara a costar 2,40 € (1 zona); 3,40 € (2 zones); 4,50 € (3 zones); 5,75 € (4 zones); 7,35 € (5 zones) i 8,55 € (6 zones). El bitllet senzill aeroport L9 Sud costarà 5,15 €.

La T-casual és un títol unipersonal amb 10 viatges durant 1 any. Substitueix la T-10, però ara és un títol intransferible vinculat a un DNI/NIE. El preu serà de 11,35 € (1 zona), 22,40 € (2 zones), 30,50 € (3 zones); 39,20 € (4 zones); 45,05 € (5 zones) i 47,90 € (6 zones). Respecte de la T-10 experimenta un augment. Per als treballadors de l'aeroport, una T-casual específica de 11,35 € els permetrà d'accedir a les estacions aeroportuàries de la L9 Sud.

La T-usual és un títol unipersonal de viatges il·limitats durant 30 dies. Substitueix la T-mes, que era il·limitada, i la T-50/30 (de 50 viatges en un mes). El preu serà de 40,00 € (1 zona), 53,85 € (2 zones), 75,60 € (3 zones), 92,55 € (4 zones), 106,20 € (5 zones) i 113,75 € (6 zones). Respecte de la T-mes i de la T50/30 experimenta una davallada, que pot arribar fins a un 25%. Si una persona gasta més de 4 T-casuals al més, hauria de passar-se a la T-usual. El problema és que no tothom pot fer una previsió exacta de les necessitats de transport que tindrà. El preu de la T-usual per a persones en situació d'atur es manté a 9,95 € (1 zona).

La T-jove és un títol unipersonal de viatges il·limitats durant 90 dies. La poden adquirir únicament els menors de 25 anys. El preu serà de 80,00 € (1 zona), 105,20 € (2 zones); 147,55 € (3 zones); 180,75 € (4 zones); 207,40 € (5 zones) i 222,25 € (6 zones). Les noves tarifes suposen una reducció del preu en un 25%.

La T-dia és un títol unipersonal de viatges il·limitats durant 24 hores. El preu serà de 10,50 € (1 zona), 16,00 € (2 zones); 20,10 € (3 zones); 22,45 € (4 zones); 25,15 € (5 zones) i 28,15 € (6 zones). Experimenta un augment.

La T-grup és un títol multipersonal amb 70 viatges durant 30 dies. El preu serà de 79,45 € (1 zona); 156,80 € (2 zones); 213,50 € (3 zones); 274,40 € (4 zones); 315,35 € (5 zones) i 335,30 € (6 zones). Aquest títol s'adreça a grups que fan un ús ocasional del transport públic (grups escolars, esportius, etc.).

Altres targetes són:
- la T-16, gratuïta, destinada als menors de 16 anys.
- la FM/FN, destinada a famílies monoparentals i nombroses, que experimenta una reducció del 25%, bo i eliminant l'abonament trimestral.
- la T-aire, de dos viatges integrats en dies d'episodis declarats de contaminació ambiental amb restricció de trànsit. Tinrà un preu de 2,05 € (1 zona).
- la T-verda, gratuïta i amb viatges il·limitats durant tres anys per a persones que hagin desballestat el seu vehicle privat contaminant i hagin renunciat a comprar-ne cap altre en tres anys.

El trànsit al nou sistema ja començarà l'1 de gener. Llavors la T-10 passarà a ser unipersonal, mantenint validesa fins al 29 de febrer del 2020, que és quan també deixaran de valdre els títols del 2019. Més enllà d'aquella data, els títols es podran retornar recuperant l'import dels viatges no realitzats.

dimarts, 3 de desembre del 2019

Arrenca la XIV Legislatura de les Corts Generals

Les Corts Espanyoles celebren avui la sessió constitutiva del Congrés i del Senat de la XIV Legislatura del present període constitucional (la CIII des de les Corts de Cadis).

El Congrés del Diputats ha arrencat amb una Mesa d'Edat presidida per Agustín Javier Zamarrón (PSOE), com el més gran, i amb Marta Rosique (ERC) i Lucía Muñoz (UP) de secretàries, com les més joves.

Les rondes de votació per a elegir la Mesa han estat les següents:
- en la primera ronda per elegir el President: Meritxell Batet (167), Ana Pastor (91), Macarena Olona (52), en blanc (11), vots nuls (28), absència (1).
- en la segona ronda per elegir President, ha estat escollida Meritxell Batet (PSOE), amb 166 vots; Ana Pastor ha rebut 140, i hi ha hagut 11 vots en blanc i 19 vots nuls.
- en la ronda per escollir els quatre vicepresidents, han estat elegits Alfonso Rodríguez Gómez de Celis (108 vots; PSOE), Ana Pastor (101; PP), Gloria Elizo (77; UP) i Ignacio Gil Lázaro (52; VOX).
- en la ronda per escollir els quatre secretaris, han estat elegits Gerardo Pisarello (91, ECP), Sofía Hernanz (87; PSOE), Javier Sánchez Serna (67, UP) i Adolfo Suárez Illana (67, PP)
- en una ronda suplementària per dirimir la tercera secretaria arran de l'empat entre Sánchez Serna i Suárez Illana: Sánchez Serna (60 vots) i Suárez Illana (58).

El Senat s'ha constituït de la mateixa manera. Les rondes de votacions per elegir la Mesa han estat les següents:
- primera votació per a la Presidència del Senat: Pilar Llop (132), Pío García-Escudero (107), vots en blanc (8) i vots nuls (15).
- segona votació per a la Presidència del Senat: Pilar Llop (130) ha ressultat elegida. García-Escudero ha obtingut 109 vots i hi ha hagut 8 vots en blanc i 16 vots nuls.
- han estat elegits Vicepresidents: Cristina Narbona (PSOE) i Pío García-Escudero (PP).
- han estat elegits Secretaris: Francisco Fajardo (PSOE), Rafael Hernando (PP), Imanol Landa (EAJ-PNV) i Cristina Ayala (PP).

divendres, 29 de novembre del 2019

La Comissió Von der Leyen

Aquest diumenge entrarà la nova Comissió Europea. La composició és la següent:
- Presidenta: Ursula von der Leyen (*Ixelles, 8.10.1958)
- Primer Vicepresident i Vicepresident Executiu (Acord Verd Europeu): Frans Timmermans (*Maastricht, 6.5.1961).
- Vicepresidenta Executiva d'Era Digital: Margrethe Vestager (*Glostrup, 13.4.1968).
- Vicepresident Executiu d'Economia que funcioni per al Poble: Valdis Dombrovskis (*Riga, 5.8.1971).
- Vicepresident d'Afers Exteriors i Política de Seguretat: Josep Borrell (*La Pobla de Segur, 29.4.1947).
- Vicepresident de Relacions Interinstitucionals i Previsió: Maroš Šefčovič (*Bratislava, 24.7.1966).
- Vicepresidenta de Valors i Transparència: Věra Jourová (*Třebíč, 18.8.1964).
- Vicepresidenta de Democràcia i Demografia: Dubravka Šuica (*Dubrovnik, 20.5.1957).
- Vicepresident de Promoció de l'Estil de Vida Europeu: Μαργαρίτης Σχοινάς (*Θεσσαλονίκη, 28.7.1962).
- Comissari de Pressupost i Administració: Johannes Hahn (*Wien, 2.12.1957).
- Comissari de Comerç: Phil Hogan (*Kilkenny, 4.7.1960).
- Comissària d'Innovació i Joventut: Мария Габриел (*Гоце Делчев, 20.5.1979).
- Comissari de Treball i Drets Socials: Nicolas Schmitt (*Differdange, 10.12.1953).
- Comissari d'Economia: Paolo Gentiloni (*Roma, 22.11.1954).
- Comissari d'Agricultura: Janusz Wojciechowski (*Rawa Mazowiecka, 6.12.1954).
- Comissària de Cohesió i Reformes: Elisa Ferreira (*Porto, 17.10.1955).
- Comissari de Veïnatge i Ampliació: Olivér Várhelyi (*Szeged, 22.3.1972).
- Comissària de Salut: Στέλλα Κυριακίδου (*Λευκωσία, 10.3.1953).
- Comissari de Justícia: Didier Reynders (*Liège, 6.8.1958).
- Comissària de Transport: Adina Vălean (*Băicoi, 16.2.1968).
- Comissària d'Igualtat: Helena Dalli (*Malta, 29.9.1962)
- Comissari de Mercat Interior: Thierry Breton (*Paris, 15.1.1955)
- Comissària d'Afers Interiors: Ylva Johansson (*Huddinge, 13.2.1964).
- Comissari de Gestió de Crisis: Janez Lenarčič (*Ljubljana, 6.11.1967).
- Comissària de Col·laboracions Internacionals: Jutta Urpilainen (*Lapua, 4.8.1975)
- Comissària d'Energia: Kadri Simson (*Tartu, 22.1.1977).
- Comissari d'Ambient, Oceans i Pesqueries: Virginijus Sinkevičius (*Vilnius, 4.11.1990).

dijous, 28 de novembre del 2019

Deu condicions per al diàleg, segons Societat Civil Catalana

Avui ha tingut lloc a partir de les cinc una trobada entre dirigents del PSOE i d'ERC. Encara que el motiu de la trobada és negociar el suport o l'abstenció d'ERC a la investidura de Pedro Sánchez com a president del Govern, tots dos partits han afirmat que es tracta també d'establir un diàleg més ample i durador. ERC afirma, en aquest sentit, la necessitat d'un diàleg entre el Govern d'Espanya i la Generalitat de Catalunya.

