dimecres, 24 de desembre del 2014

Pa, treball, sostre i dignitat

Continua la tancada a l'Església del Pi, a Barcelona, de l'assemblea de treballadors en atur de Barcelona

La convocatòria serveix per difondre les reivindicacions bàsiques de la Coordinadora d'Assemblees de Treballadors en Atur de Catalunya:

1. Un lloc de treball digne i estable per a totes les persones sense feina. És a dir, canvi en les polítiques d'ajustament, suspensió del deute il·legítim, derogació de les contrareformes laborals, borses de treball municipal, etc.
2. Reducció dràstica de la jornada de treball sense disminució de salari.
3. Renda garantida ciutadana per a les persones sense ingressos o baixos ingressos d'acord amb l'article 24.3 de l'Estatut d'Autonomia.
4. Prestació de desocupació indefinida amb la corresponent cotització a la Seguretat Social fins a la recol·locació definitiva.
5. Prohibició del desnonament de l'habitatge habitual a les persones i famílies desocupades i parc públic d'habitatge de lloguer accessible.
6. Serveis bàsics d'aigua, llum i gas gratuïts per a totes les unitats familiars on tots els membres es trobin sense feina.
7. Transport gratuït per a totes les persones sense feines per poder buscar-ne amb facilitat, per realitzar gestions i fruir de l'oci amb les seves famílies.
8. Garantir la formació de les persones sense feina a través de les institucions públiques.
9. Renovació automàtica de la targeta de residència tant si es treballa com si s'és a l'atur.
10. Cessió gratuïtat pels ajuntaments d'un local permanent per a les necessitats dels desempleats (informació, assessorament) i la utilització d'un local gran per realitzar-hi assemblees.

Com recorda la Marxa de la Dignitat-22 M, en el territori de la Comunitat Autònoma de Catalunya hi ha 800.000 treballadors sense feina, el 65% dels quals no reben prestació. Com a objectius, la Marxa de la Dignitat enumera:
- Dir no al pagament d'un deute il·legítim, enfrontant-nos a la banca europea (BCE, UE).
- Posar fi a l'atur i la precarietat, mitjançant el repartiment del treball i la riquesa.
- Retirada immediata de totes i cadascuna de les retallades com també de les reformes laborals.
- Garantir feina, educació, sanitat, aliment, habitatge i pensions dignes per a totes les persones sigui quina sigui la seva procedència, així com una renda garantida ciutadana.
- Combatre la repressió, la impunitat i els abusos policials.
- Rebutjar les polítiques patriarcals que humilien la dona trepitjant els seus drets com el de decidir sobre el seu propi cos.
- Exigir la dimissió del govern del PP, el de CiU, els governs fidels a la Troika.
- Garantir l'exercici del dret a decidir de tots els pobles

dijous, 4 de desembre del 2014

Primàries per a llistes unitàries

El debat sobre una "Llista de País" o una "Llista de Ruptura Constituent", la polèmica per les primàries de Compromís, o l'experiència de l'elecció del Consell Ciutadà de Podem, són exemples recents de la qüestió de com confegir llistes o òrgans de "confluència" entre diverses tendències. D'una banda no es vol caure en el "pasteleig" de les "coalicions de partits". De l'altra, hom vol garantir la pluralitat. No entrarem en com la "impossibilitat" d'Arrow afecta qualsevol mecanisme electoral. Però sí farem un breu comentari.

Imaginem que volem construir una "llista de consens" de 85 noms. Posem el cas extrem de la circumscripció de Barcelona a les eleccions al Parlament del Parc de la Ciutadella pel seu dramatisme. Obriríem un termini de presentació d'equips. Els equips poden ser d'1 a 85 persones, és a dir des d'unipersonals fins el que cobegen, en principi, copar tota la llista. Cada candidat només pot formar part d'un equip.

Fet això, aprovades les candidatures (sense gaires exigències), seria el torn de votar-les. Cada persona podria votar amb 1, 2 i 3, els seus equips favorits, esglaonadament. També podria votar amb 1, 2 i 3, els seus candidats favorits de cadascun dels equips.

Cada 1, són 3 vots. Cada 2, són 2 vots. Cada 3, és 1 vot.

Repartiríem les 85 posicions entre les llistes seguint el mètode d'Hondt. Recordeu que seria una matriu en la qual cada llista apareixiria amb el seu nombre de vots totals (3+2+1), dividida per 1, 2, 3...85. En cas d'esgotar-se una llista, saltaríem la posició i continuaríem per la matriu.

Assignades les posicions a les llistes, seria el torn de fer-ho a les persones. Seguiríem els vots individuals i, en cas d'empat, l'ordre que l'individu ocupava en el seu equip.

Aquesta llista provisional seria retocada, amb el menor canvi de posicions, per complir l'equilibri de gènere. També podríem pensar en altres equilibris (territorials, origen, etc.), però caldria haver-los definit prèviament.