Bon any 2025! Bon Jubileu MMXV!

Arribem a l’any que culmina el primer quart del segle XXI, encara que no mancaran els qui el consideraran el primer any del segon quart. Fos com fos, el 2025 adquireix una simbologia especial per a la cohort a la que va dedicada ‘Jonas qui aura 25 ans en l'an 2000’, el film del realitzador ginebrí Alain Tanner (1929-2022), en un fil reprès per ell mateix a ‘Jonas et Lila, à demain’ (1999). Jonas farà enguany els 50, i ja serà força més gran que no pas era Tanner en el 1976!

El lema de Iubilaeum A. D. MMXXV és ‘Peregrinantes in Spem’, pelegrins en esperança. Els quatre colors que abracen la creu són el blau de la servitud, el verd de l’administració, el groc de la predicació i el vermell de la comunitat.

El Jubileu de l’Any 2025

El 2025 és Any jubilar o Any sant. Segueix una tradició de l’Església de Roma, establerta en el 1300. D’acord amb l’Any jubilar establert en l’Antic Testament se seguí inicialment una periodicitat de 50 anys, i així fou celebrat el Jubileu del 1350. Però en considerar que cinquanta anys era un període massa llarg, el següent se celebrà en el 1390, i es proposà d’adoptar una periodicitat de 33 anys, com l’edat de Crist. El cas és que 1400 esdevingué Any de Jubileu igualment, mentre que el 1423 també ho fou. En el 1450 el Papa Nicolau V proclamà la intenció de recuperar la periodicitat de 50 anys, i en el 1470 el papa Pau II fixà la periodicitat ordinària de 25 anys que s’ha mantingut en les darreres vint-i-una ocasions.

El primer acte del Jubileu del 2025 fou l’obertura de la Porta Santa de la Basílica Papal de Sant Pere, que es va fer a les 19:00CET del 24 de desembre del 2024.

Paga la pena recordar que enguany es commemoren el 17è Centenari del Primer Concili de Nicea, considerat el primer concili ecumènic. Amb aquest motiu hi ha prevista una reunió ecumènica a Nicea entre l’Església Ortodoxa Bizantina i l’Església Catòlica Romana.

2025: Any Internacional de la Pau i la Confiança

El 21 de març del 2024 l’Assemblea General de Nacions Unides aprovà una resolució que proclama el 2025 com a Any Internacional de la Pau i la Confiança. Aquesta consideració també la tingué el 2021 (Any Internacional de la Pau), i el cert és que cinquè quinquenni del segle XXI ha viscut en la guerra i en la desconfiança.

L’Any Internacional de la Pau i la Confiança vol mobilitzar els esforços de la comunitat internacional per a promoure la pau i la confiança entre les nacions mitjançant el diàleg polític, les negociacions, l’entesa mútua i la cooperació. L’objectiu és una pau, una solidaritat i una harmonia sostenibles.

Turkmenistan prepara per al desembre del 2025 el Fòrum Internacional sobre la Pau i la Confiança, acte central i culminant d’aquest any internacional.

Any Internacional de la Preservació de Glaceres

La Gran Glacera Aletsch és la més gran dels Alps. Aquesta imatge és del 2018, i hom calcula que en el 2100 la massa de la glacera s’haurà reduït en un 90%.

El 14 de desembre del 2022 l’Assemblea General de Nacions Unides adoptà la resolució 77/158 que declara el 2025 com l’Any Internacional de la Preservació de Glaceres i el 21 de març de cada any com el Dia Mundial de les Glaceres.

L’Any vol remarcar la importància de les glaceres, tenint especialment en compte les comunitats que en depenen, les quals haurien de rebre els serveis hidrològics, meteorològics i climàtics que necessiten. El retrocés general de la criosfera, degut en bona part al canvi climàtic antropogènic, marca la situació de moltes regions muntanyoses del món, però l’Any també recorden que les glaceres tenen un paper crucial com a font global d’aigua dolça i en l’aportació de nombrosos serveis ecosistèmics que van més enllà del seu entorn immediat.

L’acte oficial de llançament de l’Any Internacional de Preservació de Glaceres tindrà lloc el 21 de gener del 2025. Consistirà en una sessió d’alt nivell acompanyada d’una sèrie d’esdeveniments en-línia de conscienciació, estímul d’accions i de finançament. La sessió d’alt-nivell és co-organitzada per l’Organització Meteorològica Mundial i l’UNESCO, amb el suport de Tajikistan i França.

Any Internacional de les Cooperatives

Les cooperatives són empreses els propietaris de les quals són els seus membres, que la gestionen per a autoabastir-se de productes, serveis o treball, i els rendiments de les quals són compartits per aquests mateixos membres

El 20 de juny del 2024 l’Assemblea General de Nacions Unides declarà el 2025 com l’Any Internacional de les Cooperatives sota el lema ‘Les Cooperatives Construeixen un Món Millor’.

Aquest lema traspua la idea que el model cooperatiu és una solució crucial per a tota una sèrie de reptes globals i, en particular, per a la implementació dels Objectius de Desenvolupament Sostenible.

L’hoste oficial de l’Any serà el Comitè per a la promoció i avenç de cooperatives (Copac). Els objectius són: a) conscienciar el públic de la contribució de les cooperatives al desenvolupament sostenible; b) enfortir l’ecosistema emprenedor per a les cooperatives; c) promoure la creació d’ambients legals i polítics per a les cooperatives; d) promoure la implicació del jovent en el moviment cooperatiu.

Any Internacional de la Ciència i Tecnologia Quàntiques

Esquema de l’experiment amb el qual en el 1922 Otto Stern i Walther Gerlach demostraren el caràcter quàntic del comportament d’àtoms d’argent a través d’un camp magnètic. En el 1924 Wolfgang Pauli mostrà que el comportament dels àtoms era atribuïble als electrons de la capa superior. En el 1925, enguany fa 100 anys, Samuel Goudsmit i George Uhlebeck, sota la direcció de Paul Ehrenfest formularen la teoria de l’espín electrònic per explicar el resultat d’aquest experiment i d’altres de similars que desafiaven la física clàssica.

El 7 de juny del 2024 l’Assemblea General de Nacions Unides adoptà la resolució 78/287, que proclamava el 2025 com a Any Internacional de Ciència i Tecnologia Quàntiques. La resolució recordava que enguany és el centenari del desenvolupament dels mètodes de la mecànica quàntica.

Entre les organitzacions adherides hi ha la Unió Internacional de Física Pura i Aplicada (IUPAP), la Unió Internacional de Química Pura i Aplicada (IUPAC), la Unió Internacional de Cristal·lografia (IUCr) i la Unió Internacional d’Història i Filosofia de la Ciència i Tecnologia (IUHPST).

El fonament de la mecànica quàntica és la constatació que la matèria i l’energia no són entitats contínues sinó que interactuen en ‘paquets’, amb un comportament dual de corpuscle i ona.

L’Any Internacional vol fer visible especialment sis àmbits:
- el rol de la fotònica quàntica i de la química quàntica en la salut i el benestar.
- la importància d’una ciència oberta i d’equitat de gènere en garantir unes solucions quàntiques accessibles a tothom.
- el rol de la ciència quàntica en el desenvolupament de nous materials per a la indústria i la infrastructura.
- el rol de la ciència i de les tecnologies quàntiques, particularment de la informació quàntica, en l’economia i les finances del futur.
- el rol de la física quàntica en el desenvolupament de sensors i computadors aplicables a l’acció ambiental i climàtica.
- el rol de l’enginyeria quàntica en el desenvolupament de fonts d’energia i de llum.

