Hi ha hagut un cert malestar pel fet que la CUP no ha estat convidada en la cimera que el govern accidental d'Artur Mas vol convocar per defensar "l'actual model lingüística" en l'escola del Principat de Catalunya. El conseller Homs ho ha justificat arguint que "desconeix el posicionament de la CUP" envers aquest model i que, al capdavall, només han volgut convidar formacions polítiques parlamentàries. Evidentment, en tant que el Parlament sorgit de les urnes del 25N no s'ha formalitzat encara, la CUP no és una formació "parlamentària". Sí ho és, encara, Solidaritat Catalana per la Independència (SI), la qual, dit de passada, tampoc no ha estat convidada a aquesta cimera. Excuses, doncs, de malpagador.
Mal aniríem, però, si a la CUP la convidessin, i els seus diputats electes anessin a aquesta mena de sidral de manera acrítica. El temps de les plataformes i cimeres creades per les cúpules de la partitocràcia hauria de finir. Qui ha mostrat amb les seves mobilitzacions l'oposició frontal a les polítiques d'agressió contra la llengua catalana en l'ensenyament han estat els col·lectius d'alumnes, docents, pares i mares de docents, i d'altres participants actius en l'àmbit escolar, cultural i lingüístic. En la legislatura passada, fou avortada una proposició de llei de SI per fer del català "l'única llengua vehicular de l'ensenyament" en el Principat. Són aquests, doncs, els partits que ens han de defensar de la #wertgonya? Uns partits i unes plataformes que no saben qüestionar ni un sol moment la imposició històrica de l'espanyol i el francès a les àrees corresponents dels Països Catalans? Uns partits i unes plataformes que creuen que es pot defensar el català a l'escola a Barcelona, Tarragona o Lleida, ignorant el que s'esdevé a Fraga, a València, a Palma o a Perpinyà?
En la darrera setmana he sentit gent que alertava que això de la #wertgonya pot constituir una "cortina de fum": una manera de no parlar de la independència. Uns cartells d'ICV ens recorden ara que Ignacio Wert és un ministre optatiu. I en efecte ho és, i en un sentit que potser s'escapa a les companyes d'ICV. Wert és un ministre optatiu, perquè forma part d'una opció que ja no té sentit: continuar patint dins i sota aquest estat nacionalment aliè.
La cortina de fum, a més, tindria un altre efecte, aquest directament recercat pel "govern dels millors". Amb la mandanga de l'ofensiva Wert, es vol escenificar un consens principatí al voltant de la "immersió lingüística" que agualeixi la ja existent majoria vers el procés d'autodeterminació. El PSC-PSOE sí ha estat convidat, i la sucursal pepera es permet ara gestos de discrepància amb Wert. Poli bo, poli dolent.
Més greu potser és el fet que aquest retrocés en el debat ens fa perdre temps en aprofundir sobre el model d'ensenyament. Quin sentit té que el català sigui "llengua vehicular" si els continguts són en l'estructura íntima profundament hispanocèntrics?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada