divendres, 23 de març de 2018

La violència del 20 de setembre i la malversació de l'1 d'octubre

La interlocutòria de processament del jutge Larrena, del Tribunal Suprem, ha estat revisada per la premsa a bastament en les darreres hores. Potser allò més remarcable és que hom continuï esgrimint el delicte de rebel·lió. Per fer-ho, d'acord amb el Codi Penal, cal assenyalar els elements violents i tumultuaris del Procés, i la interlocutòria se centra especialment en el 20 de setembre i en l'1 d'octubre. Amb el pas de les setmanes el relat sobre la violència d'aquella jornada ha pogut créixer. N'és una base la doctrina de definir com a violència tota forma de resistència ("violència passiva"). Però com que això no és suficient, la interlocutòria defineix la situació de la seu del Departament d'Economia a la Rambla de Catalunya el 20 de setembre com a "presa d'hostatges". És ver que això implicaria figures delictives addicionals, però la interlocutòria s'estima més considerar-ho com a fonament de fet per al delicte de rebel·lió.

El relat periodístic del 20 de setembre s'ha centrat especialment en els vehicles de guàrdia civil deixats sense vigilància i que quedaren "destrossats", plens d'enganxines i de bonys. Ara aquest relat es recicla en la interlocutòria, però de nou no implica delictes addicionals.

La interlocutòria estén la seva visió al 2012, i fa una enumeració de fets. També esmenta els plens del 6 i del 7 de setembre del 2018. No hi dóna, però, la rellevància del relat periodístic, que veu en aquestes jornades parlamentàries la mancillació de "tots els articles" de la Constitució i de l'Estatut. Tècnicament, és clar, això no és cert ja que les lleis del Parlament únicament reinterpretaven en aquests textos eliminant-ne les restriccions a la "lliure autodeterminació dels pobles". La interlocutòria no pot esplaiar-se en aquest sentit, perquè la substanciació del delicte de rebel·lió no es pot basar exclusivament en fets parlamentaris.

El delicte de malversació, esmentat a la interlocutòria, se centra en una despesa de 2 milions d'€ per al referèndum de l'1 d'octubre. Aquesta causa concreta de la malversació pot suposar un maldecap per al ministre d'Hisenda, Cristóbal Montoro, que havia assegurat repetidament que, gràcies a la seva vigilància, la Generalitat no havia destinat ni un sol euro a l'1-O. Entre 0 € i 2.000.000 € hi ha un marge perillós, i aquesta mateixa setmana Albert Rivera, de C's, ja havia utilitzat aquesta informació contra el govern de Mariano Rajoy.

Aquesta setmana, el govern de Rajoy i, concretament, el ministre de Justícia, Rafael Catalá, havia quedat en entredit per la decisió de la Fiscalia General de promoure la llibertat amb fiança de Joaquim Forn. Com a conseller d'Interior, la figura de Forn és essencial per arguir l'existència de preparatius de violència institucional en el marc del Procés. El fet que ara pugui adduir-se la violència (passiva o no) de manifestants, descarrega aquesta idea d'uns "escamots de la mort" organitzats per Forn. Però el cas és que el Tribunal Suprem desoí la fiscalia i atengué a la petició de l'acusació popular de VOX de mantindre Forn a la presó.

En les darreres hores els esdeveniments s'han precipitat. Finalment, el Parlament de Catalunya ha celebrat una sessió d'investidura, amb Jordi Turull, de candidat. Amb suports insuficients (64 diputats), no ha estat possible la seva investidura. L'endemà d'aquest Ple, Turull i la plana major del Procés han desfilat cap al Tribunal Suprem. La segona sessió d'investidura, prevista per demà dissabte, resta a l'espera de si Turull hi pot anar o bé, com demana la mateixa fiscalia, no hi pot anar per haver reingressat a la presó.

El compte enrere de la XII Legislatura ja ha començat. Si no hi ha investidura, el Parlament serà dissolt el 22 de maig, i les eleccions podrien tindre lloc el 15 de juliol.

