dissabte, 26 de febrer del 2022

Una resposta proactiva a futures onades de covid-19

Epidemiologia: L’onada de covid-19 desencadenada per l’emergència de la variant SARS-CoV-2-Òmicron sembla anar de baixa, també a Catalunya, on ha estat la sisena onada de covid-19. Com en les cinc onades precedents no manquen missatges triomfalistes sobre “hem vençut el virus”. No obstant, com en cada “vall”, hi ha signes preocupants, com ara la desacceleració de la caiguda de contagis, per no parlar de les xifres encara ben elevades de mortalitat. Aquesta setmana el Comitè Assessor Covid-19 que treballa en el marc de l’Agència de la Salut Pública de Catalunya ha fet pública una proposta per respondre a futurs escenaris d’aquesta pandèmia. El document arriba quan es compleixen dos anys dels primers casos registrats de covid-19 a Catalunya.

Senyalització especial per la covid-19 - Carrer del Consell de Cent - Barcelona

En el 2020, Barcelona aplicà mesures de distància social amb l'ampliació de l'espai per a vianants

Després de la sisena onada de covid-19

El primer que constata el document és la incertesa sobre l’evolució de la pandèmia de covid-19. L’objectiu és adaptar els sistemes de vigilància i de comunicació de risc a les necessitats de reducció del risc de transmissió del SARS-CoV-2 i de la prevenció de les formes greus de covid-19.

La resposta a futurs escenaris de covid-19 hauria d’ésser precoç i proactiva. En particular, noves onades de covid-19 o de variants de SARS-CoV-2 haurien d’ésser respostes d’acord amb l’evidència disponible i l’experiència adquirida en aquests dos anys.

El document assenyala dos col·lectius en els quals s’haurien de focalitzar les mesures de prevenció:
- les persones amb un risc més alt de desenvolupar una forma greu de covid-19 si són infectats per SARS-CoV-2: majors de 65 anys, immunosuprimits, malalts crònics, obesos mòrbids, embarassades.
- els professionals sanitaris en la primera línia de resposta a casos sospitosos de covid-19.

Hi ha elements de risc que cal considerar: l’existència potencial de reservoris animals del virus, la incògnita sobre la durada de la immunitat post-vacunació i post-infecció i la capacitat del virus de donar lloc a noves variants. El nivell actual d’immunitat poblacional a Catalunya s’estima en el 86,6%. Per fer front a l’afebliment progressiu de la immunitat, caldria recórrer a la protecció vaccinal (amb dosis de reforç dels vaccins actuals i a nous vaccins adaptats a noves variants o enfocats a la immunització de mucoses), combinada amb noves infeccions asimptomàtiques o paucisimptomàtiques. En tot cas, aquest nivell d’immunitat poblacional és insuficient per reduir substancialment la transmissió del SARS-CoV-2. Una altra línia de protecció seran fàrmacs anti-covid-19 que limitin la progressió a malaltia greu entre els infectats.

Tres escenaris potencials

El document contempla tres escenaris:
- Escenari A: el SARS-CoV-2 esdevé homologable als quatre coronavirus humans que circulen de forma endèmica. Els autors consideren que és un escenari que podria trigar anys en arribar, si és que arriba.
- Escenari B: la covid-19 continua desencadenant epidèmiques recurrents, amb afectació greu sobre persones vulnerables. En aquest escenari caldrà la vaccinació recurrent dels grups vulnerables, i adoptar mesures preventives no-farmacològiques poblacions en el moment de pic epidèmic.
- Escenari C: aparició d’una nova variant que escapi a la immunitat adquirida. Una variant així, encara que no fos més virulenta, augmentaria el nombre de casos greus. L’onada resultant podria ser igual de greu o més que la del 2020.

D’aquests tres escenaris, els autors consideren més probable el B. Assumeixen que la variant Òmicron (en els llinatges BA1 i BA2) serà la que circularà en les pròximes setmanes o mesos. Fer prediccions a més llarg termini és ben difícil, ja que nous llinatges i noves variants poden alterar-ho tot.

Sistemes de vigilància

El document proposa la integració de les infeccions per SARS-CoV-2 als sistemes de vigilància sentinella de les infeccions respiratòries. El Pla d’informació de les infeccions respiratòries agudes a Catalunya (PIDIRAC) s’hi hauria d’adaptar i enfortir, fent-lo més representatiu sociodemogràficament, estenent-lo a tot l’any (ara només funciona entre les setmanes 40 i 20). També caldria enfortir el sistema de vigilància de l’estació clínica d’atenció primària (eCAP) i el sistema de conjunt mínim bàsic de dades (CMBD) dels hospitals de l’Institut Català de la Salut (ICS).

Un altre element seria el monitoratge microbiològic d’aigües residuals. Aquest sistema ha funcionat força bé en la predicció d’onades de covid-19 (amb una antelació de 7-10 dies).

També caldria establir un sistema centralitzat de genotipatge de SARS-CoV-2, garantint que fos representatiu del territori i dels diferents àmbits del sistema sanitari.

Calculen que amb una intensitat de 1 test ràpid d’antígens periòdic per cada 1.000 habitants, si es fa sobre una mostra aleatòria de la població asimptomàtic, hom pot adquirir una informació extrapolable al conjunt de Catalunya.

Un altre indicador rellevant seria el volum de trucades al 061/112.

Com que el SARS-CoV-2 té un ventall d’hostes que transcendeix a l’espècie humana, caldran també sistemes de vigilància en animals domèstics, peridomèstics i fauna salvatge.

Mesures de prevenció de la transmissió del SARS-CoV-2

L’objectiu ha d’ésser minimitzar l’impacte de la covid-19 greu en termes d’hospitalitzacions i de morts.

Les cinc mesures principals contra la transmissió i la morbilitat serien:
1) optimitzar la ventilació d’espais.
2) promoure la vaccinació contra la covid-19.
- 3) facilitar l’accés a tests diagnòstics gratuïts o a molt baix cost, particularment entre els grups vulnerables.
- 4) facilitar l’accés a fàrmacs anti-covid-19 a les persones amb risc elevat de presentar malaltia greu.
- 5) promoure l’ús de mascaretes (especialment, FFP2) per a grups d’alt risc i per a entorns d’alta concentració de persones.

Enfortir el sistema de salut

El document estableix també una sèrie de línies d’enfortiment de les activitats assistencials del sistema de salut. A banda, demana una comunicació efectiva del risc a la població, educant en la responsabilitat personal i col·lectiva.

Lligams:

- Proposta per respondre proactivament a potencials futurs escenaris de Covid-19 a Catalunya. Arenas Moreno, Àlex; Bosch Navarro, Albert; Fernández Solana, Coral; Güerri-Fernández, Robert; López-Contreras González, Joaquin; Prieto-Alhambra, Daniel; Pujol Rojo, Miquel; Roman Maestre, Begoña; Vilajeliu Balagué, Alba. (23 de febrer del 2022).