En aquest context han aparegut diversos posicionaments. Un d'aquests, publicat el dimarts, era el decàleg de condicions que Societat Civil Catalana (SCC) proposa per al diàleg. En els rengles del constitucionalisme de Catalunya creix al mateix temps una esquerda entre els sectors més propers al PSC, com la mateixa SCC, i els de caràcter més conservador. Així ha estat rebut aquest decàleg.

De tota manera, convé fer una lectura dels deu punts exposats:
- 1. Fer normal en les institucions el que és normal en el carrer. Això implicaria una segona normalització, que complementés la primera (la normalització del català i d'altres signes d'identitat) en referència a la pluralitat interna de Catalunya.
- 2. Neutralitat de l'administració i de les institucions.
- 3. Descolonització ideològica dels espais públics.
- 4. Reforma del sistema electoral català. SCC es refereix específicament a la subrepresentació que té la província de Barcelona en el Parlament de Catalunya.
- 5. Fi del sistema d'immersió lingüística i de l'adoctrinament escolar. SCC demana que català i castellà siguin llengües vehiculars en l'escola i que no hi hagi biaix nacionalista en els llibres de text.
- 6. Despolitització dels Mossos.
- 7. Mitjans públics pluralistes.
- 8. Cessament de la política clientelar.
- 9. Rebuig a la unilateralitat i a la violència.
- 10. Auditoria del Procés. En aquest sentit SCC és una de les entitats que promogué la causa que es dirimirà properament en el Tribunal de Comptes.

dissabte, 23 de novembre del 2019

PSOE i Unides Podem consulten a la militància la formació d'un govern progressista de coalició

Just l'endemà de les eleccions del 10 de novembre, les direccions del PSOE i d'Unidas Podemos arribaren a un preacord per formar un govern progressista de coalició entre totes dues formacions. Certament, la investidura de Pedro Sánchez necessitarà quelcom més que els vots afirmatius dels diputats de totes dues formacions. En aquest sentit el PSOE ha tingut contactes amb altres formacions parlamentàries per tal d'aconseguir, si no un "sí" a la investidura, si més no una abstenció.

L'acord arribava, de tota manera, després de mesos de desencontre entre totes dues formacions progressistes. Tot i que aquest desencontre semblava trobar-se més aviat en la direcció que no pas en les bases, aquest cap de setmana tant el PSOE com Unidas Podemos convoquen consultes a la militància sobre l'acord.

La consulta que fa el PSOE fou acordada el 18 de novembre per la Comissió Executiva Federal. Els Estatuts Federals del PSOE preveuen de forma obligada i vinculant la convocatòria de consultes a la militància sobre els acords de govern per a Espanya on participi el PSOE. La qüestió de la consulta és la següent: Dones suport a l'acord assolit entre el PSOE i Unides Podem per a formar un Govern progressista de coalició? La votació presencial té lloc avui dissabte, si bé ja ahir es podia votar en-línia. El cens és obert a militants i afiliats directes del PSOE, així com als militants de les JSE, del PSC i de les JSC.

En el cas de Podemos la qüestió consultada és la següent: "Estàs d'acord amb què participem en un Govern de coalició en els termes del preacord signat per Pedro Sánchez i Pablo Iglesias?".

Esquerra Unida la qüestió de la consulta diu: "En base al preacord programàtic de 10 punts i al darrer acord de Pressupostos Generals de l'Estat, ¿estàs d'acord amb què membres d'Esquerra Unida participin en un govern de coalició entre Unides Podem i el PSOE?". La consulta serà oberta fins el dimecres 27 al matí.

dimarts, 19 de novembre del 2019

Amnistia Internacional sobre la sentència 459/2019 del Tribunal Suprem

Aministia Internacional ha emès avui una declaració pública sobre la causa especial 3/20907/2017 ("els fets esdevinguts a Catalunya la tardor del 2017 en el marc del procés secessionista") i la sentència de la Sala Segona del Tribunal Suprem emesa el 14 d'octubre del 2019. En la declaració, AI "expressa la seva preocupació per la definició del delicte de sedició a la legislació espanyola i la interpretació que n'ha fet el Tribunal Suprem". Considera que s'ha vulnerat el principi de legalitat. Sobre la condemna a Jordi Sànchez i Jordi Cuixart diuen que és "una restricció excessiva i desproporcionada de l'exercici pacífic dels seus drets humans".

Val a dir, que AI no troba elements per afirmar que el procés judicial hagi vulnerat les garanties d'un judici just.

AI demana al legislador que revisi substancialment el tipus penal de sedició perquè no pugui criminalitzar indegudament l'exercici de les llibertats d'expressió i reunió pacífica.

Pel que fa a Sànchez i Cuixart, en demana la posada en llibertat de forma immediata i que s'iniciï un procés que n'anul·li la condemna per sedició.

Pel que fa als ex-membres del Govern i del Parlament considera que la condemna es basa en un "delicte vagament definit", i que caldria que en la consideració dels eventuals recursos legals es tingués present la vulneració del principi de legalitat. Concretament, demana a la representació del Ministeri Fiscal davant del Tribunal Constitucional que hi defensi el principi de legalitat.

dimarts, 12 de novembre del 2019

Els 10 Punts de l’Acord Sánchez-Iglesias

Les eleccions generals del 10 de novembre han reconfigurat el sistema de partits polítics. Queden quatre grans formacions nacionals, PSOE, PP, VOX i Podem-Confluències. Aquestes formacions constitueixen dos blocs, un de conservador (PP, VOX) i un de progressista (PSOE, Podem-Confluències). Existeixen dues altres formacions nacionals menors, Ciutadans i Més País, que s’adscriuen respectivament a un i altre bloc, però potser amb una posició més conciliadora.

Finalment, l’arc parlamentari es complementa amb una seguit de forces territorials, entre les que hem de distingir les nítidament independentistes (ERC, JxCat, EH Bildu, CUP) i les que no ho són. Dins d’aquestes forces trobem algunes que s’hi desmarquen dels blocs, que s’hi col·loquen al mig, o que hi volen influir amb posicions bé moderadores bé radicalitzadores.

Avui podem llegir (per exemple, a Crónica Global, el text íntegre de l’acord entre el PSOE i Unides Podem). Aquest acord ha estat presentat avui per Pedro Sánchez i Pablo Iglesias, i d’alguna manera és el que confirma l’esquema indicat abans. És, doncs, un pacte per a la formació d’un govern progressista de coalició, amb Sánchez de president, i amb ministres de PSOE i d’UP. Sánchez s’ha compromès a consultar amb altres formacions per ampliar la majoria d’investidura (amb PSOE i UP no n’hi ha prou), però sobretot per aconseguir una majoria legislativa que li permeti, entre d’altres coses, d’aprovar, si pot ésser, els quatre (més aviat tres) pressupostos de la legislatura present.

El pacte consta de deu punts:
1. Consolidar el creixement i la creació d’ocupació. Això passa per combatre la precarietat laboral.
2. Treballar per la regeneració i lluita contra la corrupció. Aquest punt inclou la defensa dels serveis públics (educació, sanitat pública, dependència, pensions), el dret d’habitatge, la promoció de la ciència com a motor d’innovació econòmica, el retorn d’emigrants i el control de les cases de jocs.
3. Lluita contra el canvi climàtic, en el marc d’una transició ecològica justa, protecció de la biodiversitat i tractament digne als animals.
4. Enfortir les petites i mitjanes empreses i als autònoms. Inclou la reindustrialització, l’impuls al sector primari, i el rol de l’administració en la creació de riquesa, benestar i ocupació.
5. Aprovació de nous drets de reconeixement de la dignitat de les persones. En aquest punt s’inclouen el dret a una mort digna, a l’eutanàsia, la salvaguarda de la diversitat, la memòria i la dignitat.
6. Garantir la cultura com a dret i combatre la precarietat en el sector. Això inclou també el foment de l’esport.
7. Polítiques feministes. Es parla de la seguretat, la independència i la llibertat de les dones, de la lluita contra la violència masclista, la promoció de la igualtat retributiva (amb una Llei d’igualtat laboral), l’establiment de permisos de paternitat i maternitat iguals i intransferibles, la lluita contra la tracta d’éssers humans amb finalitats d’explotació sexual.
8. Revertir la despoblació, en referència a “l’Espanya buidada”.
9. Garantir la convivència en Catalunya, a través del foment d’un diàleg a Catalunya, sempre dins de la Constitució. Enfortiment de l’Estat de les autonomies, orientat a la prestació de drets i serveis, amb garantia d’igualtat entre espanyols.
10. Justícia fiscal i equilibri pressupostari. Avaluació i control de la despesa pública per fer possible el sosteniment d’un Estat del benestar sòlid i durador.

