dijous, 27 de febrer de 2020

La Taula Bilateral de Diàleg i Acord per a la Resolució del Conflicte Polític

Ahir 26 de febrer tingué lloc al Palau de la Moncloa la constitució de la taula bilateral de diàleg, negociació i acord per a la resolució del conflicte polític. Aquesta taula és liderada pel President del Govern d'Espanya, Pedro Sánchez, i pel President de la Generalitat, Quim Torra. Els membres del Govern d'Espanya que hi participen són els vicepresidents Carmen Calvo i Pablo Iglesias, i els ministres María Jesús Montero, José Luis Ábalos, Salvador Illa i Manuel Castells. Com a representants del Govern de Catalunya hi ha el vicepresident Pere Aragonès, els consellers Alfred Bosch i Jordi Puigneró, la dirigent de JxCat Elsa Artadi, la dirigent d'ERC Marta Vilalta, i dos persones properes a Puigdemont i Junqueres com són Josep Maria Jové i Josep Rius.

La reunió d'ahir considera que el conflicte és de natura política i que requereix una solució política. La taula de governs es contempla com a instrument per trobar aquesta solució a través del diàleg, la negociació i l'acord.

Els acords de la reunió d'ahir són de natura metodològica:
- la taula de governs es reunirà mensualment.
- les reunions se celebraran alternativament a Madrid i Barcelona, en les seus oficials dels governs que s'acordin.
- els presidents i vicepresidents habiliten la creació d'un grup de treball integrat per una delegació de cada part. Presidents i vicepresidents s'incorporaran a la taula quan sigui necessari ratificar acords polítics, o quan una de les parts decideixi una altra composició.
- qualsevol acord adoptat al si de la taula es formularà en el marc de la seguretat jurídica.

divendres, 14 de febrer de 2020

Els drets civils i polítics a Catalunya en el 2019

L'Oficina de Drets Civils i Polítics presentava aquesta setmana la memòria corresponent a l'exercici del 2019. L'Oficina és dirigida per Adam Majó Garriga, i això sol ja la situa en plena trinxera civil i polític. Majó és sovint vilipendiat pel "constitucionalisme", però també una part nodrida de l'"esquerra independentista" no li perdona la defecció, com alhora l'"independentisme hiperventilat" el té per un tebi equidistanoide. Que l'Oficina depengui del Vicepresident Pere Aragonès encara atia més aquestes fòbies.

L'Oficina mateixa fou creada el 7 de juny del 2018, i entrà en funcionament l'1 d'octubre (primer aniversari de l'1-O). Si el nom de Majó no deixa indiferent, tampoc no ho fan els noms de vocals com Sonia Andolz, Andrés García Berrio o Magda Oranich. El 5 de febrer del 2019 es creà el Consell Assessor de Defensa dels Drets Civils i Polítics. Els membres del Consell Assesor són experts independents.

Durant el 2019, l'Oficina ha gestionat 283 actuacions, la majoria de les quals (190) ho són per "vulneració del dret de participació política". Hi segueixen casos de vulneració de la llibertat d'expressió (31), de la lliure circulació (18), d'infraccions de cossos i forces de seguretat (14), de vulneracions del dret a l'honor (2), de la tutela judicial efectiva (2), de la llibertat religiosa (2) o de la pluralitat lingüística (1). El mes amb més actuacions fou l'abril (94) seguit de l'octubre (38, segon aniversari).

L'Oficina va fer una "cartografia de la repressió de l'1-O" que comptabilitzava 1221 diagnòstics (2 conjuntivitis per gas pebre, 76 trastorns d'impacte emocional i 1.143 traumatismes).

L'Oficina també ha elaborat una llista dels servidors públics afectats per causes judicials vinculades amb l'1-O. Són un total de 97, dels quals 29 ho són pel Jutjat 13 de Barcelona, 19 pel Tribunal Suprem, 8 pel TSJC i 8 per l'Audiència Nacional.

En el marc d'aquesta cartografia es comptabilitzen més de 2.000 persones represaliades arran de l'1-O: 12 persones condemnades, 9 persones exiliades, 1 president pendent d'inhabilitació ferma, 1 persona confinada fins el 28 de maig del 2019, 1491 persones ferides, 308 persones detingudes, 144 pàgines web tancades i més de 817 persones investigades.

L'Oficina elaborà una cartografia de la intolerància política, a partir de denúncies rebudes directament, recerques fetes per l'Oficina, el recull fet pel col·lectiu ComuniCATs, l'anuari MediaCat, l'informe d'Impulso Ciudadano i dades referides pels partits polítics. Dels 655 punts d'intolerància política, 286 consisteixen en atacs vandàlics contra entitats, 158 atacs contra la integritat física, 105 actes vandàlics contra particulars, 98 intimidacions (+insults i amenaces), 8 actes de vandalisme polític. Des de març del 2017 hi ha hagut 212 atacs directes contra seus de partits polítics. En el 2019 els atacs s'han multiplicat en el darrer quatrimestre (28 al setembre, 32 a l'octubre, 23 al novembre i 35 al desembre). En la majoria de casos es tracta de pintades. De llarg, el partit més afectat ha estat el PSC (amb 125 atacs) seguit d'ERC (amb 47 atacs).

