dimarts, 15 d’octubre de 2019

Les candidatures proclamades a la província de Barcelona per als comicis del 10 de novembre del 2019

Les Juntes Electorals Provincials han proclamat avui al BOE les candidatures per a les eleccions al Congrés dels Diputats i al Senat.

En el cas de la Junta Electoral Provincial de Barcelona, presidida per Montserrat Comas d'Argemir i Cendra, la reunió de proclamació de candidatures tingué lloc ahir dilluns. Era el dia de la comunicació de sentència 459/2019 del Tribunal Suprem, que suposa la inhabilitació d'alguns candidats de les llistes presentades. Aquesta inhabilitació s'estén a la pròpia participació en candidatures. D'aquesta manera, s'han produït alteracions en les llistes.

Pel que fa al Congrés dels Diputats, les llistes proclamades a Barcelona són:
- 1. PSC-PSOE: 32 candidats i 10 suplents.
- 2. PUM+J: 32 candidats. Aquesta llista s'havia presentat de manera incompleta, però el defecte s'ha subsanat.
- 3. Cs: 32 candidats i 3 suplents.
- 4. ERC-Sobiranistes: 32 candidats i 9 suplents, dels quals 7 són de Sobiranistes.
- 5. PP: 32 candidats i 10 suplents.
- 6. CUP-PR: 32 candidats i 10 suplents.
- 8. ECP-Guanyem el Canvi: 32 candidats i 6 suplents.
- 9. JxCAT-Junts: 32 candidats i 10 suplents.
- 10. I.Fem: 32 candidats i 1 suplent.
- 11. VOX: 32 candidats i 6 suplents.
- 12. PCPC: 32 candidats i 6 suplents.
- 13. PACMA: 32 candidats i 3 suplents.
- 14. PCTC: 32 candidats i 1 suplent.
- 15. IZQP: 32 candidats i 2 suplents.
- 17. Recortes Cero-GV: 32 candidats i 9 suplents.
- 18. Más País: 32 candidats i 2 suplents.

No han estat proclamades la llista 7 de PFiV, la llista 16 d'EB i la llista 19 d'Unidos SI-ACPS-DEF.

Pel que fa al Senat els candidats proclamats han estat:
- 1. PSC-PSOE: 1) Manuel Cruz; 2) Elia Tortolero; 3) Carles Martí.
- 2. PUM+J: 1) Marius Lucien Makon Nkoyock.
- 3. Cs: 1) Martín Eusebio Barra; 2) Carmen de Rivera; 3) Nito Foncuberta.
- 4. ERC-Sobiranistes: 1) Mirella Cortés; 2) Ana Maria Surra; 3) Robert Masih.
- 5. PP: 1) Manuel Buenaño; 2) Elisabet Ortega; 3) Álvaro Benejam.
- 6. ECP-Guanyem el Canvi: 1) Rosa Lluch; 2) Joan Comorera; 3) Vanessa Maxé.
- 7. JxCat-Junts: 1) Roger Español; 2) Meritxell Lluís; 3) Lorena Judith Iglesias
- 8. I.Fem: 1) María Elva Tenorio.
- 9. VOX: 1) Jordi Aguiló.
- 10. PCPC: 1) Quim Boix.
- 11. PACMA: 1) Alejandro Cuesta; 2) Blanca Pérez; 3) Bernat Pujol.
- 12. PCTC: 1) Eric Rodríguez.
- 13. IZQP: 1) Orlin Hernán Martillo.
- 15. Recortes Cero-GV: 1) Octavio Piulats; 2) Antonia Rodrigo; 3) Concha García.
- 16. Más País: 1) Jennifer Salmerón.

No han estat proclamats els candidats de la llista 14 d'EB ni els candidats de la llista 17 d'Unidos SI-ACPS-DEF.

dilluns, 14 d’octubre de 2019

Cent anys per un primer d'octubre

La Sala Segona (Penal) del Tribunal Suprem ha notificat avui la sentència 459/2019, dictada en la causa especial 20907/2017, sobre "els fets esdevinguts a Catalunya la tardor del 2017 en el marc del procés secessionista".

Les penes són contundents:
- Oriol Junqueras (vicepresident del Govern): 13 anys de presó i 13 anys d'inhabilitació absoluta.
- Raül Romeva (conseller d'Exteriors): 12 anys de presó i 12 anys d'inhabilitació absoluta.
- Jordi Turull (conseller de Presidència): 12 anys de presó i 12 anys d'inhabilitació absoluta.
- Dolors Bassa (consellera de Benestar Social): 12 anys de presó i 12 anys d'inhabilitació absoluta.
- Carme Forcadell (presidenta del Parlament): 11 anys i 6 mesos de presó i 11 anys i 6 mesos d'inhabilitació absoluta.
- Joaquim Forn (conseller d'Interior): 10 anys i 6 mesos de presó i 10 anys i 6 mesos d'inhabilitació absoluta.
- Josep Rull (conseller de Territori): 10 anys i 6 mesos de presó i 10 anys i 6 mesos d'inhabilitació absoluta.
- Jordi Sánchez (president de l'Assemblea Nacional Catalana): 9 anys de presó i 9 anys d'inhabilitació absoluta.
- Jordi Cuixart (president d'Òmnium Cultural): 9 anys de presó i 9 anys d'inhabilitació absoluta.
- Santi Vila (conseller de Cultura): 10 mesos de multa amb quota diària de 200 € i 1 any i 8 mesos d'inhabilitació especial.
- Meritxell Borràs (consellera d'Administracions Públiques): 10 mesos de multa amb quota diària de 200 € i 1 any i 8 mesos d'inhabilitació especial.
- Carles Mundó (conseller de Justícia): 10 mesos de multa amb quota diària de 200 € i 1 any i 8 mesos d'inhabilitació especial.

La sentència els considera culpables de sedició (Junqueras, Romeva, Turull, Bassa, Forcadell, Forn, Rull, Sánchez, Cuixart), malversació agreujada (Junqueras, Romeva, Turull, Bassa) i desobediència (Vila, Borràs, Mundó)

La sentència ha estat rebuda amb protestes més o menys organitzades, i que s'han centrat de moment en l'Aeroport del Prat. El govern Torra ha mostrat el seu rebuig a la sentència, però no hi ha indicis que facin pensar en una operació d'alliberament dels presos i d'evacuació a través de l'Aeroport per tal que s'uneixin a Brussel·les amb els altres membres del Govern de Puigdemont ("Consell de la República"). De fet, qui ha iniciat realment tràmits en aquest sentit és el propi Tribunal Suprem per tal de reclamar l'extradició per sedició de Puigdemont, Comín, Serret, Puig i Ponsatí a través del mecanisme de l'euroordre. Aparentment, el govern en funcions de Pedro Sánchez espera que les mobilitzacions contra la sentència no se surtin de mare i que, malgrat tot, serveixin per pescar vots entre l'electorat més temerós d'escalades protestatàries. Un Sánchez domenyant les protestes contra el trasllat de les restes de Francisco Franco a Madrid, i les protestes contra la sentència 459/2019, és potser la imatge que desitja el PSOE per revertir unes enquestes no massa favorables per a les eleccions del 10 de novembre.

divendres, 11 d’octubre de 2019

La pau i la reconciliació a l'Àfrica Oriental (Abiy Ahmed Ali; Premi Nobel de la Pau, 2019)

El Comitè Nobel Noruec ha anunciat avui la concessió del Premi Nobel de la Pau d'enguany al primer ministre d'Etiopia, Abiy Ahmed Ali, "pels seus esforços per assolir la pau i la cooperació internacional, i en particular per la seva decisiva iniciativa de resoldre el conflicte fronterer amb la veïna Eritrea". Segons el Comitè Nobel aquest premi també vol suposar "un reconeixement a tots els actors que treballen per la pau i la reconciliació a Etiopia "

Abiy Ahmed Ali


Abiyyii Ahimad Ali (*Beshasha, 15.8.1976) fou el sisè i últim dels fills del matrimoni format per Tezeta Wolde i Ahmed Ali. Tezeta era de nacionalitat ahmara i de religió cristiana ortodoxa etiòpica. Era una de les quatre dones d'Ahmed Ali, ell mateix de nacionalitat oromo i de religió musulmana. Abiy era, de fet, el tretzè fill del seu pare. En el registre apareix amb el nom d'Abiyot (አብዮት), que vol dir "revolució" en ahmàric, en referència a la liderada pel Derg en el 1974. Estudià a l'escola primària de Beshasha i d'escoles secundàries d'Agaro.

A 15 anys deixà els estudis per unir-se al Partit Democràtic Oromo (Dhaabbata Diimookiraatawwaa Uummata oromoo). S'incorporà a les milícies d'aquest moviment, llavors integrades per 200 combatents. Aquesta milícia forma part de les forces armades que tombaren el govern del Derg en el 1991. Si a casa havia après la llengua omoro i l'ahmàrica, en aquestes forces armades aprengué tigrinya.

Destinat a la Brigada Assefa a l'oest de la província de Wollega fou ensinistrat en intel·ligència i comunicacions. Formalment esdevingué soldat de la Força de Defensa Nacional el 1993. Després de diversos destins, el 1995 fou casc blau a Kigali (Ruanda) en el marc de l'UNAMIR. Entre el 1998 i el 2000 comandà un equip d'intel·ligència en la guerra contra Eritrea.

En el marc de la seva carrera militar es graduà en enginyeria informàtica a Addis Ababa (2001). Fou mentre tots dos servien a l'exèrcit, que Abiy conegué a la que seria la seva dona, Zinash Tayachew. Zinash, de nacionalitat amhara, era natural de Gondar. El matrimoni ha tingut tres filles i recentment han adoptat un fill.

Dels seus destins militars potser el que més l'impactà fou el retorn a Beshasha (2006). La localitat fou somoguda per violències sectàries, que culminaren l'1 de desembre del 2006 amb l'assassinat de sis cristians a mans d'una turba musulmana. Abiy intervingué per calmar els ànims. En matèria religiosa, Abiy és membre de l'Església Etiòpica dels Creients en Tot l'Evangeli.

En el 2008 participà en la creació d'INSA, l'agència de seguretat etíop. Director interí d'INSA, fou membre del consell de direcció d'empreses públiques del sector de la informació i les telecomunicacions com Ethio Telecom i la Televisió Etíop. En el 2010 es retirà de l'Exèrcit, amb el grau de tinent coronel, amb la intenció de fer carrera política.

Reprengué la militància activat en el Partit Democràtic Oromo (PDO). Amb la regionalització d'Etiopia en línies nacionalitàries, l'ODP ha esdevingut el partit dominant a la Regió Oromo. El PDO és un dels quatre partits membres del Front Democràtic Revolucionari del Poble Etiop (FDRPE). Abiy fou promogut ràpidament al comitè central del PDO i al comitè executiu del FDRPE.
En les eleccions del 2010, Abiy es presentà per la circumscripció natal d'Agaro, i esdevingué membre de la Càmara de Representants del Poble. Abiy s'havia implicat en la formació del Fòrum Religiós per la Pau, encaminat a restaurar els vincles entre els musulmans i els cristians de la regió. La coexistència religiosa és vital per al poble oromo, en el qual sovint fins i tot dins de la mateixa família hi ha branques cristianes i musulmanes.

En el 2011 realitzà un mestratge en lideratge transformador a l'Institut Internacional de Lideratge d'Addis Ababa i a la Greenwich University, de Londres. En el 2013, féu un mestratge en administració d'empreses al Col·legi Leadstar de Gestió i Direcció d'Addis Ababa i a l'Ashland University, d'Ohio. En el 2017 defensà la tesi doctoral "El capital social i el seu paper en la resolució tradicional de conflictes a Etiopia: el cas del conflicte inter-religiós en l'Estat de Zona de Jimma", en el qual exposava, entre d'altres elements, l'experiència que havia tingut ell deu anys abans a la seva localitat natal.

En el 2014, Abiy esdevingué director general del Centre de Ciència i Tecnologia de la Informació. En el 2015 ingressà a l'executiva del PDO. Guanyà popularitat en el marc del conflicte sobre la possessió de terres al voltant d'Addis Ababa i altres zones de la Regió Oròmia. L'octubre del mateix any esdevingué Ministre de Ciència i Tecnologia. Després de 12 mesos al capdavant del ministeri, deixà el govern federal per esdevingué vicepresident de la Regió Oròmia. Entre les responsabilitats regionals, hi havia la direcció de l'Oficina de Planificació i Desenvolupament Urbanístic. També destacà en la gestió del milió de persones de nacionalitat oromo desplaçades des del territori de Somàlia.

Abiy com a primer ministre d'Etiopia i com a Premi Nobel de la Pau

Des del 2015, Etiopia vivia una profunda agitació social que vista des de fora hom volia simplificar en termes de classes socials o, pitjor encara, de nacionalitats o de religions. El cas és que els mateixos actors de vegades es deixaven endur per aquestes simplificacions.