Comptat i debatut, el govern progressista de Sánchez aprofundeix en els punts programàtics del PSOE. Alhora, això facilitarà la consolidació ideològica del bloc conservador. És cert que hi ha una sèrie de punts que conservadors i progressistes comparteixen, però el PSOE farà mans i mànigues per assegurar-se’n la propietat. Un d’aquest punts, sens dubte, és la qüestió territorial i, particularment, la catalana. Sánchez deu pensar que el patriotisme constitucional pot desactivar l’independentisme català. Per fer-ho, en tot cas, haurà de saber cooptar sectors independentistes al marc constitucional i estatutari. Si ho sabut fer amb el podemisme, potser també ho sabrà fer amb ERC?

dilluns, 11 de novembre del 2019

Un sistema polític de vuit forces en cercles concèntrics: les eleccions del 10N vistes des de Can Pelegrí-Can Cervera

En les eleccions al Congrés dels Diputats eren cridades 34.870.481 persones a tot Espanya. Si ens fixem en les vuit formacions polítiques que han assolit representació a la circumscripció de Barcelona, veurem que s’han disposat d’aquesta manera:
- 1. PSOE (19,38% de suport sobre el cens).
- 2. PP (14,40%).
- 3. VOX (10,44%).
- 4. Podem i Confluències (8,89%).
- 5. Cs (4,70%).
- 6. ERC (2,51%).
- 8. JxCat (1,51%).
- 11. CUP (0,70%).

Si ens circumscrivim a Catalunya, la població censada és de 5.370.359. En aquest cas la disposició de les vuit forces ha estat aquesta:
- 1. ERC (16,20%).
- 2. PSC-PSOE (14,72%).
- 3. En Comú Podem (10,18%).
- 4. JxCat (9,82%).
- 5. PP (5,33%).
- 6. CUP (4,56%).
- 7. VOX (4,53%).
- 8. Cs (4,03%).

Si passem a la província de Barcelona, el cens és de 4.011.961. La disposició de les vuit forces parlamentàries d’aquesta demarcació ha estat:
- 1. PSC-PSOE (15,83%).
- 2. ERC (15,34%).
- 3. En Comú Podem (11,23%).
- 4. JxCat (8,53%).
- 5. PP (5,60%).
- 6. VOX (4,59%).
- 7. CUP (4,42%).
- 8. Cs (4,31%).

Si ens centrem en el municipi d’Esplugues de Llobregat, el cens és de 34.690. La disposició de les vuit forces indicades ha estat:
- 1. PSC-PSOE (21,71%).
- 2. En Comú Podem (11,95%).
- 3. ERC (11,57%).
- 4. PP (8,22%).
- 5. Cs (5,72%).
- 6. VOX (5,11%).
- 7. JxCat (4,81%).
- 8. CUP (2,36%).

Si passem ara al barri de Can Vidalet (el districte 10 d’Esplugues), el cens és de 9.988. La disposició de les vuit forces ha estat:
- 1. PSC-PSOE (28,70%).
- 2. En Comú Podem (11,60%).
- 3. PP (8,05%).
- 4. Cs (6,07%).
- 5. VOX (5,79%).
- 6. ERC (5,29%).
- 8. CUP (1,07%).
- 9. JxCat (0,96%).

Si passem ara al sector de Can Pelegrí i Can Cervera (la secció 3 del districte 10), el cens és de 1.683. La disposició de les vuit forces ha estat:
- 1. PSC-PSOE (31,02%).
- 2. En Comú Podem (13,19%).
- 3. PP (7,13%).
- 4. ERC (6,00%).
- 5. VOX (5,82%).
- 6. Cs (4,75%).
- 8. CUP (0,95%).
- 10. JxCat (0,71%).

Què han fet els cridats a votar en les eleccions generals del 10N?

En total, el cens de les eleccions generals del 10 de novembre era de 34.870.481 persones. D’aquestes:
- 10.505.203 (30,14%) s’han abstingut.
- 6.752.983 (19,38%) han votat PSOE. D’això n’han resultat 120 diputats i 92 senadors.
- 5.019.869 (14,40%) han votat PP. D’això n’han resultat 88 diputats i 84 senadors.
- 3.640.063 (10,44%) han votat VOX. D’això n’han resultat 52 diputats i 2 senadors.
- 3.097.185 (8,89%) han votat Podemos i les seves confluències. D’això n’han resultat 35 diputats.
- 1.637.540 (4,70%) han votat Cs. D’això n’han resultat 10 diputats.
- 875.750 (2,51%) han votat ERC-Sobiranistes (incloent-hi ERPV). D’això n’han resultat 13 diputats i 11 senadors.
- 579.035 (1,66%) han votat Más País i els seus aliats de Compromís, Chunta Aragonesista i Equo. D’això n’han resultat 3 diputats.
- 527.375 (1,51%) han votat JxCAT-Junts. D’això n’han resultat 8 diputats i 3 senadors.
- 377.423 (1,08%) han votat EAJ-PNV. D’això n’han resultat 7 diputats i 9 senadors.
- 276.519 (0,79%) han votat EH-Bildu. D’això n’han resultat 5 diputats i 1 senador.
- 249.499 (0,72%) han fet vot nul.
- 244.754 (0,70%) han votat CUP-PR. D’això n’han resultat 2 diputats.
- 226.496 (0,65%) han votat PACMA.
- 216.515 (0,62%) han votat en blanc.
- 123.981 (0,36%) han votat Coalición Canaria (CCa-PNC-NC). D’això n’han resultat 2 diputats.
- 119.597 (0,34%) han votat BNG. D’això n’ha resultat 1 diputat.
- 98.448 (0,28%) han votat Navarra Suma. D’això n’han resultat 2 diputats i 3 senadors.
- 68.580 (0,20%) han votat el Partido Regionalista de Cantabria (PRC). D’això n’ha resultat 1 diputat.
- 34.306 (0,10%) han votat Recortes Cero-GV.
- 27.016 (0,08%) han votat PUM+J.
- 19.696 (0,06%) han votat ¡Teruel Existe!. D’això n’han resultat 1 diputat i 2 senadors.
- 14.023 (0,04%) han votat el PCPE.
- 13.954 (0,04%) han votat Andalucía Por Sí (AxSí).
- 13.828 (0,04%) han votat el PCTE.
- 12.622 (0,04%) han votat Geroa Bai.
- 10.198 (0,03%) han votat la Unión del Pueblo Leonés (UPL).
- 9.664 (0,03%) han votat el PCOE.
- 8.925 (0,03%) han votat la Coalición por Melilla (CpM).
- 5.952 (0,02%) han votat Escaños en Blanco (EB).
- 5.399 (0,02%) han votat Por Ávila (XAV).
- 5.290 (0,02%) han votat Avant Adelante Los Verdes.
- 3.241 (0,01%) han votat Los Verdes.
- 3.195 (0,01%) han votat Partido Humanista (PH).
- 2.822 (0,01%) han votat Iniciativa Feminista (I.Fem).
- 2.398 (0,01%) han votat Contigo Somos Democracia.
- 2.347 (0,01%) han votat Izquierda en Positivo (IzqP).
- 2.316 (0,01%) han Som Valencians En Moviment (UIG-SOM-CUIDES).
- 2.303 (0,01%) han votat la formació murciana Somos Región.
- 2.015 (0,01%) han votat Ahora Canarias.
- 1.451 han votat la Plataforma del Pueblo Soriano (PPSO).
- 1.386 han votat el Partido Demócrata Social de los Jubilados Europeos (PDSJE).
- 1.317 han votat Extremadura Unida.
- 1.159 han votat el Partido Libertario (P-LIB).
- 1.064 han votat Unidos Actuando por la Democracia (Unidos Sí-ACPS-DEf).
- 1.063 han votat el Movimiento Aragonés Social (MAS).
- 897 han votat Andecha Astur.
- 866 han votat el Partido Regionalista del País Leonés (PREPAL).
- 814 han votat el Movimiento por la Dignidad y la Ciudadanía de Ceuta (MDyC).
- 658 han votat Auna Comunitat Valenciana.
- 623 han votat Puyalon.
- 608 han votat FE de las JONS.
- 515 han votat Convergencia Andaluza (CAnda).
- 514 han votat la Unión Regionalista de Castilla y León.
- 431 han votat la Federación de los Independientes de Aragón (FIA).
- 269 han votat el Partido de Acción Solidaria Europea.
- 237 han votat Centrados.
- 229 han votat el Partido Republicano Independiente Solidario Andaluz (RISA).
- 210 han votat Democracia Plural (DPL).
- 144 han votat Izquierda Anticapitalista Revolucionaria (IZAR).
- 64 han votat Converxencia 21 (C 21).
- 31 han votat la Unión de Todos (UDT).
- la Agrupación Socialista Gomera, que no es presentava al Congrés, ha aconseguit 1 senador.

divendres, 8 de novembre del 2019

Una periodització de la història des del 2019

Demà es commemorarà el 30è aniversari de la Caiguda del Mur de Berlín. L'obertura de la frontera intraberlinesa fou considerada ja immediatament un fet icònic des dels més diversos rodals. Uns la veien com el triomf del "pensament únic" (capitalista). Uns altres com la victòria del "darrer home" i el final consegüent de la història. S'acabà la lògica de blocs oest-est que durava quatre dècades, i de la bipolaritat hom passà a la unipolaritat dels Estats Units, que encara belluga malgrat tot. Hobsbawn va parlar d'un segle curt (1914-1989) per referir-se al període de guerres i revolucions. Les guerres i les revolucions no han acabat pas, però. Alhora el centre geopolític s'ha desplaçat d'Europa en direcció cap a l'Orient (cap al Centre, potser n'hauríem de dir). Així l'eurocentrisme ja més que un defecte és una nostàlgia, i és el marc d'aquesta nostàlgia, que podem fer una periodització de la història des d'aquestes alçades de segle XXI.

