dimarts, 12 de novembre de 2019

Els 10 Punts de l’Acord Sánchez-Iglesias

Les eleccions generals del 10 de novembre han reconfigurat el sistema de partits polítics. Queden quatre grans formacions nacionals, PSOE, PP, VOX i Podem-Confluències. Aquestes formacions constitueixen dos blocs, un de conservador (PP, VOX) i un de progressista (PSOE, Podem-Confluències). Existeixen dues altres formacions nacionals menors, Ciutadans i Més País, que s’adscriuen respectivament a un i altre bloc, però potser amb una posició més conciliadora.

Finalment, l’arc parlamentari es complementa amb una seguit de forces territorials, entre les que hem de distingir les nítidament independentistes (ERC, JxCat, EH Bildu, CUP) i les que no ho són. Dins d’aquestes forces trobem algunes que s’hi desmarquen dels blocs, que s’hi col·loquen al mig, o que hi volen influir amb posicions bé moderadores bé radicalitzadores.

Avui podem llegir (per exemple, a Crónica Global, el text íntegre de l’acord entre el PSOE i Unides Podem). Aquest acord ha estat presentat avui per Pedro Sánchez i Pablo Iglesias, i d’alguna manera és el que confirma l’esquema indicat abans. És, doncs, un pacte per a la formació d’un govern progressista de coalició, amb Sánchez de president, i amb ministres de PSOE i d’UP. Sánchez s’ha compromès a consultar amb altres formacions per ampliar la majoria d’investidura (amb PSOE i UP no n’hi ha prou), però sobretot per aconseguir una majoria legislativa que li permeti, entre d’altres coses, d’aprovar, si pot ésser, els quatre (més aviat tres) pressupostos de la legislatura present.

El pacte consta de deu punts:
1. Consolidar el creixement i la creació d’ocupació. Això passa per combatre la precarietat laboral.
2. Treballar per la regeneració i lluita contra la corrupció. Aquest punt inclou la defensa dels serveis públics (educació, sanitat pública, dependència, pensions), el dret d’habitatge, la promoció de la ciència com a motor d’innovació econòmica, el retorn d’emigrants i el control de les cases de jocs.
3. Lluita contra el canvi climàtic, en el marc d’una transició ecològica justa, protecció de la biodiversitat i tractament digne als animals.
4. Enfortir les petites i mitjanes empreses i als autònoms. Inclou la reindustrialització, l’impuls al sector primari, i el rol de l’administració en la creació de riquesa, benestar i ocupació.
5. Aprovació de nous drets de reconeixement de la dignitat de les persones. En aquest punt s’inclouen el dret a una mort digna, a l’eutanàsia, la salvaguarda de la diversitat, la memòria i la dignitat.
6. Garantir la cultura com a dret i combatre la precarietat en el sector. Això inclou també el foment de l’esport.
7. Polítiques feministes. Es parla de la seguretat, la independència i la llibertat de les dones, de la lluita contra la violència masclista, la promoció de la igualtat retributiva (amb una Llei d’igualtat laboral), l’establiment de permisos de paternitat i maternitat iguals i intransferibles, la lluita contra la tracta d’éssers humans amb finalitats d’explotació sexual.
8. Revertir la despoblació, en referència a “l’Espanya buidada”.
9. Garantir la convivència en Catalunya, a través del foment d’un diàleg a Catalunya, sempre dins de la Constitució. Enfortiment de l’Estat de les autonomies, orientat a la prestació de drets i serveis, amb garantia d’igualtat entre espanyols.
10. Justícia fiscal i equilibri pressupostari. Avaluació i control de la despesa pública per fer possible el sosteniment d’un Estat del benestar sòlid i durador.

Comptat i debatut, el govern progressista de Sánchez aprofundeix en els punts programàtics del PSOE. Alhora, això facilitarà la consolidació ideològica del bloc conservador. És cert que hi ha una sèrie de punts que conservadors i progressistes comparteixen, però el PSOE farà mans i mànigues per assegurar-se’n la propietat. Un d’aquest punts, sens dubte, és la qüestió territorial i, particularment, la catalana. Sánchez deu pensar que el patriotisme constitucional pot desactivar l’independentisme català. Per fer-ho, en tot cas, haurà de saber cooptar sectors independentistes al marc constitucional i estatutari. Si ho sabut fer amb el podemisme, potser també ho sabrà fer amb ERC?

dilluns, 11 de novembre de 2019

Un sistema polític de vuit forces en cercles concèntrics: les eleccions del 10N vistes des de Can Pelegrí-Can Cervera

En les eleccions al Congrés dels Diputats eren cridades 34.870.481 persones a tot Espanya. Si ens fixem en les vuit formacions polítiques que han assolit representació a la circumscripció de Barcelona, veurem que s’han disposat d’aquesta manera:
- 1. PSOE (19,38% de suport sobre el cens).
- 2. PP (14,40%).
- 3. VOX (10,44%).
- 4. Podem i Confluències (8,89%).
- 5. Cs (4,70%).
- 6. ERC (2,51%).
- 8. JxCat (1,51%).
- 11. CUP (0,70%).

Si ens circumscrivim a Catalunya, la població censada és de 5.370.359. En aquest cas la disposició de les vuit forces ha estat aquesta:
- 1. ERC (16,20%).
- 2. PSC-PSOE (14,72%).
- 3. En Comú Podem (10,18%).
- 4. JxCat (9,82%).
- 5. PP (5,33%).
- 6. CUP (4,56%).
- 7. VOX (4,53%).
- 8. Cs (4,03%).

Si passem a la província de Barcelona, el cens és de 4.011.961. La disposició de les vuit forces parlamentàries d’aquesta demarcació ha estat:
- 1. PSC-PSOE (15,83%).
- 2. ERC (15,34%).
- 3. En Comú Podem (11,23%).
- 4. JxCat (8,53%).
- 5. PP (5,60%).
- 6. VOX (4,59%).
- 7. CUP (4,42%).
- 8. Cs (4,31%).

Si ens centrem en el municipi d’Esplugues de Llobregat, el cens és de 34.690. La disposició de les vuit forces indicades ha estat:
- 1. PSC-PSOE (21,71%).
- 2. En Comú Podem (11,95%).
- 3. ERC (11,57%).
- 4. PP (8,22%).
- 5. Cs (5,72%).
- 6. VOX (5,11%).
- 7. JxCat (4,81%).
- 8. CUP (2,36%).

Si passem ara al barri de Can Vidalet (el districte 10 d’Esplugues), el cens és de 9.988. La disposició de les vuit forces ha estat:
- 1. PSC-PSOE (28,70%).
- 2. En Comú Podem (11,60%).
- 3. PP (8,05%).
- 4. Cs (6,07%).
- 5. VOX (5,79%).
- 6. ERC (5,29%).
- 8. CUP (1,07%).
- 9. JxCat (0,96%).

Si passem ara al sector de Can Pelegrí i Can Cervera (la secció 3 del districte 10), el cens és de 1.683. La disposició de les vuit forces ha estat:
- 1. PSC-PSOE (31,02%).
- 2. En Comú Podem (13,19%).
- 3. PP (7,13%).
- 4. ERC (6,00%).
- 5. VOX (5,82%).
- 6. Cs (4,75%).
- 8. CUP (0,95%).
- 10. JxCat (0,71%).

Què han fet els cridats a votar en les eleccions generals del 10N?

En total, el cens de les eleccions generals del 10 de novembre era de 34.870.481 persones. D’aquestes:
- 10.505.203 (30,14%) s’han abstingut.
- 6.752.983 (19,38%) han votat PSOE. D’això n’han resultat 120 diputats i 92 senadors.
- 5.019.869 (14,40%) han votat PP. D’això n’han resultat 88 diputats i 84 senadors.
- 3.640.063 (10,44%) han votat VOX. D’això n’han resultat 52 diputats i 2 senadors.
- 3.097.185 (8,89%) han votat Podemos i les seves confluències. D’això n’han resultat 35 diputats.
- 1.637.540 (4,70%) han votat Cs. D’això n’han resultat 10 diputats.
- 875.750 (2,51%) han votat ERC-Sobiranistes (incloent-hi ERPV). D’això n’han resultat 13 diputats i 11 senadors.
- 579.035 (1,66%) han votat Más País i els seus aliats de Compromís, Chunta Aragonesista i Equo. D’això n’han resultat 3 diputats.
- 527.375 (1,51%) han votat JxCAT-Junts. D’això n’han resultat 8 diputats i 3 senadors.
- 377.423 (1,08%) han votat EAJ-PNV. D’això n’han resultat 7 diputats i 9 senadors.
- 276.519 (0,79%) han votat EH-Bildu. D’això n’han resultat 5 diputats i 1 senador.
- 249.499 (0,72%) han fet vot nul.
- 244.754 (0,70%) han votat CUP-PR. D’això n’han resultat 2 diputats.
- 226.496 (0,65%) han votat PACMA.
- 216.515 (0,62%) han votat en blanc.
- 123.981 (0,36%) han votat Coalición Canaria (CCa-PNC-NC). D’això n’han resultat 2 diputats.
- 119.597 (0,34%) han votat BNG. D’això n’ha resultat 1 diputat.
- 98.448 (0,28%) han votat Navarra Suma. D’això n’han resultat 2 diputats i 3 senadors.
- 68.580 (0,20%) han votat el Partido Regionalista de Cantabria (PRC). D’això n’ha resultat 1 diputat.
- 34.306 (0,10%) han votat Recortes Cero-GV.
- 27.016 (0,08%) han votat PUM+J.
- 19.696 (0,06%) han votat ¡Teruel Existe!. D’això n’han resultat 1 diputat i 2 senadors.
- 14.023 (0,04%) han votat el PCPE.
- 13.954 (0,04%) han votat Andalucía Por Sí (AxSí).
- 13.828 (0,04%) han votat el PCTE.
- 12.622 (0,04%) han votat Geroa Bai.
- 10.198 (0,03%) han votat la Unión del Pueblo Leonés (UPL).
- 9.664 (0,03%) han votat el PCOE.
- 8.925 (0,03%) han votat la Coalición por Melilla (CpM).
- 5.952 (0,02%) han votat Escaños en Blanco (EB).
- 5.399 (0,02%) han votat Por Ávila (XAV).
- 5.290 (0,02%) han votat Avant Adelante Los Verdes.
- 3.241 (0,01%) han votat Los Verdes.
- 3.195 (0,01%) han votat Partido Humanista (PH).
- 2.822 (0,01%) han votat Iniciativa Feminista (I.Fem).
- 2.398 (0,01%) han votat Contigo Somos Democracia.
- 2.347 (0,01%) han votat Izquierda en Positivo (IzqP).
- 2.316 (0,01%) han Som Valencians En Moviment (UIG-SOM-CUIDES).
- 2.303 (0,01%) han votat la formació murciana Somos Región.
- 2.015 (0,01%) han votat Ahora Canarias.
- 1.451 han votat la Plataforma del Pueblo Soriano (PPSO).
- 1.386 han votat el Partido Demócrata Social de los Jubilados Europeos (PDSJE).
- 1.317 han votat Extremadura Unida.
- 1.159 han votat el Partido Libertario (P-LIB).
- 1.064 han votat Unidos Actuando por la Democracia (Unidos Sí-ACPS-DEf).
- 1.063 han votat el Movimiento Aragonés Social (MAS).
- 897 han votat Andecha Astur.
- 866 han votat el Partido Regionalista del País Leonés (PREPAL).
- 814 han votat el Movimiento por la Dignidad y la Ciudadanía de Ceuta (MDyC).
- 658 han votat Auna Comunitat Valenciana.
- 623 han votat Puyalon.
- 608 han votat FE de las JONS.
- 515 han votat Convergencia Andaluza (CAnda).
- 514 han votat la Unión Regionalista de Castilla y León.
- 431 han votat la Federación de los Independientes de Aragón (FIA).
- 269 han votat el Partido de Acción Solidaria Europea.
- 237 han votat Centrados.
- 229 han votat el Partido Republicano Independiente Solidario Andaluz (RISA).
- 210 han votat Democracia Plural (DPL).
- 144 han votat Izquierda Anticapitalista Revolucionaria (IZAR).
- 64 han votat Converxencia 21 (C 21).
- 31 han votat la Unión de Todos (UDT).
- la Agrupación Socialista Gomera, que no es presentava al Congrés, ha aconseguit 1 senador.

divendres, 8 de novembre de 2019

Una periodització de la història des del 2019

Demà es commemorarà el 30è aniversari de la Caiguda del Mur de Berlín. L'obertura de la frontera intraberlinesa fou considerada ja immediatament un fet icònic des dels més diversos rodals. Uns la veien com el triomf del "pensament únic" (capitalista). Uns altres com la victòria del "darrer home" i el final consegüent de la història. S'acabà la lògica de blocs oest-est que durava quatre dècades, i de la bipolaritat hom passà a la unipolaritat dels Estats Units, que encara belluga malgrat tot. Hobsbawn va parlar d'un segle curt (1914-1989) per referir-se al període de guerres i revolucions. Les guerres i les revolucions no han acabat pas, però. Alhora el centre geopolític s'ha desplaçat d'Europa en direcció cap a l'Orient (cap al Centre, potser n'hauríem de dir). Així l'eurocentrisme ja més que un defecte és una nostàlgia, i és el marc d'aquesta nostàlgia, que podem fer una periodització de la història des d'aquestes alçades de segle XXI.

- Baixa Edat Contemporània (1989-).
- Mitjana Edat Contemporània (1914-1989).
- Alta Edat Contemporània (1789-1914).
- Baixa Edat Moderna (1648-1789).
- Alta Edat Moderna (1453-1648).
- Baixa Edat Mitjana (1095-1453).
- Alta Edat Mitjana (476-1095).
- Baixa Antiguitat (50 a.C.-476).
- Alta Antiguitat (des de la introducció dels registres escrits-50 a.C.).

L'esquema és el típic de les quatre edats: antiga o clàssica, mitjana o post-clàssica, moderna o neoclàssica, post-moderna o post-neoclàssica. Cadascuna es divideix en dues o tres fases. L'Alta Antiguitat és la successió d'imperis fins a la consolidació de l'Imperi del Poble Romà amb la Guerra de les Gàl·lies. La Baixa Antiguitat es caracteritza per la presència de l'Imperi Romà a Occident. En l'Alta Edat Mitjana, la divisió del poder imperial a Occident condueix a un procés de singularització que culmina en la crida a la Primera Croada. La Baixa Edat Mitjana es tanca amb la caiguda de Constantinoble, que enforteix el rol central de l'Europa Occidental durant l'Edat Moderna. La Baixa Edat Moderna arrenca amb la Pau de Westfàlia, base de l'estat modern, i culmina amb l'inici del cicle revolucionari que transformarà aquest estat modern en l'estat capitalista típic de l'Alta Edat Contemporània. La Mitjana Edat Contemporània és una era, com s'ha dit, de guerres i revolucions en el mateix nucli. En la Baixa Edat Contemporània hom retorna progressivament a un món multipolar, on guerres i revolucions tenen un rol més perifèric.

dijous, 31 d’octubre de 2019

L'Assemblea d'Electes de Catalunya no ens representa

Ahir tingué lloc la sessió inaugural de l'Assemblea d'Electes de Catalunya (AECAT). Teòricament, aquest òrgan és, juntament amb el Consell de la República, una de les preteses institucions de l'autoproclamada i autosuspesa República Catalana.

L'Assemblea d'Electes de Catalunya és integrada potencialment per 9283 càrrecs electes (9.077 regidors, 135 diputats autonòmics, 47 diputats nacionals, 16 senadors, 8 eurodiputats). S'hi han inscrit, però, tan sols 2.200, i ahir al Palau de Congressos de Catalunya hi hagué una mica més de 1.800 assistents.

Però suposem que la participació fos de tots els càrrecs electes convocats. Salta a la vista el predomini de regidors en aquesta assemblea. Ara bé, els regidors no representen equitativament la població. Un municipi de 200 habitants elegeix 5 regidors, de tal manera que hi ha 40 veïns per cada regidor. En canvi a Esplugues, un cens de 35.039 persones elegeix 21 regidors, de manera que qui ha 1669 veïns per cada regidor. No és casual que l'AECAT sobrerepresenti els municipis menys poblats, ja que és en aquests municipis on el "republicanisme" té més força.

És cert que Esplugues hi seria representada no tan sols pels seus 21 regidors, sinó també per una quota corresponent de representants del Parlament, del Congrés, del Senat i de l'Eurocambra. Ara bé, Esplugues comparteix amb els altres municipis de la província de Barcelona 85 diputats del Parlament de Catalunya, 32 diputats del Congrés i 4 senadors. Alhora, comparteix amb els altres municipis del Regne d'Espanya 54 diputats del Parlament Europeu. Si comptem la part alíquota de tota aquesta representació, Esplugues tindria 22,12 representants a l'AECAT. Això significaria una ratio de 1584 veïns per representants. Aquesta ratio, si comptem tot el territori de Catalunya (5.554.455 electors per a 9.283 representants) seria de 598 electors per representant. Salta a la vista la diferència. Esplugues de Llobregat, en població electoral, és el 0,00631 per 1 de Catalunya. És cert que en el Parlament de Catalunya es troba subrepresentada (0,005543), però molt més greu és la subrepresentació en l'AECAT (0,00238). Aquesta xifra mostra com l'AECAT no ens representa prou a la població metropolitana de Barcelona. En comparació amb el Parlament de Catalunya, hi sortim perdent.

divendres, 25 d’octubre de 2019

La Declaració de la Llotja de Mar del 25 d'octubre del 2019

Avui s'ha signat a la Llotja de Mar de Barcelona una declaració impulsada per Junts Per Catalunya, la Crida Nacional per la República, el Partit Demòcrata PDeCat, la Candidatura d'Unitat Popular (CUP), o Bloque Nacionalista Galego (BNG), Euskal Herria Bildu, Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) i Més per Mallorca. La declaració també ha estat signada per Demòcrates de Catalunya, Esquerra Valenciana, Més per Menorca, República Valenciana/Partit Valencianista Europeu.

El manifest és una resposta a la sentència contra membres del govern Puigdemont i els líders de l'ANC i de l'Òmnium. Considera que "l'Estat espanyol ha entrat en una etapa de regressió cap a una política de caràcter cada vegada més autoritari, menys democràtic i més repressiu". El manifest conclou amb una defensa de set punts: "1. El dret d'autodeterminació dels nostres pobles. 2. El caràcter democràtic i pacífic de tota la nostra acció política. 3. La llibertat dels presos i preses polítiques i el retorn dels exiliats i les exiliades. 4. Les llibertats civils i polítics. 5. Les polítiques socials i econòmiques que permetin el progrés dels nostres pobles. 6. Compromís amb la recerca de solucions democràtiques i estables al conflicte polític. 7. Apel·lació a la comunitat internacional a possibilitar, donar suport i promoure aquestes solucions".

dimarts, 15 d’octubre de 2019

Les candidatures proclamades a la província de Barcelona per als comicis del 10 de novembre del 2019

Les Juntes Electorals Provincials han proclamat avui al BOE les candidatures per a les eleccions al Congrés dels Diputats i al Senat.

En el cas de la Junta Electoral Provincial de Barcelona, presidida per Montserrat Comas d'Argemir i Cendra, la reunió de proclamació de candidatures tingué lloc ahir dilluns. Era el dia de la comunicació de sentència 459/2019 del Tribunal Suprem, que suposa la inhabilitació d'alguns candidats de les llistes presentades. Aquesta inhabilitació s'estén a la pròpia participació en candidatures. D'aquesta manera, s'han produït alteracions en les llistes.

Pel que fa al Congrés dels Diputats, les llistes proclamades a Barcelona són:
- 1. PSC-PSOE: 32 candidats i 10 suplents.
- 2. PUM+J: 32 candidats. Aquesta llista s'havia presentat de manera incompleta, però el defecte s'ha subsanat.
- 3. Cs: 32 candidats i 3 suplents.
- 4. ERC-Sobiranistes: 32 candidats i 9 suplents, dels quals 7 són de Sobiranistes.
- 5. PP: 32 candidats i 10 suplents.
- 6. CUP-PR: 32 candidats i 10 suplents.
- 8. ECP-Guanyem el Canvi: 32 candidats i 6 suplents.
- 9. JxCAT-Junts: 32 candidats i 10 suplents.
- 10. I.Fem: 32 candidats i 1 suplent.
- 11. VOX: 32 candidats i 6 suplents.
- 12. PCPC: 32 candidats i 6 suplents.
- 13. PACMA: 32 candidats i 3 suplents.
- 14. PCTC: 32 candidats i 1 suplent.
- 15. IZQP: 32 candidats i 2 suplents.
- 17. Recortes Cero-GV: 32 candidats i 9 suplents.
- 18. Más País: 32 candidats i 2 suplents.

No han estat proclamades la llista 7 de PFiV, la llista 16 d'EB i la llista 19 d'Unidos SI-ACPS-DEF.

Pel que fa al Senat els candidats proclamats han estat:
- 1. PSC-PSOE: 1) Manuel Cruz; 2) Elia Tortolero; 3) Carles Martí.
- 2. PUM+J: 1) Marius Lucien Makon Nkoyock.
- 3. Cs: 1) Martín Eusebio Barra; 2) Carmen de Rivera; 3) Nito Foncuberta.
- 4. ERC-Sobiranistes: 1) Mirella Cortés; 2) Ana Maria Surra; 3) Robert Masih.
- 5. PP: 1) Manuel Buenaño; 2) Elisabet Ortega; 3) Álvaro Benejam.
- 6. ECP-Guanyem el Canvi: 1) Rosa Lluch; 2) Joan Comorera; 3) Vanessa Maxé.
- 7. JxCat-Junts: 1) Roger Español; 2) Meritxell Lluís; 3) Lorena Judith Iglesias
- 8. I.Fem: 1) María Elva Tenorio.
- 9. VOX: 1) Jordi Aguiló.
- 10. PCPC: 1) Quim Boix.
- 11. PACMA: 1) Alejandro Cuesta; 2) Blanca Pérez; 3) Bernat Pujol.
- 12. PCTC: 1) Eric Rodríguez.
- 13. IZQP: 1) Orlin Hernán Martillo.
- 15. Recortes Cero-GV: 1) Octavio Piulats; 2) Antonia Rodrigo; 3) Concha García.
- 16. Más País: 1) Jennifer Salmerón.

No han estat proclamats els candidats de la llista 14 d'EB ni els candidats de la llista 17 d'Unidos SI-ACPS-DEF.

dilluns, 14 d’octubre de 2019

Cent anys per un primer d'octubre

La Sala Segona (Penal) del Tribunal Suprem ha notificat avui la sentència 459/2019, dictada en la causa especial 20907/2017, sobre "els fets esdevinguts a Catalunya la tardor del 2017 en el marc del procés secessionista".

Les penes són contundents:
- Oriol Junqueras (vicepresident del Govern): 13 anys de presó i 13 anys d'inhabilitació absoluta.
- Raül Romeva (conseller d'Exteriors): 12 anys de presó i 12 anys d'inhabilitació absoluta.
- Jordi Turull (conseller de Presidència): 12 anys de presó i 12 anys d'inhabilitació absoluta.
- Dolors Bassa (consellera de Benestar Social): 12 anys de presó i 12 anys d'inhabilitació absoluta.
- Carme Forcadell (presidenta del Parlament): 11 anys i 6 mesos de presó i 11 anys i 6 mesos d'inhabilitació absoluta.
- Joaquim Forn (conseller d'Interior): 10 anys i 6 mesos de presó i 10 anys i 6 mesos d'inhabilitació absoluta.
- Josep Rull (conseller de Territori): 10 anys i 6 mesos de presó i 10 anys i 6 mesos d'inhabilitació absoluta.
- Jordi Sánchez (president de l'Assemblea Nacional Catalana): 9 anys de presó i 9 anys d'inhabilitació absoluta.
- Jordi Cuixart (president d'Òmnium Cultural): 9 anys de presó i 9 anys d'inhabilitació absoluta.
- Santi Vila (conseller de Cultura): 10 mesos de multa amb quota diària de 200 € i 1 any i 8 mesos d'inhabilitació especial.
- Meritxell Borràs (consellera d'Administracions Públiques): 10 mesos de multa amb quota diària de 200 € i 1 any i 8 mesos d'inhabilitació especial.
- Carles Mundó (conseller de Justícia): 10 mesos de multa amb quota diària de 200 € i 1 any i 8 mesos d'inhabilitació especial.

La sentència els considera culpables de sedició (Junqueras, Romeva, Turull, Bassa, Forcadell, Forn, Rull, Sánchez, Cuixart), malversació agreujada (Junqueras, Romeva, Turull, Bassa) i desobediència (Vila, Borràs, Mundó)

La sentència ha estat rebuda amb protestes més o menys organitzades, i que s'han centrat de moment en l'Aeroport del Prat. El govern Torra ha mostrat el seu rebuig a la sentència, però no hi ha indicis que facin pensar en una operació d'alliberament dels presos i d'evacuació a través de l'Aeroport per tal que s'uneixin a Brussel·les amb els altres membres del Govern de Puigdemont ("Consell de la República"). De fet, qui ha iniciat realment tràmits en aquest sentit és el propi Tribunal Suprem per tal de reclamar l'extradició per sedició de Puigdemont, Comín, Serret, Puig i Ponsatí a través del mecanisme de l'euroordre. Aparentment, el govern en funcions de Pedro Sánchez espera que les mobilitzacions contra la sentència no se surtin de mare i que, malgrat tot, serveixin per pescar vots entre l'electorat més temerós d'escalades protestatàries. Un Sánchez domenyant les protestes contra el trasllat de les restes de Francisco Franco a Madrid, i les protestes contra la sentència 459/2019, és potser la imatge que desitja el PSOE per revertir unes enquestes no massa favorables per a les eleccions del 10 de novembre.

divendres, 11 d’octubre de 2019

La pau i la reconciliació a l'Àfrica Oriental (Abiy Ahmed Ali; Premi Nobel de la Pau, 2019)

El Comitè Nobel Noruec ha anunciat avui la concessió del Premi Nobel de la Pau d'enguany al primer ministre d'Etiopia, Abiy Ahmed Ali, "pels seus esforços per assolir la pau i la cooperació internacional, i en particular per la seva decisiva iniciativa de resoldre el conflicte fronterer amb la veïna Eritrea". Segons el Comitè Nobel aquest premi també vol suposar "un reconeixement a tots els actors que treballen per la pau i la reconciliació a Etiopia "

Abiy Ahmed Ali


Abiyyii Ahimad Ali (*Beshasha, 15.8.1976) fou el sisè i últim dels fills del matrimoni format per Tezeta Wolde i Ahmed Ali. Tezeta era de nacionalitat ahmara i de religió cristiana ortodoxa etiòpica. Era una de les quatre dones d'Ahmed Ali, ell mateix de nacionalitat oromo i de religió musulmana. Abiy era, de fet, el tretzè fill del seu pare. En el registre apareix amb el nom d'Abiyot (አብዮት), que vol dir "revolució" en ahmàric, en referència a la liderada pel Derg en el 1974. Estudià a l'escola primària de Beshasha i d'escoles secundàries d'Agaro.

A 15 anys deixà els estudis per unir-se al Partit Democràtic Oromo (Dhaabbata Diimookiraatawwaa Uummata oromoo). S'incorporà a les milícies d'aquest moviment, llavors integrades per 200 combatents. Aquesta milícia forma part de les forces armades que tombaren el govern del Derg en el 1991. Si a casa havia après la llengua omoro i l'ahmàrica, en aquestes forces armades aprengué tigrinya.

Destinat a la Brigada Assefa a l'oest de la província de Wollega fou ensinistrat en intel·ligència i comunicacions. Formalment esdevingué soldat de la Força de Defensa Nacional el 1993. Després de diversos destins, el 1995 fou casc blau a Kigali (Ruanda) en el marc de l'UNAMIR. Entre el 1998 i el 2000 comandà un equip d'intel·ligència en la guerra contra Eritrea.

En el marc de la seva carrera militar es graduà en enginyeria informàtica a Addis Ababa (2001). Fou mentre tots dos servien a l'exèrcit, que Abiy conegué a la que seria la seva dona, Zinash Tayachew. Zinash, de nacionalitat amhara, era natural de Gondar. El matrimoni ha tingut tres filles i recentment han adoptat un fill.

Dels seus destins militars potser el que més l'impactà fou el retorn a Beshasha (2006). La localitat fou somoguda per violències sectàries, que culminaren l'1 de desembre del 2006 amb l'assassinat de sis cristians a mans d'una turba musulmana. Abiy intervingué per calmar els ànims. En matèria religiosa, Abiy és membre de l'Església Etiòpica dels Creients en Tot l'Evangeli.

En el 2008 participà en la creació d'INSA, l'agència de seguretat etíop. Director interí d'INSA, fou membre del consell de direcció d'empreses públiques del sector de la informació i les telecomunicacions com Ethio Telecom i la Televisió Etíop. En el 2010 es retirà de l'Exèrcit, amb el grau de tinent coronel, amb la intenció de fer carrera política.

Reprengué la militància activat en el Partit Democràtic Oromo (PDO). Amb la regionalització d'Etiopia en línies nacionalitàries, l'ODP ha esdevingut el partit dominant a la Regió Oromo. El PDO és un dels quatre partits membres del Front Democràtic Revolucionari del Poble Etiop (FDRPE). Abiy fou promogut ràpidament al comitè central del PDO i al comitè executiu del FDRPE.
En les eleccions del 2010, Abiy es presentà per la circumscripció natal d'Agaro, i esdevingué membre de la Càmara de Representants del Poble. Abiy s'havia implicat en la formació del Fòrum Religiós per la Pau, encaminat a restaurar els vincles entre els musulmans i els cristians de la regió. La coexistència religiosa és vital per al poble oromo, en el qual sovint fins i tot dins de la mateixa família hi ha branques cristianes i musulmanes.

En el 2011 realitzà un mestratge en lideratge transformador a l'Institut Internacional de Lideratge d'Addis Ababa i a la Greenwich University, de Londres. En el 2013, féu un mestratge en administració d'empreses al Col·legi Leadstar de Gestió i Direcció d'Addis Ababa i a l'Ashland University, d'Ohio. En el 2017 defensà la tesi doctoral "El capital social i el seu paper en la resolució tradicional de conflictes a Etiopia: el cas del conflicte inter-religiós en l'Estat de Zona de Jimma", en el qual exposava, entre d'altres elements, l'experiència que havia tingut ell deu anys abans a la seva localitat natal.

En el 2014, Abiy esdevingué director general del Centre de Ciència i Tecnologia de la Informació. En el 2015 ingressà a l'executiva del PDO. Guanyà popularitat en el marc del conflicte sobre la possessió de terres al voltant d'Addis Ababa i altres zones de la Regió Oròmia. L'octubre del mateix any esdevingué Ministre de Ciència i Tecnologia. Després de 12 mesos al capdavant del ministeri, deixà el govern federal per esdevingué vicepresident de la Regió Oròmia. Entre les responsabilitats regionals, hi havia la direcció de l'Oficina de Planificació i Desenvolupament Urbanístic. També destacà en la gestió del milió de persones de nacionalitat oromo desplaçades des del territori de Somàlia.

Abiy com a primer ministre d'Etiopia i com a Premi Nobel de la Pau

Des del 2015, Etiopia vivia una profunda agitació social que vista des de fora hom volia simplificar en termes de classes socials o, pitjor encara, de nacionalitats o de religions. El cas és que els mateixos actors de vegades es deixaven endur per aquestes simplificacions.

L'abril del 2018, Abiy Ahmed esdevingué primer ministre. Arribava al govern com a líder del FDRPE, però realitzà esforços des d'un bon començament per desmarcar-se fins a cert punt dels seus predecessors. La qüestió eritrea retornava a l'agenda, però ara amb el compromís clar d'Abiy de reprendre les negociacions de pau. Des del 1991, i malgrat haver reconegut la independència d'Eritrea, Etiopia ha viscut en guerra calenta o freda les relacions amb l'ara estat veí. Les negociacions entre Abiy Ahmed i el president d'Eritrea, Isaias Afwerki, conduïren a la signatura de les declaracions d'Asmara (juliol del 2019) i de Jeddah (setembre del 2019). El govern etíop acceptava l'arbitratge de la comissió internacional del 2002 sobre els límits fronterers entre Etiopia i Eritrea.

Algú s'ha demanat per quin motiu Isaias Afwerki no ha rebut també el Premi Nobel de la Pau. El Comitè Nobel, de fet, reconeix el rol d'Afwerki en respondre a la proposta d'Abiy i en la formalització del procés de pau. Però sens dubte la deteriorada situació interna d'Eritrea no convidava al Comitè Nobel de fer el pas de dividir el Premi per la meitat.

D'altra banda, el Comitè Nobel també reconeix implícitament que la situació a Etiopia no és pas òptima, però valora positivament les reformes del govern Abiy "que ofereixen a molts ciutadans esperança d'una vida millor i d'un futur més brillant". Entre les primeres mesures del govern Abiy hi hagué l'aixecament de l'estat d'emergència, la concessió de l'amnistia a presos polítics, la revocació de controls sobre els mitjans de comunicació, la legalització de grups opositors i destitucions de càrrecs militars i civils investigats per corrupció. El Comitè Nobel valora les mesures del govern per promoure la participació de la dona en la vida política i comunitària, així com el compromís d'enfortir la democràcia i de garantir eleccions lliures i justes.

Quan el Comitè Nobel diu que a Etiopia hi ha molta feina a fer és refereix particularment a la conflictivitat etnolingüística. En termes més concrets, recorda que a Etiopia hi ha uns tres milions de desplaçats interns i un milió de refugiats.

El Comitè Nobel també ha valorat la política exterior del govern Abiy. El setembre del 2018, la mediació etíop ajudà a la normalització de les relacions diplomàtiques entre Eritrea i Djibuti. El govern etíop també ha mediat en el conflicte sobre les demarcacions marítimes entre les aigües territorials de Kènia i Somàlia. També ha estat reconeguda la mediació d'Abiy en el conflicte intern a Sudan i, particularment, en l'establiment de la taula negociadora que dóna lloc a l'avantprojecte d'una nova constitució pel Sudan (publicat el 17 d'agost del 2019).

dimecres, 9 d’octubre de 2019

Les candidatures presentades a la circumscripció de Barcelona per a les eleccions generals del 10 de novembre del 2019

El Reial Decret 551/2019, de 24 de setembre, convocava eleccions a la XIV Legislatura de les Corts espanyoles. Avui el BOE publica les candidatures que s'hi han presentat.

En el cas de la circumscripció de Barcelona s'han presentat les candidatures següents a les eleccions del Congrés dels Diputats:
- 1. Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE), amb una llista de 32 candidats i 10 suplents, encapçalada per Meritxell Batet.
- 2. Per Un Món Més Just (PUM+J), amb una llista formada exclusivament per Esteban Serra Vila.
- 3. Ciutadans-Partido de la Ciudadanía (Cs), amb una llista de 32 candidats i 3 suplents, encapçalada per Inés Arrimadas.
- 4. Esquerra Republicana de Catalunya-Sobiranistes (ERC-Sobiranistes), amb una llista de 32 candidats i 10 suplentes, encapçalada per Oriol Junqueras.
- 5. Partit Popular/Partido Popular (PP), amb una llista de 32 candidats i 10 suplents, encapçalada per Cayetana Álvarez de Toledo.
- 6. Candidatura d'Unitat Popular-Per la Ruptura (CUP-PR), amb una llista de 32 candidats i 10 suplents, encapçalada per Mireia Vehí.
- 7. Família i Vida (PFiV), amb una llista de 32 candidats, encapçalada per Josep Maria Clotet.
- 8.- En Comú Podem-Guanyem el Canvi (ECP-GUANYEM EL CANVI), amb una llista de 32 candidats i 6 suplents, encapçalada per Jaume Asens.
- 9.- Junts (JUNTS), amb una llista de 32 candidats i 10 suplents, encapçalada per Jordi Sànchez.
- 10.- Iniciativa Feminista (I.Fem), amb una llista de 32 candidats i 1 suplent, encapçalada per Nuria Castillo.
- 11. Vox (VOX), amb una llista de 32 candidats i 6 suplents, encapçalada per Ignacio Garriga.
- 12. Partit Comunista del Poble de Catalunya (PCPC), amb una llista de 32 candidats i 6 suplents, encapçalada per Enric Lloret.
- 13. Partit Animalista Contra el Maltractament Animal (PACMA), amb una llista de 32 candidats i 3 suplents, encapçalada per David Martínez Planellas.
- 14. Partit Comunista dels Treballadors de Catalunya (PCTC), amb una llista de 32 candidats i 1 suplent, encapçalada per Ferran Peris.
- 15. Izquierda en Positivo (IZQP), amb una llista de 32 candidats i 2 suplents, encapçalada per Toni García Pérez.
- 16. Escons en Blanc/Escaños en Blanco (EB), amb una llista de 32 candidats, bo i amb el compromís de no ocupar els escons en cas d'ésser elegits.
- 17. Recortes Cero-Grupo Verde (RECORTES CERO-GV), amb una llista de 32 candidats i 9 suplents, encapçalada per Nuria Suárez.
- 18. Más País (MÁS PAÍS), amb una llista de 32 candidats i 2 suplents, encapçalada per Juan Antonio Geraldes.
- 19. UNIDOS Actuando por la Democracia (UNIDOS SI-ACPS-DEf), amb una llista de 32 candidats i 6 suplents, encapçalada per Enrique Martínez Herrera.

D'aquestes llistes seran elegits 32 diputats d'entre les que obtinguin més del 3% dels vots vàlids emesos, d'acord amb una distribució proporcional segons la Llei d'Hondt.

