dissabte, 26 de desembre del 2015

La territorialitat i com encarar-la

Durant molt de temps en l'esquerra independentista orgànica s'hi postulava una visió unitària de la lluita per la independència i el socialisme als Països Catalans. La idea de "ritmes diferents" despertava suspicàcies. Actualment, però, amb diferents nivells, hom veu la necessitat de no girar l'esquena als processos territorialitzats. La rigidesa territorial, no obstant, és ben present en els rengles independentistes principatins derivats del post-autonomisme. Per aquests rengles independentistes, la unitat del territori de l'actual CA de Catalunya és axiomàtica. És normal que sigui així, ja que aquests rengles no contemplen la "territorialitat" com una qüestió a debatre. No obstant, les anàlisis demoscòpiques (més enllà de resultats electorals) mostren com el territori de la CA de Catalunya pot ser segmentat a grans trets en dues unitats: el gros del territori (diguem-ne, Catalània) i les àrees metropolitanes de Barcelona i Tarragona-Reus (diguem-ne, Tabàrnia). Sectors ultraespanyolistes han fomentat aquest concepte "tabàrnic" per reivindicar la secessió interna (com a "comunitat autònoma" del "regne d'Espanya"). No obstant, una articulació territorial en aquest sentit podria ser beneficiosa per a la consecució d'un estat supracomarcal català, que vagi més enllà de les limitacions microstatals del Principat d'Andorra. Una "República Catalana" a "Catalània" té suports amples, majoritaris, amb un sistema de partits que ha conduït a la marginalitat al PPPSOEC's. En aquest territori, el català és nítidament llengua comuna, sense necessitats de "Súmates". La polaritat Catalània-Tabàrnia la veiem ara en la mateixa CUP, on el sector tabàrnic es troba potser massa acomplexat pel que diguin o deixin de dir els elements majoritaris de l'esquerra de les comarques respectives. Alhora, avançar en la constitució de blocs revolucionaris en ambdos unitats geopolítiques sembla més fàcil si es fa de manera coordinada que no de manera rígida. Les organitzacions que convenen, és clar, són d'àmbit nacional (de Països Catalans), però les plataformes i campanyes han d'adaptar-se a cada unitat geopolítica.

divendres, 25 de desembre del 2015

La importància de saber dir no

L'excessiu pes que hom ha donat al parlament autonòmic en el procés de constitució d'una República de Catalunya i Aran passa factura. Aquestes institucions autonòmiques són sotmeses a les lògiques del bloc constitucional del Regne d'Espanya. Alhora, són terreny adobat dels partits de la crostra autonomista, els qui en forma de CiU o de tripartit han regit (o fet veure que regien) els destins de la CA de Catalunya. Aquests partits i coalicions són acostumats als xantatges i als bescanvis de cromos. Darrerament, en aquest espai parlamentari s'han sentit intimidats per forces emergents, més o menys d'esquerres, i han anat a correcuita per assimilar-les. El desembre del 2013, per exemple, escenificaren un gran acord CiU, ERC, ICV-EUiA, CUP, ANC, Òmnium, etc., per tal de preparar un referèndum vinculant sobre la independència. Aquest acord suposava una preparació de més de deu mesos. El resultat fou una convocatòria diluïda, ja que algunes forces es rendiren a la sentència desfavorable del Tribunal Constitucional i d'altres procuraren de burlar-la. El resultat d'aquell N9N fou una participació modesta, però una majoria dels qui votaren s'expressaren per a un estat independent. Ara bé, CiU-ERC-CUP ho prengueren com un triomf. Això suposava una contradicció. Si el N9N havia estat un èxit, calia començar a posar fil a l'agulla cap a l'estat independent. Si no ho havia estat, calia plantejar-se les coses. No es va fer ni una cosa ni l'altra. Hom va dir que allò era la primera volta d'unes eleccions plebiscitàries. Per motius d'agenda i per l'exigència d'una "llista única", aquestes eleccions plebiscitàries trigaren gairebé deu mesos. Aquestes dilacions no obeïen a cap més objectiu que aïllar el moviment independentista de la societat i consolidar-hi un lideratge d'ordre. Cal saber dir "no" a aquest lideratge. Com també cal saber dir "no" a l'esquerra monàrquica que vol apuntalar l'estat dinàstic espanyol. No són dos "no" contradictoris, sinó complementaris. No són "no" que aturen res, sinó que permeten ensortir-nos d'un atzucac. I qui ha de dir "no"? La CUP? El dubtós cens de 3500 militants i simpatitzants de la CUP? El gros de votants de JxSí-CUP? Més aviat cal que aquest "no" sigui el més àmpliament compartit, perquè és un "no" que cal pronunciar no en institucions autonòmiques sinó en la construcció d'un poder instituent.

dilluns, 21 de desembre del 2015

Eleccions espanyoles 20D: què han fet els electors de la província de Barcelona

En les eleccions al Congrés del 20 de desembre del 2015 a la província de Barcelona, tenim 3.974.402 electors, dels quals:
- 1.109.443 s'han abstingut.
- 766.889 han votat En Comú Podem.
- 463.612 han votat el Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC).
- 412.540 han votat Esquerra Republicana de Catalunya-Catalunya Sí (ERC-CATSÍ).
- 386.143 han votat Ciutadans-Partido de la Ciudadanía (C's).
- 377.563 han votat Democràcia i Llibertat (DL, Convergència. Demòcrates. Reagrupament).
- 321.268 han votat Partido Popular (PP).
- 47.743 han votat Unió Democràtica de Catalunya (UDC).
- 34.270 han votat el Partit Animalista Contra el Maltractament Animal (PACMA).
- 18.126 han votat en blanc.
- 14.996 han fet vot nul.
- 10.588 han votat Recortes Cero-Grupo Verde (RC-GV).
- 5.859 han votat Unión Progreso y Democracia (UPyD).
- 5.363 han votat el Partit Comunista del Poble de Catalunya.

En les eleccions al Senat (amb un 99,94% escrutat) tenim:
- 1.241.389 s'han abstingut.
- 610.126 han votat Óscar Guardingo (En Comú).
- 557.072 han votat Maria Freixanet (En Comú).
- 538.663 han votat Santi Vidal (ERC-CATSÍ).
- 505.781 han votat Joan Comorera (En Comú).
- 443.333 han votat Carles Martí Jufresa (PSC-PSOE).
- 438.447 han votat Mireia Ingla (ERC-CATSÍ).
- 410.455 han votat Erika Torregrossa (PSC-PSOE).
- 397.187 han votat Francesc Xavier Grau Roig (PSC-PSOE).
- 392.933 han votat Miquel Àngel Escobar (DL).
- 371.134 han votat Jordi del Río i González (ERC-CATSÍ).
- 325.204 han votat Sílvia Requena (DL).
- 303.466 han votat Nuria Carreras Povill (PP).
- 290.215 han votat Javier Basso Roviralta (PP).
- 286.907 han votat Francisco Javier Alegre Buxeda (C's).
- 285.823 han votat Daniel Gracia Álvarez (PP).
- 276.119 han votat Glòria Freixa i Vilardell (DL).
- 250.487 han votat Nito Foncuberta (C's).
- 250.280 han votat Nuria Nadal Burgués (C's).
- 101.340 han votat en blanc.
- 78.139 han votat Alba García Roldán (PACMA).
- 70.820 han fet vot nul.
- 48.156 han votat Olga Eyre Estrada (PACMA).
- 46.944 han votat Julio Molinario i Valls (Unió.cat).
- 40.107 han votat Francisco Javier Martí Vallés (PACMA).
- 36.056 han votat Núria Rodríguez i Olivé (Unió.cat).
- 31.433 han votat Josep Lluis Fernandez i Burgui (Unió.cat).
- 22.733 han votat Arelis Coromoto Guaramato Diaz (RC-GV).
- 16.963 han votat Quim Boix (PCPC).
- 10.453 han votat Carlos Javier Silva Campañón (UPyD).
- 10.284 han votat Benito Muros Perfecto (RC-GV).
- 8.882 han votat Manuel Camuñas Gomez (RC-GV).
- 8.765 han votat Glòria Fontcuberta (PCPC).
- 8.394 han votat Buenaventura Ramos Bellés (PCPC).
- 7.184 han votat Miguel Rojo Bernabéu (UPyD).
- 6.669 han votat Ana Mariela Granada Granada (UPyD).

dimecres, 9 de desembre del 2015

La recuperació de l'Akatsuki: cinc anys de paciència per inserir un satèl·lit artificial a Venus

El 6 de desembre del 2010, va fallar la maniobra que havia d'inserir en l'òrbita de Venus la sonda japonesa あかつき, llençada el març anterior des del cosmòdrom de Tanegashima. L'Agència Espacial Nipona va decidir hivernar la sonda, deixar-la en òrbita heliocèntrica, i esperar cinc anys a un nou acostament de la sonda a Venus. S'hi feren ajustaments el novembre del 2011 i el juliol i setembre d'enguany. Finalment, la recuperació ha estat reixida, i l'Akatsuki entrà en l'òrbita de Venus aquest dilluns 7 de setembre. Una vegada adoptada l'òrbita definitiva, comença dos anys d'experiments científics que ajudaran a entendre millor el clima del nostre planeta germà.

Representació artística de l'Akatsuki, en el seu pas d'una òrbita heliocèntrica a una de citereocèntrica

La missió Akatsuki

Després del desencís de la Nozomi, que no va arribar a inserir-se en l'òrbita de Mart, l'Agència Espacial Japonesa tingué com a primer gran projecte de sonda interplanetària un mòdul orbital venusià. El pressupost de la missió era de 14,6 milers de milions de iens, sense comptar els 9,8 mil milions de iens que costaria el llençament.

El cos principal feia 1,45 x 1,04 x 1,44 m. Comptaria amb dos panells solars de 1,4 m2 cadascun, capaços d'oferir, quan la sonda fos en l'òrbita de Venus, uns 700 W de potència. La maniobrabilitat l'oferira un motor de 500 N d'hidrazina-N2O4, així com vuit motors de 23 N d'hidrazina i quatre motors de 3 N d'hidrazina. El sistema de comunicacióm constava d'un transponedor de 8 GHz, connectat a una antena plana de 1,6 m i a quatre antenes addicionals. La massa total de la nau en el llençament seria de 517,6 kg, dels quals 196,3 kg corresponien a propel·lents.

L'instrumental científic suposava una massa total de 34 kg, i constava de sis elements:
- la càmera de llum visible (552-777 nm).
- la càmara d'ultraviolat (UVI).
- la càmara d'infraroig d'ona llarga (LIR).
- una càmera de microones de 1000 nm (IR1).
- una càmera de microones de 2000 nm (IR2).
- un experiment de radioones.

El mes d'octubre del 2009, "The Planetary Society" i JAXA iniciaren una campanya de quatre mesos durant la qual hom podia enviar el seu nom i un missatge que fos carregat en l'Akatskuki. Els missatges serien impressos en plaques d'alumini, col·locades a bord de l'astronau. En total, participaren 260.214 persones, missatges incorporats en 90 plaques d'alumini. Tres d'aquestes plaques eren dedicades a Hatsune Miku, un dels "vocaloids" de Crypton Future Media.

