Des del "conservadorisme oficial" se'ns explica que cada "espanyol" té 600 € dipositats en deute "grec", i que el protogovern de Syriza-ANEL vol que els hi perdonem. L'argument parteix del repartiment del total de deute grec en mans del "Regne d'Espanya".
L'argument sembla destrelletat però és una resposta lògica. Si Syriza-ANEL utilitzen el nacionalisme grec, el ministre De Guindos utilitza el nacionalisme espanyol i, per la seva banda, Sala-i-Martí la versió principatina d'aquest nacionalisme espanyol.
Algú podrà dir que és una exageració. Syriza-ANEL no demanen el desconeixement o supressió de tot el deute públic. Altrament, si algun elector de Syriza ho pensa, segurament ho faria extensiu a tot el "deute públic" de la Unió Europea o fins i tot a tot el "deute".
En aquesta visió extrema, els "espanyols" sortirien guanyant. Perdria aquest "espanyol" ideal 600 €, però guanyaria quatre vegades més gràcies a la condonació del deute públic espanyol.
Naturalment, tot això és fantasia. Però continuem amb ella. L'abolició de l'estat i el repartiment d'actius i passius entre la ciutadania no suposaria pas cap condonació del deute. Seria, ans al contrari, la privatització més fenomenal (la privatització social) d'aquest deute. Fet i fet, si "Espanya" té diners en deute grec, és perquè els diferents estats de la Unió Europea van comprar aquest deute a agents privats.
El conservadorisme oficial, en essència, no vol "resoldre" el problema del "deute públic". Vol marejar la perdiu i utilitzar-lo moralment en el seu discurs. No vol fer el pas "anarco-capitalista" que exigiria l'argument dels 600 € grecs. Cada persona faria les seves tries si disposés d'aquest actiu. En canvi, mantenint la democràcia tutelada, els 600 € únicament són seus de manera moral.
On és la solució? Oposar-hi als nacionalismes particulars, o als nacionalismes de "Nord" i de "Sud", el nacionalisme europeu no resoldria el fons del problema. El problema no és l'abast ètnic o territorial del nacionalisme, sinó el fet que el nacionalisme engendra una falsa solidaritat interclassista, a través de la qual tots els conflictes socials es fan del tot intel·ligibles i, pitjor encara, irresolubles.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada