dilluns, 16 de setembre de 2019

Els tres punts d'Albert Rivera per salvar la XIII Legislatura

La setmana vinent expirarà el termini de dos mesos iniciat arran del fracàs del primer debat d'investidura de la XIII Legislatura. En aquests dos mesos, Pedro Sánchez, el candidat d'aquella investidura fracassada, s'ha centrat en fer pressió a Unidas Podemos per arrancar-los un vot favorable en un nou i definitiu debat d'investidura. En menor mesura, també ha fet pressió a PP i a Cs per tal que s'abstinguessin en aquest hipotètic debat. Pocs moviments hi ha hagut, deixant de banda el viratge d'ERC, que s'ha unit a la pressió perquè PSOE i UP arribessin a un pacte d'investidura.

Albert Rivera, el líder de Cs, ha estat acusat durant aquests dos mesos de passivitat, mentre la crisi interna de Cs augmentava per aquesta raó.

Però això ha canviat quan Rivera ha fet una proposta de tres punts, que si Pedro Sánchez, hauria de moure Cs i PP cap a l'abstenció en el debat definitiu d'investidura. Això salvaria la legislatura.

Quins són aquests tres punts?

Es poden resumir en:
- recuperar Navarra, és a dir que el PSN trenqui amb Bildu i faci possible un govern navarrès encapçalat per Navarra Suma, la coalició guanyadora en les passades eleccions forals
- aplicar el 155 a Catalunya, és a dir estudiar-hi l'aplicació. Això també inclou el respecte a les sentències judicials que es dictin sobre el Procés i a no recórrer-hi a indults en cas de condemnes.
- afavorir la classe mitjana i els autònoms, és a dir reorientar les polítiques econòmiques en pro d'aquests sectors.

En les properes hores, es veurà si el PP i el PSOE hi són d'acord. La proposta arriba en un moment que el Rei ha obert una sèrie de converses amb els dirigents dels grups polítics per veure sí és possible proposar-hi un candidat a la Presidència del Govern.

divendres, 13 de setembre de 2019

El model de les superilles podria evitar 700 morts prematures cada any a Barcelona

Urbanisme: L’establiment de les primeres “superilles” a la ciutat de Barcelona caigué en plena “guerra cultural” sobre la mobilitat. Els “progres” en són partidaris, i els “conservadors” en malparlen. Les “guerres culturals” tenen la virtut d’ésser simplificadores, i així els mateixos “conservadors” insisteixen en els “bolardos” com a instrument contra atacs terroristes, i els “progres” llavors els veuen com a convenients: també els “bolardos” creen “superilles” però són superilles de “seguretat” i no superilles de “populisme ambiental”. La qüestió de l’espai públic, dels seus usos, dels drets individuals sobre l’espai públic, o dels interessos col·lectius, es fa sovint des de línies ideològiques o, directament, des del sectarisme polític dels “pro-Colau” i dels “anti-Colau”. Fins i tot els estudis rigorosos sobre l’impacte en la mobilitat o en aspectes de salut o de sostenibilitat ambiental són reduïts a armes llancívoles segons la conveniència de nyerros i cadells. No ha estat excepció tampoc l’estudi del grup de Mark Nieuwenhuijsen que aquest dilluns avançava la revista Environmental International. En aquest article s’estudia l’impacte del “model de les superilles” sobre la salut, i s’arriba a la conclusió que aquest model podria previndre anualment 700 morts prematures. El “model de les superilles” es presenta com un model de planificació urbanística “centrat en les persones” (en oposició a “centrat en els cotxes”), per a les quals guanyaria espai públic, reduiria el transport motoritzat i promouria una mobilitat activa. “Una ciutat més verda i més fresca”. En aquesta anàlisi, l’impacte sobre la salut seria vehicular per la reducció de la contaminació atmosfèrica, sonora i calorífica, però també per l’augment dels espais verds i de l’activitat física.

A més de la més mediàtica de Poblenou, a Barcelona actualment ja s’han establert les superilles d’Horta i de Sant Antoni, però el model contempla una transformació total de la mobilitat motoritzada

Una valoració quantitativa d’impacte sobre la salut del model de superilla a Barcelona
Mark Nieuewnhuijsen és investigador d’ISGlobal, de Barcelona, centre vinculat a la Universitat Pompeu Fabra (UPF), i també del CIBER de Epidemiología y Salud Pública (CIBERESP) de Madrid. Del mateix grup de recerca són Natalie Mueller, David Rojas-Rueda, Haneen Khreis, Marta Cirach, Joan Ballester, Carolyn Daher, Anna Deluca, Carles Milà, Sandra Márquez i Cathryn Tonne. Rojas-Rueda també és investigador del Department of Environmental and Radiological Health Sciences, de la Colorado State University, a Fort Collins. Khreis, com hem vist en altres ocasions, també treballa a la Texas A&M Transportation Institute (ITI) i al Center for Advancing Research in Transportation Emissions, Energy and Health (CARTEEH), a College Station.
També han participat en aquesta recerca David Andrés, Joan Palou i Salvador Rueda, de l’Agència d’Ecologia Urbana de Barcelona (BCNEcologia). Xavier Bartoll i Katherine Pérez són membres de l’Agència de Salut Pública de Barcelona (ASPB) i de l’Institut d’Investigació Biomèdica de Sant Pau. Mark Stevenson treballa a la Melbourne School of Population and Global Health, de la University of Melbourne.
Signat per Natalie Mueller i la resta d’autors esmentats, l’article fou presentat a la revista Environment International el passat 6 de maig. De l’edició se’n va fer càrrec Zorana Jovanovic Andersen. Seguí un procés de revisió, que conclogué el 20 d’agost. El 26 d’agost fou acceptat i fou publicat en línia el 9 de setembre.
L’estudi tracta de l’impacte quantitatiu de la salut del projecte de “Superilles” sobre la població barcelonina major de 20 anys (en l’actualitat, de 1.301.827 persones). Fa una estimació dels canvis en l’activitat física vinculada al transport, la contaminació atmosfèrica per NO2, el soroll del trànsit, l’espai verd i la generació de calor urbana. A través de les estimacions de risc associats a aquests factors, es calculen els impactes en mortalitat prematura, esperança de vida i factors econòmics. El Projecte de Superilles contemplaria un total de 503 a Barcelona. Amb un marge de confiança del 95%, Mueller et al. estimen una reducció en el nombre de morts prematures de 235-1098 com a conseqüència de la implementació completa del projecte. Aquesta prevenció seria mitjançada per la reducció de NO2 (0-838 morts), del soroll (83-246), de la calor (101-137) i de l’augment d’espai verd (0-119). Igualment estimen que el desplaçament de 65.000 persones des del viatge amb cotxe o motocicleta cap al transport públic o actiu (caminar, bicicleta, etc.), estalviaria unes 26-50 morts. L’augment d’esperança de vida seria de 99-297 dies, i l’impacte econòmic anual seria de 600-2800 milions d’euros.
El model de les superilles implica la transformació d’una ciutat centrada en el vehicle de motor (que ara ocuparia vora 2/3 de la superfície urbana, i que quedaria reduït a menys d’1/4) a una potser més propera a l’esperit original de l’Eixample d’Ildefons Cerdà: fornir les necessitats humanes d’il·luminació natural, de ventilació, d’espai obert i de zones verdes. El terme municipal de Barcelona amuntega més d’1,6 milions de persones en 100 km2, però és el fet que una bona part d’aquest espai sigui destinada a la circulació de vehicles de motor el que contribueix a un efecte d’illa de calor urbana que arriba als 8 K de temperatura.
Les 503 superilles projectades per BCNEcologia serien les cèl·lules d’aquesta transformació: uns veïnats compactes i connectats. De moment, se n’han implementat tres: Poblenou, Sant Antoni i Horta.

Superilles de 400x400 m
Les illes de l’Eixample fan vora 100x100 m. El projecte de superilla consisteix en agregar aquestes illes, de manera que facin 400x400 m. Si ara tots els carrers de l’Eixample són oberts al trànsit motoritzat, en el model de les superilles només ho seria 1 de cada 3. Dins de la superilla, la mobilitat es faria sobretot en transport actiu (caminar o pedalejar), i només de manera secundària en vehicles de motor, tan sols per als residents i amb una velocitat màxima de 20 km/h. Les vies obertes al trànsit motoritzat mantindrien l’actual límit de velocitat de poblat de 50 km/h, però també en aquestes vies hi hauria carrils segregats per a bicicletes, vianants (voreres) i busos (amb parades cada 400 m, és a dir a cada superilla).

Disposició de zones verdes actuals (A) i d’acord amb el model de les 503 superilles (B)
En el 2017, vivien a Barcelona 1.301.827 majors de 20 anys. La taxa de mort natural en el 2015 era de 1.144 defuncions per 100.000 habitants, de manera que a Barcelona moren cada any de mort natural gairebé 15.000 persones.
Per cada factor de risc, hi ha diferents nivells d’exposició i. Cada nivell d’exposició té un risc relatiu associat (RRi) de mortalitat. Mueller et al. seleccionen d’acord amb la literatura els RR associats a riscos d’exposició a activitat física, exposició a NO2, exposició a soroll, exposició a zones verdes o exposició a calor. D’aquests riscos, els d’activitat física i de zones verdes són negatius, però els altres són positius (augmenten el risc de mortalitat).

Els resultats projectats de la implementació de 503 superilles a Barcelona
Amb el model complet de superilles, la participació de l’automòbil en la mobilitat de Barcelona es reduiria en un 19,2%, de manera que 230.000 trajectes setmanals que ara es fan en cotxe o en motocicleta es passarien a fer per altres mitjans (transport públic, bicicleta, a peu). En conseqüència, els nivells mitjans de 47,2 µg/m3 de NO2 es reduirien en un 24,3% (fins a 35,7 µg/m3). També es reduirien els nivells de sorolls associat al trànsit en un 5,4% (de 54,2 dB a 51,3). A l’Eixample, l’espai verd passaria d’un 6,5% de la superfície a 19,6%.
Aplicant-hi els riscos relatius sobre aquests canvis d’exposició, Mueller et al. calculen la prevenció de 667 morts prematures anuals. D’aquestes 667 morts, 291 ho serien per la reducció dels nivells de NO2, 163 per la reducció del soroll de trànsit, 117 per la reducció de l’efecte illa de calor i 60 per la major disponibilitat de zona verda a l’Eixample. De les 65.000 persones que farien el canvi de l’automòbil privat al transport públic o actiu, hom calcula la prevenció de 36 morts prematures anuals.
El guany en esperança de vida entre els majors de 20 anys arran de la introducció de les superilles seria d’uns 198 dies. Val a dir, que aquesta xifra seria superior en 37 dies per als veïns de l’Eixample si comptem el guany en espais verds. Pel que fa als adults que deixessin el vehicle privat per al transport quotidià, el guany en esperança de vida seria de 97 dies per als qui passessin al transport públic, de 125 dies per als qui passessin a la bicicleta i de 44 dies per als qui passessin a caminar.
Per calcular l’impacte econòmic, Mueller et al. es fixen en la prevenció de morts prematures, de la qual extrauen un impacte positiu de 1700 milions d’euros anuals.