Primer intent i maniobres de recuperació

La construcció de l'Akatsuki tingué lloc al Campus de Sagamihara. El 17 de març del 2010, la nau era transportada des de Sagamihara al Centre Espacial de Tanegashima, on arribà el 19 de març. El 4 de maig fou encapsulada en el carenat del cohet H-IIA, on també era encabit l'IKAROS. El 9 de maig el carenat era col·locat damunt del cohet H-IIA.

La data prevista de llançament era el 18 de maig. L'oratge obligà a endarrerir el llençament al dia 20, i efectivament tingué lloc llavors a les 21:58:22UTC.

Pel que fa a IKAROS, el 21 de maig era inserit en òrbita heliocèntrica. Es tractava de la primera nau propulsada principalment per vela solar, i començà el seu programa científic d'estudi del vent solar, de la pols còsmica i de l'explosions de raigs gamma, en l'entorn privilegiat del medi interplanetari.

L'Akatsuki, per la seva banda, entrava també en òrbita heliocèntrica, amb la vista posada amb una aproximació a Venus que tindria lloc el 6 de desembre del 2010.

El dia 6 de desembre, a les 23:49UTC, començà la ignició del motor de maniobra orbital. El motor havia d'estar actiu durant 12 minuts per tal que l'Akatsuki s'inserís en una òrbita venusina. El sistema de maniobra patí una errada, i el 8 de desembre, la JAXA confirmà que la inserció orbital no s'havia produït. El motor, per comptes de 12 minuts, hauria estat en marxa durant 3 minuts, en aturar-se degut a dipòsits salins acumulats damunt de la vàlvula que comunicava el tanc de pressurització d'heli i el tanc de combustible. Els sistemes de seguretat havien aturat el motor, salvant la nau.

La prioritat era aprofitar la finestra següent, encara que aquesta no tindria lloc sinó després de cinc anys. De moment, activaren els mecanismes d'hibernació. El 7 i el 14 de setembre del 2011, hom comprovà l'estat dels motors, identificant-ne quins havien quedat malmesos. L'octubre del 2011, hom alliberà 65 kg de NOx, que ja no eren aprofitables, amb la qual cosa es reduïa la massa de la nau. Es feren maniobres l'1 de novembre del 2011, i els dies 10 i 21 del mateix mes. Va caldre repensar la missió ja que la nova òrbita d'inserció no podia ser la mateixa. L'octubre del 2013, la nau inicià una lenta aproximació a Venus. Es feren quatre maniobres de correcció entre el 17 de juliol del 2015 i l'11 de setembre.

El 7 de desembre, s'activaren quatre motors durant 20 minuts, i l'Akatsuki entrà en l'òrbita de Venus. El març del 2016 adoptarà l'òrbita definitiva, amb un període 9 dies. L'òrabit actual té un periapsis de 400 km i un apopapsis de 440.000 km.

Els objectius científics

El març del 2016 començarà la part científica de la missió. Caldrà veure llavors fins quin punt han patit els instruments aquests cinc anys d'òrbita heliocèntrica (amb un periheli de 0,6 UA).

El satèl·lit prendrà dades de:
- les tempestes elèctriques (a través de la càmara LAC).
- els núvols alts (a través de la càmara LIR).
- la distribució del SO2 i altres gasos atmosfèrics (a través de la càmara d'ultraviolat).
- la radiació calorífica del sòl venusià i, en especial, dels volcans (a través de l'IR1).
- la radiació calorífica emesa per les capes baixes de la densa atmosfera venusina (a través de l'IR2).

dilluns, 7 de desembre del 2015

Eleccions regionals - què han fet els 342.593 inscrits de la Catalunya Nord en la primera volta

Dels 342.593 inscrits en el cens de la primera volta de les eleccions regionals (les primeres de la nova regió de Migjorn-Pirineus-Llenguadoc-Rosselló), tenim:
- 167.154 (48,79%) s'han abstingut.
- 69.688 (20,34%) han votat Louis Aliot, del Front National.
- 31.887 (9,31%) han votat Carole Delga, d'Unitat d'Esquerres.
- 29.084 (8,49%) han votat Dominique Reynié, d'Unitat de Dretes.
- 15.879 (4,63%) han votat Gérard Onesta, dels Verds.
- 5953 han votat Damien Lempereur.
- 5490 han votat Philippe Saurel.
- 4725 han votat en blanc.
- 3583 han votat nul.
- 3345 han votat Sandra Torremocha.
- 2334 han votat Christophe Cavard.
- 1258 han votat Yvan Hirmiris.
- 1115 han votat Gilles Fabre.
- 1098 han votat Jean-Claude Martinez.

divendres, 20 de novembre del 2015

La proposta Camps: un càrrec, una elecció

L'ex-president de la Generalitat Valenciana, Paco Camps ha tornat a formular la convicció en un sistema electoral basat en circumscripcions uninominals i equipoblacionals. Alhora, defensa que el càrrec de president de l'executiu sigui d'elecció directa.

La qüestió del sistema electoral, ja ho hem dit més d'una vegada, és irresoluble. No podem satisfer òptimament els criteris de representativitat, equitativitat, proporcionalitat, territorialitat, etc., que facin possible l'expressió d'una voluntat popular no coartada per la tàctica exigida per qualsevol sistema electoral.

Per això hi ha propostes mixtes de sistema electoral.

La proposta Camps la podríem extendre. Cada diputat, cada regidor, podria ser realment elegit per un districte científicament delimitat. Però, alhora, a més del president, hom podria elegir així cada ministre, cada director general, etc. En alguns càrrecs de perfil més tècnic, el procés participatiu podria incloure sufragis directes a la persona acompanyats de sistemes previs i posteriors de validació.

Camps diu que el sistema d'elecció personal limitaria el pes dels "lobbies". L'experiència al Regne Unit i als Estats Units sembla contradir aquesta afirmació. Si bé les estructures de partit no tenen en aquests sistemes el pes que tenen en els sistemes propocionals, la pressió sobre els candidats s'exerceix igualment, però de manera més directa.

Al Regne Unit i als Estats Units les eleccions són a una sola volta, la qual cosa afavoreix el bipartidisme. La inclusió d'un sistema a dues voltes afavoreix, en canvi, una major pluralitat, la necessitat de cercar majories suficients.

dimecres, 18 de novembre del 2015

Les candidatures presentades a Barcelona per a les eleccions espanyoles del 20D

Entre les candidatures del Congrés trobem:
- 1. Unió Democràtica de Catalunya (Unio.cat).
- 2. Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE).
- 3. Partido Animalista contra el Maltrato Animal (PACMA).
- 4. Esquerra Republicana de Catalunya-Catalunya Sí (ERC-CATSÍ).
- Partit Popular (PP).
- 6. Ciutadans-Partido de la Ciudadanía (C's).
- 7. Partit Comunista del Poble de Catalunya (PCPC).
- 8. Democràcia i Llibertat. Convergència.Demòcrates.Reagrupament (DL).
- 9. Unión Progreso y Democracia (UPyD).
- 10. Partit Família i Vida (PFyV).
- 11. "En Comú Podem" (En Comú).
- 12. Escons en Blanc (EB).
- 13. Ciudadanos Libres Unidos (CILUS).
- 14. Recortes Cero-Grupo Verde.
- 15. Unidos por la Solidaridad Internacional (Unidos SI).

Pel que fa al senat hi ha:
- Julio Molinario i Valls (Unió).
- Núria Rodríguez i Olivé (Unió).
- Josep Lluis Fernandez i Burgui (Unió).
- Alba García Roldán (PACMA).
- Olga Eyre Estrada (PACMA).
- Francisco Javier Martí Vallés (PACMA).
- Santiago Vidal i Marsal (Independent).
- Mireia Ingla i Mas (ERC-CATSÍ).
- Jordi del Río i González (Independent).
- Nuria Carreras Povill (PP).
- Javier Basso Roviralta (PP).
- Daniel Gracia Álvarez (PP).
- Francisco Javier Alegre Buxeda (C's).
- Nito Fontcuberta Riba (C's).
- Victoria Sugranyes Tello (C's).
- Nuria Nadal Burgués (C's).
- Carles Martí Jufresa (PSC-PSOE).
- Erika Torregrossa Acuña (PSC-PSOE).
- Francesc Xavier Grau Roig (PSC-PSOE).
- Quim Boix Lluch (PCPC).
- Buenaventura Ramos Bellés (PCPC).
- Glòria Fontcuberta González (PCPC).
- Miquel Àngel Escobar i Gutiérrez (DL).
- Sílvia Requena i Martínez (DL).
- Glòria Freixa i Vilardell (DL).
- Calors Javier Silva Campañón (UPyD).
- Ana Mariela Granada Granada (UPyD).
- Miguel Rojo Bernabéu (UPyD).
- Ramón María Dorronsoro Sánchez (PFyV).
- María de los Ángeles Otal Lacambra (PFyV).
- Rafael Fernando Santiago Luque (PFyV).
- Óscar Guardingo Martínez (En Comú).
- Maria Freixanet Mateo (En Comú).
- Joan Comorera Estarellas (En Comú).
- Roger Panadès Llorens (Escons en Blanc).
- Rut Oliveros Recasens (Escons en Blanc).
- Francesc Xavier Sánchez Bellot (Escons en Blanc).
- Ahmed Djilali Samet (CILUS).
- Esperanza García Hortigón (CILUS).
- Arelis Coromoto Guaramato Diaz (Recortes Cero).
- Benito Muros Perfecto (Recortes Cero).
- Manuel Camuñas Gomez (Recortes Cero).

diumenge, 8 de novembre del 2015

L'annex de la declaració d'inici del procés

Demà dilluns el Parlament de Catalunya debatrà la declaració d'inici del procés constituent d'una República de Catalunya i Aran. Previsiblement, obtindrà el suport de 72 dels 135 diputats. El vuitè punt d'aquesta declaració és, possiblement, el de més èmbalum (http://www.ara.cat/politica/annex_ARAFIL20151106_0002.pdf), ja que promou un esquema normatiu en els àmbits de drets fonamentals que topen amb la legislació vigent espanyola.

dimarts, 27 d’octubre del 2015

La creació de la República Catalana Independent

Ja podem llegir la proposta de resolució de declaració solemne de l'inici del procés de creació de l'estat català independent en forma de república. La proposta és el resultat de la majoria absoluta assolida per JxSí i la CUP en les eleccions del 27 de setembre.

La proposa fa referència a "l'àmplia majoria sobiranista en vots i escons que aporta per l'obertura d'un procés constituent no subordinat". Així, s'iniciaria el "procés de creació de l'estat català independent en forma de república", amb l'obertura d'un "procés constituent ciutadà, participatiu, obert, integrador i actiu per tal de preparar les bases de la futura constitució catalana".

Aquesta és una proposta de resolució. Més endavant vindran les lleis que els substanciarian: la llei de procés constituent, la llei de seguretat social i la llei d'hisenda pública. La proposta considera el Parlament "com a dipositari de la sobirania i expressió del poder constituent", la qual cosa implica la deslegitimació del Tribunal Constitucional d'Espanya.

dimecres, 14 d’octubre del 2015

Els nivells patrimonials de la humanitat: Global Wealth Report 2015

Podem fer un repàs del report anual de Credit Suisse sobre la riquesa mundial.

