diumenge, 9 de desembre de 2018

Liberals, llibertaris i libertins

Els liberals defensen, sobretot, la llibertat política. Els llibertaris, sobretot, la llibertat social. Els llibertins, sobretot, la llibertat moral.

Les tres categories s'encreuen entre elles en vuit possibilitats:
- 000: són els contraris a la llibertat política, social i moral.
- 001: són els llibertins contraris a les llibertats política i social. És el llibertinisme típic de l'Antic Règim entre les persones addictes a aquest règim, però també és el cas d'alguns autoritaris dels temps moderns.
- 010: són els llibertaris que recel·len de la llibertat política i moral. Tenen una visió conservadora de la política i de la vida quotidiana, que contrasta amb la creença en la llibertat de mercat i de contractació.
- 100: són els liberals contraris a la llibertat social i moral. És la posició d'alguns sectors jacobins, que defensen el rol de l'Estat en la vida social i moral, bo i admetent la llibertat política (expressió, premsa, sufragi, etc.).
- 011: llibertaris llibertins il·liberals. Defensen la llibertat en l'àmbit moral i social, però són contraris als conceptes de llibertat política, en associar-la a un estat que pot limitar precisament la llibertat personal i d'interacció.
- 101: liberals llibertins, però contraris a la llibertat social. Defensen la llibertat política general i la llibertat individual en l'esfera íntima, però discrepen de la llibertat d'interacció en témer els abusos dels forts sobre els febles.
- 110: liberals llibertaris, però contraris a la llibertat moral. Combinen la defensa de la llibertat política i social amb un conservadorisme personal, que estenen en el judici moral als altres.
- 111: liberals, llibertaris i llibertins simultàniament, que entenen que les tres esferes requereixen del mateix ideal de llibertat.

divendres, 7 de desembre de 2018

La reforma de l'article 49 de la Constitució

En el seu redactat actual l'article 49 de la Constitució diu:

"Els poders públics duran a terme una política de previsió, tractament, rehabilitació i integració dels disminuïts físics, sensorials i psíquics, als quals es prestarà l'atenció especialitzada que requereixen, i els empararan especialment en la construcció dels drets que aquest Títol atorga a tots els ciutadans"

Ara el Govern d'Espanya en proposa la modificació, en el segon avantprojecte de reforma de la Constitució que aprova en les darreres dues setmanes. Però si la reforma que es proposava fa set dies dels articles 71 i 102 era de precisió o delimitació, la que es proposa per a l'article 49 és d'extensió.

Resulta curiós que hom vulgui estendre un article que fa part dels "principis rectors de la política social i econòmica". Aquests principis s'han de complir de manera transversal en tota l'acció de govern, però no són exigibles de la mateixa manera que altres parts del Títol I. D'aquesta forma, un canvi en aquests principis és un autèntic brindis al sol: el que cal fer és aplicar el principi de manera quotidiana i no fer-hi modificacions estètiques que, després, per raons pressupostàries, hom no farà.

Però vejam el text proposat:

1."Les persones amb discapacitat són titulars dels drets i deures previsos en aquest Títol en condicions de llibertat i igualtat real i efectiva, sense que s'hi pugui produir discriminació.

2.Els poders públics realitzaran les polítiques necessàries per a garantir la plena autonomia personal i inclusió social de les persones amb discapacitat. Aquestes polítiques respectaran la seva llibertat d'elecció i preferències, i seran adoptades amb la participació de les organitzacions representatives de persones amb discapacitat. S'atendran particularment les necessitats específiques de les dones i nenes amb discapacitat. 3.Es regularà la protecció reforçada de les persones amb discapacitat per al ple exercici dels seus drets i deures. 4.Les persones amb discapacitat gaudeixen de la protecció prevista en els acords internacionals que vetllen pels seus drets".

El primer punt, de fet, ja queda cobert per l'article 14 (d'igualtat) i per l'article 9.2. La cultura de les identitats, amb la bona intenció de visibilitzar-les totes, no acaba d'entendre que la igualtat ho abasta tot. És clar que cal que la llibertat i igualtat siguin reals i efectives, però això ja ho diu l'article 9.2 d'una manera més general. Tornar-ho a reiterar en aquest punt crea confusió. Hom ha defensat la reforma per substituir "disminuïts físics, sensorials i psíquics" per "persones amb discapacitat", però no té gaire sentit que hom elimini precisament el triple concepte de "físic", "sensorial" i "psíquic".