Altres factors a considerar
Mueller et al. són conscients que el seu model seria més complet si hom tingués en compte altres factors de risc associats al transport motoritzat (com l’emissió de partícules en suspensió), però els preocupen més altres aspectes que també deixa fora el model. Per exemple, cada dia entren o surten de Barcelona 2 milions de viatgers procedents de municipis de la regió metropolitana, gairebé el 50% dels quals ho fan en cotxe o moto. La introducció de 503 superilles a Barcelona hauria d’anar acompanyada d’alternatives reals per a aquest milió de viatgers quotidians, que passen per l’extensió i millora del transport públic interurbà.
Però una altra font de preocupació la constitueix el risc de gentrificació associat a la introducció de les superilles. El guany en espais verds i en infrastructures populars faria encara més atractiva la ciutat de Barcelona per a persones de rendes més altes, expulsant-hi les rendes mitjanes i baixes.
Models que tinguin una perspectiva més regional i que incloguin variables socio-econòmiques ajudarien, doncs, a il·luminar tots aquests aspectes complementaris.

Lligams:
- Changing the urban design of cities for health: The superblock model. Natalie Mueller, David Rojas-Rueda, Haneen Khreis, Marta Cirach, DavidAndrés, JoanBallester, XavierBartoll, Carolyn Daher, AnnaDeluca, Cynthia Echave, CarlesMilà, Sandra Márquez, Joan Palou, Katherine Pérez, Cathryn Tonne, MarkStevenson, SalvadorRueda, Mark Nieuwenhuijsen. Environment International (2019).

dilluns, 27 de maig de 2019

Els resultats de les eleccions al Parlament Europeu del maig del 2019

Entre dijous 23 de maig i diumenge 26 s'han celebrat eleccions al Parlament Europeu. Hi han participat els 28 estats membres, incloent-hi el Regne Unit de Gran Bretanya i d'Irlanda del Nord, a l'espera d'assolir un acord per abandonar la Unió Europea.

Per grups la distribució dels 751 escons ha estat de:
- Grup del Partit Popular Europeu (Cristianodemòcrates, EPP): 180 diputats.
- Grup de l'Aliança Progressista de Socialistes i Demòcrates en el Parlament Europeu (S&D): 145 diputats.
- Grup de l'Aliança de Liberals i Demòcrates per Europa (ALDE&R): 109 diputats.
- Grup dels Verds/Aliança Lliure Europea (Greens-EFA): 69 diputats.
- Grup Europeu de Conservadors i Reformistes (ECR): 59 diputats.
- Grup de l'Europa de les Nacions i de la Llibertat (ENF): 58 diputats.
- Grup de l'Europa de la Llibertat i de la Democràcia Directa (EFDD): 54 diputats.
- Grup Confederal de l'Esquerra Unida Europea-Esquerra Verda Nòrdica (GUE/NGL): 39 diputats.
- De la resta, n'hi hauria 8 que han expressat la voluntat de quedar-hi com a No Inscrits, i n'hi ha 30 que no han expressat la filiació.

diumenge, 26 de maig de 2019

26M del 2019: els resultats electorals indirectes per a la Diputació Provincial de Barcelona

La Diputació Provincial de Barcelona és integrada per 51 diputats. Aquests diputats són elegits per sufragi indirecte d'acord amb la distribució de vots de les eleccions municipals.

La distribució d'escons a la Diputació Provincial ha estat la següent:
- PSC-CP ha obtingut 16 diputats provincials, gràcies a haver rebut 628.633 vots (796 regidors).
- ERC-AM ha obtingut 16 diputats provincials, gràcies a haver aconseguit 569.065 vots (1.178 regidors).
- JUNTS ha obtingut 7 diputats provincials, gràcies a haver aconseguit 296.835 vots (818 regidors).
- En Comú Guanyem ha obtingut 5 diputats provincials, gràcies a haver aconseguit 274.857 vots (189 regidors).
- Ciutadans ha obtingut 4 diputats provincials, gràcies a haver aconseguit 232.921 vots (160 regidors).
- PP ha obtingut 2 diputats provincials, gràcies a haver aconseguit 95.771 vots (38 regidors).
- Tot per Terrassa ha obtingut 1 diputat provincial, gràcies a haver aconseguit 27.970 vots (10 regidors).

Els resultats electorals del Consell Comarcal del Baix Llobregat

En les eleccions locals del 26 de maig, els baix-llobregatins votaven de manera directa exclusivament els regidors dels municipis respectius. En total, eren cridats a les urnes 819.168 baix-llobregatins. És a partir dels resultats municipals de les 30 localitats integrades en la comarca oficial que es fa el repartiment dels 39 consellers comarcals.

En les eleccions municipals del Baix Llobregat hi han participat 378.848 persones, de les que 377.236 han emès vots vàlids, dels quals 374.617 han estat a candidatures. El repartiment dels 39 consellers comarcals ha estat el següent:
- Candidatura de Progrés (CP) ha obtingut 16 consellers, gràcies als 128.966 vots (200 regidors) assolits per les llistes del PSC-CP.
- Esquerra Republicana de Catalunya (ERC-AM) ha obtingut 9 consellers, gràcies als 67.553 vots (118 regidors) assolits per les llistes d'ERC-AM.
- En Comú Guanyem (ECG) ha obtingut 5 consellers, gràcies als 45.408 vots (66 regidors) assolits per les llistes d'ECG.
- Ciutadans (Cs) ha obtingut 4 consellers, gràcies als 36.645 vots (46 regidors) assolits per les llistes de Cs.
- Junts per Catalunya (JxCAT-JUNTS) ha obtingut 4 consellers, gràcies als 30.816 vots (55 regidors) assolits per les llistes de JxCat.
- Partit Popular (PP) ha obtingut 1 conseller, gràcies als 20.659 vots (10 regidors) assolits per les llistes del PP.

Què han fet els espluguins cridats a les urnes en les eleccions locals del 26 de maig?

Un total de 35.039 espluguins eren cridats el diumenge 26 de maig del 2019 per triar entre les nou candidatures que s'havien presentat en aquestes eleccions locals. Es distribueixen de la manera següent:
- 13.621 (38,87%) s'han abstingut.
- 09.525 (27,18%) han votat PSC-CP. Aquesta llista ha assolit la majoria absoluta, amb 11 regidors
- 04.065 (11,60%) han votat ERC-GxE-AM. Aquesta llista ha aconseguit 4 regidors
- 02.527 (07,21%) han votat Cs. Aquesta llista ha aconseguit 3 regidors
- 02.484 (07,09%) han votat EaCP-ECG. Aquesta llista ha aconseguit 2 regidors.
- 01.283 (03,66%) han votat PP. Aquesta llista ha aconseguit 1 regidor, i és la última de les que han assolit representació consistorial.
- 01.054 (03,01%) han votat DibE-JUNTS.
- 00.812 (02,32%) han votat CUP-AMUNT.
- 00.384 (01,10%) han votat VOX.
- 00.158 (00,45%) han votat en blanc.
- 00.073 (00,21%) vots han estat anul·lats.
- 00.033 (00,09%) han votat IZQP.
Dels 9.988 veïns censats en el districte 10 han votat 5.909, i d'ells 3.351 han votat PSC-CP.
Dels 1.658 veïns censats en la secció 03 del districte 10 han votat 1.005, i d'ells 585 han votat PSC-CP.

dimarts, 30 d’abril de 2019

La Junta Electoral de Zona de Sant Feliu de Llobregat proclama les candidatures municipals: nou llistes a Esplugues de Llobregat

El Butlletí Oficial de la Província publica avui l’edicte de proclamació de candidatures per part de la Junta Electoral de Zona.
En el cas d’Esplugues, les candidatures proclamades per a les eleccions municipals són:
- 1. Partit dels Socialistes de Catalunya-Candidatura del Progrès (PSC-CP).
- 2. Esquerra Republicana de Catalunya-Gent per Esplugues-Acord Municipal (ERC-GxE-AM).
- 3. Dibuixant Esplugues (DibE-JUNTS).
- 4. Partit Popular/Partido Popular (PP).
- 5. Ciutadans, Partido de la Ciudadanía (Cs).
- 6. Izquierda en Positivo (IZQP).
- 7. Esplugues en Comú Podem-En Comú Guanyem (EaCP-ECG).
- 8. Candidatura d’Unitat Popular-Alternativa Municipalista (CUP-AMUNT).
- 9. VOX (VOX).
Totes les candidatures presentades han estat proclamades. Únicament, IZQP i VOX han requerit la presentació d’avals, ja que les altres set tenen (o hereten) representació consistorial.

La Junta Electoral Central proclama les candidatures a les eleccions europees del 26 de maig després d’haver expurgat els noms de Puigdemont, Comín, Ponsatí i Nair

El BOE publica avui la resolució de la Junta Electoral Central que proclama les candidatures de la circumscripció espanyola del Parlament Europeu. En total, s’havien presentat 39 candidatures. Reclamacions creuades de diferents partits han conduït a la JEC a pronunciar-se contra alguns candidats.
Així queda el llistat proclamat:
- 1. Iniciativa Feminista (I. Fem).
- 2. Coalición por una Europa Solidaria (CEUS). És una coalició formada per EAJ-PNV (País Basc), Geroa Bai (Navarra), CCa-PNC (Illes Canàries), CxG (Galícia), EL PI (Illes Balears), DV (Comunitat Valenciana).
- 3. Partido Socialista Obrero Español (PSOE). De la llista presentada ha estat suprimit el nom de Sami Nair, que hi concorria com a independent, en apreciar la JEC que és “ineligible”. A Catalunya la llista es presenta sota les sigles de PSC-PSOE.
- 4. Alternativa Republica (ALTER).
- 5. Centristas por Europa (CXE). És una coalició formada per CCD, UNIJUS, Lliures i Centrados.
- 6. Ahora Repúblicas. Aquesta coalició es presenta sota noms particulars a Aragó (Agora Republicas-Puyalon), Astúries (Andecha Astur-Agora Repúbliques), Illes Balears (Esquerra Republicana-Ara Repúbliques), Canàries (Ahora Canarias-AR: Alternativa Nacionalista Canaria y Unidad del Pueblo), Catalunya (Esquerra Republicana de Catalunya-Ara Repúbliques), Galícia (Bloque Nacionalista Galego-Agora Repúblicas), Navarra i País Basc (EH Bildu-Orain Errepublikak), i Comunitat Valenciana (Ara Repúbliques-Esquerra Republicana del País Valencià).
- 7. Contigo Somos Democracia (Contigo).
- 8. FE de las JONS, Alternativa Española, La Falange, Democracia Nacional (ADÑ).
- 9. Partido Animalista Contra el Maltrato Animal (PACMA).
- 10. Solidaridad y Autogestión Internacionalista (SAIn).
- 11. Partido Comunista de los Trabajadores de España (PCTE). Es presenta amb denominacions particulars a Astúries (Partíu Comunista de los Trabayaores d’España), Illes Balears (Partit Comunista dels Treballadors d’Espanya), Catalunya (Partit Comunista dels Treballadors de Catalunya), Galícia (Partido Comunista dos Traballadores da Galiza), País Basc (Euskadiko Langileen Alderdi Komunista) i Comunitat Valenciana (Partit Comunista dels Treballadors d’Espanya).
- 12. Foro de Ciudadanos (FAC).
- 13. Partido Humanista (PH).
- 14. Andalucía Por Sí (AxSÍ).
- 15. Actúa (PACT).
- 16. Compromís per Europa (CPE), coalició formada por Compromís, En Marea, Nueva Canarias, Més per Mallorca, Chunta Aragonesista, Partido Castellano-Tierra Comunera, Coalición Caballas, Coalición por Melilla, Iniciativa del Pueblo Andaluz, Izquierda Andalucista, Verdes de Europa. Utilitza denominacions particulars a Canàries (Nueva Canarias: CPE), Galícia (En Marea: CPE), Ceuta (Coalición Caballas: CPE), Melilla (Coalición por Melilla: CPE).
- 17. Movimiento Independiente Euro Latino (MIEL).
- 18. Izquierda en Positivo (IZQP).
- 19. PCPE-PCPC-PCPA. Es presenta amb noms particulars a Andalusia (Partido Comunista del Pueblo Andaluz), Illes Balears (Partit Comunista dels Pobles d’Espanya), Canàries (Partido Comunista del Pueblo Canario), Catalunya (Partit Comunista del Poble de Catalunya) i Comunitat Valenciana (Partit Comunista dels Pobles d’Espanya).
- 20. Unidas Podemos Cambiar Europa (PODEMOS-IU).
- 21. Por Un Mundo Más Justo (PUM+J).
- 22. Movimiento Corriente Roja (MCR).
- 23. Ciudadanos-Partido de la Ciudadanía (Cs).
- 24. Lliures per Europa (Junts). Els tres caps de llista han estat vetats per la JEC, a proposta de PP i Cs, sota el pretext que es troben en “rebel·lia judicial”: Carles Puigdemont, Antoni Comín i Clara Ponsatí. Si bé aquesta decisió ha estat recorreguda, Junts els substitueix ara amb els noms de Gonzalo Boye, Xavier Trias i Beatriz Talegon. La candidatura adopta denominació específica a Catalunya (Junts per Catalunya-Lliures per Europa).
- 25. VOX (VOX).
- 26. Igualdad Real (IGRE).
- 27. Pirates de Catalunya-European Pirates (pirates.cat/ep).
- 28. VOLT Europa (VOLT).
- 29. Coalición Verde-Europa Ciudadana (CV-EC). Coalició formada per GM-LV i CS’Verde.
- 30. Partido Popular (PP).
- 31. Recortes Cero-Grupo Verde Europeo (Recortes Cero-LV-GVE).
- 32. Extremeños PREX CREX (CEX-CREX-PREX).

dilluns, 29 d’abril de 2019

La victòria de Pedro Sánchez: els resultats del 28A

En les eleccions al Congrés dels Diputats i del Senat hi eren convocades ahir 34.798.204 ciutadans espanyols major de 18 anys. D’aquesta totalitat hem de desglossar:
- 08.437.153 (24,25%) que s’han abstingut en el Congrés, incloent-hi les abstencions voluntàries i les derivades de casos força major i, les més preocupants, les produïdes per deficiències en el sistema de vot rogat en l’exterior. La xifra d’abstenció en el Senat és més elevada: 08.496.308 persones.
- 07.480.755 (21,50%) han votat al Congrés al PSOE. D’això han derivat 123 diputats. En el Senat, el PSOE ha aconseguit 121 senadors. Una escissió del PSOE, la Agrupación Socialista Gomera (ASG) ha aconseguit també 1 senador.
- 04.356.023 (12,52%) han votat al Congrés al PP. D’això han derivat 66 diputats. El PP ha aconseguit 56 senadors.
- 04.136.600 (11,89%) han votat al Congrés a Cs. D’això han derivat 57 diputats. Cs ha aconseguit 4 senadors.
- 03.732.929 (10,73%) han votat al Congrés a PODEMOS-IU-EQUO o a ECP-Guanyem el Canvi. D’això han derivat 42 diputats.
- 02.677.173 (07,69%) han votat al Congrés a VOX. D’això han derivat 24 diputats.
- 01.019.558 (02,93%) han votat al Congrés a ERC-Sobiranistes o ERPV. D’això han derivat 15 diputats. ERC ha aconseguit també 11 senadors.
- 00.497.638 (01,43%) han votat al Congrés a JxCAT-JUNTS. D’això han derivat 7 diputats. JxCAT ha aconseguit també 2 senadors.
- 00.394.627 (01,13%) han votat al Congrés a EAJ-PNV. D’això han derivat 6 diputats. EAJ-PNV també ha aconseguit 9 senadors.
- 00.275.410 (00,79%) han vist el seu vot al Congrés declarat Nul. La xifra en el Senat és força més elevada: 00.675.413 persones.
- 00.326.045 (00,94%) han votat al Congrés al PACMA.
- 00.258.840 (00,74%) han votat al Congrés a EH Bildu. També han aconseguit 1 senador.
- 00.199.511 (00,57%) han votat en Blanc en el Congrés. La xifra en el Senat és molt més elevada: 00.436.566 persones.
- 00.172.751 (00,50%) han votat en el Congrés a Compromís 2019. D’això han derivat 1 diputat.
- 00.137.196 (00,39%) han votat al Congrés a Coalición Canaria-PNC. D’això han derivat 2 diputats. També han aconseguit.
- 00.113.008 (00,32%) han votat al Congrés al Front Republicà.
- 00.107.124 (00,31%) han votat Navarra Suma. D’això han derivat 2 diputats. També han aconseguit 3 senadors. Aquesta formació és una coalició que també integra al PP i a Cs de Navarra.
- 00.093.810 (00,27%) han votat el BNG.
- 00.052.197 (00,15%) han votat al Partido Regionalista de Cantabria (PRC). D’això han derivat 1 diputat.
- 00.046.487 (00,13%) han votat a Recortes Cero-GV.
- 00.036.193 (00,10%) han votat a Nueva Canarias (NCa).
- 00.030.448 (00,09%) han votat a Actúa (PACT).
- 00.025.384 (00,07%) han votat a ARA-MES-Esquerra. En aquesta coalició s’inclou l’ERC de les Illes Balears.
- 00.022.150 (00,06%) han votat a Geroa Bai (GBAI). Aquesta coalició inclou al PNV de Navarra.
- 00.021.711 (00,06%) han votat PUM+J.
- 00.017.726 (00,05%) han votat En Marea.
- 00.014.189 (00,04%) han votat al PCTE. Els astoristes han guanyat el seu duel particular als carmelistes que han retingut el nom de PCPE.
- 00.017.101 (00,05%) han votat al PCPE (o PCPA o PCPC).
- 00.011.671 (00,03%) han votat el Partit de les Illes (EL PI).
- 00.011.485 (00,03%) han votat Andalucía Por Sí (AxSI).
- 00.009.094 (00,03%) han votat al PCOE.
- 00.008.991 (00,03%) han votat al PCPE.
- 00.007.251 (00,02%) han votat a Avant Adelante Los Verdes.
- 00.007.128 (00,02%) han votat a Escaños en Blanco (EB).
- 00.006.890 (00,02%) han votat Coalición por Melilla (CpM).
- 00.005.018 (00,01%) han votat a la formació murciana Somos Región.
- 00.004.435 (00,01%) han votat al Partit Humanista (PH).
- 00.004.433 (00,01%) han votat a Som Valencians En Moviment (UIG-SOM-CUIDES).
- 00.003.409 (00,01%) han votat a Izquierda En Positivo (IZQP).
- 00.003.027 (00,01%) han votat a Ahora Canarias.
- 00.002.692 (00,01%) han votat a Compromiso por Galicia (CxG).
- 00.002.656 (00,01%) han votat a la Plataforma del Pueblo Soriano (PPSO).
- 00.002.406 (00,01%) han votat a Convergents (CNV).
- 00.002.135 (00,01%) han votat al Partido Regionalista del País Leonés (PREPAL).
- 00.002.135 (00,01%) han votat a Extremeños Prex Crex (C.Ex-C.R.Ex-P.R.Ex).).
- 00.002.080 (00,01%) han votat al Partido Riojano (PR+).
- 00.001.250 (00,00%) han votat al Partido Libertario (P-LIB).
- 00.001.079 (00,00%) han votat a Ciudadanos Independientes de Linares Unidos (CILU-Linares).
- 00.000.909 (00,00%) han votat Andecha Astur.
- 00.000.872 (00,00%) han votat al Partido de Jubilados por el Futuro (”JF”).
- 00.000.824 (00,00%) han votat a Puyalon (PYLN).
- 00.000.803 (00,00%) han votat a la Federación de los Independientes de Aragón (FIA).
- 00.000.641 (00,00%) han votat la FE de las JONS.
- 00.000.627 (00,00%) han votat el Partido de Acción Solidaria Europea (Solidaria).
- 00.000.566 (00,00%) han votat Feminism8 (F8).
- 00.000.539 (00,00%) han votat Democracia Plural (DPL).
- 00.000.483 (00,00%) han votat la Unión Regionalista de Castilla y León.
- 00.000.458 (00,00%) han votat Centrados.
- 00.000.308 (00,00%) han votat Defensa de lo Público (DP).
- 00.000.303 (00,00%) han votat Vivir Ourense (VOU).
- 00.000.276 (00,00%) han votat el Partido Demócrata Social Jubilados Europeos-Unidad de Centro (PDSJE-UDEC).
- 00.000.253 (00,00%) han votat Izquierda Anticapitalista Revolucionaria (IZAR).
- 00.000.188 han votat Partido Republicano Independiente Solidario Andaluz (RISA).
- 00.000.069 han votat Converxencia 21 (C 21).
- 00.000.046 han votat Muerte al Sistema (+MAS+).
- 00.000.028 han votat Unión de Todos (UDT).