- Baixa Edat Contemporània (1989-).
- Mitjana Edat Contemporània (1914-1989).
- Alta Edat Contemporània (1789-1914).
- Baixa Edat Moderna (1648-1789).
- Alta Edat Moderna (1453-1648).
- Baixa Edat Mitjana (1095-1453).
- Alta Edat Mitjana (476-1095).
- Baixa Antiguitat (50 a.C.-476).
- Alta Antiguitat (des de la introducció dels registres escrits-50 a.C.).

L'esquema és el típic de les quatre edats: antiga o clàssica, mitjana o post-clàssica, moderna o neoclàssica, post-moderna o post-neoclàssica. Cadascuna es divideix en dues o tres fases. L'Alta Antiguitat és la successió d'imperis fins a la consolidació de l'Imperi del Poble Romà amb la Guerra de les Gàl·lies. La Baixa Antiguitat es caracteritza per la presència de l'Imperi Romà a Occident. En l'Alta Edat Mitjana, la divisió del poder imperial a Occident condueix a un procés de singularització que culmina en la crida a la Primera Croada. La Baixa Edat Mitjana es tanca amb la caiguda de Constantinoble, que enforteix el rol central de l'Europa Occidental durant l'Edat Moderna. La Baixa Edat Moderna arrenca amb la Pau de Westfàlia, base de l'estat modern, i culmina amb l'inici del cicle revolucionari que transformarà aquest estat modern en l'estat capitalista típic de l'Alta Edat Contemporània. La Mitjana Edat Contemporània és una era, com s'ha dit, de guerres i revolucions en el mateix nucli. En la Baixa Edat Contemporània hom retorna progressivament a un món multipolar, on guerres i revolucions tenen un rol més perifèric.

dijous, 31 d’octubre del 2019

L'Assemblea d'Electes de Catalunya no ens representa

Ahir tingué lloc la sessió inaugural de l'Assemblea d'Electes de Catalunya (AECAT). Teòricament, aquest òrgan és, juntament amb el Consell de la República, una de les preteses institucions de l'autoproclamada i autosuspesa República Catalana.

L'Assemblea d'Electes de Catalunya és integrada potencialment per 9283 càrrecs electes (9.077 regidors, 135 diputats autonòmics, 47 diputats nacionals, 16 senadors, 8 eurodiputats). S'hi han inscrit, però, tan sols 2.200, i ahir al Palau de Congressos de Catalunya hi hagué una mica més de 1.800 assistents.

Però suposem que la participació fos de tots els càrrecs electes convocats. Salta a la vista el predomini de regidors en aquesta assemblea. Ara bé, els regidors no representen equitativament la població. Un municipi de 200 habitants elegeix 5 regidors, de tal manera que hi ha 40 veïns per cada regidor. En canvi a Esplugues, un cens de 35.039 persones elegeix 21 regidors, de manera que qui ha 1669 veïns per cada regidor. No és casual que l'AECAT sobrerepresenti els municipis menys poblats, ja que és en aquests municipis on el "republicanisme" té més força.

És cert que Esplugues hi seria representada no tan sols pels seus 21 regidors, sinó també per una quota corresponent de representants del Parlament, del Congrés, del Senat i de l'Eurocambra. Ara bé, Esplugues comparteix amb els altres municipis de la província de Barcelona 85 diputats del Parlament de Catalunya, 32 diputats del Congrés i 4 senadors. Alhora, comparteix amb els altres municipis del Regne d'Espanya 54 diputats del Parlament Europeu. Si comptem la part alíquota de tota aquesta representació, Esplugues tindria 22,12 representants a l'AECAT. Això significaria una ratio de 1584 veïns per representants. Aquesta ratio, si comptem tot el territori de Catalunya (5.554.455 electors per a 9.283 representants) seria de 598 electors per representant. Salta a la vista la diferència. Esplugues de Llobregat, en població electoral, és el 0,00631 per 1 de Catalunya. És cert que en el Parlament de Catalunya es troba subrepresentada (0,005543), però molt més greu és la subrepresentació en l'AECAT (0,00238). Aquesta xifra mostra com l'AECAT no ens representa prou a la població metropolitana de Barcelona. En comparació amb el Parlament de Catalunya, hi sortim perdent.

divendres, 25 d’octubre del 2019

La Declaració de la Llotja de Mar del 25 d'octubre del 2019

Avui s'ha signat a la Llotja de Mar de Barcelona una declaració impulsada per Junts Per Catalunya, la Crida Nacional per la República, el Partit Demòcrata PDeCat, la Candidatura d'Unitat Popular (CUP), o Bloque Nacionalista Galego (BNG), Euskal Herria Bildu, Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) i Més per Mallorca. La declaració també ha estat signada per Demòcrates de Catalunya, Esquerra Valenciana, Més per Menorca, República Valenciana/Partit Valencianista Europeu.

El manifest és una resposta a la sentència contra membres del govern Puigdemont i els líders de l'ANC i de l'Òmnium. Considera que "l'Estat espanyol ha entrat en una etapa de regressió cap a una política de caràcter cada vegada més autoritari, menys democràtic i més repressiu". El manifest conclou amb una defensa de set punts: "1. El dret d'autodeterminació dels nostres pobles. 2. El caràcter democràtic i pacífic de tota la nostra acció política. 3. La llibertat dels presos i preses polítiques i el retorn dels exiliats i les exiliades. 4. Les llibertats civils i polítics. 5. Les polítiques socials i econòmiques que permetin el progrés dels nostres pobles. 6. Compromís amb la recerca de solucions democràtiques i estables al conflicte polític. 7. Apel·lació a la comunitat internacional a possibilitar, donar suport i promoure aquestes solucions".

dimarts, 15 d’octubre del 2019

Les candidatures proclamades a la província de Barcelona per als comicis del 10 de novembre del 2019

Les Juntes Electorals Provincials han proclamat avui al BOE les candidatures per a les eleccions al Congrés dels Diputats i al Senat.

En el cas de la Junta Electoral Provincial de Barcelona, presidida per Montserrat Comas d'Argemir i Cendra, la reunió de proclamació de candidatures tingué lloc ahir dilluns. Era el dia de la comunicació de sentència 459/2019 del Tribunal Suprem, que suposa la inhabilitació d'alguns candidats de les llistes presentades. Aquesta inhabilitació s'estén a la pròpia participació en candidatures. D'aquesta manera, s'han produït alteracions en les llistes.

Pel que fa al Congrés dels Diputats, les llistes proclamades a Barcelona són:
- 1. PSC-PSOE: 32 candidats i 10 suplents.
- 2. PUM+J: 32 candidats. Aquesta llista s'havia presentat de manera incompleta, però el defecte s'ha subsanat.
- 3. Cs: 32 candidats i 3 suplents.
- 4. ERC-Sobiranistes: 32 candidats i 9 suplents, dels quals 7 són de Sobiranistes.
- 5. PP: 32 candidats i 10 suplents.
- 6. CUP-PR: 32 candidats i 10 suplents.
- 8. ECP-Guanyem el Canvi: 32 candidats i 6 suplents.
- 9. JxCAT-Junts: 32 candidats i 10 suplents.
- 10. I.Fem: 32 candidats i 1 suplent.
- 11. VOX: 32 candidats i 6 suplents.
- 12. PCPC: 32 candidats i 6 suplents.
- 13. PACMA: 32 candidats i 3 suplents.
- 14. PCTC: 32 candidats i 1 suplent.
- 15. IZQP: 32 candidats i 2 suplents.
- 17. Recortes Cero-GV: 32 candidats i 9 suplents.
- 18. Más País: 32 candidats i 2 suplents.

No han estat proclamades la llista 7 de PFiV, la llista 16 d'EB i la llista 19 d'Unidos SI-ACPS-DEF.