Dels individus adults:
- el 71,0% (3386 milions de persones) tenen patrimonis inferiors a 10.000$. Agregadament, el seu patrimoni equival a tan sols el 3,0% de la riquesa mundial.
- el 21,0% (1003 milions de persones) tenen patrimonis entre 10.000 i 100.000$. Agregadament, el seu patrimoni equival al 12,5% de la riquesa mundial.
- el 7,4% (349 milions de personen) tenen patrimonis entre 100.000 i 1 milió de dòlars. Agregadament, el seu patrimoni equival a 39,4% de la riquesa mundial.
- el 0,7% (34 milions de persones) tenen patrimonis superiors a 1 milió de dòlars. Agregadament, el seu patrimoni equival al 46,2% de la riquesa mundial.

Centrem-nos en la darrer d'aquests estrats ("high-net worth individuals"):
- 29,8 milions tenen patrimoni entre 1 i 5 milions de dòlars.
- 2,5 milions tenen patrimoni entre 5 i 10 milions de dòlars.
- 1,34 milions tenen patrimoni entre 10 i 50 milions de dòlars.
- 123.800 persones tenen patrimonis superiors a 50 milions de dòlars.

Aquests 123.800 persones ("ultra-high-net-worth individuals") es concentren en els Estats Units (59.000 persones) i, en menor mesura, en Europa (25%), Xina i Japó.

divendres, 9 d’octubre del 2015

El Quartet del Diàleg Nacional de Tunísia rep el Premi Nobel de la Pau

El Premi Nobel de la Pau ha tocat recentment fons en concedir-se a Barack Obama (2009) a la Unió Europea (2012). La massacre a l'Hospital de Metges Sense Fronteres a Kunduz, de la qual Obama s'ha disculpat, diu molt de la qualitat del Premi. És així com potser caldrà llegir el Premi Nobel de la Pau del 2015, concedit al Quartet del Diàleg Nacional tunisià. El Premi reconeix al Quartet haver contribuït a reconduir la "revolució del gesamí" a una "democràcia pluralista". La revolució, doncs, ha acabat i Tunísia és un país normal, un exemple de "primavera àrab" ben entesa. Les contradiccions fonamentals romanen, però, intactes.

El Quartet del Diàleg Nacional fou creat en el 2013, integrat per la Unió General Tunisiana del Treball (UGTT), la Unió Tunisiana de la Indústria, del Comerç i de l'Artesanat (UTICA), la Lliga Tunisiana per la Defensa dels Drets de l'Home (LTDH) i l'Ordre Nacional dels Advocats de Tunísia (ONAT). El moviment de la joventut treballadora tunisiana de final del 2010 conduí, ja entrat en el 2011, a la caiguda del govern de Ben Ali. S'obria un procés constituent. En altres països de la Mediterrània sorgiren moviments populars, però s'afebliren amb el temps o quedaren integrats en el sistema polític vigent. En uns altres, el sectarisme conduí els moviments cap a situacions de guerra civil, agreujada per l'intervencionisme imperialista, directe o indirecte. Finalment, el procés constituent conduiria a l'establiment d'un règim calcat de l'anterior. En aquesta comparació general, Tunísia és, sens dubte, un cas afortunat. Els problemes de fons, és clar, no es poden resoldre per decrets governamentals, sinó per profundes transformacions socials, que d'altra banda es juguen en un sistema-món.

dilluns, 5 d’octubre del 2015

5O: Què han fet els portugues?

Les eleccions legislatives portugueses fetes aquest diumenge 5 d'octubre del 2015 mostren, entre les persones convocades, els següents percentatges principals:
- 4.065.937 persones (43,07% s'han abstingut.
- 1.979.132 persones (20,96%) han votat Portugal à Frente.
- 1.740.300 persones (18,43%) han votat socialista.
- 549.153 persones (5,82%) han votat el Bloco d'Esquerda.
- 444.319 persones (4,71%) han votat la Coalició Democràtica Unida, del Partit Comunista Portuguès i del Partit d'Esquerra Verda.

dilluns, 28 de setembre del 2015

Què han fet els catalans-CAC-amb-dret-de-vot el 27S?

Amb el 99,87% escrutat:
- 1.619.658 persones (30,51%) han votat Junts Pel Sí (JxSí).
- 1.197.804 persones (22,56%) s'han abstingut.
- 733.895 persones (13,82%) han votat Ciutadans (C's).
- 521.348 persones (9,82%) han votat el Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE).
- 365.914 persones (6,89%) han votat Catalunya Sí Que Es Pot (CSQEP).
- 348.043 persones (6,56%) han votat Partit Popular (PP).
- 336.093 persones (6,33%) han votat la Candidatura d'Unitat Popular (CUP).
- 102.772 persones (1,94%) han votat Unió Democràtica de Catalunya (UDC).
- 29.741 persones (0,56%) han votat el Partit Animalista Contra el Maltractament Animal (PACMA).
- 21.918 persones (0,41%) han votat en blanc.
- el vot de 15.903 persones (0,30%) ha estat declarat nul.
- 14.373 persones (0,27%) han votat Recortes Cero-Los Verdes.
- 1.158 persones (0,02%) han votat Ganemos Cataluña.
- 326 persones (0,01%) han votat Pirates de Catalunya.

Plebiscitàriament, els vots contra la independència (2.087.503 persones) han superat els favorables (1.955.751).

dilluns, 21 de setembre del 2015

Què han votat els grecs en les eleccions del 20 de setembre del 2015?

En les eleccions d'ahir hi havia 9.817.173 votants:
- un 43,45% es van abstenir.
- un 20,06% van votar Syriza.
- un 15,88% van votar Nea Dimokratia (ND).
- un 3,95% van votar Laikos Syndesmos-Chrysi Aygi.
- un 3,55% van votar PASOK-Dimar.
- un 3,14% van votar KKE.
- un 2,31% van votar To Potami.
- un 2,09% van votar ANEL.
- un 1,94% van votar Enosis Kentroon.
- un 1,62% van votar Laïki Enotita.
- un 0,71% van emetre un vot nul.
- un 0,66% van votar en blanc.
- un 0,48% van votar Antarsya-EEK.
- un 0,44% van votar Eniaio Palaiko Metopo.
- un 0,37% van votar Koinonia.
- un 0,30% van votar Dimourgia Xana.
- un 0,16% van votar Dimokritakoi-Koinomia Axion-Pirates.
- un 0,09% van votar l'aliança marxista-leninista (KKE(m-l)-M-L-KKE).
- un 0,07% van votar Patristiki Enosi.
- un 0,05% van votar la coalició EL.LA-D.A.
- un 0,02% van votar Organosi Kommoyniston Diethniston Elladas (OKDE, trotsquistes)
- un 0,02% van votar l'OAKKE (maoistes que denuncien l'imperialisme rus).
- un 0,01% van votar candidats independents.

dijous, 17 de setembre del 2015

Premis Ig Nobel 2015: com desbullir un ou bullit

Ja comença la temporada dels Nobel! El primer estatge el tenim avui al Harvard's Sanders Theatre (19h hora local), on es lliuraran els deu premis Ig Nobel d'enguany. D'una banda, servirà per conèixer més científics excèntrics i/o de cabelleres luxuriants, endinsar-nos en les fronteres del coneixement o patir vergonya aliena. En aquest darrer sentit la història del texà Ahmed Mohamed, de 10 anys, detingut i vexat per haver dut a l'escola un rellotge casolà i mostrar-lo als professors, difícilment serà superable. Els prejudicis racistes, amarats de tecnofòbia, constitueixen un obstacle descomunal per al pensament científic i per a la creativitat en general.

Desbollir un ou: Premi Ignobel de Química 2015

Les lleis de la termodinàmica ens expliquen, entre d'altres coses, la irreversibilitat de molts processos. Bullir un ou, per exemple, és un procés irreversible. Ara bé, podríem dissenyar un procés que, per altres vies, desbullís l'ou bullit? L'albúmina de l'ou fou en l'època clàssica de la bioquímica "la proteïna model", de manera que bullir un ou també és desnaturalitzar proteïna, i desbullir-lo, renaturalitzar-la. La desnaturalització de les proteïnes es pot entendre, a nivell molecular, com l'alteració del plegament natural de les molècules. D'aquesta manera ja entendríem millor el títol d'un article a ChemBioChem del darrer mes de gener: "Shear-Stress-Mediated Refolding of Proteins from Aggregates and Inclusion Bodies". És el dir el replegament mediat per estrès de sacseig de proteïnes desnaturalitzades que es troben en forma d'agregats i cossos d'inclusió.
Són els autors de l'article (Tom Z. Yuan, Callum F. G. Ormonde, Stephan T. Kudlacek, Sameeran Kunche, Joshua N. Smith, William A. Brown, Kaitlin M. Pugliese, Tivoli J. Olsen, Mariam Iftikhar, Colin L. Raston i Gregory A. Weiss) els qui han rebut aquest IgNobel de química. Un dels materials de treball, efectivament, eren ous de gallina bullits, de la clara dels quals extreien lisozima. El que tractaven seguidament era de renaturalitzar la lisozima en qüestió en capes fines de proteïna (d'una micra d'amplada) mitjançant estrès d'estirament. Cal dir que ho aconseguiren, ja no tan sols en lisozima natural, sinó també en lisozima recombinant. A banda de la lisozima, en altres experiments, replegaren caveolina-1 i la PKA, prèviament bullides. En qüestió de minuts, aquestes proteïnes recuperaven la funcionalitat perduda.
Aquesta metodologia resulta 100 vegades més ràpida que els procediments de diàlisi que s'utilitzen actualment per a renaturalitzar proteïnes recombinants produïdes per cultius transgènics de bacteris. Té, doncs, una evident aplicabilitat en biotecnologia, ja que les proteïnes recombinants solen ser produïdes per aquests bacteris amb errors de plegament, que fan que donin lloc a cossos d'inclusió biològicament inactius.
El jurat diu que els llira el guardó per "inventar una recepta química per desbullir parcialment un ou". La recepta és més química que física i, fins ara, l'han limitada a una sola proteïna de l'ou, la lisozima. Tot i amb tot, recollien el premi Ormonde, Olsen, Raston i Weis.

Buidar la bufeta de l'orina: Premi Ignobel de Física 2015

La fisiologia comparada apareix de manera recurrent en els Premis IgNobel, particularment quan és força escatològica. Un article titular "Duration of Urination Does Not Change With Body Size" no podia passar desaparecebut al jurat. L'article el signen Patricia J. Yang, Jonathan Pham, Jerome Choo i David L. Hu, que són els guardonats amb aquest IgNobel. S'enfronten a la qüestió de la durada de la micció amb l'eina habitual de la fisiologia comparada de normalitzar les dades fisiològiques d'acord amb la mida corporal. Segons les seves dades (obtingudes de 41 estudis urològics i/o anatòmics), la majoria d'espècies de mamífers tenen una durada de micció de 7-34 segons, que no sembla relacionar-se amb la mida corporal. Hom ha anomenat a aquesta constància, "la llei d'urinació".
El premi fou recollit per Patricia Yang, David Hu, Jonathan Pham i Jerome Choo. Els autors han promès estendre el marc teòric derivat del model matemàtic que han desenvolupat per la orina a altres ejeccions de fluids animals.

2013 GFM, Video 015: Law of Urination: All Mammals Empty their Bladders over the Same Duration from Gallery of Fluid Motion on Vimeo.