dimecres, 24 d’abril de 2019

Les 9 candidatures presentades a les eleccions municipals d’Esplugues del 26 de maig

El proper 26 de maig hi ha convocades eleccions municipals a Espanya. A Esplugues de Llobregat s’han presentat davant de la Junta Electoral de Zona les següents candidatures:
- 1. Partit dels Socialistes de Catalunya-Candidatura del Progrés (PSC CP). La llista, de 21 candidats i 2 suplents, l’encapçalen Pilar Díaz Romero, Eduard Sanz García, Sara Forgas Ubeda, Oliver José Peña Estevéz i Montserrat Zamora Angulo.
- 2. Esquerra Republicana de Catalunya-Gent per Esplugues-Avancem-Acord Municipal (ERC-GxE-Avancem-AM). La llista, de 21 candidats i 9 suplents, és encapçalada per Oriol Torras i Planas i Hermínia Villena i Collado.
- 3. Dibuixant Esplugues (DibE-JUNTS). La llista, de 21 candidats i 5 suplents, és encapçalada per Elisabet Morillo Aragonès, Lidia Morera Culebras, Pere Clota Quesada, Montserrat Bassols Capdevila i Santiago Asensio Diago.
- 4. Partido Popular (PP). La llista, de 21 candidats i 1 suplent, l’encapçala Marcos Sanchez Siles.
- 5. Ciutadans, Partido de la Ciudadanía (Cs). La llista, de 21 candidats i 1 suplent, l’encapçala Julio Roldan Moreno.
- 6. Izquierda en Positivo (IZQP). La llista, de 21 candidats i 2 suplents, l’encapçala José Florentino Solar Chac.
- 7. Esplugues en Comú Podem-En Comú Guanyem (EaCP-ECG). La llista, de 21 candidats i 5 suplents, l’encapçalen Jordi Perez Pineda, Dolores Castro Leiva, Jordi Ramos Pradells i Julián Carrasco González.
- 8. Candidatura d’Unitat Popular-Alternativa Municipalista (CUP-AMUNT). La llista, de 21 candidats i 9 suplents, és encapçalada per Eulàlia Herranz Parés, Anna Coll Zabala, Bernat Cubells Camps, Andrea Gabriela Tapia Sanchez i Jordi Sàlvia Tobias.
- 9. VOX (VOX). La llista, de 21 candidats i 2 suplents, és encapçalada per Alejandra Chirivas Brazo.

Les 39 candidatures al Parlament Europeu de la circumscripció espanyola

Entre el 23 i el 26 de maig del 2019 se celebren les eleccions al Parlament Europeu. El Regne d’Espanya és una circumscripció única per a aquestes eleccions, amb una convocatòria per al diumenge 26. La Junta Electoral Central publica les candidatures presentades en aquesta circumscripció, que elegeix 54 diputats.

Les 39 candidatures presentades són:
- 1. Iniciativa Feminista (I.Fem). La llista, encapçalada per Consuelo Mira Tornadijo, inclou 54 candidats i 10 suplents.
- 2. Coalición Electoral “Coalición por una Europa Solidaria” (CEUS). La llista, encapçalada per Izaskun Bilbao Barandica, inclou 54 candidats i 10 suplents, de formación com EAJ-PNV, CCa-PNC, CxG, EL PI, DV. La candidatura es presenta amb denominacions específiques a les Illes Balears (EL PI), Canàries (CCa-PNC), Catalunya, Galícia (CxG), Navarra (GBAI), País Basc (EAJ-PNV) i Comunitat Valenciana (DV).
- 3. Partido Socialista Obrero Español (PSOE). La llista, encapçalada per Josep Borrell Fontelles, inclou 54 candidats i 5 suplents. La candidatura es presenta amb denominacions específiques a Catalunya (PSC).
- 4. Familia y Vida (PFyV). La llista, encapçalada per Josep Maria Clotet Huertas, inclou 59 candidats i 2 suplents.
- 5. Alternativa Republicana (ALTER). La llista, encapçalada per Pedro Alberto García Bilbao, inclou 54 candidats.
- 6. Coalición Electoral “Centristas por Europa” (CXE). La llista, encapçalada per Francisco Jesus Martin Vargas, inclou 54 candidats i 4 suplents, de formacions polítiques com CCD, UNIJUS, Lliures, Centrados.
- 7. Coalición Electoral “Ahora Repúblicas”. La llista, encapçalada per Oriol Junqueras i Vies, inclou 54 candidats i 10 suplents. La candidatura presentarà denominacions específiques a Aragó (Puyalon), Astúries (Andecha), Illes Balears (ERC), Canàries (ANC-UP), Catalunya (ERC), Galícia (BNG), Navarra (Bildu), País Basc (Bildu), Comunitat Valenciana (ERPV).
- 8. Contigo Somos Democracia (Contigo). La llista, encapçalada per Domingo Rojo Sánchez, inclou 54 candidats i 10 suplents.
- 9. Coalición Electoral “FE de las JONS, Alternativa Española, La Falange, Democracia Nacional” (ADÑ). La llista, encapçalada per Martín Ricardo Sáenz de Ynestrillas Pérez, inclou 54 candidats i 3 suplents, de formacions polítiques com FE de las JONS, DN, AE i LF.
- 10. Partido Animalista Contra el Maltrato Animal (PACMA). La llista, encapçalada per Silvia Barquero Nogales, inclou 54 candidats i 5 suplents.
- 11. Salamanca-Zamora-León-PREPAL (PREPAL). La llista, encapçalada per Francisco Iglesias Carreño, inclou 54 candidats i 10 suplents.
- 12. Solidaridad y Autogestión Internacionalista (SAIn). La llista, encapçalada per Diego Velicia Miranda, inclou 64 candidats.
- 13. Partido Comunista de los Trabajadores de España (PCTE). La llista, encapçalada per Ástor García Suárez, inclou 54 candidats i 3 suplents.
- 14. Foro de Ciudadanos (FAC). La llista, encapçalada per Justo Marco Grana Escolar, inclou 54 candidats i 5 suplents.
- 15. Partido Humanista (PH). La llista, encapçalada per Eva María Ubago Castro, inclou 54 candidats i 3 suplents.
- 16. Andalucía por Sí (AxSÍ). La llista, encapçalada per Juan Ramón Flores Campos, inclou 54 candidats i 6 suplents.
- 17. Actúa (PACT). La llista, encapçalada per María Garzón Molina, inclou 54 candidats i 4 suplents.
- 18. Coalición Electoral “Compromís per Europa/Compromiso por Europa” (CPE). La llista, encapçalada per Jordi Sebastià Talavera, inclou 54 candidats i 14 suplents, de formacions polítiques com Compromís, En Marea, Nueva Canarias, Més Per Mallorca, Chunta Aragonesista, Partido Castellano, Coalición Caballas, Iniciativa del Pueblo Andaluz, Izquierda Andalucista, Verdes de Europa, Coalición por Melilla. La candidatura adopta denominacions específiques a Canàries (Nueva Canarias), Galícia (En Marea), Ceuta (Coalición Caballas) i Melilla (Coalición por Melilla).
- 19. Movimiento Independiente Euro Latino (MIEL). La llista, encapçalada per José Luis Cordeiro Mateo, inclou 54 candidats i 10 suplents.
- 20. Escaños en Blanco (EB). La llista, encapçalada per Maria Teresa Lou Arnal, inclou 54 candidats i 10 suplents, amb el compromís de deixar vacants els escons que assoleixin.
- 21. Izquierda en Positivo (IZQP). La llista, encapçalada per Javier Couso Permuy, inclou 54 candidats i 10 suplents.
- 22. Coalición Electoral “PCPE-PCPC-PCPA”. La llista, encapçalada per Carmelo Antonio Suárez Cabrera, inclou 59 candidats.
- 23. Coalición Electoral “Unidas Podemos Cambiar Europa” (PODEMOS-IU). La llista, encapçalada per Maria Eugenia Rodríguez Palop, inclou 59 candidats i 10 suplents.
- 24. Por Un Mundo Más Justo (PUM+J). La llista, encapçalada per Alejandro Plans Beriso, inclou 54 candidats.
- 25. Movimiento Corriente Roja (MCR). La llista, encapçalada per Laura Requena Tejero, inclou 59 candidats i 9 suplents.
- 26. Iniciativa Contra el Fraude en el Empleo Público y la Corrupción (CLAVE). La llista, encapçalada per Ana Díaz Cóndor, inclou 54 candidats i 3 suplents.
- 27. Ciudadanos-Partido de la Ciudadanía (Cs). La llista, encapçalada per Luis Garicano Gabilondo, inclou 54 candidats i 5 suplents.
- 28. Coalición Electoral “JUNTS”. La llista, encapçalada per Carles Puigdemont Casamajó, inclou 54 candidats i 10 suplents. La candidatura adopta denominacions específiques per a Catalunya (JxCAT-JUNTS).
- 29. VOX (VOX). La llista, encapçalada per Jorge Buxadé Villalba, inclou 57 candidats.
- 30. Igualdad Real (IGRE). La llista, encapçalada per Antonia Alba Ortega, inclou 57 candidats.
- 31. Coalición Electoral “Pirates de Catalunya-European Pirates” (pirates.cat/ep). La llista, encapçalada per Carlos González Iglesias, inclou 54 candidats.
- 32. VOLT Europa (VOLT). La llista, encapçalada per Bruno Sánchez-Andrade Nuño, inclou 59 candidats i 3 suplents.
- 33. Influencia Joven (IJ). La llista, encapçalada per Francisco Nicolás Gómez Iglesias, inclou 59 candidats.
- 34. Acción Natural Ibérica (ANATUR). La llista, encapçalada per Daniel Núñez Pérez, inclou 57 candidats.
- 35. Coalición Electoral “Coalición Verde-Europa Ciudadana” (CV-EV). La llista, encapçalada per Alejandro León Lacal, inclou 54 candidats i 4 suplents, de les formacions GM-LV i CS’Verde.
- 36. Partido Popular (PP). La llista, encapçalada per María Dolores Montserrat Montserrat, inclou 54 candidats i 3 suplents.
- 37. Coalición Electoral “Recortes Cero-Los Verdes-Grupo Verde Europeo” (Recortes Cero-LV-GVE). La llista, encapçalada per Sara Montero Sánchez, inclou 54 candidats i 7 suplents.
- 38. Unidos Sí (UNIDOS SI). La llista, encapçalada per Enric Martinez Herrera, inclou 54 candidats.
- 39. Extremeños PREX CREX (CEX-CREX-PREX). La llista, encapçalada per Juan Carlos Herrero Bermejo, inclou 54 candidats.