Pel que fa a les eleccions al Senat, aquests són els candidats a la circumscripció per Barcelona:
- 1. 1. Manuel Cruz Rodríguez (PSC-PSOE).
- 1. 2. Elia Tortolero Orejuela (PSC-PSOE).
- 1. 3. Carles Martí Jufresa (PSC-PSOE).
- 2. 1. Marius Lucien Makon Nkoyock (PUM+J).
- 3. 1. Martín Eusebio Barra López (Cs).
- 3. 2. Carmen de Rivera Pla (Cs).
- 3. 3. Nito Foncuberta Riba (Cs).
- 4. 1. Raül Romeva i Rueda (ERC-Sobiranistes).
- 4. 2. Ana Maria Surra i Spadea (ERC-Sobiranistes).
- 4. 3. Robert Masih i Nahar (ERC-Sobiranistes).
- 5. 1. Manuel Buenaño García (PP).
- 5. 2. Elisabet Ortega Robles (PP).
- 5. 3. Álvaro Benejam Peretó (PP).
- 6. 1. Rosa Lluch Bramon (ECP-Guanyem el Canvi).
- 6. 2. Joan Comorera Estarellas (ECP-Guanyem el Canvi).
- 6. 3. Vanessa Maxé Navarro (ECP-Guanyem el Canvi).
- 7. 1. Roger Español i Tor (Junts).
- 7. 2. Meritxell Lluís i Vall (Junts).
- 7. 3. Lorena Judith Iglesias i Teixidó (Junts).
- 8. 1. María Elva Tenorio López (I.Fem).
- 9. 1. Jordi Aguiló Vendrell (VOX).
- 10. 1. Quim Boix Lluch (PCPC).
- 11. 1. Alejandro Cuesta Hidalgo (PACMA)
- 11. 2. Blanca Pérez Uño (PACMA).
- 11. 3. Bernat Pujol Trias (PACMA)
- 12. 1. Eric Rodríguez Rodríguez (PCTC).
- 13. 1. Orlin Hernán Martillo Ortega (IZQP).
- 14. 1. Ezequiel Ramon Pinat (EB), amb el compromís de deixar l'escó buit si és elegit.
- 15. 1. Octavio Piulats Riu (Recortes Cero-GV).
- 15. 2. Antonina Rodrigo García (Recortes Cero-GV).
- 15. 3. Concha García García (Recortes Cero-GV)
- 16. 1. Jennifer Salmerón Comino (Más País).
- 17. Julio Antonio Villacorta Garcia (UNIDOS SI-ACPS-DEf).

Cada elector podrà votar fins a 3 candidats de la papereta del Senat. Els 4 candidats amb més vots globals seran elegits senadors per la província de Barcelona.

dimarts, 24 de setembre de 2019

Finalitza la XIII Legislatura

La XIII Legislatura ha arribat a la fi. Ni tan sols s'hi ha celebrat un ple d'investidura in extremis. Així, dos mesos després de la celebració del primer ple d'investidura, el Rei, amb referendament de la Presidenta del Congrés, ha signat el Reial Decret 551/2019, de 24 de setembre, de dissolució del Congrés dels Diputats i del Senat i de convocatòria d'eleccions.

La XIII Legislatura arrencà de les eleccions generals del 28 d'abril d'enguany. La XIV Legislatura ho farà de les eleccions generals de diumenge 10 de novembre.

La campanya electoral començarà el divendres 1 de novembre, i conclourà el divendres 8 de novembre. El dissabte 9 de novembre serà la jornada de reflexió. El 3 de desembre tindran lloc les sessions constitutives del Congrés i del Senat.

La província de Barcelona elegirà 32 diputats i 4 senadors, el mateix nombre que en les darreres eleccions.

dilluns, 16 de setembre de 2019

Els tres punts d'Albert Rivera per salvar la XIII Legislatura

La setmana vinent expirarà el termini de dos mesos iniciat arran del fracàs del primer debat d'investidura de la XIII Legislatura. En aquests dos mesos, Pedro Sánchez, el candidat d'aquella investidura fracassada, s'ha centrat en fer pressió a Unidas Podemos per arrancar-los un vot favorable en un nou i definitiu debat d'investidura. En menor mesura, també ha fet pressió a PP i a Cs per tal que s'abstinguessin en aquest hipotètic debat. Pocs moviments hi ha hagut, deixant de banda el viratge d'ERC, que s'ha unit a la pressió perquè PSOE i UP arribessin a un pacte d'investidura.

Albert Rivera, el líder de Cs, ha estat acusat durant aquests dos mesos de passivitat, mentre la crisi interna de Cs augmentava per aquesta raó.

Però això ha canviat quan Rivera ha fet una proposta de tres punts, que si Pedro Sánchez, hauria de moure Cs i PP cap a l'abstenció en el debat definitiu d'investidura. Això salvaria la legislatura.

Quins són aquests tres punts?

Es poden resumir en:
- recuperar Navarra, és a dir que el PSN trenqui amb Bildu i faci possible un govern navarrès encapçalat per Navarra Suma, la coalició guanyadora en les passades eleccions forals
- aplicar el 155 a Catalunya, és a dir estudiar-hi l'aplicació. Això també inclou el respecte a les sentències judicials que es dictin sobre el Procés i a no recórrer-hi a indults en cas de condemnes.
- afavorir la classe mitjana i els autònoms, és a dir reorientar les polítiques econòmiques en pro d'aquests sectors.

En les properes hores, es veurà si el PP i el PSOE hi són d'acord. La proposta arriba en un moment que el Rei ha obert una sèrie de converses amb els dirigents dels grups polítics per veure sí és possible proposar-hi un candidat a la Presidència del Govern.

divendres, 13 de setembre de 2019

El model de les superilles podria evitar 700 morts prematures cada any a Barcelona

Urbanisme: L’establiment de les primeres “superilles” a la ciutat de Barcelona caigué en plena “guerra cultural” sobre la mobilitat. Els “progres” en són partidaris, i els “conservadors” en malparlen. Les “guerres culturals” tenen la virtut d’ésser simplificadores, i així els mateixos “conservadors” insisteixen en els “bolardos” com a instrument contra atacs terroristes, i els “progres” llavors els veuen com a convenients: també els “bolardos” creen “superilles” però són superilles de “seguretat” i no superilles de “populisme ambiental”. La qüestió de l’espai públic, dels seus usos, dels drets individuals sobre l’espai públic, o dels interessos col·lectius, es fa sovint des de línies ideològiques o, directament, des del sectarisme polític dels “pro-Colau” i dels “anti-Colau”. Fins i tot els estudis rigorosos sobre l’impacte en la mobilitat o en aspectes de salut o de sostenibilitat ambiental són reduïts a armes llancívoles segons la conveniència de nyerros i cadells. No ha estat excepció tampoc l’estudi del grup de Mark Nieuwenhuijsen que aquest dilluns avançava la revista Environmental International. En aquest article s’estudia l’impacte del “model de les superilles” sobre la salut, i s’arriba a la conclusió que aquest model podria previndre anualment 700 morts prematures. El “model de les superilles” es presenta com un model de planificació urbanística “centrat en les persones” (en oposició a “centrat en els cotxes”), per a les quals guanyaria espai públic, reduiria el transport motoritzat i promouria una mobilitat activa. “Una ciutat més verda i més fresca”. En aquesta anàlisi, l’impacte sobre la salut seria vehicular per la reducció de la contaminació atmosfèrica, sonora i calorífica, però també per l’augment dels espais verds i de l’activitat física.

A més de la més mediàtica de Poblenou, a Barcelona actualment ja s’han establert les superilles d’Horta i de Sant Antoni, però el model contempla una transformació total de la mobilitat motoritzada

Una valoració quantitativa d’impacte sobre la salut del model de superilla a Barcelona
Mark Nieuewnhuijsen és investigador d’ISGlobal, de Barcelona, centre vinculat a la Universitat Pompeu Fabra (UPF), i també del CIBER de Epidemiología y Salud Pública (CIBERESP) de Madrid. Del mateix grup de recerca són Natalie Mueller, David Rojas-Rueda, Haneen Khreis, Marta Cirach, Joan Ballester, Carolyn Daher, Anna Deluca, Carles Milà, Sandra Márquez i Cathryn Tonne. Rojas-Rueda també és investigador del Department of Environmental and Radiological Health Sciences, de la Colorado State University, a Fort Collins. Khreis, com hem vist en altres ocasions, també treballa a la Texas A&M Transportation Institute (ITI) i al Center for Advancing Research in Transportation Emissions, Energy and Health (CARTEEH), a College Station.
També han participat en aquesta recerca David Andrés, Joan Palou i Salvador Rueda, de l’Agència d’Ecologia Urbana de Barcelona (BCNEcologia). Xavier Bartoll i Katherine Pérez són membres de l’Agència de Salut Pública de Barcelona (ASPB) i de l’Institut d’Investigació Biomèdica de Sant Pau. Mark Stevenson treballa a la Melbourne School of Population and Global Health, de la University of Melbourne.
Signat per Natalie Mueller i la resta d’autors esmentats, l’article fou presentat a la revista Environment International el passat 6 de maig. De l’edició se’n va fer càrrec Zorana Jovanovic Andersen. Seguí un procés de revisió, que conclogué el 20 d’agost. El 26 d’agost fou acceptat i fou publicat en línia el 9 de setembre.
L’estudi tracta de l’impacte quantitatiu de la salut del projecte de “Superilles” sobre la població barcelonina major de 20 anys (en l’actualitat, de 1.301.827 persones). Fa una estimació dels canvis en l’activitat física vinculada al transport, la contaminació atmosfèrica per NO2, el soroll del trànsit, l’espai verd i la generació de calor urbana. A través de les estimacions de risc associats a aquests factors, es calculen els impactes en mortalitat prematura, esperança de vida i factors econòmics. El Projecte de Superilles contemplaria un total de 503 a Barcelona. Amb un marge de confiança del 95%, Mueller et al. estimen una reducció en el nombre de morts prematures de 235-1098 com a conseqüència de la implementació completa del projecte. Aquesta prevenció seria mitjançada per la reducció de NO2 (0-838 morts), del soroll (83-246), de la calor (101-137) i de l’augment d’espai verd (0-119). Igualment estimen que el desplaçament de 65.000 persones des del viatge amb cotxe o motocicleta cap al transport públic o actiu (caminar, bicicleta, etc.), estalviaria unes 26-50 morts. L’augment d’esperança de vida seria de 99-297 dies, i l’impacte econòmic anual seria de 600-2800 milions d’euros.
El model de les superilles implica la transformació d’una ciutat centrada en el vehicle de motor (que ara ocuparia vora 2/3 de la superfície urbana, i que quedaria reduït a menys d’1/4) a una potser més propera a l’esperit original de l’Eixample d’Ildefons Cerdà: fornir les necessitats humanes d’il·luminació natural, de ventilació, d’espai obert i de zones verdes. El terme municipal de Barcelona amuntega més d’1,6 milions de persones en 100 km2, però és el fet que una bona part d’aquest espai sigui destinada a la circulació de vehicles de motor el que contribueix a un efecte d’illa de calor urbana que arriba als 8 K de temperatura.
Les 503 superilles projectades per BCNEcologia serien les cèl·lules d’aquesta transformació: uns veïnats compactes i connectats. De moment, se n’han implementat tres: Poblenou, Sant Antoni i Horta.

Superilles de 400x400 m
Les illes de l’Eixample fan vora 100x100 m. El projecte de superilla consisteix en agregar aquestes illes, de manera que facin 400x400 m. Si ara tots els carrers de l’Eixample són oberts al trànsit motoritzat, en el model de les superilles només ho seria 1 de cada 3. Dins de la superilla, la mobilitat es faria sobretot en transport actiu (caminar o pedalejar), i només de manera secundària en vehicles de motor, tan sols per als residents i amb una velocitat màxima de 20 km/h. Les vies obertes al trànsit motoritzat mantindrien l’actual límit de velocitat de poblat de 50 km/h, però també en aquestes vies hi hauria carrils segregats per a bicicletes, vianants (voreres) i busos (amb parades cada 400 m, és a dir a cada superilla).

Disposició de zones verdes actuals (A) i d’acord amb el model de les 503 superilles (B)
En el 2017, vivien a Barcelona 1.301.827 majors de 20 anys. La taxa de mort natural en el 2015 era de 1.144 defuncions per 100.000 habitants, de manera que a Barcelona moren cada any de mort natural gairebé 15.000 persones.
Per cada factor de risc, hi ha diferents nivells d’exposició i. Cada nivell d’exposició té un risc relatiu associat (RRi) de mortalitat. Mueller et al. seleccionen d’acord amb la literatura els RR associats a riscos d’exposició a activitat física, exposició a NO2, exposició a soroll, exposició a zones verdes o exposició a calor. D’aquests riscos, els d’activitat física i de zones verdes són negatius, però els altres són positius (augmenten el risc de mortalitat).

Els resultats projectats de la implementació de 503 superilles a Barcelona
Amb el model complet de superilles, la participació de l’automòbil en la mobilitat de Barcelona es reduiria en un 19,2%, de manera que 230.000 trajectes setmanals que ara es fan en cotxe o en motocicleta es passarien a fer per altres mitjans (transport públic, bicicleta, a peu). En conseqüència, els nivells mitjans de 47,2 µg/m3 de NO2 es reduirien en un 24,3% (fins a 35,7 µg/m3). També es reduirien els nivells de sorolls associat al trànsit en un 5,4% (de 54,2 dB a 51,3). A l’Eixample, l’espai verd passaria d’un 6,5% de la superfície a 19,6%.
Aplicant-hi els riscos relatius sobre aquests canvis d’exposició, Mueller et al. calculen la prevenció de 667 morts prematures anuals. D’aquestes 667 morts, 291 ho serien per la reducció dels nivells de NO2, 163 per la reducció del soroll de trànsit, 117 per la reducció de l’efecte illa de calor i 60 per la major disponibilitat de zona verda a l’Eixample. De les 65.000 persones que farien el canvi de l’automòbil privat al transport públic o actiu, hom calcula la prevenció de 36 morts prematures anuals.
El guany en esperança de vida entre els majors de 20 anys arran de la introducció de les superilles seria d’uns 198 dies. Val a dir, que aquesta xifra seria superior en 37 dies per als veïns de l’Eixample si comptem el guany en espais verds. Pel que fa als adults que deixessin el vehicle privat per al transport quotidià, el guany en esperança de vida seria de 97 dies per als qui passessin al transport públic, de 125 dies per als qui passessin a la bicicleta i de 44 dies per als qui passessin a caminar.
Per calcular l’impacte econòmic, Mueller et al. es fixen en la prevenció de morts prematures, de la qual extrauen un impacte positiu de 1700 milions d’euros anuals.

