dijous, 2 d’abril de 2015

Construïm: la radicalitat de la moderació

En aquest guirigall de primeres persones del plural, "Construïm" es presenta com la primera personal del plural moderador. És moderada davant del "procés independentista" de Catalunya-Principat. I també és moderada davant dels processos constituents. És la moderació de l'home seriós davant del "populisme identitàri" i del "populisme demagògic". És la moderació que depèn ara de la decisió final que prengui la Unió Democràtica de Catalunya (UDC) i de Josep Antoni Duran Lleida en particular.

Els moderats tenen la dificultat de combinar el seu "confederalisme" amb la realitat de l'opressió nacional. De combinar la idea de "tots anem el mateix vaixell" amb la realitat de la lluita (força unidireccional) de classes. Com que són moderats també en el seus objectius, l'horitzó confederal és compatible amb l'acceptació de l'statu quo.

Tanta moderació embafa. I, com que és una moderació reaccionària, de resistència al canvi, atrau paradoxalment a elements radicals. Són els elements que consideren que no hi ha gaire res a conservar, perquè els canvis ja s'han produït. Ara cal revertir-los. Els radicals de la moderació junten elements teocràtics (catòlics, s'entén) amb un neoheteropatriarcalisme que té el regust típic de les "revoltes d'esclavistes".