divendres, 12 d’abril de 2019

“Homo luzonensis”: un endemisme insular de fa 67.000 anys

Paleoantropologia: En el 2007, una recerca arqueològica conduïda per Armand Mijares, de la Universitat de Filipinas, a Diliman (Quezon), en les Coves de Callao, al nord de l’illa de Luzon, identificà un metatars humà de 61 mm de llargada que, d’acord amb la tècnica de datació d’ablació de sèries d’urani, tenia una antiguitat de 67.000 anys. L’Home de Callao, doncs, era més antic que les restes trobades a les Coves de Tabon, a l’illa de Palawan, descobertes el 1962 i d’una antiguitat de 16.500 anys. L’Home de Callao obrí un debat sobre l’habitació de l’illa de Luzon en el Pleistocè Superior. Segons els paleogeògrafs, ni tan sols en el períodes glacials, arribaven a tancar-se l’Estret de Mindoro o el Passatge de Sibutu, la qual cosa mantingué un braç de mar que separava Sundalàndia de les terres filipines (una separació que es reflecteix en l’anomenada Línia de Wallace). Calia pensar que els ancestres de l’Home de Callao hi havien arribat a través de balses construïdes o accidentals. Però un simple metatars poc podia ajudar a la identificació més enllà d’assignar-lo al gènere Homo. En una campanya recent, però, s’han arribat a identificar dotze elements hominins addicionals, corresponents a un mínim de tres individus, en la mateixa capa estratigràfica de la Cova de Callao. En un article a la revista Nature, encapçalat per Florent Détroit i el mateix Armand Mijares, es descriu l’home de Callao com a una espècie nova, Homo luzonensis. Aquesta espècie mostra un combinació de trets morfològics que es poden considerar, dins del gènere Homo, alguns com a primitius i d’altres com a derivats. Es tracta d’una combinació de trets diferents a d’altres espècies, com ara Homo floresiensis o Homo sapiens. Homo floresiensis és un exemple d’endemisme humà a l’illa de Flores en el Pleistocè Tardà, on va viure entre fa 100.000 i 50.000 anys. Homo luzonensis seria el segon cas d’endemisme humà en una altra illa situada igualment a l’est de la Línia de Wallace. Totes dues espècies assenyalen la importància d’aquests arxipèlags en l’evolució del gènere humà.


Diagrama per a alguna de les restes que serveixen a la descripció de “Homo luzonensis”

Els hominins de la Cova de Callao

Florent Détroit, Julien Corny, Guillaume Daver i Clément Zanolli analitzaren els fòssils d’hominins de la Cova de Callao. Détroit i Corny són membres del Département Homme & Environnement del Muséum National d’Histoire Naturelle i de la UMR 7194 del Musée de l’Homme, de Paris. Daver treballa al Laboratoire Paléontologie Evolution Paléoécosystèmes Paléoprimatologie (PALEVOPRIM) de la Université de Poitiers. Zanolli ho fa al Laboratòri PACEA de la Universitat de Bordèu, així com al Laboratòris AMIS de la Universitat de Tolosa III.

El director del programa arqueològic de la Cova de Callao és Armand Salvador Mijares, de la University of the Philippines. Eusebio Dizon i Emil Robles són membres de l’equip d’excavació. Robles pertany a la Universitat de Filipinas, i Dizon al National Museum of the Philippines.
La datació de les restes les realitzà Rainer Grün, del Australian Research Centre for Human Evolution (Griffith University, Brisbane) i de la Research School of Earth Sciences (Australian National University, Canberra).

Détroit i Philip J. Piper (de l’School of Archaeology and Anthropology de la Australian National University) redactaren l’esborrany de l’article, que després fou retocat per Corny, Daver i Zanolli.
Els espècimens recuperats eren netejats mecànicament, però sense retirar-ne la coberta carbonatada si això feia perillar la integritat de la peça. Aquesta coberta era retirada, però, de manera virtual, en els models tridimensionals que reconstruïen els segments d’ossos i dents. En la reconstrucció virtual també s’uniren fragments que encaixaven.

Per la reconstrucció virtual calia escanejar les peces. Com que això implicava exposar-les a raigs X, en dos molars s’optà per una tècnica fotogramètrica i així hom podria utilitzar aquestes peces per a les anàlisis de datació i de l’anàlisi d’ADN antic.

Les mesures dels espècimens es feren amb un peu de rei electrònic amb una precisió de 0,1 mm.
En la comparació amb altres espècies es consideraren exemples d’Australopithecus (A. afarensis, A. africanus, A. anamensis, A. sediba), de Paranthropus (P. aethiopicus, P. boisei, P. robustus), de les formes primerenques del gènere Homo (H. habilis, H. rudolfensis, H. ergaster, H. georgicus, H. antecessor), formes de l’etapa mitjana asiàtics (H. erectus, H. floresiensis) i formes modernes d’Homo sapiens (del pleistocè superior i de l’holocè, i formes recents, incloent-hi de poblacions de ‘negritos’ de les Filipines actuals).

La descripció d’Homo luzonensis

Les restes humanes de la Cova de Callao s’identifiquen amb el codi CCH. CCH1 és el tercer metatars que fou descobert en el 2007. Des de llavors s’hi han fet excavacions, fins arribar a trobar en aquesta mateixa “capa 14” un total de tretze elements hominins. N’hi ha set dents maxil·lars post-canines (CCH6-a, CCH6-b, CCH6-c, CCH6-d, CCH6-e, CCH8, CCH9), dues falanges manuals (CCH2 i CCH5), dues falanges pedals (CCH3 i CCH4) i un eix femoral (CCH7). L’anàlisi de sèries d’urani de CCH1 i CCH6-a ofereixen una datació mínima de 67.000 anys i de 50.000 anys, respectivament.
Aquestes restes correspondrien a un mínim de tres individus. De “CCH6” n’hi ha cinc dents de la maxil·la dreta, tots ells descoberts el 24 d’agost del 2011. La presència de dos molars tercers de la maxil·la dreta fa deduir que CCH9 és d’un segon individu. El tercer individu, no-adult, és representat per la resta femoral.

El més remarcable de l’anàlisi d’aquestes restes és la combinació única de trets primitius (típics d’Australopithecus) amb trets derivats (típics de l’home anatòmicament modern).

En l’esquema taxonòmic Homo luzonensis sp. nov., seria membre del gènere Homo Linnaeus, 1758, i dels taxons superiors corresponents (la tribu Hominini Gray, 1825; la família Hominidae Gray, 1825; la superfamília Hominoidea Gray, 1825; el subordre Anthropoidea Mivart 1864; i l’ordre Primates Linnaeus, 1758).

El nom de luzonensis deriva de l’illa de Luzon. Com a holotip de l’espècie es considera CCH6, és a dir les cinc peces dentals post-canines de la maxil·la dreta d’un individu. Com a paratips s’assenyalen CCH1 (descobert el 2007), i peces descobertes en les campanyes del 2011 i 2015 (CCH2 i CCH5; CCH3 i CCH4; CCH8; i CCH9). Aquestes peces, com les altres, es conserven en el Museu Nacional de les Filipines, a Manila.


Mapa de l’Àsia Sud-oriental, que mostra les línies batimètriques actuals de nivell del mar i de -50 i de -120 m. En les èpoques glacials, el nivell del mar podia situar-se en aquesta darrera línia. Alfred Russell Wallace definí la línia que separava l’àrea biogeogràfica asiàtica de l’oceànica (B). Thomas Henry Huxley modificà aquesta línia per incloure-hi la major part de les Filipines en la banda oceànica (A). La línia de Lydekker, en canvi, inclou en l’Àsia Biogeogràfica no tan sols les Filipines sinó també Sulawesi, Flores, Timor, etc.

Dels caràcters diagnòstics de l’espècie, s’indica el fet que la ratio de mida entre les corones premolar i molar és superior a la d’altres espècies del gènere Homo. Una altra característica primitiva es troba en els premolars superiors, amb dues o tres arrels, una corona lingual expandida mesio-distalment, cavitats bucals fortes, una cresta transversal parcial o contínua i una morfologia de junció entre l’esmalt i la dentina. Comparteix, però, amb el gènere Homo el fet que els morals superiors siguin relativament petits, amb un patró de mida de corona que disminueix des del molar1 al molar3. Les falanges manuals intermèdies són llargues i estretes, com ho són les d’Homo sapiens. Les falanges pedals proximals tenen trets afins amb Australopithecus: marcada curvatura longitudinal, petit cap bicondilar, etc.


La localitat tipus d’H. luzonensis és la Cova del Callao, en la formació calcària homònima de la regió de Peñablanca, al nord de l’illa de Luzon.