Altres factors a considerar
Mueller et al. són conscients que el seu model seria més complet si hom tingués en compte altres factors de risc associats al transport motoritzat (com l’emissió de partícules en suspensió), però els preocupen més altres aspectes que també deixa fora el model. Per exemple, cada dia entren o surten de Barcelona 2 milions de viatgers procedents de municipis de la regió metropolitana, gairebé el 50% dels quals ho fan en cotxe o moto. La introducció de 503 superilles a Barcelona hauria d’anar acompanyada d’alternatives reals per a aquest milió de viatgers quotidians, que passen per l’extensió i millora del transport públic interurbà.
Però una altra font de preocupació la constitueix el risc de gentrificació associat a la introducció de les superilles. El guany en espais verds i en infrastructures populars faria encara més atractiva la ciutat de Barcelona per a persones de rendes més altes, expulsant-hi les rendes mitjanes i baixes.
Models que tinguin una perspectiva més regional i que incloguin variables socio-econòmiques ajudarien, doncs, a il·luminar tots aquests aspectes complementaris.

Lligams:
- Changing the urban design of cities for health: The superblock model. Natalie Mueller, David Rojas-Rueda, Haneen Khreis, Marta Cirach, DavidAndrés, JoanBallester, XavierBartoll, Carolyn Daher, AnnaDeluca, Cynthia Echave, CarlesMilà, Sandra Márquez, Joan Palou, Katherine Pérez, Cathryn Tonne, MarkStevenson, SalvadorRueda, Mark Nieuwenhuijsen. Environment International (2019).

dilluns, 27 de maig de 2019

Els resultats de les eleccions al Parlament Europeu del maig del 2019

Entre dijous 23 de maig i diumenge 26 s'han celebrat eleccions al Parlament Europeu. Hi han participat els 28 estats membres, incloent-hi el Regne Unit de Gran Bretanya i d'Irlanda del Nord, a l'espera d'assolir un acord per abandonar la Unió Europea.

Per grups la distribució dels 751 escons ha estat de:
- Grup del Partit Popular Europeu (Cristianodemòcrates, EPP): 180 diputats.
- Grup de l'Aliança Progressista de Socialistes i Demòcrates en el Parlament Europeu (S&D): 145 diputats.
- Grup de l'Aliança de Liberals i Demòcrates per Europa (ALDE&R): 109 diputats.
- Grup dels Verds/Aliança Lliure Europea (Greens-EFA): 69 diputats.
- Grup Europeu de Conservadors i Reformistes (ECR): 59 diputats.
- Grup de l'Europa de les Nacions i de la Llibertat (ENF): 58 diputats.
- Grup de l'Europa de la Llibertat i de la Democràcia Directa (EFDD): 54 diputats.
- Grup Confederal de l'Esquerra Unida Europea-Esquerra Verda Nòrdica (GUE/NGL): 39 diputats.
- De la resta, n'hi hauria 8 que han expressat la voluntat de quedar-hi com a No Inscrits, i n'hi ha 30 que no han expressat la filiació.

diumenge, 26 de maig de 2019

26M del 2019: els resultats electorals indirectes per a la Diputació Provincial de Barcelona

La Diputació Provincial de Barcelona és integrada per 51 diputats. Aquests diputats són elegits per sufragi indirecte d'acord amb la distribució de vots de les eleccions municipals.

La distribució d'escons a la Diputació Provincial ha estat la següent:
- PSC-CP ha obtingut 16 diputats provincials, gràcies a haver rebut 628.633 vots (796 regidors).
- ERC-AM ha obtingut 16 diputats provincials, gràcies a haver aconseguit 569.065 vots (1.178 regidors).
- JUNTS ha obtingut 7 diputats provincials, gràcies a haver aconseguit 296.835 vots (818 regidors).
- En Comú Guanyem ha obtingut 5 diputats provincials, gràcies a haver aconseguit 274.857 vots (189 regidors).
- Ciutadans ha obtingut 4 diputats provincials, gràcies a haver aconseguit 232.921 vots (160 regidors).
- PP ha obtingut 2 diputats provincials, gràcies a haver aconseguit 95.771 vots (38 regidors).
- Tot per Terrassa ha obtingut 1 diputat provincial, gràcies a haver aconseguit 27.970 vots (10 regidors).

Els resultats electorals del Consell Comarcal del Baix Llobregat

En les eleccions locals del 26 de maig, els baix-llobregatins votaven de manera directa exclusivament els regidors dels municipis respectius. En total, eren cridats a les urnes 819.168 baix-llobregatins. És a partir dels resultats municipals de les 30 localitats integrades en la comarca oficial que es fa el repartiment dels 39 consellers comarcals.

En les eleccions municipals del Baix Llobregat hi han participat 378.848 persones, de les que 377.236 han emès vots vàlids, dels quals 374.617 han estat a candidatures. El repartiment dels 39 consellers comarcals ha estat el següent:
- Candidatura de Progrés (CP) ha obtingut 16 consellers, gràcies als 128.966 vots (200 regidors) assolits per les llistes del PSC-CP.
- Esquerra Republicana de Catalunya (ERC-AM) ha obtingut 9 consellers, gràcies als 67.553 vots (118 regidors) assolits per les llistes d'ERC-AM.
- En Comú Guanyem (ECG) ha obtingut 5 consellers, gràcies als 45.408 vots (66 regidors) assolits per les llistes d'ECG.
- Ciutadans (Cs) ha obtingut 4 consellers, gràcies als 36.645 vots (46 regidors) assolits per les llistes de Cs.
- Junts per Catalunya (JxCAT-JUNTS) ha obtingut 4 consellers, gràcies als 30.816 vots (55 regidors) assolits per les llistes de JxCat.
- Partit Popular (PP) ha obtingut 1 conseller, gràcies als 20.659 vots (10 regidors) assolits per les llistes del PP.

Què han fet els espluguins cridats a les urnes en les eleccions locals del 26 de maig?

Un total de 35.039 espluguins eren cridats el diumenge 26 de maig del 2019 per triar entre les nou candidatures que s'havien presentat en aquestes eleccions locals. Es distribueixen de la manera següent:
- 13.621 (38,87%) s'han abstingut.
- 09.525 (27,18%) han votat PSC-CP. Aquesta llista ha assolit la majoria absoluta, amb 11 regidors
- 04.065 (11,60%) han votat ERC-GxE-AM. Aquesta llista ha aconseguit 4 regidors
- 02.527 (07,21%) han votat Cs. Aquesta llista ha aconseguit 3 regidors
- 02.484 (07,09%) han votat EaCP-ECG. Aquesta llista ha aconseguit 2 regidors.
- 01.283 (03,66%) han votat PP. Aquesta llista ha aconseguit 1 regidor, i és la última de les que han assolit representació consistorial.
- 01.054 (03,01%) han votat DibE-JUNTS.
- 00.812 (02,32%) han votat CUP-AMUNT.
- 00.384 (01,10%) han votat VOX.
- 00.158 (00,45%) han votat en blanc.
- 00.073 (00,21%) vots han estat anul·lats.
- 00.033 (00,09%) han votat IZQP.
Dels 9.988 veïns censats en el districte 10 han votat 5.909, i d'ells 3.351 han votat PSC-CP.
Dels 1.658 veïns censats en la secció 03 del districte 10 han votat 1.005, i d'ells 585 han votat PSC-CP.

dimarts, 30 d’abril de 2019

La Junta Electoral de Zona de Sant Feliu de Llobregat proclama les candidatures municipals: nou llistes a Esplugues de Llobregat

El Butlletí Oficial de la Província publica avui l’edicte de proclamació de candidatures per part de la Junta Electoral de Zona.
En el cas d’Esplugues, les candidatures proclamades per a les eleccions municipals són:
- 1. Partit dels Socialistes de Catalunya-Candidatura del Progrès (PSC-CP).
- 2. Esquerra Republicana de Catalunya-Gent per Esplugues-Acord Municipal (ERC-GxE-AM).
- 3. Dibuixant Esplugues (DibE-JUNTS).
- 4. Partit Popular/Partido Popular (PP).
- 5. Ciutadans, Partido de la Ciudadanía (Cs).
- 6. Izquierda en Positivo (IZQP).
- 7. Esplugues en Comú Podem-En Comú Guanyem (EaCP-ECG).
- 8. Candidatura d’Unitat Popular-Alternativa Municipalista (CUP-AMUNT).
- 9. VOX (VOX).
Totes les candidatures presentades han estat proclamades. Únicament, IZQP i VOX han requerit la presentació d’avals, ja que les altres set tenen (o hereten) representació consistorial.

La Junta Electoral Central proclama les candidatures a les eleccions europees del 26 de maig després d’haver expurgat els noms de Puigdemont, Comín, Ponsatí i Nair

El BOE publica avui la resolució de la Junta Electoral Central que proclama les candidatures de la circumscripció espanyola del Parlament Europeu. En total, s’havien presentat 39 candidatures. Reclamacions creuades de diferents partits han conduït a la JEC a pronunciar-se contra alguns candidats.
Així queda el llistat proclamat:
- 1. Iniciativa Feminista (I. Fem).
- 2. Coalición por una Europa Solidaria (CEUS). És una coalició formada per EAJ-PNV (País Basc), Geroa Bai (Navarra), CCa-PNC (Illes Canàries), CxG (Galícia), EL PI (Illes Balears), DV (Comunitat Valenciana).
- 3. Partido Socialista Obrero Español (PSOE). De la llista presentada ha estat suprimit el nom de Sami Nair, que hi concorria com a independent, en apreciar la JEC que és “ineligible”. A Catalunya la llista es presenta sota les sigles de PSC-PSOE.
- 4. Alternativa Republica (ALTER).
- 5. Centristas por Europa (CXE). És una coalició formada per CCD, UNIJUS, Lliures i Centrados.
- 6. Ahora Repúblicas. Aquesta coalició es presenta sota noms particulars a Aragó (Agora Republicas-Puyalon), Astúries (Andecha Astur-Agora Repúbliques), Illes Balears (Esquerra Republicana-Ara Repúbliques), Canàries (Ahora Canarias-AR: Alternativa Nacionalista Canaria y Unidad del Pueblo), Catalunya (Esquerra Republicana de Catalunya-Ara Repúbliques), Galícia (Bloque Nacionalista Galego-Agora Repúblicas), Navarra i País Basc (EH Bildu-Orain Errepublikak), i Comunitat Valenciana (Ara Repúbliques-Esquerra Republicana del País Valencià).
- 7. Contigo Somos Democracia (Contigo).
- 8. FE de las JONS, Alternativa Española, La Falange, Democracia Nacional (ADÑ).
- 9. Partido Animalista Contra el Maltrato Animal (PACMA).
- 10. Solidaridad y Autogestión Internacionalista (SAIn).
- 11. Partido Comunista de los Trabajadores de España (PCTE). Es presenta amb denominacions particulars a Astúries (Partíu Comunista de los Trabayaores d’España), Illes Balears (Partit Comunista dels Treballadors d’Espanya), Catalunya (Partit Comunista dels Treballadors de Catalunya), Galícia (Partido Comunista dos Traballadores da Galiza), País Basc (Euskadiko Langileen Alderdi Komunista) i Comunitat Valenciana (Partit Comunista dels Treballadors d’Espanya).
- 12. Foro de Ciudadanos (FAC).
- 13. Partido Humanista (PH).
- 14. Andalucía Por Sí (AxSÍ).
- 15. Actúa (PACT).
- 16. Compromís per Europa (CPE), coalició formada por Compromís, En Marea, Nueva Canarias, Més per Mallorca, Chunta Aragonesista, Partido Castellano-Tierra Comunera, Coalición Caballas, Coalición por Melilla, Iniciativa del Pueblo Andaluz, Izquierda Andalucista, Verdes de Europa. Utilitza denominacions particulars a Canàries (Nueva Canarias: CPE), Galícia (En Marea: CPE), Ceuta (Coalición Caballas: CPE), Melilla (Coalición por Melilla: CPE).
- 17. Movimiento Independiente Euro Latino (MIEL).
- 18. Izquierda en Positivo (IZQP).
- 19. PCPE-PCPC-PCPA. Es presenta amb noms particulars a Andalusia (Partido Comunista del Pueblo Andaluz), Illes Balears (Partit Comunista dels Pobles d’Espanya), Canàries (Partido Comunista del Pueblo Canario), Catalunya (Partit Comunista del Poble de Catalunya) i Comunitat Valenciana (Partit Comunista dels Pobles d’Espanya).
- 20. Unidas Podemos Cambiar Europa (PODEMOS-IU).
- 21. Por Un Mundo Más Justo (PUM+J).
- 22. Movimiento Corriente Roja (MCR).
- 23. Ciudadanos-Partido de la Ciudadanía (Cs).
- 24. Lliures per Europa (Junts). Els tres caps de llista han estat vetats per la JEC, a proposta de PP i Cs, sota el pretext que es troben en “rebel·lia judicial”: Carles Puigdemont, Antoni Comín i Clara Ponsatí. Si bé aquesta decisió ha estat recorreguda, Junts els substitueix ara amb els noms de Gonzalo Boye, Xavier Trias i Beatriz Talegon. La candidatura adopta denominació específica a Catalunya (Junts per Catalunya-Lliures per Europa).
- 25. VOX (VOX).
- 26. Igualdad Real (IGRE).
- 27. Pirates de Catalunya-European Pirates (pirates.cat/ep).
- 28. VOLT Europa (VOLT).
- 29. Coalición Verde-Europa Ciudadana (CV-EC). Coalició formada per GM-LV i CS’Verde.
- 30. Partido Popular (PP).
- 31. Recortes Cero-Grupo Verde Europeo (Recortes Cero-LV-GVE).
- 32. Extremeños PREX CREX (CEX-CREX-PREX).

dilluns, 29 d’abril de 2019

La victòria de Pedro Sánchez: els resultats del 28A

En les eleccions al Congrés dels Diputats i del Senat hi eren convocades ahir 34.798.204 ciutadans espanyols major de 18 anys. D’aquesta totalitat hem de desglossar:
- 08.437.153 (24,25%) que s’han abstingut en el Congrés, incloent-hi les abstencions voluntàries i les derivades de casos força major i, les més preocupants, les produïdes per deficiències en el sistema de vot rogat en l’exterior. La xifra d’abstenció en el Senat és més elevada: 08.496.308 persones.
- 07.480.755 (21,50%) han votat al Congrés al PSOE. D’això han derivat 123 diputats. En el Senat, el PSOE ha aconseguit 121 senadors. Una escissió del PSOE, la Agrupación Socialista Gomera (ASG) ha aconseguit també 1 senador.
- 04.356.023 (12,52%) han votat al Congrés al PP. D’això han derivat 66 diputats. El PP ha aconseguit 56 senadors.
- 04.136.600 (11,89%) han votat al Congrés a Cs. D’això han derivat 57 diputats. Cs ha aconseguit 4 senadors.
- 03.732.929 (10,73%) han votat al Congrés a PODEMOS-IU-EQUO o a ECP-Guanyem el Canvi. D’això han derivat 42 diputats.
- 02.677.173 (07,69%) han votat al Congrés a VOX. D’això han derivat 24 diputats.
- 01.019.558 (02,93%) han votat al Congrés a ERC-Sobiranistes o ERPV. D’això han derivat 15 diputats. ERC ha aconseguit també 11 senadors.
- 00.497.638 (01,43%) han votat al Congrés a JxCAT-JUNTS. D’això han derivat 7 diputats. JxCAT ha aconseguit també 2 senadors.
- 00.394.627 (01,13%) han votat al Congrés a EAJ-PNV. D’això han derivat 6 diputats. EAJ-PNV també ha aconseguit 9 senadors.
- 00.275.410 (00,79%) han vist el seu vot al Congrés declarat Nul. La xifra en el Senat és força més elevada: 00.675.413 persones.
- 00.326.045 (00,94%) han votat al Congrés al PACMA.
- 00.258.840 (00,74%) han votat al Congrés a EH Bildu. També han aconseguit 1 senador.
- 00.199.511 (00,57%) han votat en Blanc en el Congrés. La xifra en el Senat és molt més elevada: 00.436.566 persones.
- 00.172.751 (00,50%) han votat en el Congrés a Compromís 2019. D’això han derivat 1 diputat.
- 00.137.196 (00,39%) han votat al Congrés a Coalición Canaria-PNC. D’això han derivat 2 diputats. També han aconseguit.
- 00.113.008 (00,32%) han votat al Congrés al Front Republicà.
- 00.107.124 (00,31%) han votat Navarra Suma. D’això han derivat 2 diputats. També han aconseguit 3 senadors. Aquesta formació és una coalició que també integra al PP i a Cs de Navarra.
- 00.093.810 (00,27%) han votat el BNG.
- 00.052.197 (00,15%) han votat al Partido Regionalista de Cantabria (PRC). D’això han derivat 1 diputat.
- 00.046.487 (00,13%) han votat a Recortes Cero-GV.
- 00.036.193 (00,10%) han votat a Nueva Canarias (NCa).
- 00.030.448 (00,09%) han votat a Actúa (PACT).
- 00.025.384 (00,07%) han votat a ARA-MES-Esquerra. En aquesta coalició s’inclou l’ERC de les Illes Balears.
- 00.022.150 (00,06%) han votat a Geroa Bai (GBAI). Aquesta coalició inclou al PNV de Navarra.
- 00.021.711 (00,06%) han votat PUM+J.
- 00.017.726 (00,05%) han votat En Marea.
- 00.014.189 (00,04%) han votat al PCTE. Els astoristes han guanyat el seu duel particular als carmelistes que han retingut el nom de PCPE.
- 00.017.101 (00,05%) han votat al PCPE (o PCPA o PCPC).
- 00.011.671 (00,03%) han votat el Partit de les Illes (EL PI).
- 00.011.485 (00,03%) han votat Andalucía Por Sí (AxSI).
- 00.009.094 (00,03%) han votat al PCOE.
- 00.008.991 (00,03%) han votat al PCPE.
- 00.007.251 (00,02%) han votat a Avant Adelante Los Verdes.
- 00.007.128 (00,02%) han votat a Escaños en Blanco (EB).
- 00.006.890 (00,02%) han votat Coalición por Melilla (CpM).
- 00.005.018 (00,01%) han votat a la formació murciana Somos Región.
- 00.004.435 (00,01%) han votat al Partit Humanista (PH).
- 00.004.433 (00,01%) han votat a Som Valencians En Moviment (UIG-SOM-CUIDES).
- 00.003.409 (00,01%) han votat a Izquierda En Positivo (IZQP).
- 00.003.027 (00,01%) han votat a Ahora Canarias.
- 00.002.692 (00,01%) han votat a Compromiso por Galicia (CxG).
- 00.002.656 (00,01%) han votat a la Plataforma del Pueblo Soriano (PPSO).
- 00.002.406 (00,01%) han votat a Convergents (CNV).
- 00.002.135 (00,01%) han votat al Partido Regionalista del País Leonés (PREPAL).
- 00.002.135 (00,01%) han votat a Extremeños Prex Crex (C.Ex-C.R.Ex-P.R.Ex).).
- 00.002.080 (00,01%) han votat al Partido Riojano (PR+).
- 00.001.250 (00,00%) han votat al Partido Libertario (P-LIB).
- 00.001.079 (00,00%) han votat a Ciudadanos Independientes de Linares Unidos (CILU-Linares).
- 00.000.909 (00,00%) han votat Andecha Astur.
- 00.000.872 (00,00%) han votat al Partido de Jubilados por el Futuro (”JF”).
- 00.000.824 (00,00%) han votat a Puyalon (PYLN).
- 00.000.803 (00,00%) han votat a la Federación de los Independientes de Aragón (FIA).
- 00.000.641 (00,00%) han votat la FE de las JONS.
- 00.000.627 (00,00%) han votat el Partido de Acción Solidaria Europea (Solidaria).
- 00.000.566 (00,00%) han votat Feminism8 (F8).
- 00.000.539 (00,00%) han votat Democracia Plural (DPL).
- 00.000.483 (00,00%) han votat la Unión Regionalista de Castilla y León.
- 00.000.458 (00,00%) han votat Centrados.
- 00.000.308 (00,00%) han votat Defensa de lo Público (DP).
- 00.000.303 (00,00%) han votat Vivir Ourense (VOU).
- 00.000.276 (00,00%) han votat el Partido Demócrata Social Jubilados Europeos-Unidad de Centro (PDSJE-UDEC).
- 00.000.253 (00,00%) han votat Izquierda Anticapitalista Revolucionaria (IZAR).
- 00.000.188 han votat Partido Republicano Independiente Solidario Andaluz (RISA).
- 00.000.069 han votat Converxencia 21 (C 21).
- 00.000.046 han votat Muerte al Sistema (+MAS+).
- 00.000.028 han votat Unión de Todos (UDT).

dimecres, 24 d’abril de 2019

Les 9 candidatures presentades a les eleccions municipals d’Esplugues del 26 de maig

El proper 26 de maig hi ha convocades eleccions municipals a Espanya. A Esplugues de Llobregat s’han presentat davant de la Junta Electoral de Zona les següents candidatures:
- 1. Partit dels Socialistes de Catalunya-Candidatura del Progrés (PSC CP). La llista, de 21 candidats i 2 suplents, l’encapçalen Pilar Díaz Romero, Eduard Sanz García, Sara Forgas Ubeda, Oliver José Peña Estevéz i Montserrat Zamora Angulo.
- 2. Esquerra Republicana de Catalunya-Gent per Esplugues-Avancem-Acord Municipal (ERC-GxE-Avancem-AM). La llista, de 21 candidats i 9 suplents, és encapçalada per Oriol Torras i Planas i Hermínia Villena i Collado.
- 3. Dibuixant Esplugues (DibE-JUNTS). La llista, de 21 candidats i 5 suplents, és encapçalada per Elisabet Morillo Aragonès, Lidia Morera Culebras, Pere Clota Quesada, Montserrat Bassols Capdevila i Santiago Asensio Diago.
- 4. Partido Popular (PP). La llista, de 21 candidats i 1 suplent, l’encapçala Marcos Sanchez Siles.
- 5. Ciutadans, Partido de la Ciudadanía (Cs). La llista, de 21 candidats i 1 suplent, l’encapçala Julio Roldan Moreno.
- 6. Izquierda en Positivo (IZQP). La llista, de 21 candidats i 2 suplents, l’encapçala José Florentino Solar Chac.
- 7. Esplugues en Comú Podem-En Comú Guanyem (EaCP-ECG). La llista, de 21 candidats i 5 suplents, l’encapçalen Jordi Perez Pineda, Dolores Castro Leiva, Jordi Ramos Pradells i Julián Carrasco González.
- 8. Candidatura d’Unitat Popular-Alternativa Municipalista (CUP-AMUNT). La llista, de 21 candidats i 9 suplents, és encapçalada per Eulàlia Herranz Parés, Anna Coll Zabala, Bernat Cubells Camps, Andrea Gabriela Tapia Sanchez i Jordi Sàlvia Tobias.
- 9. VOX (VOX). La llista, de 21 candidats i 2 suplents, és encapçalada per Alejandra Chirivas Brazo.

Les 39 candidatures al Parlament Europeu de la circumscripció espanyola

Entre el 23 i el 26 de maig del 2019 se celebren les eleccions al Parlament Europeu. El Regne d’Espanya és una circumscripció única per a aquestes eleccions, amb una convocatòria per al diumenge 26. La Junta Electoral Central publica les candidatures presentades en aquesta circumscripció, que elegeix 54 diputats.