L’any gregorià 2025 i els altres

L’Any del Senyor del 2025 és un any comú (de 365 dies), amb lletra dominical E (en el sentit que comença en dimecres) i cicle litúrgic C (com que 2025 mod 3 = 3, les lectures se centraran en l’Evangeli segons Sant Lluc). Com a any divisible per 25, el 2025 és, com hem dit abans, Any de Jubileu Ordinari. El 2025 arrenca en la data juliana 2.460.676,5 i en el segon Unix 1.735.689.600. En el compte llarg maia el 2025 comença en 13.0.12.3.14. D’acord amb la ISO-8601 la primera setmana del 2025 comença dilluns 30 de desembre del 2024: en total l’any serà de 52 setmanes, la darrera de les quals clourà diumenge 28 de desembre del 2025. La lluna arrenca l’any 2025 amb una edat d’1 dia i el nombre auri de l’any és 12 (2025mod19 = 11). El Diumenge de Pasqua serà el 20 d’abril, amb coincidència dels calendaris gregorià i julià. Pel que fa a la Pasqua Hebrea, el 15 de Nisan de l’any comú complet de 5785 del món serà el 12 d’abril.

L’any 2025 és l’era 2063, l’any 2778 de la fundació de Roma, l’any 3191 de la Discòrdia, l’any 6025 de la Llum i l’any 12025 de l’Holocè. El Cap d’Any Lunar serà dimecres 29 de gener, quan entrarem en el signe de la serp de fusta (乙巳年). L’equinocci vernal del 2025 (20 de març) marcarà l’inici de l’any 182 de l’era bahá’í. L’equinocci autumnal del 2025 (22 de setembre) assenyalarà l’inici de l’any 7534 del món segons el còmput bizantí, del 2018 de l’Encarnació segons el còmput etíop, de l’any 1742 dels Màrtirs i de l’any 234 de la República Francesa. La lluna nova de juny (divendres 27) marcarà l’inici de l’any 1447 de l’hègira, de forma que el mes de Ramadà del 1446 AH haurà anat de l’1 al 30 de març del 2025. No caldrà esperar més que a la lluna nova de setembre (dimarts 23) per començar l’any 5786 del món segons el còmput hebreu. A grans trets l’any 2025 AD es correspon a l’any 6775 de la fundació d’Assur, al 5126 de Kali Yuga, al 4358 de l’era coreana, al 2975 de l’era amaziga, al 2569 de l’era budista, al 2082 de la Vikram Samvat, al 1959 de l’era javanesa, al 1947 de l’era saka balinesa, al 1474 de l’era armeniana (ԹՎ ՌՆՀԴ), al 1432 de l’era bengalí, al 1404 de l’era islàmica iraniana, al 1387 de l’era birmana, al 1026 de l’era igbo, al 557 de l’era nanakshahi, al 114 de l’era iutxe i de l’era republicana xinesa (民國114年). El 8 de setembre els britànics entrarien en l’any 4 Cha. 3, i el primer de maig els japonesos ho farien a l’any 7 de l’era Reiwa (令和７年). El 19 de juny els espanyols entraríem en l’any 12 del regnat de Felip VI.

L’any 2025 astronòmic

Enguany el periheli, màxim apropament de la Terra al Sol, es produirà dissabte 4 de gener a les 13:28UTC (147.103.686 km = 0,9833 UA). L’afeli, màxim allunyament, tindrà lloc dijous 3 de juliol a les 20:54UTC (152.087.738 km = 1,0166 UA).

Els equinoccis seran dijous 20 de març a les 09:01UTC i dilluns 22 de setembre a les 18:19UTC. Els solsticis seran dissabte 21 de juny a les 02:42UTC i diumenge 21 de desembre a les 15:03UTC.

Tindrem novilunis el 29 de gener (12:36UTC), el 28 de febrer (00:45UTC), el 29 de març (10:58UTC), el 27 d’abril (19:31UTC), el 27 de maig (03:02UTC), el 25 de juny (10:31UTC), el 24 de juliol (19:11UTC), el 23 d’agost (06:06UTC), el 21 de setembre (19:54UTC), el 21 d’octubre (12:25UTC), el 20 de novembre (06:47UTC) i el 20 de desembre (01:43UTC). D’aquesta manera el 2025 serà un any de 12 lunacions (de la 1263 a la 1274 en la numeració d’Ernest W. Brown).

El 2025 serà any de dos eclipsis solars, tots dos parcials, el primer visible des de Barcelona:
- dissabte 29 de març del 2025, amb màxim a les 10:47:27UTC. Serà un eclipsi solar parcial visible des d’Europa, nord d’Àsia, l’Àfrica nord-occidental, bona part d’Amèrica del Nord i al nord de Sud-Amèrica, a més de l’Atlàntic i de l’Àrtic. El màxim d’ocultació serà de 0,9376. L’eclipsi és el 21 dels 71 que integren el Saros 149. A Barcelona l’eclipsi començarà a les 11:02:16CET, i arribarà a un màxim a les 11:48:49CET fent una mossegadeta al disc solar, que clourà a les 12:36:40UTC. Paga la pena recordar que en el que va de segle els 29 de març de Barcelona són nuvolats en el 65% de les ocasions.
- diumenge 21 de setembre del 2025, amb màxim a les 19:41:59UTC. Serà un eclipsi solar parcial visible des del sud d’Austràlia, l’Antàrtida i zones del Pacífic i de l’Atlàntic, però no pas a Barcelona. El màxim d’ocultació serà de 0,855. És el 7è eclipsi del 71 que integren el Saros 154.

En el 2025 tindrem dos eclipsis lunars totals, tots dos visibles des de Barcelona:
- entre el dijous 13 i el divendres 14 de març tindrem un eclipsi lunar total de lluna roja que assolirà el màxim a les 06:58:43UTC del dia 14. L’eclipsi es podrà veure a Europa, la major part d’Àsia, la major part d’Austràlia, bona part d’Àfrica, Amèrica, l’Antàrtida, i dels oceans Pacífic, Atlàntic i Àrtic. A Barcelona la lluna plena entrarà en la penombra a les 04:57CET, i l’eclipsi parcial començarà a les 06:09UTC. L’eclipsi serà interromput quan la Lluna creui l’horitzó, ocultada en un 78%, i en aquest sentit per a nosaltres serà un eclipsi lunar parcial. Aquest eclipsi serà el 53è dels 72 que integren el Saros 123.
- el diumenge 7 i el dilluns 8 de setembre tindrem un eclipsi lunar total de lluna roja que assolirà el màxim a les 18:11:47UTC del dia 7. Serà l’eclipsi lunar total més llarg des del 2022. L’eclipsi es podrà veure a Europa, Àsia, Austràlia, Àfrica, l’oest nord-americà, l’est sud-americà, l’Antàrtida, el Pacífic, l’Atlàntic, l’Índic i l’Àrtic. A Barcelona la lluna ja sortirà totalment eclipsada a les 20:11CEST del diumenge 7; començarà a sortir de l’ombra a les 20:52CEST per completar aquesta sortida a les 21:56CEST; la sortida completa de la penombra serà a les 22:55CEST. Aquest eclipsi serà el 41è dels 71 que integren el Saros 128.

Entre les principals conjuncions del 2025 podem citar, d’acord amb l’almanac d’Astropixels:
- el 4 de gener a les 17:18UTC la Lluna ocultarà Saturn.
- el 10 de gener a les 01:01, la Lluna se situarà a 0,3°N de les Plèiades.
- el 14 de gener a les 03:42UTC la Lluna ocultarà Mart.
- el 21 de gener a les 03:53UTC, la Lluna se situarà a 0,1°S de Spica.
- el 24 de gener a les 23:34UTC, la Lluna se situarà a 0,3°S d’Antares.
- el 6 de febrer a les 06:43UTC, la Lluna se situarà a 0,5°N de les Plèiades.
- el 9 de febrer a les 19:36UTC, la Lluna ocultarà Mart.
- el 17 de febrer a les 12:01UTC, la Lluna se situarà a 0,3°S de Spica.
- el 21 de febrer a les 08:21UTC, la Lluna se situarà a 0.4°S d’Antares.
- l’1 de març a les 04:03UTC, la Lluna ocultarà Mercuri.
- el 5 de març a les 12:32UTC, la Lluna se situarà a 0,6°N de les Plèiades.
- el 16 de març a les 19:16UTC, la Lluna se situarà a 0,3°S de Spica.
- el 20 de març a les 15:58UTC, la Lluna se situarà a 0,5°S d’Antares.
- l’1 d’abril a les 20:28UTC, la Lluna se situarà a 0,6°S de les Plèiades.
- el 13 d’abril a les 01:39UTC, la Lluna se situarà a 0,3°S de Spica.
- el 16 d’abril a les 22:19UTC, la Lluna se situarà a 0,4°S d’Antares.
- el 29 d’abril, a les 06:35UTC, la Lluna se situarà a 0,5°N de les Plèiades.
- el 10 de maig a les 07:43UTC, la Lluna se situarà a 0,4°S de Spica.
- el 14 de maig a les 04:10UTC, la Lluna se situarà a 0,3°S d’Antares.
- el 6 de juny a les 14:15UTC, la Lluna se situarà a 0,5°S de Spica.
- el 10 de juny a les 10:25UTC, la Lluna se situarà a 0,3°S d’Antares.
- el 17 de juny a les 02:05UTC, Mart se situarà a 0,7°S de Regulus.
- el 23 de juny a les 04:43UTC, la Lluna se situarà a 0,6°N de les Plèiades.
- el 30 de juny a les 01:05UTC, la Lluna ocultarà Mart.
- el 3 de juliol a les 21:39UTC, la Lluna se situarà a 0,8°S de Spica.
- el 7 de juliol a les 17:37UTC, la Lluna se situarà a 0,4°S d’Antares.
- el 20 de juliol a les 10:27UTC, la Lluna se situarà a 0,7°N de les Plèiades.
- el 4 d’agost a les 01:40 la Lluna se situarà a 0,6°S d’Antares.
- el 12 d’agost a les 07UTC, Venus se situarà a 0,9°S de Júpiter.
- el 16 d’agost a les 16:09UTC, la Lluna se situarà a 0,9°N de les Plèiades.
- el 31 d’agost a les 09:55UTC la Lluna se situarà a 0,7°S d’Antares.
- el 19 de setembre a les 08:57UTC, Venus se situarà a 0,4°N de Regulus.
- el 19 de setembre a les 11:46UTC, la Lluna ocultarà Venus.
- el 27 de setembre a les 17:34UTC, la Lluna se situarà a 0,6°S d’Antares.
- el 10 d’octubre a les 05:20UTC, la Lluna se situarà a 0,9°N de les Plèiades.
- el 25 d’octubre a les 00:15UTC, la Lluna se situarà a 0,5°S d’Antares.
- el 6 de novembre a les 15:26UTC, la Lluna se situarà a 0,8°N de les Plèiades.
- el 4 de desembre a les 02:54UTC, la Lluna se situarà a 0,8°N de les Plèiades.
- el 10 de desembre a les 06:32UTC, la Lluna se situarà a 0,8°N de Regulus.
- el 18 de desembre a les 12:29UTC, la Lluna se situarà a 0,4°S d’Antares.
- el 31 de desembre a les 13:21UTC, la Lluna se situarà a 0,9°N de les Plèiades.