La posició d’Homo luzonensis en l’evolució hominina

Détroit et al. fan un examen exhaustiu de les dades morfològiques que ofereixen aquestes dotze restes humanes de la Cova del Callao. Es tracta de dades de dents i de falanges manuals i pedals que no encaixen en cap espècie coneguda del gènere Homo però sí entren en la variació d’aquest gènere.
Els premolars Homo luzonensis, en mida i forma, no difereixen gaire d’espècies del Pleistocè Tardà del gènere Homo (H. neanderthalensis, H. floresiensis, H. sapiens). Però si hom passa a examinar la morfologia de la corona, de la junció esmalt-dentina i de les arrels d’aquests premolars s’observen característiques presents en hominins més antics (Australopithecus, Paranthropus). Els molars, tant pel que fa a la mida com a la morfologia externa, recorden més aviat a H. sapiens.

On hi ha més similitud entre H. luzonensis i Australopithecus és en els elements manuals i pedals. Podríem pensar en un H. luzonensis que hauria adquirit trets favorables a la vida arborícola de grimpar i suspendre’s, bo i mantenint un cert grau de bipedisme. Détroit et al. són prudents en arribar a conclusions per la migradesa de les restes trobades fins ara.

Tampoc s’arrisquen gaire sobre la posició filogenètica de H. luzonensis. Els intents que han fet fins ara per recuperar ADN antic d’alguna d’aquestes peces no han reeixit, i sense les dades filogenètiques no volen aventurar hipòtesis.

L’Home de Callao és la resta humana coneguda més antiga de l’illa de Luzón, amb una antiguitat de 50-70 mil anys. Però cal recordar que hi ha indicis d’habitació humana més antiga, com mostra un jaciment de la Vall de Cagayan on s’han trobat eines de pedra i restes de rinoceront amb marques d’aquestes eines, datables en una antiguitat de 700.000 anys.

Fa uns 50.000 anys, doncs, hi havia a Luzón i a Flores dues espècies endèmiques d’Homo que presentaven mosaics diferents de característiques derivades i primitives. Aquestes illes se situen a l’est de la Línia de Wallace-Huxley, on trobem entre la fauna de vertebrats una taxa elevada d’endemismes. En la fauna endèmica actual de Luzon trobem exemples, en diferents grups de vertebrats, de casos de convergències evolutives però també de reversions. Hom parla de vegades d’evolució insular per assenyalar tota una sèrie de tendències possibles entre els endemismes presents en una illa. Homo luzonensis hauria tendit a una mida corporal més reduïda i a combinar el bipedisme amb un grau notable d’arboricolisme. La troballa de més restes d’aquesta espècie i l’obtenció de dades paleogenètiques ajudarà a tindre’n una idea més clara.

Lligams:

- A new species of Homo from the Late Pleistocene of the Philippines. Florent Détroit, Armand Salvador Mijares, Julien Corny, Guillaume Daver, Clément Zanolli, Eusebio Dizon, Emil Robles, Rainer Grün, Philip J. Piper. Nature 568: 181-186 (2019)

dimecres, 10 d’abril de 2019

L’horitzó d’esdeveniments de la galàxia M87 al telescopi

Astronomia: Avui l’equip de l’Event Horizon Telescope (EHT) presentava en rodes de premsa les primeres imatges telescòpiques d’un forat negre, concretament el forat negre supermassiu de la galàxia M87. Aquest forat negre és pràcticament el centre gravitatori d’aquesta galàxia el·líptica gegant que, al seu torn, és el centre gravitatori del Cúmul de Virgo que, alhora, és el centre gravitatori del Supercúmul Local de Galàxies. Quan diem que és un forat negre supermassiu ens referim al fet que té una massa total de 1,3·1040 kg, és a dir equivalent a 6500 milions de masses solars. La galàxia M87 és troba a una distància de 5,2·1023 m (55 milions d’anys-llum o 17 megaparsecs). L’Event Horizon Telescope (EHT) és en realitat la combinació de vuit radiotelescopis distribuïts per la superfície terrestre. Aquests radiotelescopis arriben a constituir, combinats, un telescopi virtual de dimensions planetàries, la qual cosa en multiplica la sensibilitat i la resolució. L’EHT és el fruit de la cooperació de 200 investigadors, el coordinador dels quals és Sheperd S. Doeleman, del Center for Astrophysics de Harvard & Smithsonian. Els resultats de l’observacions de l’EHT sobre el centre de l’M87 apareixen publicats en el número 875 de The Astrophysical Journal (ApJL)

L’anell de la llum vinclada per la intensa gravetat del forat negre gegantí que hi ha al centre de la galàxia M87 observat a través de l’Event Horizon Telescope

L’ombra d’un forat negre supermassiu

En el primer article, Kanuzori Akiyama et al. ens expliquen en què consisteix la imatge assolida. L’ombra fosca del forat negre es produïda pel vinclament gravitacional de la llum i la captura fotònica en l’horitzó d’esdeveniments. Més enllà de l’horitzó d’esdeveniments el camp gravitatori és tan fort que la llum no hi pot escapar, de manera que es trenca qualsevol relació causal entre el que hi ha més a dins i el que hi ha a fora.

Quan parlem de llum fem referència a tota radiació electromagnètica. Concretament, l’EHT realitza observacions interferomètriques en la banda de 1,3 mm, és a dir ja en les ones de ràdio (la freqüència de 230 GHz). La combinació de radiotelescopis situats en diferents punts de la Terra permet reconstruir imatges de la regió on teòricament se situa el candidat a forat negre supermassiu que rauria al centre de la galàxia el·líptica gegant M87. Aquesta regió una font compacte de radioones que, d’acord amb les imatges de l’EHT, tindria un diàmetre aparent de 42 ± 3 microsegons d’arc. Aquest anell d’emissió, de forma circular, conté una depressió central en lluminositat. Les dimensions i morfologia de l’anell han estat calculats en base a quatre observacions realitzades en dies diferents. L’ombra interna coincidiria amb el que hom esperaria d’un forat negre d’acord amb la relativitat general d’Albert Einstein i la mètrica de Roy Kerr.


Imatge central del cúmul de Virgo. La galàxia del centre és l’M87, amb un diàmetre aparent de 7 minuts d’arc

La lluminositat de l’anell és asimètric, cosa atribuïble amb un feix d’emissió procedent d’un plasma que rotaria a una velocitat propera a la de la llum, la qual cosa també quedaria dins de la teoria de la relativitat general.

L’equip de l’EHT ha comparat les imatges obtingudes amb la bibliografia sobre simulacions de forats negres. D’aquesta comparació estimen que la massa central de l’objecte seria de 6,5 ± 0,7 · 109 masses solars.

Les observacions de l’EHT constitueixen una prova de la presència de forats negres supermassius en centres de galàxies i del seu rol com a motors centrals en els nuclis galàctics actius. També ofereixen la possibilitat d’estudiar els sistemes gravitatoris més extrems de l’univers.

Un telescopi amb una resolució de 25 microsegons d’arc

En el segon article l’equip de l’EHT ens expliquen com funciona el seu sistema de radiotelescopis. És un sistema d’interferometria de línia de base molt llarga (VLBI). Els integrants són radiotelescopis que detecten radiacions de longituds d’ona del mil·límetre i inferiors (de 200 GHz en endavant). Aquests radiotelescopis es troben situats en diferents punts de la superfície terrestre, de forma que tot el sistema cobreix una superfície comparable al diàmetre planetari (12700 km). Per connectar-los, l’EHT va haver de desenvolupar sistemes digitals d’ample de banda capaços de procedir a velocitats de 64 gigabits per segon. A una longitud d’ona de 1,3 mm, la resolució angular de l’EHT és de 25 microsegons d’arc. Recordem que si un cercle major de l’esfera celeste es divideix en 360 graus sexagesimals, cada grau consta de 60 minuts d’arc i 3600 segons d’arc. Així un cercle major de l’esfera celeste equival a 1,296 bilions de microsegons d’arc.

Aquesta resolució angular és suficient per resoldre candidats a forats negres supermassius del Supercúmul Local. Per exemple, l’anell del centre de l’M87, amb 42 microsegons d’arc, tindria una mida de 700 unitats astronòmiques (1,0·1014 m).

Els objectius científics de l’EHT són l’estudi dels efectes de la relativitat general en un règim de camp gravitatori fort. Es tracta de conèixer el procés d’acreció dels forats negres supermassius i la formació de raigs relativístics. El projecte feu les primeres observacions l’abril del 2017, i el seu primer objectiu fou la galàxia més espectacular del nostre Supercúmul Local: la M87.

El processament de dades i el calibratge

El tercer article de l’equip d’EHT es dedica al processament de dades i al calibratge.
Entre el 5 i l’11 d’abril del 2017 es realitzà una campanya d’observacions en l’EHT. S’observà la galàxia M87 i també el quàsar 3C 279, tots dos a la constel·lació de Virgo (que en aquesta època de l’any culmina a mitjanit). Per l’èxit d’aquesta campanya d’observacions fou necessari bastir un protocol de calibratge que atengués a les fluctuacions atmosfèriques i a l’heterogeneïtat dels instruments connectats. Els calibratges en amplitud d’intensitat i informació de fase foren validats amb una sèrie de proves de garantia de qualitat, establint uns límits d’error sistemàtic del 2% en amplitud i de 1˚ en fase.

L’obtenció d’imatges del forat negre supermassiu de l’M87

En el quart article, l’EHT explica com s’obtingueren les imatges del forat negre supermassiu de l’M87. Les observacions es realitzaren, com s’ha dit, l’abril d’ara fa dos anys. Se’n deduí la presència d’un anell lluminós que envoltava l’ombra del forat negre. Aquest anell persistí en les quatre nits de les observacions. Té una forma circular, però no és d’una lluminositat homogènia, sinó que assoleix més magnitud en la zona sud.

Inicialment, quatre equips d’investigadors, de manera independent, tractaven les dades d’acord amb dues tècniques, la primera un mètode establert i la segona un mètode més recent de probabilitat màxima regularitzada.

En la segona fase, es reconstruïren les dades sintètiques a partir d’un enorme repàs de paràmetres d’imatge i se les comparava amb imatges de l’M87.

Aquestes metodologies semblen demostrar que tant la mida com l’asimetria de l’anell central de l’M87 es confirmen a través de diferents tècniques d’imatge.

L’origen físic de l’anell asimètric

El cinquè article detalla la cartografia de radioones de 1,3 mm de la font compacta de radioones que es troba en el centre de la galàxia M87. Es tracta d’un anell asimètric, més lluminós en la part sud que en la part nord.

