dimecres, 3 de gener de 2018

Tabàrnia i Catalània: algunes definicions

Podem definir Tabàrnia, com el conjunt de comarques de la Comunitat Autònoma de Catalunya (CAC) on Ciutadans (C's) fou la primera força política en les passades eleccions del 21D. Aquestes comarques són el Vallès Oriental, el Vallès Occidental, el Barcelonès, el Baix Llobregat, el Garraf, el Baix Penedès, el Tarragonès, el Baix Camp i l'Aran. Aquesta definició és més dinàmica i adient a algunes definicions basades en conjunts comarcals o subcomarcals fixos. I, en sentit etimològic, el gros d'aquestes comarques són les àrees metropolitanes de Barcelona i de Tarragona.

Catalània seria doncs la resta del territori de la CAC.

Sigui dit això caldria fer més precisions:
- Catabàrnia podria ser definida com el conjunt de municipis de Tabàrnia on la primera força no és pas C's o el PSC. Un exemple d'això seria Sant Just Desvern.
- Tatabàrnia seria el conjunt de municipis de Tabàrnia on la primera força sí és C's.
- Cacatalània seria el conjunt de municipis de Catalània on C's no és la primera força.
- Tacatalània seria el conjunt de municipis de Catalània on la primera força és C's. Un exemple en seria Lleida.

Però encara podríem arribar a un nivell més precís:
- Cacatabàrnia seria el conjunt de seccions censals de Catabàrnia on la primera força no és ni C's ni el PSC ni el PP.
- Tacatabàrnia seria el conjunt de seccions censals de Catabàrnia on la primera força és C's o un altre partit constitucionalista.
- Tatatabàrnia seria el conjunt de seccions censals de municipis de Tatabàrnia on la primera força és C's.
- Catatabàrnia seria el conjunt de seccions censals de municipis de Tatabàrnia on la primera força no és C's.
- Cacacatalània seria el conjunt de seccions censals de municipis de Cacatalània on C's no és la primera força.
- Tacacatalània seria el conjunt de seccions censals de municipis de Cacatalània on C's és la primera força.
- Catacatalània seria el conjunt de seccions censals de municipis de Tacatalània on C's no és primera força.
- Tatacatalània seria el conjunt de seccions censals de municipis de Tacatalània on C's és primera força.

divendres, 22 de desembre de 2017

El 21D: què han fet els espluguins amb dret de vot

Un total de 28.925 espluguins tenien dret de vot en les eleccions al Parlament de Catalunya del 21D. D'aquests:
- 9.373 (32,40%) han votat C's.
- 5.992 (20,72%) han votat PSC.
- 5.637 (16,31%) s'han abstingut.
- 4.488 (15,52%) han votat ERC-CatSí.
- 3.207 (11,09%) han votat JUNTSxCAT.
- 2.715 (9,39%) han votat CatComú-Podem.
- 1.773 (6,13%) han votat PP.
- 808 (2,79%) han votat CUP.
- 253 (0,87%) han votat PACMA.
- 134 (0,46%) han vist el seu vot anul·lat.
- 105 (0,36%) han votat en blanc o a candidatures retirades.
- 77 (0,27%) han votat RECORTES CERO-GRUPO VERDE.

dimecres, 20 de desembre de 2017

Les "millors" ciutats del món, segons Resonance

La consultoria Resonance publicava fa uns dies el seu rànquing del 2017 de ciutats del món, ordenades d'acord amb el seu valor en sis dimensions:
- el lloc: és a dir la "qualitat percebuda de l'ambient natural i construït d'una ciutat", en la qual cosa s'inclou la qualitat de l'aire, l'oratge, la criminalitat, l'urbanisme, els monuments i parcs, i les activitats a l'aire lliure.
- el producte, en el qual s'inclouen les institucions, atraccions i infrastructures, és a dir universitats, aerports, centres de convencions, museus, etc.
- la programació, és a dir les arts, la cultura, l'entreteniment, la gastronomia, a més de botigues i oferta de vida nocturna.
- les persones, incloent com a valor la taxa d'immigració i la diversitat demogràfica, amb especial interès sobre l'oferta educativa i l'acollida de residents forasters.
- la prosperitat, valorada a través de la taxa d'ocupació, el PIB per càpita, el nombre de grans corporacions que hi tenen oficines
- promoció: la quantitat de relats, referències i recomanacions que es comparteixen en-línia sobre una ciutat (els resultats de la cerca de Google, les tendències de Google, les entrades Facebook o les revisions de TripAdvisor.