El mot "huh?": Premi Ignobel de Literatura 2015
Sal, ber, rosh i yon. Així escrivia en alfabet llatí Nikolai Marr les que ell creia que eren les quatre arrels darrers a les quals remunta l'etimologia de tots els mots de totes les llengües (excepció feta de les onomatopeies). Eren les quatre interjeccions del primer llenguatge humà. Aquesta teoria ha estat víctima de befes (i d'alguna condemna estaliniana), i ens recorda allò que Heròdot explica de l'experiment de Psamètic. Aquest rei egipci va fer criar uns nadons per uns pastors amb el manament que ningú no els parlés, per veure quina llengua acabarien per adquirir. Com que algú que els escoltà anys més tard els sentís dir "bekos", hom va fer un buidatge de les llengües i trobà que "bekos" en frigi vol dir pa, per la qual cosa algú pensà que el frigi era la més antiga de les llengües.
Mark Dingemanse, Francisco Torreira i Nick J. Enfield es demanen en un article publicat a PLOS ONE en 2013, si la interjecció "uh?" és universal. Uh!, diuen Dingemanse et al., quan han d'utilitzar una partícula inciadora de reparació, és a dir quan no han sentit clarament el que els han dit. En l'article, comparen interjeccions amb aquest valor de 31 llengües diferents, i analitzen converses naturals fetes en 10 llengües. Enfield creu, en efecte, que "huh?" és una interjecció universal, ja que les similitud en forma i funció entre les llengües són més elevades que no pas hom ho esperaria per atzar. No es tractaria, però, d'un gest innat, sinó que es tractaria d'una forma lèxica, convencional, que cal aprendre com qualsevol altra d'aquestes formes.
Els autors no van poder recollir ahir el premi. Ho faran a Amsterdam el primer 3 d'octubre, en el marc del "The European Ig Nobel Show".

L'addició al risc des de la infantesa: Premi Ignobel de Gestió 2015
El que no et mor et fa més fort, diu la dita. Gennaro Bernile, Vineet Bhagwat i P. Raghavendra Rau estrafan la dita per dir-nos que "What Doesn't Kill You Will Only Make You More Risk-Loving". És a dir, que el fet d'haver viscut desastres en la infantesa fa les persones més amants del risc. Els autors ho apliquen al món de la gestió empresarial, reprenent la idea que les experiències vitals d'un executiu conformen l'estil de gestió. En aquest report, Bernile et al. mostren que els executius en cap (CEO) que han experimentat desastres fatals sense patir conseqüències negatives extremes en la pròpia pell, tendeixen a un estil de direcció més agressiu. En canvi, si van patir conseqüències força negatives en experimentar-les, tendeixen a ser més conservadors. La idea d'estudis com aquests és oferir models predictius sobre el comportament d'empreses en funció de la formació/experiència vital dels qui les lideren.
Gennaro Bernile i P. Raghavendra Rau foren els qui recolliren aquest premi.

Sobornar per evitar soborns: Premi Ignobel d'Economia 2015
El jurat ha guardonat amb aquest Premi IgNobel a la Policia Metropolitana de Bangkok que recentment oferia pagaments extres als agents si refusaven de deixar-se sobornar. Darrera d'aquestes mesures, al capdavall, hi ha la confessió d'una certa impotència per contrarestar la corrupció policial. La deriva cada vegada més autoritària del règim tailandès deixa paradoxalment més espais a la impunitat, i la necessitat de comptar amb les forces policials per garantir el sistema social i polític fa que s'adoptin aquestes aproximacions.

Besar és bo per a la salut: Premi Ignobel de Medicina 2015
Els guardonats són Hajime Kimata, Jaroslava Durdiaková, Natália, Kamodyová, Tatiana Sedláčková, Gabriela Repiská, Barbara Sviežená i Gabriel Minárik. Ja en el 2003, Hajime Kimata mostrava que besar redueix les respostes al·lèrgiques cutànies alhora els que els nivells plasmàtics de neutrofina. L'any següent, Kimata mostrava que aquesta reducció s'aconseguia també amb relacions sexuals. Aquests efectes, presents en persones al·lèrgiques al pol·len o als àcars, no es reproduïen en voluntaris que rebien histamina, els efectes de la qual no eren pal·liats per les relacions sexuals. Kimata continuà recercant la base fisiològica d'aquests efectes. En el 2006, va comprovar que besar disminuïa selectivament la producció d'IgE específiques d'al·lergen en pacients atòpics. L'efecte beneficiós el produïen tant besos maternals sobre pacients infantils atòpics, com els besos de la parella en pacients atòpics adults. Kamodyová et al. (2013) estudiaren els besos des d'un altre vessant, el de la violència sexual, els abusos sexuals o l'assetjament sexual. En aquests casos, els besos són imposats per coacció, i la recerca volia saber si en la mostra de la saliva de la víctima podien trobar-se mostres d'ADN de l'agressor. Així dissenyaren un experiment amb dotze parelles heterosexuals voluntàries. Després de besar-se intensament, a diferents intervals, prenien mostres de la saliva de la dona, en la qual analitzaven la presència d'ADN masculí (és a dir, de cromosoma Y). Després de 60 minuts, encara eren capaços de detectar ADN masculí en la saliva femenina. La identificació de l'ADN era possible amb un test estàndard fins a 30 minuts després de besar-se. Per això recomanaven la presa de mostres de saliva de víctimes en casos d'agressió sexual.
El premi el recolliren Jaroslava Durdiaková i Peter Celec. Hajime Kimata trameté un vídeo i serà present en les conferències del 19 de setembre.

Les matemàtiques de la història sobre els 888 fills de Mulai Ismail: Premi Ignobel de Matemàtica 2015

Els qui heu seguit la passada temporada la "Segona Hora" de RAC1, haureu escoltat les històries de joc de trons de Jair Domínguez. No recordo si va haver un lliurament dedicat al mulai Ismail ibn Sharif, el segon monarca marroquí de la dinastia Alauita, que va governar entre 1672 i 1727. Aquest "rei guerrer", també conegut com "el cruel", adornà segons els relats els murs de Meknes amb 10.000 caps d'enemics vençuts. Se l'ha considerat com el pare més prolífic de la història. Algunes fonts parlen de 888 infants. D'altres, més modestes, parlen de 867, 525 fills i 324 filles. Com saber del cert si això és llegenda? Elisabeth Oberzaucher i Karl Grammer empren un model matemàtic per respondre aquesta qüestió. Han generat un algoritme basat en tres models diferents de concepció, amb diferents limitacions socials i biològiques. El primer model considera un accés sense restriccions a un conjunt aleatori de dones. En el segon model, l'accés es limita a un harem. Oberzaucher i Grammer consideren possible engendrar 600 infants mascles en 32 anys amb un harem amb menys dones que no pas les que tenia el mulai Ismail.
Elisabeth Oberzaucher va recollir aquest premi.

Fer anar drets els pollastres com en el Mesozoic: Premi Ignobel de Biologia 2015

Possiblement, el més merescut dels guardons d'enguany, és aquesta recerca que du per títol: "Caminar com dinosaures: pollastres amb cues artificials forneixen pistes sobre la locomoció de teròpods no-avians". Per fer-se'n una idea de l'estudi, hi ha aquest vídeo. Bruno Grossi, Omar Larach, Mauricio Canals, Rodrigo A. Vásquez i José Iriarte-Díaz justifiquen aquesta recerca pel fet que les aus són el millor grup vivent per reconstruir certs aspectes de la biologia dels teròpodes del Mesozoic, en el benentès que les aus són justament teròpodes. La locomoció bipedal, digitígrada i parasagital és un tret comú, però hi ha diferències notables pel fet que les aus segueix una postura més erecta i impulsada per la retracció del fèmur. Amb la cua artificial, hom desplaça el centre de gravetat del pollastre, i es reconstrueix el que podria haver estat postura i la cinemàtica dels dinosaures bipedals.
Grossi, Iriarte-Díaz, Larach i Vásquez recolliren el premi.

El dolor en el diagnòstic de l'apendicitis amb bandes reductores de la velocitat: Premi Ignobel de Medicina Diagnòstica 2015

Banda reductora de la velocitat o ressalt, en aquest cas col·locada per reduir la velocitat just davant d'un pas de vianants
Diallah Karim, Anthony Harnden, Nigel D'Souza, Andrew Huang, Abdel Kader Allouni, Helen Ashdown, Richard J. Steven i Simon Kreckler han rebut aquest guardó per un estudi sobre el diagnòstic de l'apendicitis aguda basat en la sensació dolorosa, quan aquesta ha estat inteferida per haver fet passat en el camí de l'hospital per bandes reductores de la velocitat. En l'estudi s'han inclòs dades de 64 persones que van experimentar aquestes bandes. D'aquestes 64 persones, 34 tingueren efectivament apendicitis d'acord amb el diagnòstic histològic. De les 34, 33 van reportar que, en passar per una banda reductora de la velocitat sentien més dolor. Els autors conclouen, després de l'anàlisi estatística de les dades, que les bandes reductores oferien una millor sensibilitat que no pas altres indicis clínics, com ara la migració del dolor, o la tendror abdominal. Tot plegat, doncs, cal considerar bona cosa demanar als pacients ja en l'ambulància si senten més dolor en passar per una banda reductora de la velocitat.
Karim, Harnden, Ashwdow, D'Souza i Allouni recolliren el premi.

Fer-se picar per abelles a la recerca d'activitats hemolítiques: Premi Ignobel de Fisiologia i Entomologia 2015

Ens expliquen que els pioners de la medicina científica assajaven en ells mateixos les teories fisiològiques, els conceptes patològics i les propostes terapèutiques, amb considerable risc per a les seves vides. El guardó d'enguany el reben dos d'aquests herois, Justin O. Schmidt (*1947) i Michael L. Smith. L'índex de dolor per picada d'insecte de Schmidt (Schmidt Sting Pain Index) fou creat per Schmidt amb la percepció dolorosa del mateix Schmidt. Schmidt et al. (1983) estudiaren les activitats hemolítiques directes de 21 espècies d'insectes picadors, entre els quals la perillosa vespa social Polistes infuscatus, per arribar a la conclusió que les hemolisines no tenen una relació directa amb la toxicitat del verí. Michael L. Smith (2014) aprofundí en l'índex de Schmidt incloent-hi un factor prèviament negligit: la localització corporal de la picada. Smith es deixà picar per abelles de la mel en 25 zones del cos. La dolor Smith l'avaluava en 1-10, emprant com a estàndard intern la dolor provocada per una picada en l'avantbraç. Les tres localitzacions menys doloroses eren el crani, la falange mitjana del dit gros del peu i la part superior del braç (2,3). Les tres localitzacions més doloroses eren el nariu (9,0), el llavi superior i el cos cavernós del penis.
Justin Schmidt i Michael Smith recolliren aquest premi.

dissabte, 5 de setembre del 2015

Càlculs astronòmics de Posidoni

No se'ns han conservat les obres de Posidoni d'Apamea (135-51 a.e.c.), però sí sabem algunes de les seves conclusions a través d'obres com el Llibre II de la Història Natural de Plini.

Comencem:

"Stadium CXXV nostros efficit passus, hoc est pedes DCXXV. Posidonius non minusXL stadiorum a terra altitudinem esse, in quam nubila ac venti nubesque perveniant, inde purum liquidumque et inperturbatae lucis aera"

Si fem cas de Plini, i 1 estadi = 125 passes, això donaria una equivalència aproximada de 184 metres. No obstant, sembla que l'estadi egipci que fa servir Posidoni era més curt, de 157 metres.

Posidoni estima el límit dels núvols i vents en una mica més de 6 km per damunt del nivell del sòl. Això es correspon al límit de la troposfera mitjana d'acord amb la ciència moderna. La troposfera, que conté el 99% del vapor d'aigua atmosfèric, arriba a 17 km, és a dir 2,7 vegades l'estimació feta per Posidoni.

Continuem:

"sed a turbido ad lunam viciens C milia stadiorum"

Posidoni estima la distància a la Lluna en dos milions d'estadis. Això equivaldrien a 300 milions de quilòmetres. La distància mitjana segons la ciència moderna és de 380 milions de quilòmetres, de manera que la de Posidoni és una estimació força acceptable.

Pugem encara més:

"inde ad solem quinquiens miliens"

Posidoni estima la distància al Sol en cinc-cents milions d'estadis. Això són 80 milions de quilòmetres. Segons la ciència moderna, la distància mitjana al Sol és de 150 milions de quilòmetres. Posidoni queda, doncs, a la meitat.

Plini ofereix també altres estimacions. Pel que fa als núvols, cita a autors que posen el límit en 900 estadis. Això serien 140 km, idea exagerada, ja que la ciència moderna fa arrencar "l'espai exterior" a 100 km.

Les xifres de Posidoni ofereix un univers més gran que el de computacions anteriors. Pitàgores havia estimat la distància de la Terra a la Lluna en 126.000 estadis, i la de la Terra al Sol en el doble (252 mil estadis). Pitàgores gosava d'estimar la distància de la Terra a l'esfera d'estels fixos en 378.000 estadis.

dimecres, 26 d’agost del 2015

Les candidatures al Parlament del Parc de la Ciutadella del 27S

Avui apareixen publicats en el DOGC les candidatures a les eleccions del 27S.

Aquestes són les candidatures de la circumscripció de Barcelona:
- 1. Unió Democràtica de Catalunya (unio.cat). Encapçalada per Ramon Espadaler.
- 2. Catalunya sí que es pot (CatSiqueesPot). Encapçalada per Josep Lluís Franco Rabell.
- 3. Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE). Encapçalada per Miquel Iceta.
- 4. Junts pel Sí (JxSí). Encapçalada per Raül Romeva.
- 5. Partit Animalista Contra el Maltractament Animal (PACMA). Encapçalada per Anaïs Arranz.
- 6. Ciutadans-Partido de la Ciudadanía (C's). Encapçalada per Inés Arrimadas.
- 7. Partit Popular (PP). Encapçalada per Xavier García Albiol.
- 8. Candidatura d'Unitat Popular (CUP). Encapçalada per Antonio Baños. El n. 62 hi apareix Anna Coll.
- 9. Guanyem Catalunya (Ganemos). Encapçalada per Ramón González.
- 10. Recortes Cero - Els Verds. Encapçalada per Jordi Martínez Rigol.

A Lleida les candidatures acceptades són UDC, JxSí, PSC-PSOE, PACMA, PP, C's, CUP, CatSíqueesPot, Escons en Blanc, Recortes Cero-EV, Pirates de Catalunya-Per Decidir-ho Tot i Guanyem Catalunya.

A Tarragona les candidatures acceptades són UDC, PSC-PSOE, JxSÍ, CUP, PP, PACMA, C's, Guanyem Catalunya, CatSíqueesPot i Recortes Cero-EV

A Girona les candidatures acceptades són UDC, PSC-PSOE, JxSÍ, PACMA, PP, CatSíqueesPot, C's, Recortes Cero-EV, CUP, Pirata.CAT/XDT i Guanyem Catalunya.

dilluns, 20 de juliol del 2015

Les set passes de Junts pel Sí: unes eleccions plebiscitàries-constituents

Repassem un moment els set punts de Junts pel Sí, la candidatura de Raül Romeva a les eleccions del 27S:
- declaració solemne d'obertura del procés d'independència.
- procés d'elaboració del Projecte de Constitució.
- posada en funcionament de les estructures del nou Estat i gestió ordinària de la Generalitat.
- proclamació de la independència i desconnexió de l'ordenament jurídic espanyol vigent.
- procés d'aprovació de la Constitució, per Parlament i després en referèndum. Això hauria de concloure abans de l'estiu del 2017.
- en cas de bloqueig per l'estat espanyol, proclamació de la independència i aprovació de la Llei de transitorietat jurídica

divendres, 26 de juny del 2015

Plebiscitàries, constituents, autonòmiques

Els moviments de protocandidatures per al 27S comencen, a la vegada que els primers preparatius de l'administració per fer-les. Cadascú hi ha va amb ànims diferents. Hi ha els partits que les consideren autonòmiques i prou, dels quals és Ciutadans (C's) qui sembla més ben posicionat, i que ja tindria pensada Inés Arrimadas com a candidata. La idea del "canvi sensat", del "constitucionalisme", de la compaginació del sentiment patriòtic català-espanyol-europea, seran els eixos-força de la llista de C's. Veurem fins quin punt, PSC o PP poden desmarcar-se. I caldrà veure si UDC (+Construïm?) és capaç de vendre el full de ruta aprovat per la mínima el 14 de juny.

Qui ha de convocar les eleccions en darrer terme és el president Artur Mas. Per Mas les eleccions del 27S són plebiscitàries. I ací cal entendre la seva insistència en una llista unitària. Dissabte passat, llençava l'envit a ANC-Òmnium-AMI. És possible que aquestes entitats no facin el pas, i sigui CDC o una plataforma "ad-hoc" la que hagi de fer la dita llista unitària ("Llista per la Llibertat"?).

Unes plebiscitàries, de què? Aquest és el perill de la llista unitària. Que sigui indefinida quant al contingut (independència/autodeterminació, independència però sense saber com, etc.) o que siguin vistes com un plebiscit a Artur Mas o, encara pitjor, als cinc anys de governs de CiU.

És la por a una interpretació plebiscitària inadequada la que anima els partidaris de les "llistes múltiples pel Sí". Els qui més vocals són en aquesta defensa són ERC i el seu entorn, que podria convergir en una Aliança per la República Catalana.

Més justificació sembla que tenen per distanciar-se de la "Llista del President", els qui proposen un "inici constituent", una "ruptura constituent" o un "procés constituent". En aquest espai, la Crida Constituent vol combinar l'element plebiscitari (el "sí") amb l'element constituent.

Però una altra part de l'espai no considera viable la noció plebiscitària de Mas. És en aquest espai on es pot articular una llista de "Catalunya en Comú" (CeC). Ara bé, la concepció "constituent" d'aquest espai és diversa.

Amb les dades electorals a la mà, és probable que el "plebiscit" no aconsegueixi el 50% dels vots emesos, ni tan sols sumant-hi les llistes que explícitament s'hi hagin posicionat. Encara menys majoria tindran les candidatures explícitament partidàries de la "ruptura constituent". En aquest escenari, les eleccions del 27S esdevindran merament autonòmiques, amb un parlament amb set o vuit grups, i amb cap d'ells amb més de 40 escons. La situació de "taules" persistirà.

dimecres, 17 de juny del 2015

Els Sis Criteris Bàsics d'Unió i trencadissa parcial de CiU

El procés participatiu d'UDC del passat 14 de juny ha culminat ara un trencament parcial de CiU. Els consellers d'UDC abandonen el govern Mas, bo i que mantenen la Federació en el Parlament i en els òrgans locals.

Amb aquesta trencadissa parcial, UDC vol fer bons els seus sis criteris de cara al "procés".

Recordem que aquests criteris foren ratificats pel 51% de la militància d'UDC que s'expressà en el 14 de juny, és a dir per poc més de 1.000 persones.

Són criteris, però, rellevants. Es pronuncien des d'un "compromís amb el procés" i des del "catalanisme integrador". Són sis:
- 1. Sobirania. És a dir el criteri de no renunciar ni posar límits a l'aspiració de plena sobirania per a Catalunya. Fixeu-vos que hom parla d'aspiració, no de sobirania.
2. Democràcia. Presa de totes les decisions de forma netament democràtica, d'acord amb el criteri de la majoria de vots de la ciutadania.
3. Diàleg. És a dir, diàleg entre el govern de Catalunya i el govern de l'Estat [espanyol]. Aquest diàleg es fa "sense renúncies prèvies" i amb voluntat de persistència. S'entén el diàleg com una forma de guanyar complicitats al si de la Unió Europea.
4. Seguretat jurídica. Així, UDC exclou explícitament "una eventual Declaració Unilateral d'Independència", però també "l'obertura d'un procés constituent al marge de la legalitat".
5. Europa. UDC descarta qualsevol escenari que pugui situar Catalunya fora d ela Unió Europea.
6. Cohesió, en referència a la "cohesió social i territorial de la nostra nació".

dilluns, 25 de maig del 2015

Què han fet els espluguins el 24M?

La "festa post-electoral" a l'Ateneu d'Esplugues, amb presència dels equips de campanya de la CUP-PA (1 regidor) i de Canviem Esplugues (CE; 1 regidor), així com de candidats de llista d'ERC (amb dos regidors, de manera que Hermínia Villena seurà al consistori), tenia un cert ressò triomfalista.

Vegem, però, què han fet els espluguins convocats a les urnes (34.738) el diumenge 24 de maig:
- la majoria minoritària (14.786; 42,56%) s'ha abstingut.
- 7.513 persones (21,63%) han votat PSC-CP, obtenint 9 regidors.
- 2.331 persones han votat C's (6,71%), obtenint 2 regidors.
- 2.027 persones (5,84%) han votat ERC-GxE-Avancem-AM, obtenint 2 regidors.
- 1.970 persones (5,67%) han votat PP, obtenint 2 regidors.
- 1.935 persones (5,57%) han votat ICV-ME-AS CAT-E, obtenint 2 regidors.
- 1.578 persones (4,54%) han votat CiU, obtenint 2 regidors.
- 1.156 persones han votat CUP-PA (3,33%), obtenint 1 regidor.
- 1.135 persones han votat CE (3,27%), obtenint 1 regidor.
- 288 persones (0,83%) han votat PxC.
- 239 persones (0,69%) han votat en blanc.
- 140 persones (0,40%) han fet vot nul, per bé que alguns d'aquests vots nuls eren de paperetes blanques.

dijous, 7 de maig del 2015

Processos constituents i continuïtat jurídica

Avui a Can Basté, Pablo Iglesias ens ha dit, en poques paraules, que el referèndum sobre la independència no és possible per raons jurídiques, de manera que qualsevol procés constituent "català" requereix l'obertura prèvia d'un procés constituent "espanyol".

Acceptem per un moment les premisses. La premissa jurídica general sobre els límits i la premissa particular sobre la jurídica. Com convocar una Assemblea Constituent amb aital respecte a la continuïtat jurídica? Algú dirà que caldria primer reformar la Constitució per poder convocar-la. D'altres, que l'Assemblea seria prèvia a qualsevol reforma. En tot cas, el mur dels 2/3 del Congrés, 2/3 del Senat, eleccions generals, 2/3 del Congrés, 2/3 del Senat i referèndum és una tasca hercúlia. Possible, és possible. Però és molt més probable un col·lapse de facto del sistema constitucional, que ens deixés a tots atrapats en una continuïtat fictícia.

dimecres, 6 de maig del 2015

Una fiscalitat municipal justa, ambiental i solidària

La Plataforma per una Fiscalitat Justa, Ambiental i Solidària ha tramès unes 45 propostes de fiscalitat municipal a les candidatures de les eleccions locals del 24 de maig del 2015.

Vegem-ne alguns exemples:
- per un Impost de Béns Immobles (IBI) més just, proposen: a) introduir equitat entre municipis i entre la mateixa ciutadania amb una valoració cadastral més periòdica (de 8 anys com a mínim); b) reforçar la progressivitat de l'IBI a través del gravamen d'acord amb el valor de la propietat i reduir els coeficients per a immobles residencials; c) bonificar l'import de l'IBI en casos de desocupació o d'ingressos inferiors a l'SMI; d) introduir criteris ambientals (bonificacions per a habitatges eficients, d'aprofitament d'energia solar; e) desincentivar els pisos buits (recàrrec del 50%); f) revisar les exempcions d'IBI per interès general, i orientar-les a l'activitat més que no pas al subjecte.
- impost sobre vehicles de tracció mecànica (IVTM): a) regular l'impacte contaminant (amb un augment progressiu per als vehicles molt contaminants); b) aplicar i publicitat bonificacions per a vehicles elèctrics o híbrids; c) afegir variables de cost, emissions i d'antiguitat
- impost sobre l'activitat econòmica (IAE): a) bonificacions per a activitats empresarials que comencen i encara no tenen beneficis; b) bonificacions per la creació de llocs de treball amb contracte indefinit; c) bonificacions per preservació del medi ambient i accessibilitat; d) dedicar més recursos personals i financers a inspeccions.
- impostos sobre construccions, instal·lacions i obres (ICIO).
- impost sobre el valor dels terrenys de naturalesa urbana (IVTNU): a) ajustar millor l'impost al valor dels béns immobles; b) exempció en casos de desonament.

Les propostes fan referència a evitar els sobrevostos abusius en serveis municipals gestionats per empreses privades. No pas menys important, són les garanties en matèria de transparència i participació en el pressupost municipal.

dijous, 30 d’abril del 2015

Matar [multar, empresonar] el missatger

La premsa reacciona de manera gairebé unànime contra la proposta del ministre (espanyol, de Justícia) Català de multar els mitjans que publiquin 'filtracions' de sumaris judicials dels quals s'hagi declarat el secret 'processal'. Diuen que això seria "matar el missatger", en referència a una voluntat de silenciar els casos de corrupció, si més no, fins que no passi la temporada electoral.

No és cas únic. A vuit persones les volen empresonar per ser missatgers del descontentament popular davant dels "ajustaments" pressupostaris. Mentrestant, la pressió policial contra qualsevol "missatger" de malestar social o de propostes col·lectives creix a tot arreu.

dimarts, 28 d’abril del 2015

La Junta Electoral de Zona aprova les nou candidatures presentades a Esplugues

Ja podem llegir el llistat de candidatures proclamades per la Junta Electoral de Sant Feliu de Llobregat.

Els nou alcaldables d'esplugues són Pilar Díaz (PSC-CP), Lídia Ibáñez (ICV-ME-AS CAT-E), Laura Benito (C's), Oriol Torras (ERC-GxE-Avancem-AM), Julián Carrasco (Canviem Esplugues), Sergi Oliveras (CUP-PA), Jaime Padilla (PxC), Albert Comellas (CiU) i Mercè Haro (PP).

La CUP-PA presenta llistes a Corbera (Albert Cañellas), Esparraguera (Aleix Escursell), Gelida (Susanna Costa), Molins (Roger Castillo) i Sant Joan Despí (Jordi Farré).

Pel que fa a la Zona Electoral de l'Hospitalet de Llobregat, la CUP-PA presenta candidatures a Gavà (CUP-PA-Capgirem Gavà, amb Jordi Casanova i Mireia Valentí de caps de llista), a l'Hospitalet mateix (amb l'independent Khristian Giménez com a cap de llista) i a Sant Boi (Gent de Sant Boi-CUP-PA, amb Lucía Pérez de cap de llista). Al Prat de Llobregat, la llista d'Alternativa d'Esquerres (AE-EP) l'encapçalen Pedro Mercadé i Lola Gutiérrez.

dijous, 23 d’abril del 2015

Les candidatures d'Esplugues - 24 de maig del 2015

Podem llegir les candidatures postulades a les eleccions municipals:
- 1. Partit dels Socialistes de Catalunya-Candidatura de Progrés (PSC-CP).
- 2. Iniciativa per Catalunya Verds-Moviment d'Esquerres-Alternativa Socialista-Entesa (ICV-ME-AS CAT-E).
- 3. Ciudadanos-Partido de la Ciudadanía (C's).
- 4. Esquerra Republicana de Catalunya-Gent per Esplugues-Avancem-Acord (ERC-GxE-Avancem-AM).
- 5. Canviem Esplugues (CE).
- 6. Candidatura d'Unitat Popular-Poble Actiu (CUP-PA).
- 7. Plataforma per Catalunya (PxC).
- 8. Convergència i Unió (CiU).
- 9. Partido Popular (P.P.).

dimecres, 15 d’abril del 2015

El liberalisme europeu s'enfronta a Google

La comissaria de Competència de la Unió Europea, Margrethe Vestager, adscrita al grup liberal-reformista, és la cara visible d'una represa de l'ofensiva comunitària contra les pràctiques de Google Inc. Alguns han remarcat la paradoxa que liberals europeus ataquin les pràctiques d'una corporació privada. Però Vestager encarna el sector més esquerranós (Det Radikale Venstre) d'aquesta família ideològica. A més, els factors geopolítics fan difícil mantindre l'ortodòxia del "deixar-fer-deixar-passar".

Fins ara, la Comissió Europea havia provat d'arribar a negociacions amb l'empresa californiana. El canvi d'Almunia a Vestager ha accelerat un curs previsible. Fonamentat en les lleis europees de competència, el plec de càrrecs contra Google assenyalà especialment l'abús de poder i la discriminació dels competidors. La sanció corresponent podria ser de 6.600 milions de dòlars. Hi ha el precedent de la causa que la Comissió Federal de Comerç menà als Estats Units contra les pràctiques de Google, tancada el 2013. Aquella causa no prosperà perquè, a grans trets, Google no té cap obligació de convertir els seus motors de cerca en eines públicament neutrals.

dimarts, 14 d’abril del 2015

Eliminar accents, dieresis, apostrofs, punts volats de geminacio, ces trencades i guionets

Fa uns dies, Toni Soler proposava leliminacio daccents i dieresis en un article al seu blog. La proposta es interessant, pero caldria dur-la al seu extrem. Seguintne lesperit, proposem remoure també apostrofs, els punts volats de les eles geminades, les ces trencades i els guionets. Probablement, aquesta mesura requeriria tambe una transformacio del digraf "ll" per "lh". Per coherencia, tambe podriem transformar "ny" en "nh". Un altre canvi, es l'adopcio de "sh" pel so "S", mentre que en altres funcions la "x" seria substituida per "gz" (o "ks").

Amb aquesta simplificacio, tot quedaria reduit als seguents caracters:
- lletres: a, b, c, d, e, f, g, h, i, j, k, l, m, n, o, p, q, r, s, t, u, v, w, z.
- signes de puntuacio: reduits a ",", ";", ":", ".", les pròpies cometes i els guions denumeracio

Segurament, podriem tambe eliminar alguna lletra mes. La "v" i la "w" son prescindibles, si mes no en barceloni.

Ens quedarien doncs 22 lletres. Si reduim els signes de puntuacio al punt, la coma i l'espai, tot quedaria encara mes. 25 caracters i prou (sense majuscules).

Fem una prova

catalans,
interpretant el sentiment i els anels del poble que ens acaba de donar el seu sufragi, proclamo la republica catalana com estat integrant de la federacio iberica. dacord amb el president de la republica federal espanyola senyor nicet alcala zamora, amb el qual em ratificat els acords presos en el pacte de sant sebastia, em faig carrec probisionalment de les funcions de president del govern de catalunha, esperant que el poble espanhol i el catala expressaran quina es en aquests moments llur boluntat.

dijous, 9 d’abril del 2015

La quarta guerra mundial

Hi ha un discurs que ara es demana si la situació actual del gihadisme es pot descriure de "tercera guerra mundial". Des del nord-atlantisme, hom s'estima més per parlar de "cinquena guerra mundial". La primera seria una guerra contra el particularisme imperial, marcat per la deslleialtat del Kàiser. La segona seria una guerra contra el particularisme nacional, marcat per la deslleialtat de Hitler. La tercera, freda, fou una guerra contra el particularisme ideològic, marcat per la deslleialtat encarnada en la Unió Soviètica. Ara, la quarta, seria una guerra contra el particularisme religiós, marcat per la deslleialtat encarnada pel gihadisme radical.

Aquesta visió no és del tot compartida. Perquè les tres primeres serien guerres internes (intrajafètiques). La quarta tindria un component extern a la "civilització occidental". Però les detencions de persones d'aquesta matriu etnoreligiosa convertides al gihadisme radical fan ara vessar tinta sobre totes aquestes interpretacions. Va tindre un efecte afeblidor el Concili Vaticà Segon? L'antropologia boasiana ha destarotat la tradició científica anterior? Les ideologies de l'enveja i del ressentiment no s'han vist animades per la crisi del 2008?

dijous, 2 d’abril del 2015

Construïm: la radicalitat de la moderació

En aquest guirigall de primeres persones del plural, "Construïm" es presenta com la primera personal del plural moderador. És moderada davant del "procés independentista" de Catalunya-Principat. I també és moderada davant dels processos constituents. És la moderació de l'home seriós davant del "populisme identitàri" i del "populisme demagògic". És la moderació que depèn ara de la decisió final que prengui la Unió Democràtica de Catalunya (UDC) i de Josep Antoni Duran Lleida en particular.

Els moderats tenen la dificultat de combinar el seu "confederalisme" amb la realitat de l'opressió nacional. De combinar la idea de "tots anem el mateix vaixell" amb la realitat de la lluita (força unidireccional) de classes. Com que són moderats també en el seus objectius, l'horitzó confederal és compatible amb l'acceptació de l'statu quo.

Tanta moderació embafa. I, com que és una moderació reaccionària, de resistència al canvi, atrau paradoxalment a elements radicals. Són els elements que consideren que no hi ha gaire res a conservar, perquè els canvis ja s'han produït. Ara cal revertir-los. Els radicals de la moderació junten elements teocràtics (catòlics, s'entén) amb un neoheteropatriarcalisme que té el regust típic de les "revoltes d'esclavistes".

dilluns, 30 de març del 2015

De fusos horaris

Canvi d'hora. La matinada del darrer diumenge de març, passem a casa nostra del CET (horari de l'Europa Central, GMT+1) al CEST (horari d'estiu de l'Europa Central, GMT+2). És a dir passem de seguir l'hora del meridià 15ºE per seguir l'hora del meridià 30ºE. Del meridià d'Itàlia al meridià de Turquia.

El trellat d'aquest sistema és força dubtós. Durant set mesos, seguim l'horari CEST. Durant cinc mesos, seguim l'horari CET.

El nostre fus horari enter, però, és el GMT.