L'abril del 2018, Abiy Ahmed esdevingué primer ministre. Arribava al govern com a líder del FDRPE, però realitzà esforços des d'un bon començament per desmarcar-se fins a cert punt dels seus predecessors. La qüestió eritrea retornava a l'agenda, però ara amb el compromís clar d'Abiy de reprendre les negociacions de pau. Des del 1991, i malgrat haver reconegut la independència d'Eritrea, Etiopia ha viscut en guerra calenta o freda les relacions amb l'ara estat veí. Les negociacions entre Abiy Ahmed i el president d'Eritrea, Isaias Afwerki, conduïren a la signatura de les declaracions d'Asmara (juliol del 2019) i de Jeddah (setembre del 2019). El govern etíop acceptava l'arbitratge de la comissió internacional del 2002 sobre els límits fronterers entre Etiopia i Eritrea.

Algú s'ha demanat per quin motiu Isaias Afwerki no ha rebut també el Premi Nobel de la Pau. El Comitè Nobel, de fet, reconeix el rol d'Afwerki en respondre a la proposta d'Abiy i en la formalització del procés de pau. Però sens dubte la deteriorada situació interna d'Eritrea no convidava al Comitè Nobel de fer el pas de dividir el Premi per la meitat.

D'altra banda, el Comitè Nobel també reconeix implícitament que la situació a Etiopia no és pas òptima, però valora positivament les reformes del govern Abiy "que ofereixen a molts ciutadans esperança d'una vida millor i d'un futur més brillant". Entre les primeres mesures del govern Abiy hi hagué l'aixecament de l'estat d'emergència, la concessió de l'amnistia a presos polítics, la revocació de controls sobre els mitjans de comunicació, la legalització de grups opositors i destitucions de càrrecs militars i civils investigats per corrupció. El Comitè Nobel valora les mesures del govern per promoure la participació de la dona en la vida política i comunitària, així com el compromís d'enfortir la democràcia i de garantir eleccions lliures i justes.

Quan el Comitè Nobel diu que a Etiopia hi ha molta feina a fer és refereix particularment a la conflictivitat etnolingüística. En termes més concrets, recorda que a Etiopia hi ha uns tres milions de desplaçats interns i un milió de refugiats.

El Comitè Nobel també ha valorat la política exterior del govern Abiy. El setembre del 2018, la mediació etíop ajudà a la normalització de les relacions diplomàtiques entre Eritrea i Djibuti. El govern etíop també ha mediat en el conflicte sobre les demarcacions marítimes entre les aigües territorials de Kènia i Somàlia. També ha estat reconeguda la mediació d'Abiy en el conflicte intern a Sudan i, particularment, en l'establiment de la taula negociadora que dóna lloc a l'avantprojecte d'una nova constitució pel Sudan (publicat el 17 d'agost del 2019).

dimecres, 9 d’octubre de 2019

Les candidatures presentades a la circumscripció de Barcelona per a les eleccions generals del 10 de novembre del 2019

El Reial Decret 551/2019, de 24 de setembre, convocava eleccions a la XIV Legislatura de les Corts espanyoles. Avui el BOE publica les candidatures que s'hi han presentat.

En el cas de la circumscripció de Barcelona s'han presentat les candidatures següents a les eleccions del Congrés dels Diputats:
- 1. Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE), amb una llista de 32 candidats i 10 suplents, encapçalada per Meritxell Batet.
- 2. Per Un Món Més Just (PUM+J), amb una llista formada exclusivament per Esteban Serra Vila.
- 3. Ciutadans-Partido de la Ciudadanía (Cs), amb una llista de 32 candidats i 3 suplents, encapçalada per Inés Arrimadas.
- 4. Esquerra Republicana de Catalunya-Sobiranistes (ERC-Sobiranistes), amb una llista de 32 candidats i 10 suplentes, encapçalada per Oriol Junqueras.
- 5. Partit Popular/Partido Popular (PP), amb una llista de 32 candidats i 10 suplents, encapçalada per Cayetana Álvarez de Toledo.
- 6. Candidatura d'Unitat Popular-Per la Ruptura (CUP-PR), amb una llista de 32 candidats i 10 suplents, encapçalada per Mireia Vehí.
- 7. Família i Vida (PFiV), amb una llista de 32 candidats, encapçalada per Josep Maria Clotet.
- 8.- En Comú Podem-Guanyem el Canvi (ECP-GUANYEM EL CANVI), amb una llista de 32 candidats i 6 suplents, encapçalada per Jaume Asens.
- 9.- Junts (JUNTS), amb una llista de 32 candidats i 10 suplents, encapçalada per Jordi Sànchez.
- 10.- Iniciativa Feminista (I.Fem), amb una llista de 32 candidats i 1 suplent, encapçalada per Nuria Castillo.
- 11. Vox (VOX), amb una llista de 32 candidats i 6 suplents, encapçalada per Ignacio Garriga.
- 12. Partit Comunista del Poble de Catalunya (PCPC), amb una llista de 32 candidats i 6 suplents, encapçalada per Enric Lloret.
- 13. Partit Animalista Contra el Maltractament Animal (PACMA), amb una llista de 32 candidats i 3 suplents, encapçalada per David Martínez Planellas.
- 14. Partit Comunista dels Treballadors de Catalunya (PCTC), amb una llista de 32 candidats i 1 suplent, encapçalada per Ferran Peris.
- 15. Izquierda en Positivo (IZQP), amb una llista de 32 candidats i 2 suplents, encapçalada per Toni García Pérez.
- 16. Escons en Blanc/Escaños en Blanco (EB), amb una llista de 32 candidats, bo i amb el compromís de no ocupar els escons en cas d'ésser elegits.
- 17. Recortes Cero-Grupo Verde (RECORTES CERO-GV), amb una llista de 32 candidats i 9 suplents, encapçalada per Nuria Suárez.
- 18. Más País (MÁS PAÍS), amb una llista de 32 candidats i 2 suplents, encapçalada per Juan Antonio Geraldes.
- 19. UNIDOS Actuando por la Democracia (UNIDOS SI-ACPS-DEf), amb una llista de 32 candidats i 6 suplents, encapçalada per Enrique Martínez Herrera.

D'aquestes llistes seran elegits 32 diputats d'entre les que obtinguin més del 3% dels vots vàlids emesos, d'acord amb una distribució proporcional segons la Llei d'Hondt.

Pel que fa a les eleccions al Senat, aquests són els candidats a la circumscripció per Barcelona:
- 1. 1. Manuel Cruz Rodríguez (PSC-PSOE).
- 1. 2. Elia Tortolero Orejuela (PSC-PSOE).
- 1. 3. Carles Martí Jufresa (PSC-PSOE).
- 2. 1. Marius Lucien Makon Nkoyock (PUM+J).
- 3. 1. Martín Eusebio Barra López (Cs).
- 3. 2. Carmen de Rivera Pla (Cs).
- 3. 3. Nito Foncuberta Riba (Cs).
- 4. 1. Raül Romeva i Rueda (ERC-Sobiranistes).
- 4. 2. Ana Maria Surra i Spadea (ERC-Sobiranistes).
- 4. 3. Robert Masih i Nahar (ERC-Sobiranistes).
- 5. 1. Manuel Buenaño García (PP).
- 5. 2. Elisabet Ortega Robles (PP).
- 5. 3. Álvaro Benejam Peretó (PP).
- 6. 1. Rosa Lluch Bramon (ECP-Guanyem el Canvi).
- 6. 2. Joan Comorera Estarellas (ECP-Guanyem el Canvi).
- 6. 3. Vanessa Maxé Navarro (ECP-Guanyem el Canvi).
- 7. 1. Roger Español i Tor (Junts).
- 7. 2. Meritxell Lluís i Vall (Junts).
- 7. 3. Lorena Judith Iglesias i Teixidó (Junts).
- 8. 1. María Elva Tenorio López (I.Fem).
- 9. 1. Jordi Aguiló Vendrell (VOX).
- 10. 1. Quim Boix Lluch (PCPC).
- 11. 1. Alejandro Cuesta Hidalgo (PACMA)
- 11. 2. Blanca Pérez Uño (PACMA).
- 11. 3. Bernat Pujol Trias (PACMA)
- 12. 1. Eric Rodríguez Rodríguez (PCTC).
- 13. 1. Orlin Hernán Martillo Ortega (IZQP).
- 14. 1. Ezequiel Ramon Pinat (EB), amb el compromís de deixar l'escó buit si és elegit.
- 15. 1. Octavio Piulats Riu (Recortes Cero-GV).
- 15. 2. Antonina Rodrigo García (Recortes Cero-GV).
- 15. 3. Concha García García (Recortes Cero-GV)
- 16. 1. Jennifer Salmerón Comino (Más País).
- 17. Julio Antonio Villacorta Garcia (UNIDOS SI-ACPS-DEf).

Cada elector podrà votar fins a 3 candidats de la papereta del Senat. Els 4 candidats amb més vots globals seran elegits senadors per la província de Barcelona.

dimarts, 24 de setembre de 2019

Finalitza la XIII Legislatura

La XIII Legislatura ha arribat a la fi. Ni tan sols s'hi ha celebrat un ple d'investidura in extremis. Així, dos mesos després de la celebració del primer ple d'investidura, el Rei, amb referendament de la Presidenta del Congrés, ha signat el Reial Decret 551/2019, de 24 de setembre, de dissolució del Congrés dels Diputats i del Senat i de convocatòria d'eleccions.

La XIII Legislatura arrencà de les eleccions generals del 28 d'abril d'enguany. La XIV Legislatura ho farà de les eleccions generals de diumenge 10 de novembre.

La campanya electoral començarà el divendres 1 de novembre, i conclourà el divendres 8 de novembre. El dissabte 9 de novembre serà la jornada de reflexió. El 3 de desembre tindran lloc les sessions constitutives del Congrés i del Senat.

La província de Barcelona elegirà 32 diputats i 4 senadors, el mateix nombre que en les darreres eleccions.

dilluns, 16 de setembre de 2019

Els tres punts d'Albert Rivera per salvar la XIII Legislatura

La setmana vinent expirarà el termini de dos mesos iniciat arran del fracàs del primer debat d'investidura de la XIII Legislatura. En aquests dos mesos, Pedro Sánchez, el candidat d'aquella investidura fracassada, s'ha centrat en fer pressió a Unidas Podemos per arrancar-los un vot favorable en un nou i definitiu debat d'investidura. En menor mesura, també ha fet pressió a PP i a Cs per tal que s'abstinguessin en aquest hipotètic debat. Pocs moviments hi ha hagut, deixant de banda el viratge d'ERC, que s'ha unit a la pressió perquè PSOE i UP arribessin a un pacte d'investidura.

Albert Rivera, el líder de Cs, ha estat acusat durant aquests dos mesos de passivitat, mentre la crisi interna de Cs augmentava per aquesta raó.

Però això ha canviat quan Rivera ha fet una proposta de tres punts, que si Pedro Sánchez, hauria de moure Cs i PP cap a l'abstenció en el debat definitiu d'investidura. Això salvaria la legislatura.

Quins són aquests tres punts?

Es poden resumir en:
- recuperar Navarra, és a dir que el PSN trenqui amb Bildu i faci possible un govern navarrès encapçalat per Navarra Suma, la coalició guanyadora en les passades eleccions forals
- aplicar el 155 a Catalunya, és a dir estudiar-hi l'aplicació. Això també inclou el respecte a les sentències judicials que es dictin sobre el Procés i a no recórrer-hi a indults en cas de condemnes.
- afavorir la classe mitjana i els autònoms, és a dir reorientar les polítiques econòmiques en pro d'aquests sectors.

En les properes hores, es veurà si el PP i el PSOE hi són d'acord. La proposta arriba en un moment que el Rei ha obert una sèrie de converses amb els dirigents dels grups polítics per veure sí és possible proposar-hi un candidat a la Presidència del Govern.

divendres, 13 de setembre de 2019

El model de les superilles podria evitar 700 morts prematures cada any a Barcelona

Urbanisme: L’establiment de les primeres “superilles” a la ciutat de Barcelona caigué en plena “guerra cultural” sobre la mobilitat. Els “progres” en són partidaris, i els “conservadors” en malparlen. Les “guerres culturals” tenen la virtut d’ésser simplificadores, i així els mateixos “conservadors” insisteixen en els “bolardos” com a instrument contra atacs terroristes, i els “progres” llavors els veuen com a convenients: també els “bolardos” creen “superilles” però són superilles de “seguretat” i no superilles de “populisme ambiental”. La qüestió de l’espai públic, dels seus usos, dels drets individuals sobre l’espai públic, o dels interessos col·lectius, es fa sovint des de línies ideològiques o, directament, des del sectarisme polític dels “pro-Colau” i dels “anti-Colau”. Fins i tot els estudis rigorosos sobre l’impacte en la mobilitat o en aspectes de salut o de sostenibilitat ambiental són reduïts a armes llancívoles segons la conveniència de nyerros i cadells. No ha estat excepció tampoc l’estudi del grup de Mark Nieuwenhuijsen que aquest dilluns avançava la revista Environmental International. En aquest article s’estudia l’impacte del “model de les superilles” sobre la salut, i s’arriba a la conclusió que aquest model podria previndre anualment 700 morts prematures. El “model de les superilles” es presenta com un model de planificació urbanística “centrat en les persones” (en oposició a “centrat en els cotxes”), per a les quals guanyaria espai públic, reduiria el transport motoritzat i promouria una mobilitat activa. “Una ciutat més verda i més fresca”. En aquesta anàlisi, l’impacte sobre la salut seria vehicular per la reducció de la contaminació atmosfèrica, sonora i calorífica, però també per l’augment dels espais verds i de l’activitat física.

A més de la més mediàtica de Poblenou, a Barcelona actualment ja s’han establert les superilles d’Horta i de Sant Antoni, però el model contempla una transformació total de la mobilitat motoritzada

Una valoració quantitativa d’impacte sobre la salut del model de superilla a Barcelona
Mark Nieuewnhuijsen és investigador d’ISGlobal, de Barcelona, centre vinculat a la Universitat Pompeu Fabra (UPF), i també del CIBER de Epidemiología y Salud Pública (CIBERESP) de Madrid. Del mateix grup de recerca són Natalie Mueller, David Rojas-Rueda, Haneen Khreis, Marta Cirach, Joan Ballester, Carolyn Daher, Anna Deluca, Carles Milà, Sandra Márquez i Cathryn Tonne. Rojas-Rueda també és investigador del Department of Environmental and Radiological Health Sciences, de la Colorado State University, a Fort Collins. Khreis, com hem vist en altres ocasions, també treballa a la Texas A&M Transportation Institute (ITI) i al Center for Advancing Research in Transportation Emissions, Energy and Health (CARTEEH), a College Station.
També han participat en aquesta recerca David Andrés, Joan Palou i Salvador Rueda, de l’Agència d’Ecologia Urbana de Barcelona (BCNEcologia). Xavier Bartoll i Katherine Pérez són membres de l’Agència de Salut Pública de Barcelona (ASPB) i de l’Institut d’Investigació Biomèdica de Sant Pau. Mark Stevenson treballa a la Melbourne School of Population and Global Health, de la University of Melbourne.
Signat per Natalie Mueller i la resta d’autors esmentats, l’article fou presentat a la revista Environment International el passat 6 de maig. De l’edició se’n va fer càrrec Zorana Jovanovic Andersen. Seguí un procés de revisió, que conclogué el 20 d’agost. El 26 d’agost fou acceptat i fou publicat en línia el 9 de setembre.
L’estudi tracta de l’impacte quantitatiu de la salut del projecte de “Superilles” sobre la població barcelonina major de 20 anys (en l’actualitat, de 1.301.827 persones). Fa una estimació dels canvis en l’activitat física vinculada al transport, la contaminació atmosfèrica per NO2, el soroll del trànsit, l’espai verd i la generació de calor urbana. A través de les estimacions de risc associats a aquests factors, es calculen els impactes en mortalitat prematura, esperança de vida i factors econòmics. El Projecte de Superilles contemplaria un total de 503 a Barcelona. Amb un marge de confiança del 95%, Mueller et al. estimen una reducció en el nombre de morts prematures de 235-1098 com a conseqüència de la implementació completa del projecte. Aquesta prevenció seria mitjançada per la reducció de NO2 (0-838 morts), del soroll (83-246), de la calor (101-137) i de l’augment d’espai verd (0-119). Igualment estimen que el desplaçament de 65.000 persones des del viatge amb cotxe o motocicleta cap al transport públic o actiu (caminar, bicicleta, etc.), estalviaria unes 26-50 morts. L’augment d’esperança de vida seria de 99-297 dies, i l’impacte econòmic anual seria de 600-2800 milions d’euros.
El model de les superilles implica la transformació d’una ciutat centrada en el vehicle de motor (que ara ocuparia vora 2/3 de la superfície urbana, i que quedaria reduït a menys d’1/4) a una potser més propera a l’esperit original de l’Eixample d’Ildefons Cerdà: fornir les necessitats humanes d’il·luminació natural, de ventilació, d’espai obert i de zones verdes. El terme municipal de Barcelona amuntega més d’1,6 milions de persones en 100 km2, però és el fet que una bona part d’aquest espai sigui destinada a la circulació de vehicles de motor el que contribueix a un efecte d’illa de calor urbana que arriba als 8 K de temperatura.
Les 503 superilles projectades per BCNEcologia serien les cèl·lules d’aquesta transformació: uns veïnats compactes i connectats. De moment, se n’han implementat tres: Poblenou, Sant Antoni i Horta.

Superilles de 400x400 m
Les illes de l’Eixample fan vora 100x100 m. El projecte de superilla consisteix en agregar aquestes illes, de manera que facin 400x400 m. Si ara tots els carrers de l’Eixample són oberts al trànsit motoritzat, en el model de les superilles només ho seria 1 de cada 3. Dins de la superilla, la mobilitat es faria sobretot en transport actiu (caminar o pedalejar), i només de manera secundària en vehicles de motor, tan sols per als residents i amb una velocitat màxima de 20 km/h. Les vies obertes al trànsit motoritzat mantindrien l’actual límit de velocitat de poblat de 50 km/h, però també en aquestes vies hi hauria carrils segregats per a bicicletes, vianants (voreres) i busos (amb parades cada 400 m, és a dir a cada superilla).

