divendres, 28 de desembre del 2012

Felip Puig, conseller sense cartera en el nou govern de transició nacional

Si el primer govern d'Artur Mas fou designat com el "govern dels millors", el segon govern ho serà sota la denominació de "govern de transició nacional". Fonts properes a la direcció d'Unió Democràtica de Catalunya (UDC) aclarien que, de la mateixa manera que en el primer cas, també en el segon som davant d'una expressió merament metafòrica. Així doncs, la "transició nacional", tal com declarava recentment la Presidenta del Parlament tant pot voler dir una cosa com una altra, i per tant ni la puta ni la Ramoneta no han de témer res. No es descarta, doncs, que la "transició nacional" comporti la proclamació d'un Estat Lliure de Catalunya, inspirat sota el concepte que el rei Leopold va imprimir al Congo a final del segle XIX. Tampoc no es descarta que el govern de "transició nacional" comportés continuar associats a l'Estat Espanyol. En aquest sentit, Mariano Rajoy hauria ofert a Artur Mas com a possibles estatus el de "bantustan" o de "reserva" i "amb les mateixes garanties que el govern dels Estats Units va oferir al Indian Territory de Oklahoma". En tot cas, se sap que serà Francesc Homs, flamant conseller de la Presidència, a qui li correspondrà la direcció quotidiana de les tasques de transició nacional. Ja s'ha confirmat, en aquest sentit, que el Consell Català de Transició Nacional serà presidit pel propi conseller i que una de les primeres actuacions serà convocar una cimera internacional a Liechtenstein, el mes de febrer o març.

Una de les sorpreses de la remodelació d'aquest govern ha estat la relegació patida per Felip Puig, que ha estat nomenat conseller d'Empresa i Ocupació. Atenent a la realitat d'aquest sector, el nomenament equival a una conselleria sense cartera. Pràcticament, l'única atribució de Felip Puig serà la coordinació d'una Direcció General d'Emigració i d'una Subdirecció General de Gestió de concursos de creditors. No obstant, entre els plans més ambiciosos de la Conselleria hi hauria la creació de zones econòmiques especials, amb especificitat en matèria de tributació i de legislació laboral i ambiental, i que serien infeudades als agents internacionals que mostrin interès en les jornades corresponents de l'esmentada Cimera de Liechtenstein.

divendres, 21 de desembre del 2012

Merkel: les xifres d'un missatge nadalenc

La cancellera Angela Merkel té la intenció de dedicar bona part del seu missatge nadalenc a alertar de les "despeses de l'estat del benestar". Bàsicament, Merkel argumenta que "Europa actualment suposa poc més del 7% de la població mundial, produeix un 25% del PIB mundial i finança el 50% de la despesa social global". Despesa social pública, cal afegir. Els percentatges els carrega el diable. Angela Merkel considera, doncs, prioritari retallar en despesa social o, si més no, en el percentatge del PIB europeu que es destina a polítiques socials. De fet, aquesta prioritat forma part de les estratègies d'augment de la productivitat, que s'aconsegueixen garantint que una part inferior del PIB vagi a despesa salarial. Traduït, tot plegat, vol dir que cal reduir el volum de la producció que va a parar a la satisfacció de les necessitats individuals i col·lectives de la classe treballadora i de les altres classes populars.

Els partidaris del capitalisme de rostre humà o benestarista s'escandalitzen. Poden dir moltes coses. Per exemple, poden dir que la xifra del 50% es podria reduir si hom estengués els sistemes de protecció social a les altres regions planetàries. El que no diuen tant és que troben una mica anòmal que el 7% de la població produeixi el 25%. L'explotació de la perifèria (Àfrica-Amèrica Llatina-Àsia) per part del centre europeu explica aquesta anomalia. Encara que els principals beneficiaris d'aquesta situació siguin les elits europeus, convé no oblidar que aquesta "renda imperialista" es reparteix també cap avall amb la voluntat d'enfortir les solidaritats "continentals" entre classes. Una determinada "esquerra" viu dedicada a convèncer la senyora Merkel del fet que un millor repartiment de la riquesa generada o extorquida per Europa ajudaria a calmar els ànims socials. És possible. Però és incorrecte pensar que Merkel sigui contrària als ajuts estatals. No ho és. En el decurs del seu mandat, ha destinat 700.000 milions d'euros al rescat de la banca alemanya, entrampada en actius inexistents.

dimecres, 19 de desembre del 2012

La consulta del 2014

Encara no se sap la data exacta. Encara no queda clar si serà vinculant o no. Encara no se sap si CiU i ERC l'ajornaran o la suspendran. Encara no se sap la pregunta. Encara no se saben les respostes. Encara no se sap el procediment. Encara no se sap com s'organitzarà. Encara no se sap com es conformaran les meses de la consulta. Encara no se sap si li podrem dir referèndum. Però ja se saben les reaccions irritades de l'espanyolisme. El Ministeri d'Hisenda ara amenaça de sotmetre el Principat a un ofegament financer? És una amenaça desplaçada, amb tot. Ja fa temps que dura l'ofegament financer. I, al capdavall, al País Valencià ni pensen en convocar cap consulta i això no impedeix que el Govern espanyol s'afanyi a tallar qualsevol iniciativa que minvi l'ofegament financer. El govern espanyol és contrari a la consulta (a qualsevol consulta), però també és contrari a qualsevol gravamen addicional a la banca. Un exemple de com combinen sàviament els seus interessos de classe i els seus interessos nacionals.

dimarts, 11 de desembre del 2012

Les cimeres de la partitocràcia no poden defensar coherentment una escola catalana

Hi ha hagut un cert malestar pel fet que la CUP no ha estat convidada en la cimera que el govern accidental d'Artur Mas vol convocar per defensar "l'actual model lingüística" en l'escola del Principat de Catalunya. El conseller Homs ho ha justificat arguint que "desconeix el posicionament de la CUP" envers aquest model i que, al capdavall, només han volgut convidar formacions polítiques parlamentàries. Evidentment, en tant que el Parlament sorgit de les urnes del 25N no s'ha formalitzat encara, la CUP no és una formació "parlamentària". Sí ho és, encara, Solidaritat Catalana per la Independència (SI), la qual, dit de passada, tampoc no ha estat convidada a aquesta cimera. Excuses, doncs, de malpagador.

Mal aniríem, però, si a la CUP la convidessin, i els seus diputats electes anessin a aquesta mena de sidral de manera acrítica. El temps de les plataformes i cimeres creades per les cúpules de la partitocràcia hauria de finir. Qui ha mostrat amb les seves mobilitzacions l'oposició frontal a les polítiques d'agressió contra la llengua catalana en l'ensenyament han estat els col·lectius d'alumnes, docents, pares i mares de docents, i d'altres participants actius en l'àmbit escolar, cultural i lingüístic. En la legislatura passada, fou avortada una proposició de llei de SI per fer del català "l'única llengua vehicular de l'ensenyament" en el Principat. Són aquests, doncs, els partits que ens han de defensar de la #wertgonya? Uns partits i unes plataformes que no saben qüestionar ni un sol moment la imposició històrica de l'espanyol i el francès a les àrees corresponents dels Països Catalans? Uns partits i unes plataformes que creuen que es pot defensar el català a l'escola a Barcelona, Tarragona o Lleida, ignorant el que s'esdevé a Fraga, a València, a Palma o a Perpinyà?

En la darrera setmana he sentit gent que alertava que això de la #wertgonya pot constituir una "cortina de fum": una manera de no parlar de la independència. Uns cartells d'ICV ens recorden ara que Ignacio Wert és un ministre optatiu. I en efecte ho és, i en un sentit que potser s'escapa a les companyes d'ICV. Wert és un ministre optatiu, perquè forma part d'una opció que ja no té sentit: continuar patint dins i sota aquest estat nacionalment aliè.

La cortina de fum, a més, tindria un altre efecte, aquest directament recercat pel "govern dels millors". Amb la mandanga de l'ofensiva Wert, es vol escenificar un consens principatí al voltant de la "immersió lingüística" que agualeixi la ja existent majoria vers el procés d'autodeterminació. El PSC-PSOE sí ha estat convidat, i la sucursal pepera es permet ara gestos de discrepància amb Wert. Poli bo, poli dolent.

Més greu potser és el fet que aquest retrocés en el debat ens fa perdre temps en aprofundir sobre el model d'ensenyament. Quin sentit té que el català sigui "llengua vehicular" si els continguts són en l'estructura íntima profundament hispanocèntrics?

dimarts, 4 de desembre del 2012

El ministre Wert també ho vol tot

Les mesures anunciades pel Ministeri Espanyol d'Educació són per sucar-hi pa. Ho tenen tot. D'una banda, suposen una agressió clara contra el català a les escoles. És simptomàtic que, en l'esquema del ministre Wert les prioritats lingüístiques siguin 1) la llengua castellana; 2) una primera llengua estrangera; 3) una segona llengua estrangera; 4) la llengua cooficial. Ja té nassos això de la "llengua cooficial". En primer lloc, el concepte de cooficialitat, com hem dit alguna altra vegada, és inexistent en l'edifici constitucional-estatutari. D'acord amb l'article corresponent de la Constitució, els Estatuts d'Autonomia fixen "llengües oficials". Així doncs, el català (o valencià) és oficial a les comunitats autònomes del Principat, del País Valencià i de les Illes Balears. I, per aquesta mateixa raó, el català (o aragonès oriental) no és oficial ni a la Franja ni al Carxe. El concepte de "cooficial", però, es troba per tot en l'aplicació de les normatives lingüístiques.

És interessant sentir l'argument del ministre Wert sobre "una sola família" o "un sol nen". Segons aquesta doctrina, la vehicularitat del castellà en l'ensenyament del Principat cal garantir-lo (cosa que ja és garantida, per cert) encara que tan sols una sola família o un sol nen ho sol·licités. És una llàstima que aquesta doctrina no sigui d'aplicació per a les famílies del País Valencià que no poden escolaritzar els fills en línies en català per manca d'oferta. O també és una llàstima que aquesta adaptabilitat lingüística quedi suspesa a Mallorca si el percentatge de famílies que sol·liciten el català és més elevat que no pas desitjaria el govern Bauçà.

Però encara de més fondària, és la proposta del ministre Wert de finançar amb diners públics l'escolarització en castellà d'infants al Principat en centres privats en cas que la xarxa pública i concertada fallés en aquest propòsit. En temps de fortes retallades en l'escola pública, aquesta proposta de Wert, no per remota, traspua les intencions privatitzadores d'aquest govern. Des de la xarxa privada, l'ultraconservadorisme religiós i social campa amb plena llibertat, i és lògica aquesta sinèrgia amb el ministeri Wert. És també el ministeri Wert qui defensa treure l'exigència de la co-educació de tots dos sexes en la concertació amb centres privats.

Un altre aspecte rellevant de la reforma de Wert és el retrocés que pateixen les assignatures tecnològiques.

Tot plegat, i només citem uns pocs exemples, parla volums de les intencions del ministre Wert. Vol uns alumnes més espanyolitzats, més exposats a l'obscurantisme i més ignorants del seu entorn social i tecnològic. En definitiva, l'aportació del ministeri Wert a la "superació de la crisi" no és pas menor: augmentar el mercat educatiu per als grans consorcis privats, generar una mà d'obra menys qualificada i produir uns ciutadans que acceptin més i més retallades en els seus drets fonamentals.