I, si volem ser més precisos, Barcelona es troba en el fus GMT+00:09.

Si ara són les 08.35h, l'hora solar mitjana és 06.44h.

És clar que el sol mitjà no és el sol aparent. Hi ha una diferència entre l'un i l'altre que varia de força minuts al llarg de l'any. Així, el migdia d'avui serà a les 13.56h (CEST), a les 11.56h (hora GMT), a les 12.05 (hora solar mitjana de Barcelona). És a dir, que el sol aparent va ara vora cinc minuts endarrerit respecte del sol mitjà.

Si volguessim recuperar la divisió tradicional de les hores diürnes, ara tot just quan escric això hauríem entrat en l'hora secunda.

També podríem discutir si podríem recuperar el calendari julià. Seríem a 17 de març.

O podríem demanar recuperar l'era. Seríem dilluns 17 de març del 2053. O, si volem recuperar el nom més tradicional, "a.d. xvi Kal. Apr. Era MMLIII".

dilluns, 23 de març del 2015

Què han fet els electors a la primera volta de les departamentals de Catalunya Nord?

Les eleccions al Consell Departamental de Pirineus Orientals han fet la primera volta:
- un 44,28% s'han abstingut.
- un 13,91% (57.153 vots) han votat candidats del Front National (FN).
- un 6,05% (24.878 vots) han votat candidats del Partit Socialista.
- un 5,67% (23.290 vots) han votat candidats de la Unió de la Dreta.
- un 4,80% (19.739 vots) han votat candidats de la Unió per un Moviment Popular.
- un 4,68% (19.205 vots) han votat candidats de la Unió de l'Esquerra.
- un 4,07% (16.734 vots) han votat diversos candidats de dreta.
- un 1,69% (6.946 vots) han votat candidats del Partit Comunista Francès.
- un 0,12% (5.009 vots) han votat candidats diversos.
- un 1,07% (4.385 vots) han votat candidats d'Europa Ecologia-Els Verds.
- un 0,47% (1.944 vots) han votat candidats del Front d'Esquerra.
- un 0,35% (1.427 vots) han votat candidats del Partit Radical d'Esquerra.
- un 0,30% (1.218 vots) han votat candidats del Partit d'Esquerra.

D'altra banda, la consulta popular sobre la constitució de la comarca del Moianès va rebre un vot afirmatiu. L'abstenció de situa en un 53%. El suport explícit a la comarcalització assolí un 42% del cens. En tots els municipis (Calders, Monistrol de Calders, Castellcir, Collsuspina, Castellterçol, l'Estany, Granera, Sant Quirze Safaja, Santa Maria d'Oló i Moià), fins i tot a Collsuspina, els vots afirmatius guanyaren als altres vots vàlids (no, blanc, altres). La consulta no és vinculant, però aplana el camí per a la constitució del Moianès com la 42a comarca de la Comunitat Autònoma de Catalunya.

divendres, 20 de març del 2015

La Cambra de Representants del Poble Català

Un dels punts febles del "Procés" és el fet de recolzar en unes institucions que, en darrer terme, són sotmeses a la constitució espanyola. Des del Pacte Nacional per a l'Autodeterminació es considera necessari disposar d'un front polític "B", encarnat per una Cambra de Representants del Poble Català. D'una banda, això superaria l'àmbit territorial restringit, i de l'altra la supeditació institucional. La creació d'un cens electoral que permeti l'elecció d'aquests representants galvanitzaria un "Procés" ara mateix refrigerat fins el 27S.

L'atac al Bardo i la Romània Submersa

L'atac del Museu Nacional del Bardo, de Tunis, va deixar més de vint morts. Entre les col·leccions del Bardo destaquen especialment els mosaics recuperats d'antigues ciutats de l'Àfrica Romana. La romanització d'aquestes terres fou perfectament comparable a la d'altres províncies occidentals de l'Imperi. Hom retenia, és clar, les llengües púniques i numídiques, però després de la Tercera Guerra Púnica, aquestes zones s'incorporaren a la romanitat. Avui és Romania Submersa. El procés no començà fins a la conquesta àrab. La islamització rebé un impuls crucial per les divisions sectàries entre les esglésies cristianes. La submersió, però, començà a ser revertida amb les places comercials i militars de les potències cristianes, sobretot a partir del segle XIII. Hi hagué anades i tornades, però en el segle XIX la cosa es desplaça en favor dels pobles neollatins, particularment de la potència francesa. A mitjan del segle XX aquesta reversió és tallada de socarrel, i la submersió tornà a la província d'Àfrica.

dimarts, 17 de març del 2015

Les primàries de Puigcorbé i el concurs de Vidal

Tot sovint, sentim defenses del nomenament presidencialista, a dit, assenyalant-ne la seva executivitat. És la cultura del fitxatge estel·lar, del lloc distintiu. No cal dir aquests mecanismes desperten suspicàcia. Així, serà fàcil retreure a ERC de Barcelona el fet de proposar Juanjo Puigcorbé com a número 2 de la llista de les municipals sense fer-lo passar per primàries (però sí fent-lo passar pels mecanismes típics d'aprovació). O hom mirarà amb lupa com la Generalitat incorpora el jutge (suspès) Santiago Vidal al Departament de Justícia.

divendres, 13 de març del 2015

Quatre parelles, vuit partits

L'anàlisi de les enquestes de les eleccions autonòmiques valencianes i balears permet pensar en una major diversificació dels grups parlamentaris.

En l'actualitat, al Parlament Balear hi ha únicament quatre forces polítiques representades: PP (35 escons), PSIB-PSOE (19 escons), MÉS (5 escons) i Gent per Formentera (1 escó). Les enquestes més recents contemplen fins a nou grups polítics: els ja citats i Podem, Proposta per les Illes, Esquerra Unida, UPyD i Ciutadans. Certament, UPyD ho té magre, i EU i C's freguen ben bé el límit. Si descomptem aquestes forces, de totes maneres n'hi hauria sis (possiblement ordenades així: PP, PSOE, Podem, MÉS, PI i GxF.

Pel que fa a les Corts Valencianes les enquestes contemplen set forces: PP, Podem, PSPV-PSOE, Compromís, C's, UPyD i EUPV. És a dir, que podien entrar tres forces que no pas les que hi són representades ara.

Més espectacular encara seria el Parlament del Principat. Tindríem:
- una parella de partits sobiranistes amb aspiracions de govern: CiU i ERC.
- una parella de partits emergents d'àmbit estatal: C's i Podem.
- una parella de partits estatals de la vella política: PP i PSC-PSOE.
- una parella de partits alternatius: CUP i ICV-EUiA

dimecres, 11 de març del 2015

La BPA, víctima col·lateral

La Banca Privada d'Andorra és investigada per les relacions d'alguns dels seus directius amb noms com Andrei Petrov o Gao Ping. Les investigacions les fa l'agència nord-americana, que ha deixat anar el seu interès per transaccions financeres internacionals amb Veneçuela. Les pugnes entre l'aristocràcia financera internacional cada vegada són més explícites i més fan ús dels reguladors estatals. El govern federal nord-americà mostra aquests dies la seva bel·ligerància envers els governs de Caraques, Teheran i Moscou. L'operació contra la BPA no és aliena a aquesta dinàmica.

dilluns, 9 de març del 2015

Sistema de partits

Les enquestes de les eleccions municipals, autonòmiques, departamentals, estatals, assenyalen modificacions substancials del sistema de partits. L'emergència de nous agents i l'enfonsament d'antics no sembla indicar que la transició sigui cap a un sistema estable, sinó que més aviat la fluidesa podria durar més d'un cicle electoral. La lògica de cada comici, especialment d'acord amb el procés electoral, influirà fondament en aquests moviments. La transició del sistema polític de l'estat espanyol a un tetrapartidisme PP-PSOE-Podemos-C's, i el fet que el sistema sigui complementat amb IU i UPyD, el fa més atractiu a l'electorat. Caldrà veure com evoluciona l'abstenció. Aquesta situació també afectarà als partits "perifèrics". Al País Valencià, Compromís resisteix no sense dificultats. Al Principat, CiU i ERC sembla que retindran la primera i segona posició. La competència entre sistemes de partits ja es nota en forma de tensions, i els diferents partits les utilitzen per presentar-se com l'encarnació del sistema respectiu. La plèade de solucions municipals pel que fa a les candidatures unitàries és testimoni de la fluidesa abans esmentada. En el sistema polític de l'estat francès queda per saber com queda "la gauche", forçada a constituir-se en bloc si no vol quedar agranada pel bipartidisme UMP-FN.

dilluns, 2 de març del 2015

Què han votat els electors andorrans?

Un total de 24.512 persones eren cridades a les eleccions generals del Principat d'Andorra. Què han fet?
- 8.427 persones s'han abstingut, votat en blanc o han emès un vot nul.- 5.956 persones votaren la llista de Demòcrates per Andorra (DA).
- 4.452 persones votaren la llista de Liberals d'Andorra.
- 3.785 persones votaren la llista del Partit Socialista+Verds+IC+I.
- 1.888 persones votaren la llista de Socialdemocràcia i Progrés.

El panorama, però, és un xic més complex. Cada elector disposava de dos vots. Un, com a membre de la "circumscripció nacional". El segon, com a membre de la "circumscripció parroquial".

En la circumscripció nacional han resultat electes:
- cinc candidats de Demòcrates d'Andorra: Antoni Martí, Ladislau Baró, Conxita Marsol, Jordi Torres i Sofia Garralla.
- quatre candidats de Liberals d'Andorra: Josep Pintat, Jordi Gallardo, Joan Carles Camp i Ferran Joaquim Costa.
- tres candidats de PS+Verds+IC+I: Pere López Agras, Rosa Gili i Gerard Alis.
- dos candidats de Socialdemocràcia i Progrés: Víctor Naudi i Sílvia Eloïsa Bonet.

En la circumscripció parroquial de Canillo, han estat elegits els dos candidats de Demòcrates per Andorra, Jordi Alcobé i Mònica Bonell.

En la circumscripció parroquial d'Ordino, han estat elegits els dos candidats d'Acció Comunal d'Ordino+Demòcrates per Andorra, Antoni Fillet i Meritxell Mateu.

En la circumscripció parroquial d'Andorra la Vella, han estat elegits els dos candidats de Demòcrates per Andorra-Coalició d'Independents, Jordi Cinca i Maria Rosa Ferrer.

En la circumscripció parroquial d'Escaldes-Engordany, han estat elegits els dos candidats de Demòcrates per Andorra, Miquel Aleix i Vicenç Mateu.

En la circumscripció parroquial d'Encamp, han estat elegits els dos candidats d'Units per al Progrés+Demòcrates per Andorra, Maria Martisella i Carles Enseñat.

En la circumscripció parroquial de la Massana, han estat elegits els tres candidats d'Independents+Liberals d'Andorra, Carles Naudi, Plandolit Balsells i Judith Pallarès.

En la circumscripció parroquial de Sant Julià de Lòria, han estat elegits els dos candidats de Liberals d'Andorra+Unió Laurediana, Josep Majoral i Carine Montaner.

divendres, 20 de febrer del 2015

Reforma electoral: fer dependre el nombre d'escons als nivells de participació

De nou sembla que es mouen les aigües en la qüestió de fer aprovar algun dia una Llei Electoral per a la C.A. de Catalunya. Com sempre, es reiteren els debats sobre la "representació". Relacions més directes, relacions més proporcionals, territorialitat, rol de partits i coalicions, etc. Paga la pena de no oblidar que qualsevol reforma haurà de complir el que determina la constitució espanyola i la llei orgànica (espanyola) de reglament electoral. Veurem si salten aquesta paret.

