dijous, 4 de desembre de 2014

Primàries per a llistes unitàries

El debat sobre una "Llista de País" o una "Llista de Ruptura Constituent", la polèmica per les primàries de Compromís, o l'experiència de l'elecció del Consell Ciutadà de Podem, són exemples recents de la qüestió de com confegir llistes o òrgans de "confluència" entre diverses tendències. D'una banda no es vol caure en el "pasteleig" de les "coalicions de partits". De l'altra, hom vol garantir la pluralitat. No entrarem en com la "impossibilitat" d'Arrow afecta qualsevol mecanisme electoral. Però sí farem un breu comentari.

Imaginem que volem construir una "llista de consens" de 85 noms. Posem el cas extrem de la circumscripció de Barcelona a les eleccions al Parlament del Parc de la Ciutadella pel seu dramatisme. Obriríem un termini de presentació d'equips. Els equips poden ser d'1 a 85 persones, és a dir des d'unipersonals fins el que cobegen, en principi, copar tota la llista. Cada candidat només pot formar part d'un equip.

Fet això, aprovades les candidatures (sense gaires exigències), seria el torn de votar-les. Cada persona podria votar amb 1, 2 i 3, els seus equips favorits, esglaonadament. També podria votar amb 1, 2 i 3, els seus candidats favorits de cadascun dels equips.

Cada 1, són 3 vots. Cada 2, són 2 vots. Cada 3, és 1 vot.

Repartiríem les 85 posicions entre les llistes seguint el mètode d'Hondt. Recordeu que seria una matriu en la qual cada llista apareixiria amb el seu nombre de vots totals (3+2+1), dividida per 1, 2, 3...85. En cas d'esgotar-se una llista, saltaríem la posició i continuaríem per la matriu.

Assignades les posicions a les llistes, seria el torn de fer-ho a les persones. Seguiríem els vots individuals i, en cas d'empat, l'ordre que l'individu ocupava en el seu equip.

Aquesta llista provisional seria retocada, amb el menor canvi de posicions, per complir l'equilibri de gènere. També podríem pensar en altres equilibris (territorials, origen, etc.), però caldria haver-los definit prèviament.