Les màximes elongacions de Mercuri seran el 7 de març (vespertina, 18°), el 21 d’abril (matutina, 27°), el 4 de juliol (vespertina, 26°), el 19 d’agost (matutina, 19°), el 29 d’octubre (vespertina, 24°) i el 7 de desembre (matutina, 21°).

Venus comença l’any com a estel vespertí, arribant a una elongació màxima de 47° el 5 de gener. Farà conjunció inferior el 23 de març a les 01UTC. Passat llavors al cel matutí arribarà a una elongació màxima (46°) l’1 de juny. Acabarà l’any com a estel matutí.

Mart comença l’any 2025 com a estel matutí entre Capricorn i Aquari, amb un moviment retrògrad que conservarà fins el 24 de febrer. El 16 de gener a les 01UTC farà oposició, situant-se a una distància de la Terra de 96.280 milions de quilòmetres, la qual cosa farà que tingui una magnitud aparent de -1,38 i un diàmetre aparent de 14,55 segons d’arc. Convertit en estel matutí acabarà l’any a Sagitari, ben acostat a la conjunció amb el Sol.

El 29 de maig serà el primer solstici de l’any marcià 38, amb el qual l’hemisferi nord entrarà en l’estiu i l’hemisferi sud en l’hivern. El 29 de novembre serà l’equinocci que marqui l’entrada de l’hemisferi nord en la tardor i la de l’hemisferi sud en la primavera.

El 16 d’abril del 2025, a les 22UTC, Mart passarà per l’afeli, situant-se a una distància màxima del Sol de 1,66606 UA.

Júpiter comença l’any 2025 com a estel vespertí en la constel·lació del Bou, amb un moviment retrògrad que conservarà fins el 4 de febrer. Farà conjunció amb el Sol el 24 de juny a les 15UTC. Passat al cel matutí clourà l’any a la constel·lació dels Bessons, ja a prop de la següent oposició.

Saturn comença el 2025 com a estel vespertí en la constel·lació de l’Aiguader. Farà conjunció amb el Sol el 12 de març a les 10UTC. Convertit en estel matutí iniciarà el moviment retrògrad el 15 de juliol i arribarà a l’oposició amb el Sol el 21 de setembre a les 05UTC. Llavors tindrà les millors condicions de visibilitat, amb una magnitud de +0,61 i un diàmetre aparent de 19,45 segons d’arc. Val a dir que degut a l’orientació del planeta, els anells de Saturn seran pràcticament invisibles al telescopi durant la major part de l’any, inclosa l’oposició. Convertit en estel vespertí Saturn abandonarà el moviment retrògrad el 19 de desembre i conclourà l’any entrant en la constel·lació dels Peixos.

En el 2025 Urà es trobarà en la constel·lació del Bou. El 18 de maig a les 01UTC farà la conjunció amb el Sol. L’oposició serà el 21 de novembre a les 13UTC. Llavors tindrà la millor visibilitat al telescopi amb una magnitud aparent de +5,60 i un diàmetre angular de 3,81 segons d’arc.

En el 2025 Neptú es troba en la constel·lació de Peixos. Farà conjunció amb el Sol el 19 de març a les 22UTC. L’oposició serà el 23 de setembre a les 11UTC, quan la magnitud aparent serà de +7,81 i el diàmetre aparent de 2,36 segons d’arc.

Pel que fa als perihelis cometaris previstos més destacats de l’any tenim:
- el cometa C/2024 G3 (ATLAS) creuarà el periheli ben arran del Sol el 13 de gener. El pic de magnitud aparent previst és de -1,4.
- el cometa 29P/Schwassmann-Wachmann 1 no passarà pel periheli fins el 2035, però en la seva òrbita força circular pot experimentar erupcions en qualsevol moment.
- el cometa 210P/Christensen passarà pel periheli el 22 de novembre del 2025 amb un pic de magnitud estimat en +9,1.
- el cometa 24P/Schaumasse no passarà pel periheli fins el 8 de gener del 2026 però al desembre del 2025 podria arribar a un pic de magnitud de +8,0.
- el cometa C/2024 E1 (Wierzchos) no passarà pel periheli fins el 20 de gener del 2026 però podria assolir un pic de magnitud a final del 2025 de +6,5.

Les onze pluges d’estels més destacades tindran el pic en el 2025 en:
- el 3 de gener, a les 15UTC, els quadràntids.
- el 22 d’abril, a les 13UTC, els lírids.
- el 5 de maig, a les 02UTC, els eta-aquàrids.
- el 28 de juliol, a les 04UTC, els delta-aquàrids, afavorits per una lluna creixent jove.
- el 21 d’agost, a les 20UTC, els perseids.
- el 21 d’octubre, a les 12UTC, els oriònids.
- el 5 de novembre, a les 13UTC, els S-tàurids, deslluïts per la lluna plena.
- el 12 de novembre a les 12UTC els N-tàurids.
- el 17 de novembre a les 18UTC, els leònids afavorits per una lluna molt minvant.
- el 14 de desembre a les 07UTC, els gemínids.
- el 22 de desembre a les 16UTC, els úrsids, afavorits per una lluna creixent molt jove.

Pel que fa al calendari cosmonàutic destacarem:
- l’11 de gener hi ha previst l’IFT-7, setè vol de prova de SpaceX Starship en el que es posarà per primera vegada el vehicle Block 2. Segons com siguin els resultats podrien seguir en el mateix 2025 l’IFT-8 i, fins i tot, l’IFT-9.
- el setembre és la data de llançament més propera prevista per a la missió Artemis II, però molt probablement quedi per més endavant. Artemis II serà la primera missió tripulada a la Lluna des del 1972.

El nostre 2025 i el d’altres

En el calendari electoral del 2025 destaquen:
- 24 de gener: eleccions a l’assemblea de Gilgit Baltistan.
- 26 de gener: eleccions presidencials a Bielorússia.
- 9 de febrer: eleccions generals a Equador. Si cal segona ronda aquesta es faria el 13 d’abril.
- 9 de febrer: eleccions generals a Lichtenstein.
- 9 de febrer: eleccions legislatives a Kosovo.
- 15 de febrer: eleccions presidencials a Abjàsia.
- 23 de febrer: eleccions federals alemanyes.
- 2 de març: eleccions estatals a Hamburg.
- 8 de març: eleccions estatals a Austràlia Occidental.
- 6 d’abril: eleccions generals a Groenlàndia.
- 13 d’abril: eleccions municipals a Finlàndia.
- 1 de maig: eleccions locals al Regne Unit.
- 12 de maig: eleccions generals a Filipines.
- 18 de maig: eleccions presidencials a Polònia.
- 24 de maig: eleccions federals a Austràlia.
- 25 de maig: eleccions generals a Surinam.
- maig: eleccions municipals a Uruguai.
- maig: eleccions locals a Croàcia.
- juny: eleccions municipals a Letònia.
- juliol: eleccions prefecturals a Tòkio.
- 17 d’agost: eleccions generals a Bolívia.
- agost: eleccions general a Gabon.
- 8 de setembre: eleccions legislatives a Noruega.
- 14 de setembre: eleccions a Rússia que afectaran alguns escons de la Duma, 17 governacions i 11 parlaments regionals, entre d’altres.
- 27 de setembre: eleccions generals a Seychelles.
- setembre: eleccions locals i regionals a Itàlia.
- 5 d’octubre: eleccions presidencials a Camerun.
- 20 d’octubre: eleccions federals canadenques, si no és que es convoquen abans.
- 26 d’octubre: eleccions legislatives a Argentina.
- octubre: eleccions legislatives txeques.
- octubre: eleccions presidencials a la República d’Irlanda.
- octubre: eleccions presidencials a Costa d’Ivori.
- octubre: eleccions generals a Tanzània.
- octubre: eleccions municipals a Estònia.
- octubre: eleccions locals a Geòrgia.
- 3 de novembre: eleccions generals a Yukon.
- 4 de novembre: eleccions als Estats Units, bàsicament de governadors i legislatures estatals.
- 18 de novembre: eleccions locals a Dinamarca.
- 23 de novembre: primera ronda de les eleccions generals xilenes. Si cal segona ronda, aquesta es faria el 21 de desembre.
- 23 de novembre: eleccions generals a Singapur, si no es que es convoquen abans en dissoldre el Parlament actual abans del 24 d’agost.
- 24 de novembre: eleccions generals a Terranova i Labrador.
- novembre: eleccions general a Sant Vicent i les Granadines.
- desembre: eleccions general a la República Centrafricana.
- eleccions legislatives a Burundi.
- eleccions legislatives a Comoros.
- eleccions legislatives a Egipte.
- eleccions generals a Malawi.
- eleccions generals a Níger.
- eleccions presidencials a Togo.
- eleccions generals a Belize.
- eleccions generals a Guyana.
- eleccions generals a Honduras.
- eleccions generals a Jamaica.
- eleccions generals a Trinidad i Tobago.
- eleccions legislatives i regionals a Veneçuela.
- eleccions a Índia, destacadament de les assemblees legislatives de Delhi i de Bihar.
- eleccions legislatives a Iraq.
- eleccions a la Cambra de Consellers del Japó.
- eleccions legislatives a Kirgizstan.
- eleccions legislatives a Tajikistan.
- eleccions legislatives a Albània.
- eleccions estatals a Burgenland.
- eleccions estatals a Viena.
- eleccions legislatives a Moldova.
- eleccions locals a Macedònia del Nord.
- eleccions locals a Portugal.
- eleccions legislatives a Micronèsia.
- eleccions legislatives a Nauru.
- eleccions locals a Nova Zelanda.
- eleccions generals Tonga.