El segon punt és el nucli central de la proposta d'article en el sentit que pren la forma de principi rector. Substituir els conceptes de previsió, tractament, rehabilitació i integració pels de "plena autonomia personal i inclusió social" té una bona intenció, però suposa un retrocés. Hom oblida que hi ha mecanismes de previsió, de tractament i de rehabilitació per superar aquestes discapacitats, i que les persones afectades, en la mesura que sigui possible, hi haurien de poder accedir en condicions d'igualtat. Això no és incompatible amb la "llibertat d'elecció i preferències". Alguns aspectes del redactat ja són contemplats per la legislació actual de manera que hi aporten poc. Algunes veues crítiques han manifestat desaprovació per la referència a les "organitzacions representatives", però cal dir que l'associacionisme ja és defensat per la nostra constitució com a dret fonamental (article 22). També hi ha veus crítiques amb la referència de gènere: no es pot interpretar com a discriminació encara que és obvi que els articles 14 i 9.2 ja són suficients en aquest sentit. La política de govern, en matèries de gènere o de discapacitat, ha d'orientar-se de manera transversal, i per això no calia cap reforma constitucional i potser ni tan sols legal, sinó executiva.

El punt 3 reitera elements ja presents en l'article 49 actual ("els empararan especialment..."). El punt 4 fa referència a acords internacionals, cosa relativament sobrera si pensem que el capítol III del títol III es dedica als Tractats Internacionals.

El Govern Frankenstein vol una Constitució Frankenstein. Quan algú de l'oposició hi objecti, diran que no té sensibilitat amb les "persones amb discapacitat", i amb aquest xantatge moral potser aconseguiran una reforma que no aportarà gaire res però que introduirà elements de confusió.

dilluns, 3 de desembre de 2018

Eleccions 2D2018: què han fet els andalusos

Un total de 6.298.862 persones eren cridades a les urnes per elegir els diputats del Parlamento de Andalucía:
- 2.602.546 (41,32%) s'han abstingut.
- 1.009.243 (16,02%) han votat el Partido Socialista Obrero Español de Andalucía (PSOE-A), que ha aconseguit 33 escons.
- 0.749.275 (11,90%) han votat el Partido Popular Andaluz (PPA), que ha aconseguit 26 escons.
- 0.659.631 (10,47%) han votat Ciudadanos-Partido de la Ciudadanía (Cs), que ha aconseguit 21 escons.
- 0.584.040 (09,27%) han votat Adelante Andalucía, que ha aconseguit 17 escons.
- 0.359.978 (06,29%) han votat Vox, que ha aconseguit 12 escons.
- 0.081.133 (01,29%) han vist anul·lat el seu vot.
- 0.069.660 (01,11%) han votat el Partido Animalista Contra el Maltrato Animal (PACMA).
- 0.056.916 (00,90%) han votat en blanc.
- 0.022.017 (00,35%) han votat Andalucía Por Sí (AxSí).
- 0.015.009 (00,24%) han votat Equo Verdes-Iniciativa Andalucía.
- 0.007.155 (00,11%) han votat Recortes Cero-Por un Mundo más Justo-Grupo Verde (RC-M+J-GV).
- 0.006.592 (00,10%) han votat el Partido Comunista del Pueblo Andaluz (PCPA).
- 0.006.339 (00,10%) han votat Unión Progreso y Democracia (UPyD).
- 0.004.988 (00,08%) han votat Nación Andaluza (NA).
- 0.003.990 (00,06%) han votat Independientes Huelva (IxH).
- 0.003.942 (00,06%) han votat Ciudadanos Libres Unidos (CILUS).
- 0.003.205 (00,05%) han votat el Partido Comunista Obrero Español (PCOE).
- 0.002.939 (00,05%) han votat Escaños en Blanco (EB).
- 0.002.449 (00,04%) han votat Falange Española de las JONS (FE-JONS).
- 0.002.019 (00,03%) han votat Alternativa Republicana.
- 0.001.188 (00,02%) han votat Convergencia Andaluza (CAnda).
- 0.001.032 (00,02%) han votat Respeto.
- 0.000.968 (00,02%) han votat Ciudadanos Independientes de Linares Unidos (CILU-Linares).
- 0.000.649 (00,01%) han votat Izquierda Anticapitalista Revolucionaria (IZAR).
- 0.000.496 (00,01%) han votat Soluciona.
- 0.000.453 (00,01%) han votat Conecta Andalucía (ConecAnd).
- 0.000.325 (00,01%) han votat Unidos y Socialista+Por la Democracia (00,01%).
- 0.000.228 han votat el Partido Republicano Independiente Solidario Andaluz (RISA).