dimecres, 12 de febrer de 2020

Quod barbari non fecerunt SARS-CoV-2 fecit

Si la situació actual del brot de malaltia coronavírica 2019 sembla indicar que s'ha aconseguit restringir el brot a la Xina i que fins i tot en aquell país comença a davallar el ritme de noves infeccions, el cert és que es fa difícil fer un pronòstic sobre el que passarà. Un vaccí específic contra aquest virus podria trigar any i mig, i llavors és possible que el virus hagi esdevingut pandèmic, com els altres quatre coronavirus humans que circulen, però aquest cinquè amb una notable virulència. No seria la fi del món. Però tothom pateix per veure's associat al virus i a la seva dispersió. És en aquest context que s'entenen les baixes d'expositors del Mobile World Congress. Un macroesdeveniment amb gent vinguda de tot el món pot constituir un focus de contagi, i qualsevol sospita seria un daltabaix per organitzadors i expositors. A més, si hi ha baixes significatives d'expositors, la fira perd gràcia.

Així doncs, el MWC, que es feia a Barcelona des del 2006, i que des del 2012 havia patit accions de boicot en forma de vagues del transport, de protestes populistes o fins i tot de reivindicacions nacionalistes, cau ara sota l'amenaça incerta del SARS-CoV-2. Cert és que la setmana passada mateixa el virus es passejà per l'Aeroport de Barcelona. Però fins i tot sense aquest precent, ni sense els dos casos registrats a Espanya, el que ha acabat de fer tancar MWC-2020 ha estat la retirada d'expositors ben emblemàtics.

GSMA ha emès un comunicat significatiu el dia de Santa Eulàlia. Ha recordat la participació del GSMA en l'ecosistema format per indústria, governs, ministeris, polítics, operadors i líders econòmics. La cancel·lació de l'edició del 2020 s'ha fet bo i reconeixement "l'ambient segur i sa de Barcelona i d'Espanya", i s'ha fet per "la preocupació global en relació al brot de coronavirus, la preocupació sobre els viatges i d'altres circumstàncies". El comunicat té paraules de record pels afectats a la Xina i a tot el món. També hi ha un compromís per treballar per la MWC Barcelona 2021.

dissabte, 8 de febrer de 2020

Quaranta-quatre punts per al reencontre

El president del Govern d'Espanya, Pedro Sánchez, ha aprofitat l'estada a Barcelona per reunir-se amb els màxims representants de la Generalitat de Catalunya, de l'Ajuntament de Barcelona, de la Diputació provincial i d'associacions empresarials i sindicals. El diari El País publica els punts de l'anomenada Agenda para el Reencuentro. Són un total de 44 i s'estructuren en diversos blocs.

Bloc A) Diàleg polític i regeneració institucional:
- 1. Obrir vies de negociació i diàleg sobre el futur de Catalunya.
- 2. Evitar la judicialització de la política.
- 3. Impuls a la regeneració democràtica.
- 4. Compromís amb la memòria democràtica.

Bloc B) Finançament autonòmic.
- 5. Reforma del Sistema de Finançament Autonòmic.
- 6. Millora dels objectius de dèficit.
- 7. Acompliment dels compromisos d'investiment.
- 8. Autonomia financera i tributària de Catalunya.

Bloc C) Millora de la cooperació.
- 9. Reducció de la conflictivitat institucional.
- 10. Impuls a la Comissió Bilateral Generalitat-Estat i demandes de traspassos i desenvolupaments estatutaris.
- 11. Acompliment dels acords sobre compensacions assolits en matèria econòmica.
- 12. Coordinació en matèria d'acció exterior.
- 13. Descentralització d'ajuts i subvencions.
- 14. Unitat de mercat.
- 15. Reforma del sector elèctric i suport a la indústria.
- 16. Política comercial.
- 17. Facilitar el vot dels residents en l'exterior.
- 18. Suport a les administracions locals.
- 19. Col·laboració en matèria cultural.
- 20. Llei de l'Esport.
- 21. IVA deduïble de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals.
- 22. Multiplex de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals.
- 23. Suport als Jocs Olímpics d'Hivern 2030.
- 24. Suport al Mobile World Congress.

Bloc D) Política social i suport als serveis públics:
- 25. Llei d'Educació.
- 26. Gestió autonòmica del 0,7% de l'IRPF per a finalitats socials.
- 27. Lleis del tercer sector i del voluntariat.
- 28. Fons d'Ajut Europeu per a les Persones més Desafavorides (FEAD).
- 29. Taxes judicials i assistència jurídica gratuïta.
- 30. Finançament dels Mossos d'Esquadra.
- 31. Finançament del Sistema Nacional de Salut.
- 32. Finançament del Sistema Nacional de Dependència.
- 33. Millora de les polítiques actives d'ocupació.
- 34. Suport als Centres Especials de Treball.
- 35. Atenció a les persones refugiades.
- 36. Fons d'Asil, Migració i Integració.
- 37. Programa de Desenvolupament Rural.
- 38. Assistència sanitària universal bàsica.
- 39. Lluita contra la pobresa energètica.

Bloc E) Impuls a les infrastructures:
- 40. Millora de l'investiment en matèria ferroviària.
- 41. Impuls a les infrastructures portuàries.
- 42. Suport a l'activitat aeroportuària.
- 43. Polítiques d'habitatge.

Bloc F) Suport davant de les catàstrofes naturals:
- 44. Ajuts per a les províncies afectades pels incendis a la Ribera d'Ebre, la Dana i la borrasca Gloria.