Pel que fa al Senat els candidats proclamats han estat:
- 1. PSC-PSOE: 1) Manuel Cruz; 2) Elia Tortolero; 3) Carles Martí.
- 2. PUM+J: 1) Marius Lucien Makon Nkoyock.
- 3. Cs: 1) Martín Eusebio Barra; 2) Carmen de Rivera; 3) Nito Foncuberta.
- 4. ERC-Sobiranistes: 1) Mirella Cortés; 2) Ana Maria Surra; 3) Robert Masih.
- 5. PP: 1) Manuel Buenaño; 2) Elisabet Ortega; 3) Álvaro Benejam.
- 6. ECP-Guanyem el Canvi: 1) Rosa Lluch; 2) Joan Comorera; 3) Vanessa Maxé.
- 7. JxCat-Junts: 1) Roger Español; 2) Meritxell Lluís; 3) Lorena Judith Iglesias
- 8. I.Fem: 1) María Elva Tenorio.
- 9. VOX: 1) Jordi Aguiló.
- 10. PCPC: 1) Quim Boix.
- 11. PACMA: 1) Alejandro Cuesta; 2) Blanca Pérez; 3) Bernat Pujol.
- 12. PCTC: 1) Eric Rodríguez.
- 13. IZQP: 1) Orlin Hernán Martillo.
- 15. Recortes Cero-GV: 1) Octavio Piulats; 2) Antonia Rodrigo; 3) Concha García.
- 16. Más País: 1) Jennifer Salmerón.

No han estat proclamats els candidats de la llista 14 d'EB ni els candidats de la llista 17 d'Unidos SI-ACPS-DEF.

dilluns, 14 d’octubre del 2019

Cent anys per un primer d'octubre

La Sala Segona (Penal) del Tribunal Suprem ha notificat avui la sentència 459/2019, dictada en la causa especial 20907/2017, sobre "els fets esdevinguts a Catalunya la tardor del 2017 en el marc del procés secessionista".

Les penes són contundents:
- Oriol Junqueras (vicepresident del Govern): 13 anys de presó i 13 anys d'inhabilitació absoluta.
- Raül Romeva (conseller d'Exteriors): 12 anys de presó i 12 anys d'inhabilitació absoluta.
- Jordi Turull (conseller de Presidència): 12 anys de presó i 12 anys d'inhabilitació absoluta.
- Dolors Bassa (consellera de Benestar Social): 12 anys de presó i 12 anys d'inhabilitació absoluta.
- Carme Forcadell (presidenta del Parlament): 11 anys i 6 mesos de presó i 11 anys i 6 mesos d'inhabilitació absoluta.
- Joaquim Forn (conseller d'Interior): 10 anys i 6 mesos de presó i 10 anys i 6 mesos d'inhabilitació absoluta.
- Josep Rull (conseller de Territori): 10 anys i 6 mesos de presó i 10 anys i 6 mesos d'inhabilitació absoluta.
- Jordi Sánchez (president de l'Assemblea Nacional Catalana): 9 anys de presó i 9 anys d'inhabilitació absoluta.
- Jordi Cuixart (president d'Òmnium Cultural): 9 anys de presó i 9 anys d'inhabilitació absoluta.
- Santi Vila (conseller de Cultura): 10 mesos de multa amb quota diària de 200 € i 1 any i 8 mesos d'inhabilitació especial.
- Meritxell Borràs (consellera d'Administracions Públiques): 10 mesos de multa amb quota diària de 200 € i 1 any i 8 mesos d'inhabilitació especial.
- Carles Mundó (conseller de Justícia): 10 mesos de multa amb quota diària de 200 € i 1 any i 8 mesos d'inhabilitació especial.

La sentència els considera culpables de sedició (Junqueras, Romeva, Turull, Bassa, Forcadell, Forn, Rull, Sánchez, Cuixart), malversació agreujada (Junqueras, Romeva, Turull, Bassa) i desobediència (Vila, Borràs, Mundó)

La sentència ha estat rebuda amb protestes més o menys organitzades, i que s'han centrat de moment en l'Aeroport del Prat. El govern Torra ha mostrat el seu rebuig a la sentència, però no hi ha indicis que facin pensar en una operació d'alliberament dels presos i d'evacuació a través de l'Aeroport per tal que s'uneixin a Brussel·les amb els altres membres del Govern de Puigdemont ("Consell de la República"). De fet, qui ha iniciat realment tràmits en aquest sentit és el propi Tribunal Suprem per tal de reclamar l'extradició per sedició de Puigdemont, Comín, Serret, Puig i Ponsatí a través del mecanisme de l'euroordre. Aparentment, el govern en funcions de Pedro Sánchez espera que les mobilitzacions contra la sentència no se surtin de mare i que, malgrat tot, serveixin per pescar vots entre l'electorat més temerós d'escalades protestatàries. Un Sánchez domenyant les protestes contra el trasllat de les restes de Francisco Franco a Madrid, i les protestes contra la sentència 459/2019, és potser la imatge que desitja el PSOE per revertir unes enquestes no massa favorables per a les eleccions del 10 de novembre.

divendres, 11 d’octubre del 2019

La pau i la reconciliació a l'Àfrica Oriental (Abiy Ahmed Ali; Premi Nobel de la Pau, 2019)

El Comitè Nobel Noruec ha anunciat avui la concessió del Premi Nobel de la Pau d'enguany al primer ministre d'Etiopia, Abiy Ahmed Ali, "pels seus esforços per assolir la pau i la cooperació internacional, i en particular per la seva decisiva iniciativa de resoldre el conflicte fronterer amb la veïna Eritrea". Segons el Comitè Nobel aquest premi també vol suposar "un reconeixement a tots els actors que treballen per la pau i la reconciliació a Etiopia "

Abiy Ahmed Ali


Abiyyii Ahimad Ali (*Beshasha, 15.8.1976) fou el sisè i últim dels fills del matrimoni format per Tezeta Wolde i Ahmed Ali. Tezeta era de nacionalitat ahmara i de religió cristiana ortodoxa etiòpica. Era una de les quatre dones d'Ahmed Ali, ell mateix de nacionalitat oromo i de religió musulmana. Abiy era, de fet, el tretzè fill del seu pare. En el registre apareix amb el nom d'Abiyot (አብዮት), que vol dir "revolució" en ahmàric, en referència a la liderada pel Derg en el 1974. Estudià a l'escola primària de Beshasha i d'escoles secundàries d'Agaro.

A 15 anys deixà els estudis per unir-se al Partit Democràtic Oromo (Dhaabbata Diimookiraatawwaa Uummata oromoo). S'incorporà a les milícies d'aquest moviment, llavors integrades per 200 combatents. Aquesta milícia forma part de les forces armades que tombaren el govern del Derg en el 1991. Si a casa havia après la llengua omoro i l'ahmàrica, en aquestes forces armades aprengué tigrinya.

Destinat a la Brigada Assefa a l'oest de la província de Wollega fou ensinistrat en intel·ligència i comunicacions. Formalment esdevingué soldat de la Força de Defensa Nacional el 1993. Després de diversos destins, el 1995 fou casc blau a Kigali (Ruanda) en el marc de l'UNAMIR. Entre el 1998 i el 2000 comandà un equip d'intel·ligència en la guerra contra Eritrea.

En el marc de la seva carrera militar es graduà en enginyeria informàtica a Addis Ababa (2001). Fou mentre tots dos servien a l'exèrcit, que Abiy conegué a la que seria la seva dona, Zinash Tayachew. Zinash, de nacionalitat amhara, era natural de Gondar. El matrimoni ha tingut tres filles i recentment han adoptat un fill.

Dels seus destins militars potser el que més l'impactà fou el retorn a Beshasha (2006). La localitat fou somoguda per violències sectàries, que culminaren l'1 de desembre del 2006 amb l'assassinat de sis cristians a mans d'una turba musulmana. Abiy intervingué per calmar els ànims. En matèria religiosa, Abiy és membre de l'Església Etiòpica dels Creients en Tot l'Evangeli.

En el 2008 participà en la creació d'INSA, l'agència de seguretat etíop. Director interí d'INSA, fou membre del consell de direcció d'empreses públiques del sector de la informació i les telecomunicacions com Ethio Telecom i la Televisió Etíop. En el 2010 es retirà de l'Exèrcit, amb el grau de tinent coronel, amb la intenció de fer carrera política.

Reprengué la militància activat en el Partit Democràtic Oromo (PDO). Amb la regionalització d'Etiopia en línies nacionalitàries, l'ODP ha esdevingut el partit dominant a la Regió Oromo. El PDO és un dels quatre partits membres del Front Democràtic Revolucionari del Poble Etiop (FDRPE). Abiy fou promogut ràpidament al comitè central del PDO i al comitè executiu del FDRPE.
En les eleccions del 2010, Abiy es presentà per la circumscripció natal d'Agaro, i esdevingué membre de la Càmara de Representants del Poble. Abiy s'havia implicat en la formació del Fòrum Religiós per la Pau, encaminat a restaurar els vincles entre els musulmans i els cristians de la regió. La coexistència religiosa és vital per al poble oromo, en el qual sovint fins i tot dins de la mateixa família hi ha branques cristianes i musulmanes.

