A 100 segons de la catàstrofe

L’estiu del 2020, en una lletra al Lancet, James E. Muller i David G. Nathan, de la Harvard Medical School, parlaven de tres amenaces sobre la humanitat: la covid-19 com a representativa de les malalties infeccioses emergents, la guerra nuclear i l’escalfament global. “Els professionals de la salut”, deien, “han d’enviar un missatge als aquells als qui han jurat de protegir la vida: totes tres amenaces resulten de forces naturals que s’han fet perilloses per triomfs de la intel·ligència humana, i totes tres es poden resoldre per la intel·ligència humana”. Aquesta mateixa setmana, el Bulletin of the Atomic Scientists publicava la seva actualització del “Doomsday Clock”, per dir-nos que som a “100 segons de la mitjanit”. El comunicat arriba en un moment en el que la tensió a la Mar Negra entre Rússia i l’OTAN ens acosta a l’amenaça d’una guerra entre potències nuclears. Alhora, l’onada de la variant Òmicron del SARS-CoV-2 situa la pandèmia de covid-19 en un escenari ple d’incertesa. I, pel que fa al canvi climàtic, els avenços en l’atribució meteorològica ens condueixen a una certesa inquietant.

El Rellotge del Darrer Dia

Enguany es compleixen els 75 anys de la creació del Rellotge del Dia del Judici per part del Bulletin of the Atomic Scientists, publicació iniciada en el 1945 per Albert Einstein i investigadors de la Universitat de Chicago que havien participat en el Projecte Manhattan. El rellotge feia servir la imatge de l’Apocalipsi com a mitjanit, a la que ens adreçaven en un compte enrere semblant a l’assaig de la primera bomba nuclear del Projecte Manhattan.

El Rellotge vol transmetre la probabilitat d’una catàstrofe global causada per la mà de l’home. Si bé inicialment aquesta catàstrofe era associada a l’amenaça d’una guerra nuclear, en les darreres dècades ha pres rellevància el canvi global antropogènic, particularment el canvi climàtic.

En el 1947, el rellotge se situava a 7 minuts de la mitjanit (23:53). El primer assaig d’una bomba nuclear per part de la Unió Soviètica motivà que fos avançat en el 1949 uns 4 minuts (23:57). Els assaigs termonuclears conduïren a avançar-lo 1 minut més en el 1953 (23:58). La distensió relativa entre els Estats Units i la Unió Soviètica durant la segona meitat dels anys 1950 conduí el 1960 a retornar-lo a la posició primigènia (23:53). Com que la crisi dels míssils de Cuba (1961) conduí després a la signatura del Tractat de Prohibició Parcial dels Assaigs Nuclears, el rellotge fou endarrerit cinc minuts en el 1963 (23:48). La suma de noves potències nuclears (França i Xina) i guerres convencionals conduí en el 1968 a avançar-lo cinc minuts (23:53). La signatura del Tractat de No-Proliferació Nuclear va fer que s’endarrerís tres minuts en el 1969 (23:50). El Tractats SALT I i ABM entre els Estats Units i la Unió Soviètica conduïren a un nou endarreriment de dos minuts en el 1972 (23:48). El primer assaig nuclear d’Índia i l’armament dels Estats Units i de la Unió Soviètica suposaren que en el 1974 el rellotge s’avancés tres minuts (23:51). La guerra d’Afganistan i la tensió entre les dues potències conduí a un nou avançament de dos minuts en el 1980 (23:53). L’arribada de Ronald Reagan a la Casa Blanca i altres esdeveniments de l’any anterior provocaren un avançament ulterior de tres minuts (23:56) que el situava més a prop que mai de la mitjanit. En el 1984 s’avançà un minut més (23:57). El Tractat de Forces Nuclears de Rang Intermedi motivà, però, un endarreriment de tres minuts (23:54) en el 1988, complementat amb un minut més (23:50) en el 1990 davant de la caiguda del Teló d’Acer i la reunificació d’Alemanya. El Tractat START I entre els Estats Units i la Unió Soviètica produïa un endarreriment de 7 minuts (23:43), que situava el rellotge en el punt més allunyat de la mitjanit de la història. Però la despesa militar global continuava a nivells de la guerra freda en el nou món “unipolar”, de manera que en el 1995 el rellotge fou avançat tres minuts (23:46). En el 1998 s’avançà cinc minuts (23:51) més davant dels assaigs nuclears entre Índia i Pakistan i la frenada en la destrucció d’arsenal nuclear per part dels Estats Units i Rússia. En el 2002 l’escàs avançament en el desarmament nuclear global duia el rellotge dos minuts endavant amb valors ja propis de la guerra freda (23:53). El primer assaig nuclear de Corea del Nord en el 2007, juntament amb les ambicions d’Iran d’esdevindre una potència nuclear, i la retenció d’arsenal nuclear per part d’Estats Units i Rússia motivaren un avançament de dos minuts (23:55), però ara ja també s’afegia el canvi climàtic en el còmput. En el 2010 els escassos progressos en la reducció dels arsenals nuclears i en la mitigació del canvi climàtic motivaren un minut d’avançament (23:54). En el 2012 es realitzà un avançament d’un minut (23:55) per la manca d’acció política global en les dues matèries. En el 2015, el mateix motiu conduïa a un avançament de dos minuts (23:57).

En aquest punt hom pot pensar que es produeix una certa “inflació” en els càlculs del Rellotge del Judici Final. L’arribada de Donald Trump a la Casa Blanca (2017) va fer avançar el rellotge uns 30 segons (23:57:30). L’any següent s’avança 30 segons més (23:58) situant-lo al nivell més avançat de tota la història des del 1953. En la comparació cal recordar que, a més de l’amenaça nuclear, el Bulletin contemplava altres tecnologies disruptives com la biologia sintètica, la intel·ligència artificial o la guerra cibernètica.

L’any 2020 s’avançà el rellotge 20 segons (23:58:20). És el nivell més proper a la mitjanit (100 segons). Des de llavors no s’ha tocat, per tal de reflectir que som davant de la “situació més perillosa que la humanitat ha enfrontat mai”.

La situació a gener del 2022

En les dues revisions passades, les del 2021 i del 2022, el Rellotge del Dia Final no ha estat tocat. El responsable d’aquesta decisió és el Consell de Ciència i Seguretat del Bulletin, prèvia consulta amb el Consell d’Espònsors (en el que hi figuren 11 premis Nobel). No tocar el rellotge indica que es manté la vunerabilitat del món a una catàstrofe desencadenada per “armes nuclears, canvi climàtic i tecnologies disruptives en altres dominis”.

En el missatge d’enguany, el Bulletin mostra el seu desencís pel fet que l’arribada de Joe Biden a la Casa Blanca no hagi suposat revertir la cursa global cap a la catàstrofe. Les relacions entre els Estats Units, d’una banda, i Rússia i Xina de les altres, romanen tenses i això fa que les tres potències mantinguin els seus esforços de modernització i expansió nuclears.

Entre els punts de tensió geopolítica que se citen hi ha la cursa armamentística (nuclear i convencional) de Corea del Nord i el desplegament de tropes russes al llarg de la frontera amb Ucraïna.

Pel que fa al canvi climàtic, s’assenyala la distància existent entre els compromisos de reducció a llarg termini de gasos d’efecte hivernacle amb les accions de reducció de les emissions a curt i mig termini.

Pel que fa a la covid-19, s’assenyala el col·lapse de la campanya global de vaccinació, que hauria estat fonamental en l’aparició de noves variants de SARS-CoV-2 com Delta i Òmicron.

El report assenyala el rol que té internet en la difusió de desinformació, que posa en perill la presa democràtica de decisions racionals.

Els 100 segons fins a la mitjanit reflectirien doncs la “nova anormalitat” que persisteix des del 2019.