La cursa per ser els primers en arribar al pol sud de la Terra conclogué el 14 de desembre del 1911 amb Roald Amundsen i el seu equip. Així guanyaven la mà a l’Expedició Terra Nova de Robert F. Scott, que hi arribà el 17 de gener del 1912. Scott i els seus homes no tornarien vius de l’expedició, afegint doncs encara més dramatisme. Una lògica semblant es repeteix aquests dies en la cursa per arribar al pol sud de la Lluna. Val a dir que parlem ara d’expedicions no tripulades, i que més que tractar-se del pol sud es tracta de la regió polar sencera. El cas és que la setmana vinent hi ha previst l’aterratge a la regió polar de la Lluna, Луна-25 i चंद्रयान-३. De les dues missions, la índia havia estat llençada el 14 de juliol, i la russa ho havia estat el 10 d’agost. Malgrat això, és previst que la Luna-25 arribi el seu destí, al nord del cràter Bogulawsky, el dilluns 21 d’agost, mentre que Chandrayaan-3 ho faria el dimecres 23, entre els cràters Manzinus C i Simpelius N.
Luna 25
Maqueta del mòdul d’aterratge de Luna 25
Inicialment la missió tenim el nom de Luna-Glob, en el sentit d’afirmar el caràcter global de la Lluna i reivindicar l’interès de fer-hi arribar una estació de superfície en la regió polar. La denominació de Luna-25, però, fou adoptada per reprendre la sèrie de missions lunars de la Unió Soviètica, la darrera de les quals (Luna-24) retornava a la Terra el 22 d’agost del 1976.
Luna 25 assenyala en tot cas la primera expressió del programa Luna-Glob de l’agència espacial russa Roscosmos. És operada per l’Institut Rus de Recerca Espacial i ha estat fabricada per NPO Lavochkin.
La missió fou llançada per un coet Soyuz-2.1b/Fregat des del cosmòdrom de Vostochny (Regió d’Amur) el 10 d’agost a les 23h10m57,189sUTC. La massa llençada era de 1750 kg, i la càrrega pròpiament de la missió fa 30 kg. La missió consisteix en un mòdul d’aterratge, amb un braç robòtic perforador per a la presa de mostres i instruments científics d’anàlisi.
El dia 16 la Luna 25 entrà en òrbita lunar.
L’aterratge és previst pel dia 21 d’agost, a una latitud sud 69,545° i una longitud de 43°E. El lloc d’aterratge se situa al nord del cràter Boguslawsky. Com a alternatives de reserva s’han contemplat zones d’una latitud una mica inferior al sud-oest del cràter Manzini o al sud del cràter Pentland.
L’estació de superfície Luna 25 tindrà una missió científica d’almenys un any. Els vuit instruments científics són:
- ADRON-LR, per a l’anàlisi de regolita per neutrons actius i raigs gamma.
- ARIES-L, per a la mesura de plasma exosfèric.
- LASMA-LR, un espectròmetre d masses per làser.
- LIS-TV-RPM, un espectròmetre d’infrarojos per a l’anàlisi de minerals.
- PmL, per a la mesura de la precipitació de pols i micrometeorits.
- THERMO-L, per a la mesura de propietats termals de la regolita.
- STS-L, per a l’obtenció d’imatges locals i panoràmiques.
- un retroflector làser que contribuirà a mesures de la libració lunar.
Chandrayaan-3
Com el seu nom indica, Chandrayaan-3 és el “tercer vehicle lunar” de l’Organització de Recerca Espacial de l’Índia (ISRO). Si Luna-25 consisteix exclusivament en un mòdul d’aterratge, Chandrayaan-3 compta amb un mòdul d’aterratge Vikram i un ròver Pragyan. A més, el mòdul de propulsió funciona com un satèl·lit de comunicacions.
La missió Chandrayaan-3 fou llençada el 14 de juliol a les 09:05:17UTC amb un coet LVM3 M4 des del Centre Espacial Satish Dhawan. La massa llençada fou de 3900 kg, corresponent a 2148 kg del mòdul de propulsió, 1726 kg del mòdul Vikram i 26 kg del mòdul Pragyan.
La durada de la missió de Chandrayaan-3 és de dues setmanes per a Vikram i Pragyan, però per al satèl·lit podria arribar al mig any.
El 5 d’agost, Chandrayaan-3 entrà en òrbita luna, amb un pericinti de 153 km i un apocinti de 163 km.
La data prevista d’aterratge és el 23 d’agost del 2023 a les 12:17UTC. El lloc d’aterratge se situa a una latitud de 69,367621°S, i a una longitud 32°E, és a dir entre els cràters Manzinus C i Simpelius N. D’aquesta manera, tot i haver arribat a l’òrbita lunar abans que la Luna 25, la missió russa la superarà en la data d’aterratge per dos dies, i també la guanyarà en termes de la latitud de la localitat d’aterratge.
El mòdul orbital compta amb un espectropolarímetre SHAPE que es dedicarà a estudiar les emissions d’infraroig proper de la Terra. La finalitat és aconseguir un perfil de la Terra com a planeta habitable des d’una distància de 380.000 km.
El mòdul Vikram consta de:
- l’equip ChaSTE, que mesurarà la conductivitat termal i la temperatura locals de la superfície lunar.
- l’equip ILSA, que mesurarà l’activitat sísmica local.
- la sonda LP, que estimarà les variacions locals en densitat de plasma de l’exosfera lunar.
El mòdul Pragyan compta amb els instruments:
- APXS, un espectròmetre de raigs X de partícules alfa, amb el qual es faran anàlisis de composició química i mineralògica de la superfície lunar.
- LIBS, un espectròmetre làser que estimarà la composició elemental (Mg, Al, Si, K, Ca, Ti i Fe) de regolita i de roques lunars.