Molt s'ha comentat sobre el fet que Barcelona aparegui la número 8 en aquest rànquing, però cal contextualitzar-ho en relació a les sis variables. Vegem el top 10 global:
- 1. Londres. És la ciutat n.1 en promoció i programació, però també treu molt bona puntuació en producte (n.3), lloc (n.5), persones (n.6) i prosperitat (n. 7).
- 2. Nova York. És la ciutat n.2 en promoció i programació, i la n.3 en prosperitat. Per contra, només és la n. 27 en persones.
- 3. París. És la n. 2 en producte i la n. 3 en promoció. Per contra, només és la n. 44 en localitat.
- 4. Moscou. És la ciutat n. 1 en producte i la n. 10 en programació. No obstant, ocupa llocs més modestos en persones (n. 24), prosperitat (n. 25) i promoció (n. 31).
- 5. Tòkio. És la ciutat n. 1 en lloc, n. 3 en programació i n. 4 en prosperitat. Per contra, és la n. 43 en promoció i la n. 125 en persones.
- 6. Singapur. És la n. 4 en promoció. Per contra, és la n. 25 en programació i la n. 27 en producte.
- 7. Dubai. És la n. 2 en prosperitat. Per contra, és la n. 47 en programació.
- 8. Barcelona. És la n. 2 en lloc. Per contra, és la n. 124 en prosperitat.
- 9. San Francisco. És la n. 3 en persones. Per contra, és la n. 45 en producte.
- 10. Chicago. És la n. 7 en producte. Per contra, és la n. 60 en persones.

Així doncs, els diferents rànquings van així:
- localitat: Tòkio, Barcelona, San Diego, Roma i Londres.
- producte: Moscou, París, Londres, Frankfurt del Main i Istanbul.
- programació: Londres, Nova York, Tòkio, París i Roma.
- persones: Vancouver, Toronto, San Francisco, Zúric i Dubai.
- prosperitat: Beijing, Dubai, Nova York, Tòkio i San Jose.
- promoció: Londres, Nova York, París, Singapur i Hong Kong.

dimecres, 6 de desembre de 2017

Morts pel carrer

"Ens van amenaçar amb morts". Morts pel carrer. Violència. Aquestes eren les declaracions de Marta Rovira que van aixecar tanta polseguera. Suspensió de la república a canvi d'absència de violència, semblaven argumentar. Però, alhora, eren rebudes pels dirigents polítics espanyols com una nova mostra de difamació hispanòfoba, que volia presentar Espanya com un estat violent i autoritari.

"Explosió de violència". És la raó que esgrimeix el Tribunal Suprem per mantindre en presó provisional Jordi Cuixart, Jordi Sànchez, Oriol Junqueras i Joaquim Forn. Talment com si l'ANC i Òmnium haguessin perpetrat accions de violència coordinadament amb la Conselleria d'Interior i la Vicepresidència de la Generalitat. Una manipulació que sols es pot entendre des de la definició de la resistència passiva com a "violència", en la idea que la resistència passiva força els cossos de seguretat a haver d'emprar la "violència". La violència legítima de l'estat, doncs, es projecte com a violència il·legítima de qui la pateix. Qui la pateix és qui la provoca, doncs.

Equidistàncies, però, les justes. Marta Rovira no és la Presidenta d'una República que hagi engarjolat Sáenz de Santamaría, Cospedal i potser els presidents de la SCC o de Denaes.

Però aquesta apel·lació a la violència política en to d'amenaça, als morts pel carrer, que fan uns i altres és preocupant. Perquè, alhora, uns i altres diuen: "no hi hagut morts al carrer gràcies a la nostra prudència".

No hi ha hagut morts al carrer? I el 17 d'agost a la Rambla de Barcelona? I el 17 d'agost a la Plaça Universitat? I el 17 d'agost al Passeig de Cambrils? No eren pas morts al carrer?

Ens responen que allò era diferent. Que allò era "terrorisme" o que allò era "gihadisme".

Alguns ha volgut connectar els fets del 17 d'agost amb errors dels responsables de seguretat, bé de la Generalitat i dels Mossos, o bé del Govern espanyol i del CNI. Sembla com si els fets de 17 d'agost tan sols podrien adquirir gravetat si aquestes connexions fossin verificades. Si no hi hagués connexions, de nou, seria diferent.

I què passarà si hi ha morts al carrer atribuïbles directament a l'independentisme o a l'unionisme? Què passarà llavors? S'acompanyarà la condemna, respectivament, de crides a evitar la catalanofòbia o la hispanofòbia? O el bàndol-víctima aprofitarà per empastifar el bàndol contrari? Més aviat, sabem que el bàndol-víctima aprofitarà per empastifar el bàndol contrari, i possiblement per justificar una resposta violenta.

Aquesta diferència de tractament es relaciona amb el fet que hom considera com un fenomen "aliè" o "estranger" atemptats com el del 17 d'agost. I això que els autors eren totes persones residents a Catalunya de fa temps i, en la majoria de casos, hi havien crescut. Però la seva violència no és considerada "política". És com si el "terrorisme gihadista" caigués en la categoria d'accidents meteorològics, i com si els morts que produeixen tinguin la mateixa categoria "apolítica" que els morts en accident de trànsit o en accident laboral.

Aquesta sensibilitat diferenciada davant de violències diferents apareix de nou en aquelles violències que són considerades "apolítiques" perquè tenen lloc en contextos relacionals o domèstics.

Ja no diguem què s'esdevé amb la violència institucional, que és considerada violència legítima. O amb la violència sistèmica, que és considerada una part de la natura humana. I els mateixos que assumeixen aquestes equivalències preparen filípiques descomunals per cada petita acció violenta que pugui atribuir-se al bàndol d'adscripció nacional de signe contrari al de la llur preferència.

diumenge, 26 de novembre de 2017

Les candidatures proclamades a la circumscripció de Barcelona per a les eleccions del 21D

La Junta Electoral provincial emetia un edicte el divendres 24 per tal de proclamar les candidatures presentades.

Se n'havien presentat setze:
- 1. PSC, que ha estat proclamada.
- 2. PP, que ha estat proclamada.
- 3. PACMA, que ha estat proclamada.
- 4. C's, que ha estat proclamada.
- 5. ERC-CatSí, que ha estat proclamada.
- 6. DIÀLEG, que ha estat proclamada.
- 7. CUP, que ha estat proclamada.
- 8. PUM+J, que no ha estat proclamada.
- 9. CatComú-Podem, que ha estat proclamada.
- 10. JUNTSxCAT, que ha estat proclamada.
- 11. LA FAMILIA, que no ha estat proclamada.
- 12. RECORTES CERO-GRUPO VERDE.
- 13. DN, que no ha estat proclamada.
- 14. PFiV, que no ha estat proclamada.
- 15. CNV, que no ha estat proclamada.
- 16. UNIDOS-DEf-Socialistas, que no ha estat proclamada.

Les candidatures no proclamades (PUM+J, LA FAMILIA, DN, PFiV, CNV, UNIDOS-DEf-Socialistas) tenen un termini per presentar recurs.

En resulten, doncs, 10 candidatures proclamades:
- PSC.
- PP.
- PACMA.
- C's.
- ERC-CatSí.
- DIÀLEG.
- CUP.
- CatComú-Podem.
- JUNTSxCAT.
- RECORTES CERO-GRUPO VERDE.

D'aquestes 10 candidatures, sembla que DIÀLEG optarà per retirar-se si es confirma que les tres candidatures independentistes (ERC-CatSí, CUP i JUNTSxCAT) poden presentar-se amb normalitat.

L'eix independentisme-constitucionalisme domina en bona part aquestes eleccions. Quatre candidatures independentistes es confronten amb sis que no ho són. La idea de plebiscit entre DUI i 155, però, és defugida naturalment pel PACMA, i també per CatComú-Podem, mentre que el PSC també ha volgut desmarcar-se tant del bloc conservador (PP i C's) com de l'unilateralisme.

Per a CatComú-Podem, el debat electoral hauria de basar-se en els programes socials. En aquest sentit, es proclamen progressistes o d'esquerres sis de les deu candidatures.

Per al PACMA, la reivindicació central és animalista, bo i entenent-la en un programa centrat en els drets de benestar.

PP i C's han reivindicat el bloc constitucionalista, en el qual volen comptar també el PSC.

Recortes Cero defensa un govern de progrés, principalment amb PSC, CatComú-Podem i Cs.

diumenge, 19 de novembre de 2017

Les setze candidatures del 21D presentades a la província de Barcelona

Avui el DOGC publica l'edicte del 18 de novembre de 2017, pel qual es fan públiques les candidatures presentades davant la Junta Electoral Provincial de Barcelona per a les eleccions al Parlament de Catalunya de 2017. A les cinc coalicions electorals de les quals parlàvem ahir, cal afegir candidatures presentades per un total d'onze partits. De les setze candidatures, set tenien representació en l'anterior Parlament.