Les 39 candidatures presentades són:
- 1. Iniciativa Feminista (I.Fem). La llista, encapçalada per Consuelo Mira Tornadijo, inclou 54 candidats i 10 suplents.
- 2. Coalición Electoral “Coalición por una Europa Solidaria” (CEUS). La llista, encapçalada per Izaskun Bilbao Barandica, inclou 54 candidats i 10 suplents, de formación com EAJ-PNV, CCa-PNC, CxG, EL PI, DV. La candidatura es presenta amb denominacions específiques a les Illes Balears (EL PI), Canàries (CCa-PNC), Catalunya, Galícia (CxG), Navarra (GBAI), País Basc (EAJ-PNV) i Comunitat Valenciana (DV).
- 3. Partido Socialista Obrero Español (PSOE). La llista, encapçalada per Josep Borrell Fontelles, inclou 54 candidats i 5 suplents. La candidatura es presenta amb denominacions específiques a Catalunya (PSC).
- 4. Familia y Vida (PFyV). La llista, encapçalada per Josep Maria Clotet Huertas, inclou 59 candidats i 2 suplents.
- 5. Alternativa Republicana (ALTER). La llista, encapçalada per Pedro Alberto García Bilbao, inclou 54 candidats.
- 6. Coalición Electoral “Centristas por Europa” (CXE). La llista, encapçalada per Francisco Jesus Martin Vargas, inclou 54 candidats i 4 suplents, de formacions polítiques com CCD, UNIJUS, Lliures, Centrados.
- 7. Coalición Electoral “Ahora Repúblicas”. La llista, encapçalada per Oriol Junqueras i Vies, inclou 54 candidats i 10 suplents. La candidatura presentarà denominacions específiques a Aragó (Puyalon), Astúries (Andecha), Illes Balears (ERC), Canàries (ANC-UP), Catalunya (ERC), Galícia (BNG), Navarra (Bildu), País Basc (Bildu), Comunitat Valenciana (ERPV).
- 8. Contigo Somos Democracia (Contigo). La llista, encapçalada per Domingo Rojo Sánchez, inclou 54 candidats i 10 suplents.
- 9. Coalición Electoral “FE de las JONS, Alternativa Española, La Falange, Democracia Nacional” (ADÑ). La llista, encapçalada per Martín Ricardo Sáenz de Ynestrillas Pérez, inclou 54 candidats i 3 suplents, de formacions polítiques com FE de las JONS, DN, AE i LF.
- 10. Partido Animalista Contra el Maltrato Animal (PACMA). La llista, encapçalada per Silvia Barquero Nogales, inclou 54 candidats i 5 suplents.
- 11. Salamanca-Zamora-León-PREPAL (PREPAL). La llista, encapçalada per Francisco Iglesias Carreño, inclou 54 candidats i 10 suplents.
- 12. Solidaridad y Autogestión Internacionalista (SAIn). La llista, encapçalada per Diego Velicia Miranda, inclou 64 candidats.
- 13. Partido Comunista de los Trabajadores de España (PCTE). La llista, encapçalada per Ástor García Suárez, inclou 54 candidats i 3 suplents.
- 14. Foro de Ciudadanos (FAC). La llista, encapçalada per Justo Marco Grana Escolar, inclou 54 candidats i 5 suplents.
- 15. Partido Humanista (PH). La llista, encapçalada per Eva María Ubago Castro, inclou 54 candidats i 3 suplents.
- 16. Andalucía por Sí (AxSÍ). La llista, encapçalada per Juan Ramón Flores Campos, inclou 54 candidats i 6 suplents.
- 17. Actúa (PACT). La llista, encapçalada per María Garzón Molina, inclou 54 candidats i 4 suplents.
- 18. Coalición Electoral “Compromís per Europa/Compromiso por Europa” (CPE). La llista, encapçalada per Jordi Sebastià Talavera, inclou 54 candidats i 14 suplents, de formacions polítiques com Compromís, En Marea, Nueva Canarias, Més Per Mallorca, Chunta Aragonesista, Partido Castellano, Coalición Caballas, Iniciativa del Pueblo Andaluz, Izquierda Andalucista, Verdes de Europa, Coalición por Melilla. La candidatura adopta denominacions específiques a Canàries (Nueva Canarias), Galícia (En Marea), Ceuta (Coalición Caballas) i Melilla (Coalición por Melilla).
- 19. Movimiento Independiente Euro Latino (MIEL). La llista, encapçalada per José Luis Cordeiro Mateo, inclou 54 candidats i 10 suplents.
- 20. Escaños en Blanco (EB). La llista, encapçalada per Maria Teresa Lou Arnal, inclou 54 candidats i 10 suplents, amb el compromís de deixar vacants els escons que assoleixin.
- 21. Izquierda en Positivo (IZQP). La llista, encapçalada per Javier Couso Permuy, inclou 54 candidats i 10 suplents.
- 22. Coalición Electoral “PCPE-PCPC-PCPA”. La llista, encapçalada per Carmelo Antonio Suárez Cabrera, inclou 59 candidats.
- 23. Coalición Electoral “Unidas Podemos Cambiar Europa” (PODEMOS-IU). La llista, encapçalada per Maria Eugenia Rodríguez Palop, inclou 59 candidats i 10 suplents.
- 24. Por Un Mundo Más Justo (PUM+J). La llista, encapçalada per Alejandro Plans Beriso, inclou 54 candidats.
- 25. Movimiento Corriente Roja (MCR). La llista, encapçalada per Laura Requena Tejero, inclou 59 candidats i 9 suplents.
- 26. Iniciativa Contra el Fraude en el Empleo Público y la Corrupción (CLAVE). La llista, encapçalada per Ana Díaz Cóndor, inclou 54 candidats i 3 suplents.
- 27. Ciudadanos-Partido de la Ciudadanía (Cs). La llista, encapçalada per Luis Garicano Gabilondo, inclou 54 candidats i 5 suplents.
- 28. Coalición Electoral “JUNTS”. La llista, encapçalada per Carles Puigdemont Casamajó, inclou 54 candidats i 10 suplents. La candidatura adopta denominacions específiques per a Catalunya (JxCAT-JUNTS).
- 29. VOX (VOX). La llista, encapçalada per Jorge Buxadé Villalba, inclou 57 candidats.
- 30. Igualdad Real (IGRE). La llista, encapçalada per Antonia Alba Ortega, inclou 57 candidats.
- 31. Coalición Electoral “Pirates de Catalunya-European Pirates” (pirates.cat/ep). La llista, encapçalada per Carlos González Iglesias, inclou 54 candidats.
- 32. VOLT Europa (VOLT). La llista, encapçalada per Bruno Sánchez-Andrade Nuño, inclou 59 candidats i 3 suplents.
- 33. Influencia Joven (IJ). La llista, encapçalada per Francisco Nicolás Gómez Iglesias, inclou 59 candidats.
- 34. Acción Natural Ibérica (ANATUR). La llista, encapçalada per Daniel Núñez Pérez, inclou 57 candidats.
- 35. Coalición Electoral “Coalición Verde-Europa Ciudadana” (CV-EV). La llista, encapçalada per Alejandro León Lacal, inclou 54 candidats i 4 suplents, de les formacions GM-LV i CS’Verde.
- 36. Partido Popular (PP). La llista, encapçalada per María Dolores Montserrat Montserrat, inclou 54 candidats i 3 suplents.
- 37. Coalición Electoral “Recortes Cero-Los Verdes-Grupo Verde Europeo” (Recortes Cero-LV-GVE). La llista, encapçalada per Sara Montero Sánchez, inclou 54 candidats i 7 suplents.
- 38. Unidos Sí (UNIDOS SI). La llista, encapçalada per Enric Martinez Herrera, inclou 54 candidats.
- 39. Extremeños PREX CREX (CEX-CREX-PREX). La llista, encapçalada per Juan Carlos Herrero Bermejo, inclou 54 candidats.

divendres, 12 d’abril de 2019

“Homo luzonensis”: un endemisme insular de fa 67.000 anys

Paleoantropologia: En el 2007, una recerca arqueològica conduïda per Armand Mijares, de la Universitat de Filipinas, a Diliman (Quezon), en les Coves de Callao, al nord de l’illa de Luzon, identificà un metatars humà de 61 mm de llargada que, d’acord amb la tècnica de datació d’ablació de sèries d’urani, tenia una antiguitat de 67.000 anys. L’Home de Callao, doncs, era més antic que les restes trobades a les Coves de Tabon, a l’illa de Palawan, descobertes el 1962 i d’una antiguitat de 16.500 anys. L’Home de Callao obrí un debat sobre l’habitació de l’illa de Luzon en el Pleistocè Superior. Segons els paleogeògrafs, ni tan sols en el períodes glacials, arribaven a tancar-se l’Estret de Mindoro o el Passatge de Sibutu, la qual cosa mantingué un braç de mar que separava Sundalàndia de les terres filipines (una separació que es reflecteix en l’anomenada Línia de Wallace). Calia pensar que els ancestres de l’Home de Callao hi havien arribat a través de balses construïdes o accidentals. Però un simple metatars poc podia ajudar a la identificació més enllà d’assignar-lo al gènere Homo. En una campanya recent, però, s’han arribat a identificar dotze elements hominins addicionals, corresponents a un mínim de tres individus, en la mateixa capa estratigràfica de la Cova de Callao. En un article a la revista Nature, encapçalat per Florent Détroit i el mateix Armand Mijares, es descriu l’home de Callao com a una espècie nova, Homo luzonensis. Aquesta espècie mostra un combinació de trets morfològics que es poden considerar, dins del gènere Homo, alguns com a primitius i d’altres com a derivats. Es tracta d’una combinació de trets diferents a d’altres espècies, com ara Homo floresiensis o Homo sapiens. Homo floresiensis és un exemple d’endemisme humà a l’illa de Flores en el Pleistocè Tardà, on va viure entre fa 100.000 i 50.000 anys. Homo luzonensis seria el segon cas d’endemisme humà en una altra illa situada igualment a l’est de la Línia de Wallace. Totes dues espècies assenyalen la importància d’aquests arxipèlags en l’evolució del gènere humà.


Diagrama per a alguna de les restes que serveixen a la descripció de “Homo luzonensis”

Els hominins de la Cova de Callao

Florent Détroit, Julien Corny, Guillaume Daver i Clément Zanolli analitzaren els fòssils d’hominins de la Cova de Callao. Détroit i Corny són membres del Département Homme & Environnement del Muséum National d’Histoire Naturelle i de la UMR 7194 del Musée de l’Homme, de Paris. Daver treballa al Laboratoire Paléontologie Evolution Paléoécosystèmes Paléoprimatologie (PALEVOPRIM) de la Université de Poitiers. Zanolli ho fa al Laboratòri PACEA de la Universitat de Bordèu, així com al Laboratòris AMIS de la Universitat de Tolosa III.

El director del programa arqueològic de la Cova de Callao és Armand Salvador Mijares, de la University of the Philippines. Eusebio Dizon i Emil Robles són membres de l’equip d’excavació. Robles pertany a la Universitat de Filipinas, i Dizon al National Museum of the Philippines.
La datació de les restes les realitzà Rainer Grün, del Australian Research Centre for Human Evolution (Griffith University, Brisbane) i de la Research School of Earth Sciences (Australian National University, Canberra).

Détroit i Philip J. Piper (de l’School of Archaeology and Anthropology de la Australian National University) redactaren l’esborrany de l’article, que després fou retocat per Corny, Daver i Zanolli.
Els espècimens recuperats eren netejats mecànicament, però sense retirar-ne la coberta carbonatada si això feia perillar la integritat de la peça. Aquesta coberta era retirada, però, de manera virtual, en els models tridimensionals que reconstruïen els segments d’ossos i dents. En la reconstrucció virtual també s’uniren fragments que encaixaven.

Per la reconstrucció virtual calia escanejar les peces. Com que això implicava exposar-les a raigs X, en dos molars s’optà per una tècnica fotogramètrica i així hom podria utilitzar aquestes peces per a les anàlisis de datació i de l’anàlisi d’ADN antic.

Les mesures dels espècimens es feren amb un peu de rei electrònic amb una precisió de 0,1 mm.
En la comparació amb altres espècies es consideraren exemples d’Australopithecus (A. afarensis, A. africanus, A. anamensis, A. sediba), de Paranthropus (P. aethiopicus, P. boisei, P. robustus), de les formes primerenques del gènere Homo (H. habilis, H. rudolfensis, H. ergaster, H. georgicus, H. antecessor), formes de l’etapa mitjana asiàtics (H. erectus, H. floresiensis) i formes modernes d’Homo sapiens (del pleistocè superior i de l’holocè, i formes recents, incloent-hi de poblacions de ‘negritos’ de les Filipines actuals).

La descripció d’Homo luzonensis

Les restes humanes de la Cova de Callao s’identifiquen amb el codi CCH. CCH1 és el tercer metatars que fou descobert en el 2007. Des de llavors s’hi han fet excavacions, fins arribar a trobar en aquesta mateixa “capa 14” un total de tretze elements hominins. N’hi ha set dents maxil·lars post-canines (CCH6-a, CCH6-b, CCH6-c, CCH6-d, CCH6-e, CCH8, CCH9), dues falanges manuals (CCH2 i CCH5), dues falanges pedals (CCH3 i CCH4) i un eix femoral (CCH7). L’anàlisi de sèries d’urani de CCH1 i CCH6-a ofereixen una datació mínima de 67.000 anys i de 50.000 anys, respectivament.
Aquestes restes correspondrien a un mínim de tres individus. De “CCH6” n’hi ha cinc dents de la maxil·la dreta, tots ells descoberts el 24 d’agost del 2011. La presència de dos molars tercers de la maxil·la dreta fa deduir que CCH9 és d’un segon individu. El tercer individu, no-adult, és representat per la resta femoral.

El més remarcable de l’anàlisi d’aquestes restes és la combinació única de trets primitius (típics d’Australopithecus) amb trets derivats (típics de l’home anatòmicament modern).

En l’esquema taxonòmic Homo luzonensis sp. nov., seria membre del gènere Homo Linnaeus, 1758, i dels taxons superiors corresponents (la tribu Hominini Gray, 1825; la família Hominidae Gray, 1825; la superfamília Hominoidea Gray, 1825; el subordre Anthropoidea Mivart 1864; i l’ordre Primates Linnaeus, 1758).

El nom de luzonensis deriva de l’illa de Luzon. Com a holotip de l’espècie es considera CCH6, és a dir les cinc peces dentals post-canines de la maxil·la dreta d’un individu. Com a paratips s’assenyalen CCH1 (descobert el 2007), i peces descobertes en les campanyes del 2011 i 2015 (CCH2 i CCH5; CCH3 i CCH4; CCH8; i CCH9). Aquestes peces, com les altres, es conserven en el Museu Nacional de les Filipines, a Manila.


Mapa de l’Àsia Sud-oriental, que mostra les línies batimètriques actuals de nivell del mar i de -50 i de -120 m. En les èpoques glacials, el nivell del mar podia situar-se en aquesta darrera línia. Alfred Russell Wallace definí la línia que separava l’àrea biogeogràfica asiàtica de l’oceànica (B). Thomas Henry Huxley modificà aquesta línia per incloure-hi la major part de les Filipines en la banda oceànica (A). La línia de Lydekker, en canvi, inclou en l’Àsia Biogeogràfica no tan sols les Filipines sinó també Sulawesi, Flores, Timor, etc.

Dels caràcters diagnòstics de l’espècie, s’indica el fet que la ratio de mida entre les corones premolar i molar és superior a la d’altres espècies del gènere Homo. Una altra característica primitiva es troba en els premolars superiors, amb dues o tres arrels, una corona lingual expandida mesio-distalment, cavitats bucals fortes, una cresta transversal parcial o contínua i una morfologia de junció entre l’esmalt i la dentina. Comparteix, però, amb el gènere Homo el fet que els morals superiors siguin relativament petits, amb un patró de mida de corona que disminueix des del molar1 al molar3. Les falanges manuals intermèdies són llargues i estretes, com ho són les d’Homo sapiens. Les falanges pedals proximals tenen trets afins amb Australopithecus: marcada curvatura longitudinal, petit cap bicondilar, etc.


La localitat tipus d’H. luzonensis és la Cova del Callao, en la formació calcària homònima de la regió de Peñablanca, al nord de l’illa de Luzon.

La posició d’Homo luzonensis en l’evolució hominina

Détroit et al. fan un examen exhaustiu de les dades morfològiques que ofereixen aquestes dotze restes humanes de la Cova del Callao. Es tracta de dades de dents i de falanges manuals i pedals que no encaixen en cap espècie coneguda del gènere Homo però sí entren en la variació d’aquest gènere.
Els premolars Homo luzonensis, en mida i forma, no difereixen gaire d’espècies del Pleistocè Tardà del gènere Homo (H. neanderthalensis, H. floresiensis, H. sapiens). Però si hom passa a examinar la morfologia de la corona, de la junció esmalt-dentina i de les arrels d’aquests premolars s’observen característiques presents en hominins més antics (Australopithecus, Paranthropus). Els molars, tant pel que fa a la mida com a la morfologia externa, recorden més aviat a H. sapiens.

On hi ha més similitud entre H. luzonensis i Australopithecus és en els elements manuals i pedals. Podríem pensar en un H. luzonensis que hauria adquirit trets favorables a la vida arborícola de grimpar i suspendre’s, bo i mantenint un cert grau de bipedisme. Détroit et al. són prudents en arribar a conclusions per la migradesa de les restes trobades fins ara.

Tampoc s’arrisquen gaire sobre la posició filogenètica de H. luzonensis. Els intents que han fet fins ara per recuperar ADN antic d’alguna d’aquestes peces no han reeixit, i sense les dades filogenètiques no volen aventurar hipòtesis.

L’Home de Callao és la resta humana coneguda més antiga de l’illa de Luzón, amb una antiguitat de 50-70 mil anys. Però cal recordar que hi ha indicis d’habitació humana més antiga, com mostra un jaciment de la Vall de Cagayan on s’han trobat eines de pedra i restes de rinoceront amb marques d’aquestes eines, datables en una antiguitat de 700.000 anys.

Fa uns 50.000 anys, doncs, hi havia a Luzón i a Flores dues espècies endèmiques d’Homo que presentaven mosaics diferents de característiques derivades i primitives. Aquestes illes se situen a l’est de la Línia de Wallace-Huxley, on trobem entre la fauna de vertebrats una taxa elevada d’endemismes. En la fauna endèmica actual de Luzon trobem exemples, en diferents grups de vertebrats, de casos de convergències evolutives però també de reversions. Hom parla de vegades d’evolució insular per assenyalar tota una sèrie de tendències possibles entre els endemismes presents en una illa. Homo luzonensis hauria tendit a una mida corporal més reduïda i a combinar el bipedisme amb un grau notable d’arboricolisme. La troballa de més restes d’aquesta espècie i l’obtenció de dades paleogenètiques ajudarà a tindre’n una idea més clara.

Lligams:

- A new species of Homo from the Late Pleistocene of the Philippines. Florent Détroit, Armand Salvador Mijares, Julien Corny, Guillaume Daver, Clément Zanolli, Eusebio Dizon, Emil Robles, Rainer Grün, Philip J. Piper. Nature 568: 181-186 (2019)

dimecres, 10 d’abril de 2019

L’horitzó d’esdeveniments de la galàxia M87 al telescopi

Astronomia: Avui l’equip de l’Event Horizon Telescope (EHT) presentava en rodes de premsa les primeres imatges telescòpiques d’un forat negre, concretament el forat negre supermassiu de la galàxia M87. Aquest forat negre és pràcticament el centre gravitatori d’aquesta galàxia el·líptica gegant que, al seu torn, és el centre gravitatori del Cúmul de Virgo que, alhora, és el centre gravitatori del Supercúmul Local de Galàxies. Quan diem que és un forat negre supermassiu ens referim al fet que té una massa total de 1,3·1040 kg, és a dir equivalent a 6500 milions de masses solars. La galàxia M87 és troba a una distància de 5,2·1023 m (55 milions d’anys-llum o 17 megaparsecs). L’Event Horizon Telescope (EHT) és en realitat la combinació de vuit radiotelescopis distribuïts per la superfície terrestre. Aquests radiotelescopis arriben a constituir, combinats, un telescopi virtual de dimensions planetàries, la qual cosa en multiplica la sensibilitat i la resolució. L’EHT és el fruit de la cooperació de 200 investigadors, el coordinador dels quals és Sheperd S. Doeleman, del Center for Astrophysics de Harvard & Smithsonian. Els resultats de l’observacions de l’EHT sobre el centre de l’M87 apareixen publicats en el número 875 de The Astrophysical Journal (ApJL)

L’anell de la llum vinclada per la intensa gravetat del forat negre gegantí que hi ha al centre de la galàxia M87 observat a través de l’Event Horizon Telescope

L’ombra d’un forat negre supermassiu

En el primer article, Kanuzori Akiyama et al. ens expliquen en què consisteix la imatge assolida. L’ombra fosca del forat negre es produïda pel vinclament gravitacional de la llum i la captura fotònica en l’horitzó d’esdeveniments. Més enllà de l’horitzó d’esdeveniments el camp gravitatori és tan fort que la llum no hi pot escapar, de manera que es trenca qualsevol relació causal entre el que hi ha més a dins i el que hi ha a fora.

Quan parlem de llum fem referència a tota radiació electromagnètica. Concretament, l’EHT realitza observacions interferomètriques en la banda de 1,3 mm, és a dir ja en les ones de ràdio (la freqüència de 230 GHz). La combinació de radiotelescopis situats en diferents punts de la Terra permet reconstruir imatges de la regió on teòricament se situa el candidat a forat negre supermassiu que rauria al centre de la galàxia el·líptica gegant M87. Aquesta regió una font compacte de radioones que, d’acord amb les imatges de l’EHT, tindria un diàmetre aparent de 42 ± 3 microsegons d’arc. Aquest anell d’emissió, de forma circular, conté una depressió central en lluminositat. Les dimensions i morfologia de l’anell han estat calculats en base a quatre observacions realitzades en dies diferents. L’ombra interna coincidiria amb el que hom esperaria d’un forat negre d’acord amb la relativitat general d’Albert Einstein i la mètrica de Roy Kerr.


Imatge central del cúmul de Virgo. La galàxia del centre és l’M87, amb un diàmetre aparent de 7 minuts d’arc

La lluminositat de l’anell és asimètric, cosa atribuïble amb un feix d’emissió procedent d’un plasma que rotaria a una velocitat propera a la de la llum, la qual cosa també quedaria dins de la teoria de la relativitat general.

L’equip de l’EHT ha comparat les imatges obtingudes amb la bibliografia sobre simulacions de forats negres. D’aquesta comparació estimen que la massa central de l’objecte seria de 6,5 ± 0,7 · 109 masses solars.

Les observacions de l’EHT constitueixen una prova de la presència de forats negres supermassius en centres de galàxies i del seu rol com a motors centrals en els nuclis galàctics actius. També ofereixen la possibilitat d’estudiar els sistemes gravitatoris més extrems de l’univers.

Un telescopi amb una resolució de 25 microsegons d’arc

En el segon article l’equip de l’EHT ens expliquen com funciona el seu sistema de radiotelescopis. És un sistema d’interferometria de línia de base molt llarga (VLBI). Els integrants són radiotelescopis que detecten radiacions de longituds d’ona del mil·límetre i inferiors (de 200 GHz en endavant). Aquests radiotelescopis es troben situats en diferents punts de la superfície terrestre, de forma que tot el sistema cobreix una superfície comparable al diàmetre planetari (12700 km). Per connectar-los, l’EHT va haver de desenvolupar sistemes digitals d’ample de banda capaços de procedir a velocitats de 64 gigabits per segon. A una longitud d’ona de 1,3 mm, la resolució angular de l’EHT és de 25 microsegons d’arc. Recordem que si un cercle major de l’esfera celeste es divideix en 360 graus sexagesimals, cada grau consta de 60 minuts d’arc i 3600 segons d’arc. Així un cercle major de l’esfera celeste equival a 1,296 bilions de microsegons d’arc.

Aquesta resolució angular és suficient per resoldre candidats a forats negres supermassius del Supercúmul Local. Per exemple, l’anell del centre de l’M87, amb 42 microsegons d’arc, tindria una mida de 700 unitats astronòmiques (1,0·1014 m).

Els objectius científics de l’EHT són l’estudi dels efectes de la relativitat general en un règim de camp gravitatori fort. Es tracta de conèixer el procés d’acreció dels forats negres supermassius i la formació de raigs relativístics. El projecte feu les primeres observacions l’abril del 2017, i el seu primer objectiu fou la galàxia més espectacular del nostre Supercúmul Local: la M87.

El processament de dades i el calibratge

El tercer article de l’equip d’EHT es dedica al processament de dades i al calibratge.
Entre el 5 i l’11 d’abril del 2017 es realitzà una campanya d’observacions en l’EHT. S’observà la galàxia M87 i també el quàsar 3C 279, tots dos a la constel·lació de Virgo (que en aquesta època de l’any culmina a mitjanit). Per l’èxit d’aquesta campanya d’observacions fou necessari bastir un protocol de calibratge que atengués a les fluctuacions atmosfèriques i a l’heterogeneïtat dels instruments connectats. Els calibratges en amplitud d’intensitat i informació de fase foren validats amb una sèrie de proves de garantia de qualitat, establint uns límits d’error sistemàtic del 2% en amplitud i de 1˚ en fase.

L’obtenció d’imatges del forat negre supermassiu de l’M87

En el quart article, l’EHT explica com s’obtingueren les imatges del forat negre supermassiu de l’M87. Les observacions es realitzaren, com s’ha dit, l’abril d’ara fa dos anys. Se’n deduí la presència d’un anell lluminós que envoltava l’ombra del forat negre. Aquest anell persistí en les quatre nits de les observacions. Té una forma circular, però no és d’una lluminositat homogènia, sinó que assoleix més magnitud en la zona sud.

Inicialment, quatre equips d’investigadors, de manera independent, tractaven les dades d’acord amb dues tècniques, la primera un mètode establert i la segona un mètode més recent de probabilitat màxima regularitzada.

En la segona fase, es reconstruïren les dades sintètiques a partir d’un enorme repàs de paràmetres d’imatge i se les comparava amb imatges de l’M87.

Aquestes metodologies semblen demostrar que tant la mida com l’asimetria de l’anell central de l’M87 es confirmen a través de diferents tècniques d’imatge.

L’origen físic de l’anell asimètric

El cinquè article detalla la cartografia de radioones de 1,3 mm de la font compacta de radioones que es troba en el centre de la galàxia M87. Es tracta d’un anell asimètric, més lluminós en la part sud que en la part nord.

L’equip de l’EHT ha comparat les imatges obtingudes amb simulacions magnetohidrodinàmiques. Conclouen que les imatges són compatibles amb les prediccions sobre el comportament que seguiria plasma calent que orbités en les immediacions de l’horitzó d’esdeveniments d’un forat negre. El radi de l’anell depèn directament de la massa del forat negre. D’altra banda l’asimetria de l’anell depèn del spin del forat negre, a través del procés d’extracció d’energia de Blandford-Znajek.
Futures campanyes de l’EHT afegiran a les observacions en 230 GHz les de freqüències més altes (345 GHz), així com dades de polarització. Caldrà veure si la morfologia de l’anell central de l’M87 es manté en el temps, tal com preveu la teoria. Finalment, a més de l’M87, les dades del 3C 279 ajudaran a explorar els forats negres que alimenten aquests nuclis galàctics actius.

Lligams:
- Event Horizon Telescope.