Del text de la ILP de Ciutadans pel Canvi una de les propostes més interessants era la de fer dependre el nombre d'escons als nivells de participació. Per exemple, 100 diputats de base, i 1 diputat addicional per cada punt percentual de participació. O, més directament, 1 diputat per cada punt percentual de participació (fins a un màxim de 100 diputats).

No crec que s'aprovi aquesta disposició.

Si s'aprovés, ningú ja no podria dir que quedar-se a casa, votar "amb els peus", no té cap trasposició. La tindria, i en forma d'estalvi.

dijous, 19 de febrer del 2015

Dir-ne "Ciutadans" o dir-ne "Podemos"

Ens diuen ara que el panorama polític de l'estat espanyol podria quedar configurat en quatre partits "centrals". Dos d'esquerres i dos de dretes. Dos de vells i dos de nous. Partit Popular, Partit Socialista Obrer Espanyol, Ciutadans, Podem. Hem dit els noms en català, seguint la pauta de traducció automàtica. Però aquesta pauta no l'apliquem sempre. De Syriza diem Syriza i no Coraes. Però "Syriza" ja és gairebé un mot català, i així ha cristal·litzat.

Els partits vells són citats habitualment en llengua catalana. Escriure el mot en castellà, "Partido Popular" o "Partido Socialista Obrero Español", és forçat. Però serveix per connotar el caràcter "espanyol" d'aquestes formacions polítiques i, per tant, el sucursalisme dels corresponents "Partit Popular de Catalunya" i "Partit dels Socialistes de Catalunya".

De manera similar, hi ha qui insisteix a dir "Podemos". Però és clar, "Podemos" també és una marca, la marca internacional, i en aquest sentit la forma "Podem" és subalterna.

I què passa amb "Ciutadans" o, amb la forma hipercorrecta, de "Ciutatans", o la imaginativa de "Ciudatans"? L'Operació Rivera, trenta anys després de l'Operació Roca, exigeix canvis. Així s'ha interpretat el canvi en la pàgina web.

Però ara resulta que dirigents del PP, parlant en castellà, es refereixen al partit en "Ciutadans". Ho fan en el sentit d'estrangerització.

La cosa prové de lluny. Fa 310 anys, quan els aliats preparaven l'assalt a les Dues Corones de Lluís XIV i Felip V, discutien quin era el millor indret per començar-lo. El príncep Jordi de Darmstadt defensava atacar per Barcelona. Galway, en canvi, defensava atacar el Llenguadoc, i aprofitar un aixecament calvinista. L'almirant de Castella s'oposava a totes dues idees. I, si seguim els mots del marquès de Sant Felip, va argumentar contra la idea de Darmstadt:

El golpe mortal para la España era atacar la Andalucía, porque nunca obedecería Castilla a rey que entrase por Aragón, porque ésta era la cabeza de la Monarquía, y rendidas las Castillas obedecerían forzosamente los demás reinos, y aun la Cataluña, y con más facilidad, ya que estaba inclinada a los austríacos; que sería pertinaz en el amor al rey Felipe Castilla, si presumían los reinos de Aragón darle la ley, y que entrar por la Cataluña no era más que introducir la guerra civil.

Finalment hom seguí el consell de Darmstadt, amb la conseqüència sabuda que ara regna a Espanya un Felip VI.

És clar que la qüestió de fer servir "Ciutadans" en castellà o de dir-ne "Podemos" en català, és cosa que és efectiva si manté en la subliminitat. Si la cosa s'explicita, perd efectivitat. El PP ja ha dit que és fals que hi hagi cap indicació de dir "Ciutadans" de manera sistemàtica o de referir-s'hi com a "partido catalán". I C's ja ha aclarit que la web bilingüe castellà-català, substituïda ara per una de monolingüe en català, tornarà amb una de plurilingüe en totes les "llengües d'Espanya".

divendres, 13 de febrer del 2015

Ελένη Γλύκατζη-Αρβελέρ: una presidenta bizantinòloga?

En qüestió de setmanes caldrà dirimir qui assumirà la Presidència de la Democràcia Hel·lènica. Ja han començat a sonar noms que siguin prou de consens per assolir la majoria reforçada. Cal recordar que les darreres eleccions es van haver de convocar en no aconseguir-se aquesta majoria. Un dels noms que son és el de Hélène Ahrweiler. Ahrweiler farà 89 anys el 29 d'agost. Nascuda a Atenes, com a Eléni Glúkatzi, filla d'una família pòntica, s'hi va graduar a l'Escola de la Filosofia. El 1953 passà a París on es doctorà en història i lletres a l'Escola Pràctica d'Alts Estudis. El 1955 ingressà en el Centre Nacional de Recerca Científica. El nom d'Ahrweiler l'adquirí en casar-se amb un oficial de l'exèrcit francès, el 7 de novembre del 1958.

"Byzance et la mer" (1966), "Études sur les structures administratives et sociales de Byzance" (1971), "L'idéologie politique de l'empire byzantin" (1975) i "Byzance: les pays et les territoires" (1976) són algunes de les seves contribucions a l'estudi de l'Imperi Romà d'Orient.

dilluns, 9 de febrer del 2015

Joan Veny rep el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes

Fa poc que s'ha anunciat que el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes d'enguany serà per a Joan Veny. No l'havia rebut encara, doncs. Nascut a Campos el 22 d'agost del 1932, el dialectòleg mallorquí té més de 82 anys i per al gran públic és conegut sobretot per l'Atles Lingüístic del Domini Català. Però l'Atles és una obra col·lectiva, sens menystindre l'aportació personal de Joan Veny i Lídia Pons i Griera. I Veny ha fet altres contribucions. Format a Barcelona, Lovaina i Poitiers, doctor en filologia romànica en el 1956, fou l'editor de "Els parlars catalans" (1978). Forma part de l'equip de redacció de l'Atlas Linguistique Roman. Als treballs purament dialectològics, cal sumar els seus estudis sobre història de la llengua i etimologia.

Com recordava fa prop de vint anys:

"Onomàstic i dialectologia tenen molts trets en comú. Com la geografia o la botànica, són disciplines territorials. No es poden dissociar de l'espai on tenen vida els noms de lloc i els dialectes. Onomàstica i dialectologia uneixen la llengua i la terra, estudien bàsicament el nom lligat a un espai; aquest és el seu punt de partença".

"Comparteixen altres aspectes: són testimonis eloqüents, densos, de les contingències de la història; ningú discutirà que tindríem una idea precària de les petjades de la dominació musulmana si només tinguéssim en compte la llengua general, normativa, i negligíssim l'empremta plasmada en noms de lloc i de persona i en les varietats dialectals."

"Un altre tret encara les agermana: les unitats dialectals i onomàstiques porten en general una càrrega entranyable, un pòsit de sentiment tel.lúric que fa que el parlant experimenti emotives sensacions escoltant o pronunciant topònims i mots del terrer, amb els quals ha conviscut des de la infància."

dimarts, 27 de gener del 2015

Nacionalisme econòmic i estatisme: l'argument dels 600 € grecs

Des del "conservadorisme oficial" se'ns explica que cada "espanyol" té 600 € dipositats en deute "grec", i que el protogovern de Syriza-ANEL vol que els hi perdonem. L'argument parteix del repartiment del total de deute grec en mans del "Regne d'Espanya".

L'argument sembla destrelletat però és una resposta lògica. Si Syriza-ANEL utilitzen el nacionalisme grec, el ministre De Guindos utilitza el nacionalisme espanyol i, per la seva banda, Sala-i-Martí la versió principatina d'aquest nacionalisme espanyol.

Algú podrà dir que és una exageració. Syriza-ANEL no demanen el desconeixement o supressió de tot el deute públic. Altrament, si algun elector de Syriza ho pensa, segurament ho faria extensiu a tot el "deute públic" de la Unió Europea o fins i tot a tot el "deute".

En aquesta visió extrema, els "espanyols" sortirien guanyant. Perdria aquest "espanyol" ideal 600 €, però guanyaria quatre vegades més gràcies a la condonació del deute públic espanyol.

Naturalment, tot això és fantasia. Però continuem amb ella. L'abolició de l'estat i el repartiment d'actius i passius entre la ciutadania no suposaria pas cap condonació del deute. Seria, ans al contrari, la privatització més fenomenal (la privatització social) d'aquest deute. Fet i fet, si "Espanya" té diners en deute grec, és perquè els diferents estats de la Unió Europea van comprar aquest deute a agents privats.

El conservadorisme oficial, en essència, no vol "resoldre" el problema del "deute públic". Vol marejar la perdiu i utilitzar-lo moralment en el seu discurs. No vol fer el pas "anarco-capitalista" que exigiria l'argument dels 600 € grecs. Cada persona faria les seves tries si disposés d'aquest actiu. En canvi, mantenint la democràcia tutelada, els 600 € únicament són seus de manera moral.

On és la solució? Oposar-hi als nacionalismes particulars, o als nacionalismes de "Nord" i de "Sud", el nacionalisme europeu no resoldria el fons del problema. El problema no és l'abast ètnic o territorial del nacionalisme, sinó el fet que el nacionalisme engendra una falsa solidaritat interclassista, a través de la qual tots els conflictes socials es fan del tot intel·ligibles i, pitjor encara, irresolubles.

dilluns, 26 de gener del 2015

Què han votat els grecs?

Amb l'escrutini pràcticament contemplat, és bo veure què han fet els gairebé 10 milions de grecs cridats a les urnes el 25G.

L'abstenció ha estat del 36%.

Un 23% ha votat Syriza.

De les altres forces polítiques, tenim Nova Democràcia (18%), Alba Daurada (4%), El Riu (4%), Partit Comunista de Grècia (3%), Grecs Independents (3%) i Pasok (3%). Entre les forces que no han entrat al Parlament tenim Antarsya (0,4%) i la coalició dels dos principals partits "marxistes-leninistes" (0,08%).

La propina de 50 diputats a la primera força és clau per a la formació de majories parlamentàries. Syriza aconsegueix aquesta manera 149 diputats, a 2 de la majoria absoluta. Un aliat natural "anti-troika" serien els 13 diputats dels Grecs Independents. Però cal comptar també amb els 15 diputats del KKE.

En l'oposició destaquen el 76 diputats de ND. El Pasok queda reduït a 13 diputats. To Potami ha aconseguit 17 diputats. Finalment, cal comptar que la tercera força parlamentària és XA, amb també 17 diputats.

dijous, 15 de gener del 2015

27S: unes noves eleccions plebiscitàries

Novament tenim unes eleccions plebiscitàries per al Parlament del Parc de la Ciutadella. I les tenim per al mes de setembre. Hom podria pensar que, amb aquests vuit mesos de coll hi hauria temps per bastir la famosa "Llista Unitària" amb un procés participatiu, etc. Però no serà el cas. Més aviat tindrem una precampanya de despropòsits que alhora adulterarà les eleccions locals.

Com d'habitud es construeixen les retòriques de la data històrica (ara #27S), cremant tota dada referent a les anteriors dates fallides.