divendres, 3 de novembre de 2017

República Catalana: el pal i la pastanaga del 21D

La proclamació de la República Catalana el divendres 27 d'octubre anà acompanyada amb la resposta institucional del Senat i del Govern d'aplicar l'article 155 de la Constitució Espanyola en clau substitòria. El cessament del Govern ja havia estat anunciat en la proposta duta al Senat, però la sorpresa fou l'anunci per part de Rajoy de dissoldre també el Parlament de Catalunya i convocar eleccions per al dijous 21 de desembre.

Les manifestacions massives del divendres en celebració de la declaració d'independència anaren seguides amb una calma inusitada durant el cap de setmana. És fàcil atribuir-ho a la tàctica de "no-confrontació" del Govern (cessant/legítim) de la Generalitat, però el cas és que el moviment independentista semblava impressionat per la convocatòria del 21D i les contradiccions que això implicava. Reconèixer les eleccions del 21D, i qualificar-les de plebiscitàries era tornar a la roda processista? Era reconèixer Rajoy en les facultats de President de facto de la Generalitat? Era admetre la insuficiència del referèndum de l'1O i de les declaracions del 10O i 27O? Era un capgirament de papers en les crides de "votarem" o d'"estafa antidemocràtica"?

El dilluns 30 d'octubre la sensació de desorientació creixia. Hom ja podia blasmar JxSí d'haver incomplert els compromisos electorals del 27S2015, en no haver fet cap feina de "creació d'estructures d'estat" o de "creació de complicitats internacionals". El Govern d'Espanya havia rebut un suport exterior notable en les mesures adoptades durant el cap de setmana. La manifestació de SCC del diumenge 29 d'octubre a Barcelona semblava indicar bàsicament, més que una reivindicació la celebració de l'aturada irreversible del Procés independentista.

Una part important del Govern Puigdemont, inclòs el president, viatjà a Brussel·les. La citació per rebel·lió dels consellers a l'Audiència Nacional del 2 de novembre, fou resposta per la majoria del govern, excepte els consellers que romangueren amb Puigdemont a Brussel·les. La presó preventiva dictada contra els consellers que acudiren a l'Audiència Nacional esmicolà totes les il·lusions sobre un "155 tranquil" i sobre unes eleccions del 21D en normalitat.

El PDeCat ara oscil·la entre les propostes de Santi Vila d'encapçalar un espai moderat que inclogui un "independentisme legal" i les que segueixen la línia de Puigdemont. Aquest debat coincideix amb la possible coalició unitària de l'independentisme en les eleccions del 21D (l'abstencionisme ha quedat pràcticament descartat fins i tot per amples sectors de la CUP). La setmana vinent es resoldrà aquesta i altres possibles coalicions.

En les darreres hores creixen les demandes d'una major activitat al carrer i d'una convocatòria de vaga general.