En el 2011 realitzà un mestratge en lideratge transformador a l'Institut Internacional de Lideratge d'Addis Ababa i a la Greenwich University, de Londres. En el 2013, féu un mestratge en administració d'empreses al Col·legi Leadstar de Gestió i Direcció d'Addis Ababa i a l'Ashland University, d'Ohio. En el 2017 defensà la tesi doctoral "El capital social i el seu paper en la resolució tradicional de conflictes a Etiopia: el cas del conflicte inter-religiós en l'Estat de Zona de Jimma", en el qual exposava, entre d'altres elements, l'experiència que havia tingut ell deu anys abans a la seva localitat natal.

En el 2014, Abiy esdevingué director general del Centre de Ciència i Tecnologia de la Informació. En el 2015 ingressà a l'executiva del PDO. Guanyà popularitat en el marc del conflicte sobre la possessió de terres al voltant d'Addis Ababa i altres zones de la Regió Oròmia. L'octubre del mateix any esdevingué Ministre de Ciència i Tecnologia. Després de 12 mesos al capdavant del ministeri, deixà el govern federal per esdevingué vicepresident de la Regió Oròmia. Entre les responsabilitats regionals, hi havia la direcció de l'Oficina de Planificació i Desenvolupament Urbanístic. També destacà en la gestió del milió de persones de nacionalitat oromo desplaçades des del territori de Somàlia.

Abiy com a primer ministre d'Etiopia i com a Premi Nobel de la Pau

Des del 2015, Etiopia vivia una profunda agitació social que vista des de fora hom volia simplificar en termes de classes socials o, pitjor encara, de nacionalitats o de religions. El cas és que els mateixos actors de vegades es deixaven endur per aquestes simplificacions.

L'abril del 2018, Abiy Ahmed esdevingué primer ministre. Arribava al govern com a líder del FDRPE, però realitzà esforços des d'un bon començament per desmarcar-se fins a cert punt dels seus predecessors. La qüestió eritrea retornava a l'agenda, però ara amb el compromís clar d'Abiy de reprendre les negociacions de pau. Des del 1991, i malgrat haver reconegut la independència d'Eritrea, Etiopia ha viscut en guerra calenta o freda les relacions amb l'ara estat veí. Les negociacions entre Abiy Ahmed i el president d'Eritrea, Isaias Afwerki, conduïren a la signatura de les declaracions d'Asmara (juliol del 2019) i de Jeddah (setembre del 2019). El govern etíop acceptava l'arbitratge de la comissió internacional del 2002 sobre els límits fronterers entre Etiopia i Eritrea.

Algú s'ha demanat per quin motiu Isaias Afwerki no ha rebut també el Premi Nobel de la Pau. El Comitè Nobel, de fet, reconeix el rol d'Afwerki en respondre a la proposta d'Abiy i en la formalització del procés de pau. Però sens dubte la deteriorada situació interna d'Eritrea no convidava al Comitè Nobel de fer el pas de dividir el Premi per la meitat.

D'altra banda, el Comitè Nobel també reconeix implícitament que la situació a Etiopia no és pas òptima, però valora positivament les reformes del govern Abiy "que ofereixen a molts ciutadans esperança d'una vida millor i d'un futur més brillant". Entre les primeres mesures del govern Abiy hi hagué l'aixecament de l'estat d'emergència, la concessió de l'amnistia a presos polítics, la revocació de controls sobre els mitjans de comunicació, la legalització de grups opositors i destitucions de càrrecs militars i civils investigats per corrupció. El Comitè Nobel valora les mesures del govern per promoure la participació de la dona en la vida política i comunitària, així com el compromís d'enfortir la democràcia i de garantir eleccions lliures i justes.

Quan el Comitè Nobel diu que a Etiopia hi ha molta feina a fer és refereix particularment a la conflictivitat etnolingüística. En termes més concrets, recorda que a Etiopia hi ha uns tres milions de desplaçats interns i un milió de refugiats.

El Comitè Nobel també ha valorat la política exterior del govern Abiy. El setembre del 2018, la mediació etíop ajudà a la normalització de les relacions diplomàtiques entre Eritrea i Djibuti. El govern etíop també ha mediat en el conflicte sobre les demarcacions marítimes entre les aigües territorials de Kènia i Somàlia. També ha estat reconeguda la mediació d'Abiy en el conflicte intern a Sudan i, particularment, en l'establiment de la taula negociadora que dóna lloc a l'avantprojecte d'una nova constitució pel Sudan (publicat el 17 d'agost del 2019).

dimecres, 9 d’octubre del 2019

Les candidatures presentades a la circumscripció de Barcelona per a les eleccions generals del 10 de novembre del 2019

El Reial Decret 551/2019, de 24 de setembre, convocava eleccions a la XIV Legislatura de les Corts espanyoles. Avui el BOE publica les candidatures que s'hi han presentat.

En el cas de la circumscripció de Barcelona s'han presentat les candidatures següents a les eleccions del Congrés dels Diputats:
- 1. Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE), amb una llista de 32 candidats i 10 suplents, encapçalada per Meritxell Batet.
- 2. Per Un Món Més Just (PUM+J), amb una llista formada exclusivament per Esteban Serra Vila.
- 3. Ciutadans-Partido de la Ciudadanía (Cs), amb una llista de 32 candidats i 3 suplents, encapçalada per Inés Arrimadas.
- 4. Esquerra Republicana de Catalunya-Sobiranistes (ERC-Sobiranistes), amb una llista de 32 candidats i 10 suplentes, encapçalada per Oriol Junqueras.
- 5. Partit Popular/Partido Popular (PP), amb una llista de 32 candidats i 10 suplents, encapçalada per Cayetana Álvarez de Toledo.
- 6. Candidatura d'Unitat Popular-Per la Ruptura (CUP-PR), amb una llista de 32 candidats i 10 suplents, encapçalada per Mireia Vehí.
- 7. Família i Vida (PFiV), amb una llista de 32 candidats, encapçalada per Josep Maria Clotet.
- 8.- En Comú Podem-Guanyem el Canvi (ECP-GUANYEM EL CANVI), amb una llista de 32 candidats i 6 suplents, encapçalada per Jaume Asens.
- 9.- Junts (JUNTS), amb una llista de 32 candidats i 10 suplents, encapçalada per Jordi Sànchez.
- 10.- Iniciativa Feminista (I.Fem), amb una llista de 32 candidats i 1 suplent, encapçalada per Nuria Castillo.
- 11. Vox (VOX), amb una llista de 32 candidats i 6 suplents, encapçalada per Ignacio Garriga.
- 12. Partit Comunista del Poble de Catalunya (PCPC), amb una llista de 32 candidats i 6 suplents, encapçalada per Enric Lloret.
- 13. Partit Animalista Contra el Maltractament Animal (PACMA), amb una llista de 32 candidats i 3 suplents, encapçalada per David Martínez Planellas.
- 14. Partit Comunista dels Treballadors de Catalunya (PCTC), amb una llista de 32 candidats i 1 suplent, encapçalada per Ferran Peris.
- 15. Izquierda en Positivo (IZQP), amb una llista de 32 candidats i 2 suplents, encapçalada per Toni García Pérez.
- 16. Escons en Blanc/Escaños en Blanco (EB), amb una llista de 32 candidats, bo i amb el compromís de no ocupar els escons en cas d'ésser elegits.
- 17. Recortes Cero-Grupo Verde (RECORTES CERO-GV), amb una llista de 32 candidats i 9 suplents, encapçalada per Nuria Suárez.
- 18. Más País (MÁS PAÍS), amb una llista de 32 candidats i 2 suplents, encapçalada per Juan Antonio Geraldes.
- 19. UNIDOS Actuando por la Democracia (UNIDOS SI-ACPS-DEf), amb una llista de 32 candidats i 6 suplents, encapçalada per Enrique Martínez Herrera.

D'aquestes llistes seran elegits 32 diputats d'entre les que obtinguin més del 3% dels vots vàlids emesos, d'acord amb una distribució proporcional segons la Llei d'Hondt.