L’equip de l’EHT ha comparat les imatges obtingudes amb simulacions magnetohidrodinàmiques. Conclouen que les imatges són compatibles amb les prediccions sobre el comportament que seguiria plasma calent que orbités en les immediacions de l’horitzó d’esdeveniments d’un forat negre. El radi de l’anell depèn directament de la massa del forat negre. D’altra banda l’asimetria de l’anell depèn del spin del forat negre, a través del procés d’extracció d’energia de Blandford-Znajek.
Futures campanyes de l’EHT afegiran a les observacions en 230 GHz les de freqüències més altes (345 GHz), així com dades de polarització. Caldrà veure si la morfologia de l’anell central de l’M87 es manté en el temps, tal com preveu la teoria. Finalment, a més de l’M87, les dades del 3C 279 ajudaran a explorar els forats negres que alimenten aquests nuclis galàctics actius.

Lligams:
- Event Horizon Telescope.

dimarts, 2 d’abril de 2019

Les candidatures proclamades per la Junta Electoral de Barcelona per al Congrés i al Senat

Fa uns dies repassàvem la llista de candidatures presentades a la província de Barcelona per a les eleccions general del 28 d'abril.

Ara ja tenim el llistat de les candidatures proclamades, és a dir les que han passat el tall d'avals. No ho han fet el Partit Família i Vida, Per Un Món Més Just, Escons En Blanc i Actúa

Per al Congrés tenim:
- 1. PSC, amb 32 candidats i 10 suplents.
- 2. PACMA (animalistes), amb 32 candidats i 2 suplents.
- 3. ERC, amb 32 candidats i 10 suplents.
- 4. Cs, amb 32 candidats i 2 suplents.
- 6. PP, amb 32 candidats i 10 suplents.
- 9. PCTC (comunistes), amb 32 candidats i 1 suplent.
- 10. Front Republicà, amb 32 candidats i 3 suplents.
- 11. IZQP (esquerra no-nacionalista), amb 32 candidats.
- 12. PCPC (comunistes), amb 32 candidats i 6 suplents.
- 13. JxCAT, amb 32 candidats i 7 suplents.
- 14. ECP (podemites), amb 32 candidats i 5 suplents.
- 15. CNV (neoconvergents), amb 32 candidats i 3 suplents.
- 16. Recortes Cero-GV, amb 32 candidats i 8 suplents.
- 17. VOX, amb 32 candidats i 6 suplents.

Per al Senat tenim:
- 1. PSC, amb 3 candidats i 6 suplents.
- 2. ERC, amb 3 candidats i 6 suplents.
- 3. Cs, amb 3 candidats i 6 suplents.
- 4. PACMA, amb 3 candidats i 6 suplents.
- 5. PP, amb 3 candidats i 6 suplents.
- 8. PCTC, amb 1 candidat i 2 suplents.
- 9. Front Republicà, amb 1 candidat i 2 suplents.
- 10. IZQP, amb 1 candidat i 2 suplents.
- 11. PCPC, amb 1 candidat i 2 suplents.
- 12. JxCAT, amb 3 candidats i 6 suplents.
- 13. ECP, amb 3 candidats i 6 suplents.
- 14. CNV, amb 1 candidata i 2 suplents.
- 16. R0-GV, amb 3 candidats i 6 suplents.
- 17. VOX, amb 3 candidats i 6 suplents.

dissabte, 30 de març de 2019

Canvi d’hora en el darrer diumenge març del 2019

Les autoritats de la Unió Europea ens han dit que fins el 2021 no revisaran l’actual sistema horari europeu. El Regne d’Espanya, que segueix aquest sistema, n’adopta dos fusos horaris. A la part peninsular i a les Illes Balears s’utilitza com a horari d’hivern l’horari central europeu (CET) i s’avança una hora entre el darrer diumenge de març i el darrer diumenge d’octubre (CEST). El CET correspon a GMT+01 i el CEST a GMT+02. Estrictament, la Península hauria de seguir el GMT+00, però això només ho fa Portugal durant els cinc mesos d’hivern. L’avantatge del sistema CET/CEST, és que Espanya i França segueixen el mateix horari que Alemanya i Itàlia, de forma que el gros de la Unió Europea té el mateix horari durant tot l’any.

Demà, 31 de març, quan siguin, hora oficial, les 02:00 CET de la matinada, hom passarà automàticament a les 03:00 CEST. El diumenge 31 de març tindrà, doncs, oficialment, 23 hores. La seqüència serà 01:58, 01:59, 03:00, 03:01. Això es correspon a la seqüència GMT (o UTC) de 00:58, 00:59, 01:00, 01:01. Així doncs si ara tenim un avançament d’un hora respecte del GMT, ara passarem a tindre un de dues hores. Si el migdia GMT ara tenia lloc a les 13:00, a partir d’ara el tindrem a les 14:00. El canvi d’hora, en termes generals, farà que ens llevem més aviat, de manera que no perdem tantes hores diürnes de bon matí. En el parer del comú de la gent, la gràcia és que les tardes d’aquesta setmana duraran una hora més que les de la setmana anterior, factor al que s’afegeix que ara anem cap al solstici d’estiu.

Si fa no fa, els hàbits de la gent s’adapten a l’horari oficial. Això suposa un cert desplaçament respecte de les hores solars, que ara es fa de colp. L’alternativa, teòricament, seria mantindre la mateixa hora oficial tot l’any, fos la UTC, la CET o, fins i tot, la CEST. Però el problema és que potser hauríem d’adaptar l’hora de llevar-nos a l’hora de l’albada, i això no ho faríem llavors, mentre que el canvi d’hora ens ajuda a no apartar-nos-en tant. Una altra consideració es troba en fer que l’activitat diària tingui en el migdia el seu punt central, sense comportament massa matiners ni massa vespertins. Hom parla molt de la reforma horària, però cal una consideració global que alhora sigui coneixedora de les preferències individuals.

Existeix, però, un argument addicional per defensar el sistema actual. I és que des del 1996 seguim el sistema actual de manera comuna a tot l’Espai Econòmic Europeu. Alterar-ho faria més insegura l’adscripció de cada ciutat o territori a un fus horari segons l’època de l’any. Els rellotges es canvien sols perquè segueixen un patró predefinit. Si es tracta de passar a un nou patró definit no hi haurà tant de problema com si tornem a la situació anterior a 1973, amb anades i tornades que varien de país en país i d’any en any.

dimecres, 27 de març de 2019

Les candidatures del 28 d’abril a la circumscripció de Barcelona

Pel 28 d’abril s’han convocat eleccions a les Corts Generals d’Espanya, Congrés dels Diputats i Senat. La circumscripció de Barcelona elegirà 32 diputats per sistema proporcional (entre les llistes que superin el llindar del 3% dels vots vàlids emesos) i 4 senadors per sistema majoritari (els quatre més votats, en el benentès que cada llista pot presentar un màxim de 3 candidatures). Avui les Juntes Electorals Provincials feien públiques les candidatures presentades.

La Junta Electoral de Barcelona certificava les següents candidatures presentades al Congrés dels Diputats:
- 1. Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE) (PSC). La llista és encapçalada per Meritxell Batet Lamaña, seguida de Francisco Polo Llavata, Mercè Perea Conillas, José Zaragoza Alonso, Lídia Guinart Moreno, etc. Als 32 candidats s’hi afegeixen 10 suplents.
- 2. Partit Animalista Contra el Maltractament Animal (PACMA). La llista és encapçalada per Nacho Pascual Sánchez. Als 32 candidats s’hi afegeixen 2 suplents.
- 3. Esquerra Republicana de Catalunya-Sobiranistes (ERC-Sobiranistes). La llista és encapçalada per Oriol Junqueras i Vies, seguit de Gabriel Rufián Romero, Carolina Telechea Lozano, Joan Josep Nuet Pujals, Maria Carvalho Dantas, etc. Als 32 candidats s’hi afegeixen 10 suplents.
- 4. Ciutadans-Partido de la Ciudadanía (C’s). La llista l’encapçala Inés Arrimadas García, seguida de Antonio Roldán Monés, José María Espejo-Saavedra Conesa, Fernando Tomás de Páramo Gómez, Carina Mejías Sánchez, etc. Als 32 candidats s’hi afegeixen 2 suplents.
- 5. Familia i Vida (PFiV). La llista l’encapçala Josep María Clotet Huertas.
- 6. Partido Popular/Partit Popular (PP). La llista l’encapçala Cayetana Álvarez de Toledo Peralta-Ramos, seguida de Juan López Alegre, Irene Pardo Romera, Juan Bautista Milián Querol, Maritxu Hervás Mínguez, etc. Als 32 candidats s’hi afegeixen 10 suplents.
- 7. Per Un Món Més Just (PUM+J). La llista consta de dos únics noms: Marius Lucien Makon Nkoyock i David Laguna Ubach.
- 8. Escons en Blanc-(Escaños en Blanco) (EB). La llista l’encapçala Jordi Pedragosa Sala i consta de 31 noms. Tenen el compromís de deixar buits els escons que aconsegueixin renunciant a tota mena de sou o subvenció.
- 9. Partit Comunista dels Treballadors de Catalunya (PCTC). La llista l’encapçala Eric Miguel Rodríguez Rodríguez. Als 32 candidats s’hi afegeix un suplent.
- 10. Front Republicà (Front Republicà). La llista l’encapçala Albano Dante Fachin Pozzi, seguit de Maria Isabel Rodríguez Rivero, Guillem Roure Fuster Usas, Mireia Caldés Viñals, etc. Als 32 candidats s’hi afegeixen 3 suplents.
- 11. Izquierda en Positivo (IEP). La llista l’encapçala Rafa Jiménez Ariza.
- 12. Partit Comunista del Poble de Catalunya (PCPC). La llista l’encapçala Enric Lloret Barberà. Als 32 candidats s’hi afegeixen 6 suplents.
- 13. Junts per Catalunya-Junts (JxCAT-JUNTS). La llista l’encapçala Jordi Sànchez Picanyol, seguit de Laura Borràs Castanyer, Míriam Nogueras Camero, Ramon Tremosa Balcells, Genís Boadella Esteve, etc. Als 32 candidats s’hi afegeixen 7 suplents.
- 14. En Comú Podem-Guanyem el Canvi (ECP-GUANYEM EL CANVI). La llista l’encapçala Jaume Asens Llodrà, seguit de Aina Vidal Saez, María del Mar García Puig, Gerardo Pisarello Prados, Joan Miquel Mena Arca, etc. Als 32 candidats s’hi afegeixen 5 suplents.
- 15. Convergents (CNV). La llista l’encapçala Sílvia Requena Martínez. Als 32 candidats s’hi afegeixen 3 suplents.
- 16. Recortes Cero-Grupo Verde (RECORTES CERO-GV). La llista l’encapçala Pascuala Gómez Iniesta. Als 32 candidats s’hi afegeixen 8 suplents.
- 17. Vox (VOX). La llista l’encapçala Ignacio Garriga Vaz de Concicao, seguit de Juan Jose Aizcorbe Torra, Serafin Serrano Marin, Maria Dolores Martin San Cristobal, Laura Aliaga Perez, etc. Als 32 candidats s’hi afegeixen 6 suplents.
- 18. Actúa (PACT). La llista l’encapçala Núria González López.