La carrera entre VOX, C's i PP per treure rèdit de la liquidació del procés podria donar-los més centralitat política, fins i tot a Catalunya. Però les urnes, siguin del Parlament de Catalunya o de les Corts General, amb un vot secret, són poc previsibles.

dilluns, 19 de març de 2018

La investidura de març

Segons l'agenda i les declaracions dels diferents actors, la tercera convocatòria de Ple d'Investidura de la present legislatura del Parlament de Catalunya seria al caure. El Tribunal Suprem s'ha de pronunciar en les properes hores sobre el recurs presentat per Jordi Sànchez (el candidat de la segona convocatòria, ajornada per la impossibilitat del primer d'assistir-hi). El Tribunal Constitucional, semblantment, haurà de decidir aviat si considera que la primera convocatòria, del 30 de gener, compta a efectes dels dos mesos, i si el Parlament de Catalunya haurà de ser dissolt, doncs, el 30 de març, en cas que no hi hagi investidura. Fonts dels Grups Parlamentaris de JxCat i d'ERC asseguren que ja tenen enllestida una proposta de candidat (que no seria ni Puigdemont ni Sànchez) i de programa (en clau republicana) i que ara esperen el vist-i-plau de la CUP. A Ginebra, Carles Puigdemont comentava que aquesta proposta passa per formular una qüestió de confiança al Parlament a mitja legislatura, com ja es va fer en l'anterior, i hom parla de coronar la present legislatura amb una multiconsulta de caràcter constituent. Fora d'aquesta alternativa no hi ha altre horitzó que unes noves eleccions anticipades, que tindrien lloc el mes de maig-juny.

dissabte, 3 de març de 2018

El rellotge dels dos mesos

La XII Legislatura del Parlament de la Comunitat Autònoma de Catalunya era convocada el passat 30 de gener al primer debat d'investidura, amb el cap de llista de la segona força més votada, Carles Puigdemont, com a candidat. El debat fou suspès pel President del Parlament, Roger Torrent, abans de començar, al·legant el recurs interposat pel Govern d'Espanya contra aquesta candidatura davant del Tribunal Constitucional. El consens és que el debat d'investidura no va no començar i que, per tant, no compte encara el període de dos mesos que té el Parlament de Catalunya per investir un President si no vol incórrer en un supòsit de dissolució automàtica.

Fins l'1 de març no se celebrà un nou Ple al Parlament de Catalunya. Es tractava més aviat un ple de pre-investidura. En ell, per exemple, el líder del PSC (la quarta força més votada) Iceta aprofità per proposar que comptes ja el rellotge dels dos mesos. No prosperà. De fet, el ple de pre-investidura destacà sobretot pel fet de reconèixer la legitimitat de Carles Puigdemont com a President de la República de Catalunya, bo i que aquest reconeixement es feia amb mots més foscos i amb intencions més simbòliques. La resposta de Puigdemont fou la de renunciar a la candidatura de la presidència de la Generalitat.

La renúncia de Puigdemont, d'acord amb el consens, no fa tampoc iniciar el rellotge de la investidura. De fet, aquesta situació ja s'esdevingué en la XI Legislatura del Regne d'Espanya, en la que la renúncia de Mariano Rajoy, el cap de la llista més votada, d'acceptar l'encàrrec de fer govern del rei Felip VI, impedí que corrés el rellotge anàleg, que no més va començar a córrer, arran del primer debat d'investidura amb Pedro Sánchez, el cap de la segona llista més votada, com a candidat.

Hom suposa que Roger Torrent obrirà una nova ronda de consultes i que farà una proposta de candidat. Sembla que el candidat proposat serà Jordi Sànchez, el n.2 de la segona llista més votada. Com que Jordi Sànchez es troba en situació de presó provisional, cal esperar una nova ronda de recursos. Això, com que impediria la celebració del debat d'investidura, faria que tampoc no comencés a córrer el rellotge.

Aturada, doncs, la XII Legislatura en un no-temps, l'atenció de les properes setmanes se centrarà a Brussel·les. La formació d'una Assemblea de Representants i d'un Govern de la República podria constituir un pas efectiu a la institucionalització autofrustrada d'octubre.

El Govern d'Espanya, però, ja ha assenyalat clarament que aquesta institucionalització, per simbòlica i inefectiva que sigui, també és contrària a la Constitució i a l'Estatut. La idea d'unes estructures paral·leles que "escapin" al control de les institucions espanyoles té molt poc recorregut.