Pel que fa a les eleccions al Senat, aquests són els candidats a la circumscripció per Barcelona:
- 1. 1. Manuel Cruz Rodríguez (PSC-PSOE).
- 1. 2. Elia Tortolero Orejuela (PSC-PSOE).
- 1. 3. Carles Martí Jufresa (PSC-PSOE).
- 2. 1. Marius Lucien Makon Nkoyock (PUM+J).
- 3. 1. Martín Eusebio Barra López (Cs).
- 3. 2. Carmen de Rivera Pla (Cs).
- 3. 3. Nito Foncuberta Riba (Cs).
- 4. 1. Raül Romeva i Rueda (ERC-Sobiranistes).
- 4. 2. Ana Maria Surra i Spadea (ERC-Sobiranistes).
- 4. 3. Robert Masih i Nahar (ERC-Sobiranistes).
- 5. 1. Manuel Buenaño García (PP).
- 5. 2. Elisabet Ortega Robles (PP).
- 5. 3. Álvaro Benejam Peretó (PP).
- 6. 1. Rosa Lluch Bramon (ECP-Guanyem el Canvi).
- 6. 2. Joan Comorera Estarellas (ECP-Guanyem el Canvi).
- 6. 3. Vanessa Maxé Navarro (ECP-Guanyem el Canvi).
- 7. 1. Roger Español i Tor (Junts).
- 7. 2. Meritxell Lluís i Vall (Junts).
- 7. 3. Lorena Judith Iglesias i Teixidó (Junts).
- 8. 1. María Elva Tenorio López (I.Fem).
- 9. 1. Jordi Aguiló Vendrell (VOX).
- 10. 1. Quim Boix Lluch (PCPC).
- 11. 1. Alejandro Cuesta Hidalgo (PACMA)
- 11. 2. Blanca Pérez Uño (PACMA).
- 11. 3. Bernat Pujol Trias (PACMA)
- 12. 1. Eric Rodríguez Rodríguez (PCTC).
- 13. 1. Orlin Hernán Martillo Ortega (IZQP).
- 14. 1. Ezequiel Ramon Pinat (EB), amb el compromís de deixar l'escó buit si és elegit.
- 15. 1. Octavio Piulats Riu (Recortes Cero-GV).
- 15. 2. Antonina Rodrigo García (Recortes Cero-GV).
- 15. 3. Concha García García (Recortes Cero-GV)
- 16. 1. Jennifer Salmerón Comino (Más País).
- 17. Julio Antonio Villacorta Garcia (UNIDOS SI-ACPS-DEf).

Cada elector podrà votar fins a 3 candidats de la papereta del Senat. Els 4 candidats amb més vots globals seran elegits senadors per la província de Barcelona.

dimarts, 24 de setembre del 2019

Finalitza la XIII Legislatura

La XIII Legislatura ha arribat a la fi. Ni tan sols s'hi ha celebrat un ple d'investidura in extremis. Així, dos mesos després de la celebració del primer ple d'investidura, el Rei, amb referendament de la Presidenta del Congrés, ha signat el Reial Decret 551/2019, de 24 de setembre, de dissolució del Congrés dels Diputats i del Senat i de convocatòria d'eleccions.

La XIII Legislatura arrencà de les eleccions generals del 28 d'abril d'enguany. La XIV Legislatura ho farà de les eleccions generals de diumenge 10 de novembre.

La campanya electoral començarà el divendres 1 de novembre, i conclourà el divendres 8 de novembre. El dissabte 9 de novembre serà la jornada de reflexió. El 3 de desembre tindran lloc les sessions constitutives del Congrés i del Senat.

La província de Barcelona elegirà 32 diputats i 4 senadors, el mateix nombre que en les darreres eleccions.

dilluns, 16 de setembre del 2019

Els tres punts d'Albert Rivera per salvar la XIII Legislatura

La setmana vinent expirarà el termini de dos mesos iniciat arran del fracàs del primer debat d'investidura de la XIII Legislatura. En aquests dos mesos, Pedro Sánchez, el candidat d'aquella investidura fracassada, s'ha centrat en fer pressió a Unidas Podemos per arrancar-los un vot favorable en un nou i definitiu debat d'investidura. En menor mesura, també ha fet pressió a PP i a Cs per tal que s'abstinguessin en aquest hipotètic debat. Pocs moviments hi ha hagut, deixant de banda el viratge d'ERC, que s'ha unit a la pressió perquè PSOE i UP arribessin a un pacte d'investidura.

Albert Rivera, el líder de Cs, ha estat acusat durant aquests dos mesos de passivitat, mentre la crisi interna de Cs augmentava per aquesta raó.

Però això ha canviat quan Rivera ha fet una proposta de tres punts, que si Pedro Sánchez, hauria de moure Cs i PP cap a l'abstenció en el debat definitiu d'investidura. Això salvaria la legislatura.

Quins són aquests tres punts?

Es poden resumir en:
- recuperar Navarra, és a dir que el PSN trenqui amb Bildu i faci possible un govern navarrès encapçalat per Navarra Suma, la coalició guanyadora en les passades eleccions forals
- aplicar el 155 a Catalunya, és a dir estudiar-hi l'aplicació. Això també inclou el respecte a les sentències judicials que es dictin sobre el Procés i a no recórrer-hi a indults en cas de condemnes.
- afavorir la classe mitjana i els autònoms, és a dir reorientar les polítiques econòmiques en pro d'aquests sectors.

En les properes hores, es veurà si el PP i el PSOE hi són d'acord. La proposta arriba en un moment que el Rei ha obert una sèrie de converses amb els dirigents dels grups polítics per veure sí és possible proposar-hi un candidat a la Presidència del Govern.

divendres, 13 de setembre del 2019

El model de les superilles podria evitar 700 morts prematures cada any a Barcelona

Urbanisme: L’establiment de les primeres “superilles” a la ciutat de Barcelona caigué en plena “guerra cultural” sobre la mobilitat. Els “progres” en són partidaris, i els “conservadors” en malparlen. Les “guerres culturals” tenen la virtut d’ésser simplificadores, i així els mateixos “conservadors” insisteixen en els “bolardos” com a instrument contra atacs terroristes, i els “progres” llavors els veuen com a convenients: també els “bolardos” creen “superilles” però són superilles de “seguretat” i no superilles de “populisme ambiental”. La qüestió de l’espai públic, dels seus usos, dels drets individuals sobre l’espai públic, o dels interessos col·lectius, es fa sovint des de línies ideològiques o, directament, des del sectarisme polític dels “pro-Colau” i dels “anti-Colau”. Fins i tot els estudis rigorosos sobre l’impacte en la mobilitat o en aspectes de salut o de sostenibilitat ambiental són reduïts a armes llancívoles segons la conveniència de nyerros i cadells. No ha estat excepció tampoc l’estudi del grup de Mark Nieuwenhuijsen que aquest dilluns avançava la revista Environmental International. En aquest article s’estudia l’impacte del “model de les superilles” sobre la salut, i s’arriba a la conclusió que aquest model podria previndre anualment 700 morts prematures. El “model de les superilles” es presenta com un model de planificació urbanística “centrat en les persones” (en oposició a “centrat en els cotxes”), per a les quals guanyaria espai públic, reduiria el transport motoritzat i promouria una mobilitat activa. “Una ciutat més verda i més fresca”. En aquesta anàlisi, l’impacte sobre la salut seria vehicular per la reducció de la contaminació atmosfèrica, sonora i calorífica, però també per l’augment dels espais verds i de l’activitat física.

A més de la més mediàtica de Poblenou, a Barcelona actualment ja s’han establert les superilles d’Horta i de Sant Antoni, però el model contempla una transformació total de la mobilitat motoritzada

Una valoració quantitativa d’impacte sobre la salut del model de superilla a Barcelona
Mark Nieuewnhuijsen és investigador d’ISGlobal, de Barcelona, centre vinculat a la Universitat Pompeu Fabra (UPF), i també del CIBER de Epidemiología y Salud Pública (CIBERESP) de Madrid. Del mateix grup de recerca són Natalie Mueller, David Rojas-Rueda, Haneen Khreis, Marta Cirach, Joan Ballester, Carolyn Daher, Anna Deluca, Carles Milà, Sandra Márquez i Cathryn Tonne. Rojas-Rueda també és investigador del Department of Environmental and Radiological Health Sciences, de la Colorado State University, a Fort Collins. Khreis, com hem vist en altres ocasions, també treballa a la Texas A&M Transportation Institute (ITI) i al Center for Advancing Research in Transportation Emissions, Energy and Health (CARTEEH), a College Station.
També han participat en aquesta recerca David Andrés, Joan Palou i Salvador Rueda, de l’Agència d’Ecologia Urbana de Barcelona (BCNEcologia). Xavier Bartoll i Katherine Pérez són membres de l’Agència de Salut Pública de Barcelona (ASPB) i de l’Institut d’Investigació Biomèdica de Sant Pau. Mark Stevenson treballa a la Melbourne School of Population and Global Health, de la University of Melbourne.
Signat per Natalie Mueller i la resta d’autors esmentats, l’article fou presentat a la revista Environment International el passat 6 de maig. De l’edició se’n va fer càrrec Zorana Jovanovic Andersen. Seguí un procés de revisió, que conclogué el 20 d’agost. El 26 d’agost fou acceptat i fou publicat en línia el 9 de setembre.
L’estudi tracta de l’impacte quantitatiu de la salut del projecte de “Superilles” sobre la població barcelonina major de 20 anys (en l’actualitat, de 1.301.827 persones). Fa una estimació dels canvis en l’activitat física vinculada al transport, la contaminació atmosfèrica per NO2, el soroll del trànsit, l’espai verd i la generació de calor urbana. A través de les estimacions de risc associats a aquests factors, es calculen els impactes en mortalitat prematura, esperança de vida i factors econòmics. El Projecte de Superilles contemplaria un total de 503 a Barcelona. Amb un marge de confiança del 95%, Mueller et al. estimen una reducció en el nombre de morts prematures de 235-1098 com a conseqüència de la implementació completa del projecte. Aquesta prevenció seria mitjançada per la reducció de NO2 (0-838 morts), del soroll (83-246), de la calor (101-137) i de l’augment d’espai verd (0-119). Igualment estimen que el desplaçament de 65.000 persones des del viatge amb cotxe o motocicleta cap al transport públic o actiu (caminar, bicicleta, etc.), estalviaria unes 26-50 morts. L’augment d’esperança de vida seria de 99-297 dies, i l’impacte econòmic anual seria de 600-2800 milions d’euros.
El model de les superilles implica la transformació d’una ciutat centrada en el vehicle de motor (que ara ocuparia vora 2/3 de la superfície urbana, i que quedaria reduït a menys d’1/4) a una potser més propera a l’esperit original de l’Eixample d’Ildefons Cerdà: fornir les necessitats humanes d’il·luminació natural, de ventilació, d’espai obert i de zones verdes. El terme municipal de Barcelona amuntega més d’1,6 milions de persones en 100 km2, però és el fet que una bona part d’aquest espai sigui destinada a la circulació de vehicles de motor el que contribueix a un efecte d’illa de calor urbana que arriba als 8 K de temperatura.
Les 503 superilles projectades per BCNEcologia serien les cèl·lules d’aquesta transformació: uns veïnats compactes i connectats. De moment, se n’han implementat tres: Poblenou, Sant Antoni i Horta.

Superilles de 400x400 m
Les illes de l’Eixample fan vora 100x100 m. El projecte de superilla consisteix en agregar aquestes illes, de manera que facin 400x400 m. Si ara tots els carrers de l’Eixample són oberts al trànsit motoritzat, en el model de les superilles només ho seria 1 de cada 3. Dins de la superilla, la mobilitat es faria sobretot en transport actiu (caminar o pedalejar), i només de manera secundària en vehicles de motor, tan sols per als residents i amb una velocitat màxima de 20 km/h. Les vies obertes al trànsit motoritzat mantindrien l’actual límit de velocitat de poblat de 50 km/h, però també en aquestes vies hi hauria carrils segregats per a bicicletes, vianants (voreres) i busos (amb parades cada 400 m, és a dir a cada superilla).

Disposició de zones verdes actuals (A) i d’acord amb el model de les 503 superilles (B)
En el 2017, vivien a Barcelona 1.301.827 majors de 20 anys. La taxa de mort natural en el 2015 era de 1.144 defuncions per 100.000 habitants, de manera que a Barcelona moren cada any de mort natural gairebé 15.000 persones.
Per cada factor de risc, hi ha diferents nivells d’exposició i. Cada nivell d’exposició té un risc relatiu associat (RRi) de mortalitat. Mueller et al. seleccionen d’acord amb la literatura els RR associats a riscos d’exposició a activitat física, exposició a NO2, exposició a soroll, exposició a zones verdes o exposició a calor. D’aquests riscos, els d’activitat física i de zones verdes són negatius, però els altres són positius (augmenten el risc de mortalitat).

Els resultats projectats de la implementació de 503 superilles a Barcelona
Amb el model complet de superilles, la participació de l’automòbil en la mobilitat de Barcelona es reduiria en un 19,2%, de manera que 230.000 trajectes setmanals que ara es fan en cotxe o en motocicleta es passarien a fer per altres mitjans (transport públic, bicicleta, a peu). En conseqüència, els nivells mitjans de 47,2 µg/m3 de NO2 es reduirien en un 24,3% (fins a 35,7 µg/m3). També es reduirien els nivells de sorolls associat al trànsit en un 5,4% (de 54,2 dB a 51,3). A l’Eixample, l’espai verd passaria d’un 6,5% de la superfície a 19,6%.
Aplicant-hi els riscos relatius sobre aquests canvis d’exposició, Mueller et al. calculen la prevenció de 667 morts prematures anuals. D’aquestes 667 morts, 291 ho serien per la reducció dels nivells de NO2, 163 per la reducció del soroll de trànsit, 117 per la reducció de l’efecte illa de calor i 60 per la major disponibilitat de zona verda a l’Eixample. De les 65.000 persones que farien el canvi de l’automòbil privat al transport públic o actiu, hom calcula la prevenció de 36 morts prematures anuals.
El guany en esperança de vida entre els majors de 20 anys arran de la introducció de les superilles seria d’uns 198 dies. Val a dir, que aquesta xifra seria superior en 37 dies per als veïns de l’Eixample si comptem el guany en espais verds. Pel que fa als adults que deixessin el vehicle privat per al transport quotidià, el guany en esperança de vida seria de 97 dies per als qui passessin al transport públic, de 125 dies per als qui passessin a la bicicleta i de 44 dies per als qui passessin a caminar.
Per calcular l’impacte econòmic, Mueller et al. es fixen en la prevenció de morts prematures, de la qual extrauen un impacte positiu de 1700 milions d’euros anuals.

Altres factors a considerar
Mueller et al. són conscients que el seu model seria més complet si hom tingués en compte altres factors de risc associats al transport motoritzat (com l’emissió de partícules en suspensió), però els preocupen més altres aspectes que també deixa fora el model. Per exemple, cada dia entren o surten de Barcelona 2 milions de viatgers procedents de municipis de la regió metropolitana, gairebé el 50% dels quals ho fan en cotxe o moto. La introducció de 503 superilles a Barcelona hauria d’anar acompanyada d’alternatives reals per a aquest milió de viatgers quotidians, que passen per l’extensió i millora del transport públic interurbà.
Però una altra font de preocupació la constitueix el risc de gentrificació associat a la introducció de les superilles. El guany en espais verds i en infrastructures populars faria encara més atractiva la ciutat de Barcelona per a persones de rendes més altes, expulsant-hi les rendes mitjanes i baixes.
Models que tinguin una perspectiva més regional i que incloguin variables socio-econòmiques ajudarien, doncs, a il·luminar tots aquests aspectes complementaris.

Lligams:
- Changing the urban design of cities for health: The superblock model. Natalie Mueller, David Rojas-Rueda, Haneen Khreis, Marta Cirach, DavidAndrés, JoanBallester, XavierBartoll, Carolyn Daher, AnnaDeluca, Cynthia Echave, CarlesMilà, Sandra Márquez, Joan Palou, Katherine Pérez, Cathryn Tonne, MarkStevenson, SalvadorRueda, Mark Nieuwenhuijsen. Environment International (2019).

dilluns, 27 de maig del 2019

Els resultats de les eleccions al Parlament Europeu del maig del 2019

Entre dijous 23 de maig i diumenge 26 s'han celebrat eleccions al Parlament Europeu. Hi han participat els 28 estats membres, incloent-hi el Regne Unit de Gran Bretanya i d'Irlanda del Nord, a l'espera d'assolir un acord per abandonar la Unió Europea.

Per grups la distribució dels 751 escons ha estat de:
- Grup del Partit Popular Europeu (Cristianodemòcrates, EPP): 180 diputats.
- Grup de l'Aliança Progressista de Socialistes i Demòcrates en el Parlament Europeu (S&D): 145 diputats.
- Grup de l'Aliança de Liberals i Demòcrates per Europa (ALDE&R): 109 diputats.
- Grup dels Verds/Aliança Lliure Europea (Greens-EFA): 69 diputats.
- Grup Europeu de Conservadors i Reformistes (ECR): 59 diputats.
- Grup de l'Europa de les Nacions i de la Llibertat (ENF): 58 diputats.
- Grup de l'Europa de la Llibertat i de la Democràcia Directa (EFDD): 54 diputats.
- Grup Confederal de l'Esquerra Unida Europea-Esquerra Verda Nòrdica (GUE/NGL): 39 diputats.
- De la resta, n'hi hauria 8 que han expressat la voluntat de quedar-hi com a No Inscrits, i n'hi ha 30 que no han expressat la filiació.

diumenge, 26 de maig del 2019

26M del 2019: els resultats electorals indirectes per a la Diputació Provincial de Barcelona

La Diputació Provincial de Barcelona és integrada per 51 diputats. Aquests diputats són elegits per sufragi indirecte d'acord amb la distribució de vots de les eleccions municipals.

La distribució d'escons a la Diputació Provincial ha estat la següent:
- PSC-CP ha obtingut 16 diputats provincials, gràcies a haver rebut 628.633 vots (796 regidors).
- ERC-AM ha obtingut 16 diputats provincials, gràcies a haver aconseguit 569.065 vots (1.178 regidors).
- JUNTS ha obtingut 7 diputats provincials, gràcies a haver aconseguit 296.835 vots (818 regidors).
- En Comú Guanyem ha obtingut 5 diputats provincials, gràcies a haver aconseguit 274.857 vots (189 regidors).
- Ciutadans ha obtingut 4 diputats provincials, gràcies a haver aconseguit 232.921 vots (160 regidors).
- PP ha obtingut 2 diputats provincials, gràcies a haver aconseguit 95.771 vots (38 regidors).
- Tot per Terrassa ha obtingut 1 diputat provincial, gràcies a haver aconseguit 27.970 vots (10 regidors).