Pel que fa al Senat, la Junta Electoral de Barcelona certifica la presentació de les candidatures següents:
- 1. 1. Manuel Cruz Rodríguez (PSC). Amb Morgana Vargas i Javier Fernández com a suplents.
- 1. 2. Elia Tortolero Orejuela (PSC). Amb Francesc Castellana i Teresa Llorens com a suplents.
- 1. 3. Carles Martí Jufresa (PSC). Amb Andrea Zapata i Daniel Calvo com a suplents.
- 2. 1. Raül Romeva i Rueda (ERC). Amb Mirella Cortès i Olga Torrents com a suplents.
- 2. 2. Ana Surra Spadea (ERC).
- 2. 3. Robert Masih Nahar (ERC).
- 3. 1. Martín Eusebio Barra López (C’s). Amb María Eugenia Angulo i Benito Pérez com a suplents.
- 3. 2. Carmen de Rivera Pla (C’s).
- 3. 3. Nito Fontcuberta Riba.
- 4. 1. Alejandro Cuesta Hidalgo (PACMA).
- 4. 2. Olga Eyre Estrada (PACMA).
- 4. 3. Ivan Guijarro Vila (PACMA).
- 5. 1. Manuel Buenaño García (PP).
- 5. 2. Elisabet Ortega Robles (PP).
- 5. 3. Álvaro Benejam Peretó (PP).
- 6. 1. Esteban Serra Vila (PUM+J).
- 7. 1. Ezequiel Ramon Pinat (EB), amb el compromís de deixar buit l’escó si resulta elegit.
- 8. 1. Ferran Peris Serrano (PCTC).
- 9. 1. Pau Font Martínez (Front Republicà).
- 10. 1. Miguel Candel Sanmartín (IEP).
- 11. 1. Quim Boix Lluch (PCPC).
- 12. 1. Lluís Puig Gordi (JxCAT-JUNTS).
- 12. 2. Meritxell Lluís Vall (JxCAT-JUNTS).
- 12. 3. Ignasi Roda Fàbregas (JxCAT-JUNTS).
- 13. 1. Noelia Bail García (ECP).
- 13. 2. Joan Comorera Estarellas (ECP).
- 13. 3. Vanessa Maxé Navarro (ECP).
- 14. 1. Remedios Gomez Perez (CNV).
- 15. 1. Antonina Rodrigo García (R0-GV).
- 15. 2. Manuel Camuñas Gómez (R0-GV).
- 15. 3. Agustín Tella Barrachina (R0-GV).
- 16. 1. Juan Carlos Segura Just (VOX).
- 16. 2. Raquel Casviner Cañellas (VOX).
- 16. 3. José Antonio Martínez Tortosa (VOX).
Actúa ha fet constar que no té candidats associats al Senat.

En tot cas, ara s’obre un termini que conclourà amb la publicació de les candidatures finalment acceptades.

dimecres, 20 de març de 2019

Pleniluni i equinocci: el còmput per a l'any 2019

Avui 20 de març, a les 21.58 UTC (=22.58 hora oficial centre-europea), serà el moment de l'equinocci vernal (autumnal en l'hemisferi sud). Poques hores després, a les 01.42 UTC, es produirà el pleniluni. Així doncs, si atenem a la definició habitual del Diumenge de Pasqua, com el diumenge següent al primer pleniluni posterior a l'equinocci de març, aquest hauria de caure enguany en el 24 de març. Demà passat, doncs, seria Dijous Sant. Però no és el cas. Dimecres de Cendra fou fa tot just dues setmanes. En efecte, el pleniluni pasqual d'enguany serà el 19 d'abril, a les 12.12 UTC, de manera que Diumenge de Pasqua serà el 21 d'abril.

Aquesta discrepància entre la Pasqua astronòmica i la Pasqua computada s'explica, en part, per una simplificació del calendari gregorià, que assum el 21 de març com la data de l'equinocci, malgrat que el més habitual és que l'equinocci es produeixi el dia abans (20) o l'anterior (19). Una altra raó es troba ja en la discrepància entre la lluna computada i la lluna astronòmica.

Repassem el funcionament del computus.

1. Primer de res hem de calcular el nombre daurat de l'any 2019. És a dir, la posició que ocupa l'any 2019 AD en el cicle metònic de 19 anys. El mòdul de 19 del 2019 és 5. El nombre daurat és aquest mòdul + 1, de manera que el nombre daurat de l'any 2019 és 6.

2. Seguidament hem de calcular la correcció solar que aplica el calendari gregorià al segle actual. L'any 2019 és l'any 419 si comptem des del 1600. Fa part de la centúria 4 i de la quadricentúria 1. Si restem 4 - 1, obtenim 3, que és la correcció solar del 2019, vàlida per a tot el segle XXI.

3. També hem de calcular la correcció lunar. En aquest cas el punt de partida és l'any 1400, de manera que l'any 2019 és l'any 619 i la centúria lunar 6. Aquesta centúria la multipliquem per 8 i això ens dóna 48. El nombre 48 el dividim per 25, i això fa que la correcció lunar encara sigui d'1.

4. Ara fem un primer càlcul del pleniluni pasqual. Hem de sumar 3 - (11·6) + 3 - 1. Obtenim 71. El mòdul de 30 de 71 és 11. Com que aquest 11 no és ni 28 ni 29, ni el nombre daurat és superior a 11, podem acceptar aquesta xifra d'11 com a data del pleniluni pasqual.

5. Ara cal determinar la data del diumenge següent al pleniluni pasqual. Per això hem de calcular el nombre dominical del 2019. Això es fa sumant a l'any 2019, el quatrienni 504, la centúria 20 (en negatiu) i la quadricentúria 5. Això dóna 2508. El mòdul de 7 de 2508 és 2. Ara toca treure el mòdul de 7 de 8-2, que és 6.

6. Com que sabem que el pleniluni pasqual és el dia 11 després del 21 de març, ens toca determinar la primera data de l'any que cau en el mateix dia de la setmana que aquest pleniluni. Per això sumem 31 + 28 + 21 + 11, que ens dóna 91. El mòdul de 7 de 91 és 0. La diferència entre 6 - 0 és 6.

7. El nombre de dies que transcorren entre el 21 de març i el Diumenge de Pasqua queda calculat per al 21 d'abril.

dissabte, 9 de febrer de 2019

Overton i la manifestació del 10 de febrer

En començar la present legislatura, les Corts Generals disposaven de quatre grans grups polítics:
- Podemos (+ confluències).
- PSOE.
- Cs.
- PP

S'investí un munt d'esforç per fer impossible un pacte PSOE-Podemos. Per això era necessari que Podemos fos contemplat com una força política inacceptable. S'arribà a l'extrem de fer dimitir Pedro Sánchez, el líder del PSOE. Rajoy finalment fou investit president del govern.

D'aquesta manera quedaren configurats tres partits com a principals:
- PSOE.
- Cs.
- PP.

Sánchez tornà a liderar el PSOE. Aprofitant una sentència judicial desfavorable al PP, presentà una moció de censura. Sánchez la guanyà i fou nomenat president del govern.

VOX cristal·litzà com a alternativa en presentar-se com a resposta global de tot el que significava el govern Sánchez en diferents matèries (unitat nacional, llibertat econòmica, ideologia de gènere, etc.). Amb les eleccions andaluses, VOX assolí representació parlamentària. Hom ja podia dir que els partits polítics nacionals eren:
- PSOE.
- Cs.
- PP.
- VOX.

En els darrers dies una nova ofensiva ha deixat descol·locat el PSOE. El PSOE és presentat ara de manera semblant a com es feia un any i mig amb Podemos. Així que en l'horitzó comença a configurar-se un sistema central basat en tres partits:
- Cs.
- PP.
- VOX.

Els tres partits coincidiran en la manifestació de diumenge 10 a Madrid per la unitat d'Espanya i per la convocatòria d'eleccions generals. Altres partits s'hi han sumat, com ara els que formen part de la coalició ADÑ. Cs, PP i VOX han signat un manifest rebutjant aquests partits, però el cas és que aquestes formacions els ajuden a semblar més "centrals". PP és un partit de centre, entre Cs i VOX. VOX és un partit de centre, entre PP i ADÑ. ADÑ és una concentració de centre, entre VOX i Soluciona. Soluciona és un partit de centre, entre ADÑ i Nosotros. El cicle d'Overton no té límit.

dimecres, 6 de febrer de 2019

L'article 102.2 i Pedro Sánchez

La convocatòria d'una manifestació a la Plaza de Colón de Madrid aquest 10 de febrer contra l'alta traïció de Pedro Sánchez assenyala una escalada amb pocs precedents. Perquè tot plegat es tracta del fet de nomenar un "relator" per a una "taula de partits catalans". El relat de presentar el relator com una mena de dictador supraconstitucional té, és clar, els seus riscos. Perquè si es tracta d'una alta traïció caldria fer entrar en joc l'article 102.2.

Aquest article tindria prioritat fins i tot sobre una moció de censura. L'acusació la podrien plantejar una quarta part dels diputats. Amb 88 diputats hi hauria la iniciativa, però aquesta s'hauria d'aprovar per majoria absoluta. Llavors el cas passaria a la Sala Penal del Tribunal Suprem, i el mateix Congrés podria optar per la moció de censura.