Vegem, doncs, les candidatures presentades:
- 1. Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE) (PSC). La llista és encapçalada per Miquel Iceta, Eva Granados, Ramon Espadaler (amb la marca d'independent, representa Units per Avançar), Beatriz Silva (amb la marca d'independent, és membre de Federalistes d'Esquerra) i Ferran Pedret. Tanca la llista, com a independent, l'ex-fiscal Carlos Jiménez Villarejo. És, doncs, una llista de partit, però que incorpora un bon nombre d'independents, des de gent Units per Avançar, a membres de Federalistes d'Esquerres i de Societat Civil Catalana.
- 2. Partit Popular/Partido Popular (PP). La llista és encapçalada per Xavier García Albiol, Andrea Levy, Santiago Rodríguez i Serra, Esperanza García i Daniel Serrano. Tanca la llista la ministra de Sanitat, Dolors Montserrat. És una llista de partit.
- 3. Partit Animalista contra el Maltractament Animal (PACMA). La llista és encapçalada per Ana Bayle, David Martínez Planellas, Raquel Iglesia, Carme Bassas i Javier Muñoz Aranda. És una llista de partit.
- 4. Ciutadans-Partido de la Ciudadanía (C's). La llista és encapçalada per Inés Arrimadas, Carlos Carrizosa, José María Espejo-Saavedra, Fernando Tomás de Páramo i Sonia Sierra. Tanca la llista Francesc De Carreras.
- 5. Esquerra Republica-Catalunya Sí (ERC-CatSí). La llista és encapçalada per Oriol Junqueras, Marta Rovira, Raül Romeva, Carme Forcadell i Carles Mundó. Tanca la llista el politòleg Ramon Cotarelo. Es tracta d'una llista de coalició, formalment entre ERC i CatSí, però que incorporà a més membres de Nova Esquerra Catalana (com Ernest Maragall, en el n. 13), Demòcrates de Catalunya (com Antoni Castellà, en el n. 15) o Avancem (com Fabián Mohedano, en el n. 27). Ocupen posicions destacades presos polítics del Govern legítim de Catalunya, com Junqueras (1), Romeva (3) o Mundó (5), alhora que membres d'aquest govern exiliats a Bèlgica, com Toni Comín (7), o altres encausats com l'actual presidenta del Parlament (4).
- 6. Diàleg Republicà (DIÀLEG). La llista és encapçalada per Emma Soler, Gabriel Cursach, Denís Llussà, Carla Vassena i Albert Creixell. És una llista de partit.
- 7. Candidatura d'Unitat Popular (CUP). La llista és encapçalada per Carles Riera, Maria Sirvent, Vidal Aragonés, Fuentsanta Ballester i Jordi Salvia. En el n. 24 trobem la regidora de la CUP a Esplugues, Anna Coll, i en el n. 56 l'economista Elena Idoate. Tanca la llista David Fernández. És una llista de partit, per bé que incorpora independents i membres d'organitzacions que fan part de la Crida Constituent, com Lluita Internacionalista (amb Esther Del Alcázar en el n. 16).
- 8. Per un Món Més Just (PUM+J). La llista la forma exclusivament Mar Martínez Turallols. És una llista de partit.
- 9. Catalunya En Comú-Podem (CatComú-Podem). La llista és encapçalada per Xavier Domènech, Elisenda Alamany, Jessica Albiach, Marta Ribas i Joan Josep Nuet. És una llista de coaliació, amb membres de Catalunya En Comú (Domènech), de Podem (Albiach), d'Iniciativa per Catalunya (Ribas) i d'Esquerra Unida i Alternativa (Nuet). Nuet fa part dels membres de la Mesa del Parlament encausats. L'espluguina Lola Castro _(EUiA) és la n. 40. La llista la clou l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau.
- 10. Junts per Catalunya (JUNTSxCATALUNYA). La llista és encapçalada per Carles Puigdemont, Jordi Sànchez, Clara Ponsatí, Jordi Turull i Laura Borràs. Formalment, és una llista de coalició entre el PDeCat i CDC. A la pràctica, es concep com la llista del President Puigdemont. En llocs destacats apareixen membres empresonats (Sànchez, Turull, Rull) o en l'exili (Puigdemont, Ponsatí, Lluís Puig). Fora d'aquests noms, dominen els independents (Borràs, Madaula, etc.). La llista la tanca l'ex-President del Parlament, Joan Rigol.
- 11. La Familia Paz y Libertad (LA FAMILIA). La llista és encapçalada per Lisardo Cano, Maria del Pilar Delgado, Josue Cano, Eloy Lobato i David Rodan. És una llista de partit.
- 12. Recortes Cero-Grupo Verde (RECORTES CERO-GRUPO VERDE). La llista és encapçalada per Nuria Suarez, Eva Avendaño, Arelis Guaramato, Manuel Camuñas i Aitor Marin. És una llista de coalició.
- 13. Democracia Nacional (DN). La llista la formen exclusivament Alberto Bruguera, Víctor Rubia y Blanca Hernandez. És una llista de partit
- 14. Partit Família i Vida (PFiV). La llista és encapçalada per Josep Carreras García, Pau Sanfeliu, Salvador Tello de Meneses, Rosa Maria Pich-Aguilera i Mercè Roca Vilaseca, i inclou un total de 80 membres. És una llista de partit.
- 15. Convergents (CNV). La llista l'encapçalen Teresa Maria Pitarch, Germà Gordó, Sílvia Requena, Luis Miguel Perez Cervera i Tatiana Chris Dominguez Araujo. És una llista de partit. Malgrat que Gordó fou diputat en l'anterior legislatura, CNV, abans coneguts com a Nova Convergència, no compten en la llista de partits amb representació parlamentària.
- 16. UNIDOS y SOCIALISTAS+ por la Democracia (UNIDOS-DEf-Socialistas). La llista és encapçalada per Enrique Martínez Herrera, Julio Villacorta, Huma Jamshed, Angela Herrero i Francisco Oya. És una llista de coalició, que inclou 30 membres.