Disposició de zones verdes actuals (A) i d’acord amb el model de les 503 superilles (B)
En el 2017, vivien a Barcelona 1.301.827 majors de 20 anys. La taxa de mort natural en el 2015 era de 1.144 defuncions per 100.000 habitants, de manera que a Barcelona moren cada any de mort natural gairebé 15.000 persones.
Per cada factor de risc, hi ha diferents nivells d’exposició i. Cada nivell d’exposició té un risc relatiu associat (RRi) de mortalitat. Mueller et al. seleccionen d’acord amb la literatura els RR associats a riscos d’exposició a activitat física, exposició a NO2, exposició a soroll, exposició a zones verdes o exposició a calor. D’aquests riscos, els d’activitat física i de zones verdes són negatius, però els altres són positius (augmenten el risc de mortalitat).

Els resultats projectats de la implementació de 503 superilles a Barcelona
Amb el model complet de superilles, la participació de l’automòbil en la mobilitat de Barcelona es reduiria en un 19,2%, de manera que 230.000 trajectes setmanals que ara es fan en cotxe o en motocicleta es passarien a fer per altres mitjans (transport públic, bicicleta, a peu). En conseqüència, els nivells mitjans de 47,2 µg/m3 de NO2 es reduirien en un 24,3% (fins a 35,7 µg/m3). També es reduirien els nivells de sorolls associat al trànsit en un 5,4% (de 54,2 dB a 51,3). A l’Eixample, l’espai verd passaria d’un 6,5% de la superfície a 19,6%.
Aplicant-hi els riscos relatius sobre aquests canvis d’exposició, Mueller et al. calculen la prevenció de 667 morts prematures anuals. D’aquestes 667 morts, 291 ho serien per la reducció dels nivells de NO2, 163 per la reducció del soroll de trànsit, 117 per la reducció de l’efecte illa de calor i 60 per la major disponibilitat de zona verda a l’Eixample. De les 65.000 persones que farien el canvi de l’automòbil privat al transport públic o actiu, hom calcula la prevenció de 36 morts prematures anuals.
El guany en esperança de vida entre els majors de 20 anys arran de la introducció de les superilles seria d’uns 198 dies. Val a dir, que aquesta xifra seria superior en 37 dies per als veïns de l’Eixample si comptem el guany en espais verds. Pel que fa als adults que deixessin el vehicle privat per al transport quotidià, el guany en esperança de vida seria de 97 dies per als qui passessin al transport públic, de 125 dies per als qui passessin a la bicicleta i de 44 dies per als qui passessin a caminar.
Per calcular l’impacte econòmic, Mueller et al. es fixen en la prevenció de morts prematures, de la qual extrauen un impacte positiu de 1700 milions d’euros anuals.

Altres factors a considerar
Mueller et al. són conscients que el seu model seria més complet si hom tingués en compte altres factors de risc associats al transport motoritzat (com l’emissió de partícules en suspensió), però els preocupen més altres aspectes que també deixa fora el model. Per exemple, cada dia entren o surten de Barcelona 2 milions de viatgers procedents de municipis de la regió metropolitana, gairebé el 50% dels quals ho fan en cotxe o moto. La introducció de 503 superilles a Barcelona hauria d’anar acompanyada d’alternatives reals per a aquest milió de viatgers quotidians, que passen per l’extensió i millora del transport públic interurbà.
Però una altra font de preocupació la constitueix el risc de gentrificació associat a la introducció de les superilles. El guany en espais verds i en infrastructures populars faria encara més atractiva la ciutat de Barcelona per a persones de rendes més altes, expulsant-hi les rendes mitjanes i baixes.
Models que tinguin una perspectiva més regional i que incloguin variables socio-econòmiques ajudarien, doncs, a il·luminar tots aquests aspectes complementaris.

Lligams:
- Changing the urban design of cities for health: The superblock model. Natalie Mueller, David Rojas-Rueda, Haneen Khreis, Marta Cirach, DavidAndrés, JoanBallester, XavierBartoll, Carolyn Daher, AnnaDeluca, Cynthia Echave, CarlesMilà, Sandra Márquez, Joan Palou, Katherine Pérez, Cathryn Tonne, MarkStevenson, SalvadorRueda, Mark Nieuwenhuijsen. Environment International (2019).