S'obre ara un període de 2 dies en els quals la Junta Electoral Provincial comunicarà, si s'escau, les irregularitats que apreciï o denunciï un tercer en les candidatures. Una vegada comunicades, les candidatures tindran un termini de 48 hores per a subsanar les irregularitats. El 24 de novembre la Junta proclamarà les candidatures que passin aquest tràmit, que apareixeran així publicades el 25 de novembre.

dissabte, 18 de novembre de 2017

Les cinc coalicions electorals constituïdes vàlidament davant de les eleccions del 21D

Demà es publicaran al DOGC i al BOE les candidatures presentades a les eleccions del 21D. Ahir expirava el termini per presentar-les, de manera que avui ja circula la seva composició. En tot cas, el que si ja fa dies que es va publicar és la llista de coalicions electorals vàlidament constituïdes davant la Junta Electoral Central. Són un total de cinc i les veurem per ordre de presentació:
- C1. "Recortes Cero - Grupo Verde". El pacte de coalició el signen Esteban Cabal, president de Los Verdes - Grupo Verde (LV - GV), José Salvador Villalba, membre del Comitè Executiu de la Unificación Comunista de España (UCE) i Francisco Javier Arias Carmona, secretari general del Partido Demócrata Social Autonomista.
- C2. "Esquerra Republicana - Catalunya Sí (ERC-CatSí)". El pacte de coalició el signen Marta Rovira, secretària general d'Esquerra Republicana, i Santiago Valls, president de Catalunya Sí.
- C3. "Junts per Catalunya (JUNTSxCat)". El pacte de coalició el signen David Bonvehí, membre de la direcció executiva nacional del Partit Demòcrata Europeu Català, i Carles del Pozo, membre del Comitè Executiu Nacional de Convergència Democràtica de Catalunya.
- C4. "Catalunya En Comú-Units Podem (CatComú-UnitsPodem). El pacte de coalició el signen Vanessa Maxé, presidenta de Catalunya En Comú, Pablo Echenique, representant legal de Podemos, Marta Ribas i David Cid, coordinadors nacionals d'Iniciativa per Catalunya Verds, Núria López Barcardí, presidenta de Barcelona En Comú, Joan Josep Nuet, coordinador general d'Esquerra Unida i Alternativa.
- C5. "Unidos y Socialistas+ por la Democracia (UNIDOS-DEf-Socialistas). El pacte de coalició el signen Enrique Martínez Herrera, secretari general de Unidos por la Solidaridad Internacional i Juan Camprubí, secretari general de Democracia Efectiva.

De les cinc coalicions n'hi ha tres (C2, C3 i C4) que són integrades per partits amb representació parlamentària en l'anterior legislatura. Uns altres partits parlamentaris, Ciutadans, Partit dels Socialistes de Catalunya, Partit Popular i Candidatura d'Unitat Popular-Crida Constituent presentaran llistes de partit. No obstant, cal dir que la C2 recollirà també candidats d'altres partits parlamentaris (Demòcrates de Catalunya, Avancem i MES), i que la llista del PSC ha fet una coalició informal, Units pel Seny i el Catalanisme, amb Units per Avançar.