La cimera del G20 d’enguany tindrà com a amfitriona Sud-Àfrica. Serà la primera nació africana en acollir aquesta cimera.

La COP 30 de Nacions Unides sobre el Clima tindrà com a amfitrió el Brasil.

Dilluns 20 de gener Donald Trump prendrà possessió com a 47è president dels Estats Units.

A partir del 23 de gener el matrimoni homosexual serà oficialment legal a Tailàndia.

El 31 de març hi ha prevista l’entrada en vigor del florí caribeny com a moneda de curs legal a Curaçao i Sint Maarten en substitució de l’actual florí de les Antilles Neerlandeses.

L’1 de gener, Romania i Bulgària entraren a l’Espai Schengen. L’1 de juliol hi ha prevista l’entrada de Bulgària a l’Eurozona.

Enguany hi haurà moviments de termes municipals. Per exemple, el primer de gener la municipalitat de Pertunmaa serà integrada a la municipalitat de Mäntyharju.

El 3 d’octubre, el príncep regent Guillem esdevindrà Gran Duc de Luxemburg, arran l’abdicació del seu pare, el gran duc Enric.

El 14 d’octubre Microsoft retirarà el suport al sistema operatiu Windows 10.

Entre les convocatòries esportives podem citar:
- el Campionat Mundial Masculí de Hanball tindrà lloc a Croàcia, Dinamarca i Noruega entre el 8 de gener i el 2 de febrer.
- els Jocs Mundials Universitaris d’Hivern s’inauguraran a Torí el 13 de gener.
- els Jocs Mundials d’Hivern de Special Olympics tindran lloc a Torí entre el 8 i el 17 de març.
- la Copa del Món de Clubs de la FIFA se celebrà als Estats Units entre el 15 de juny i el 13 de juliol.
- el Campionat Mundial d’Esports Aquàtics se celebrà a Singapur entre l’11 de juliol i el 3 d’agost.
- els Jocs Mundials Universitaris d’Estiu se celebraran a la Regió Metropolitana del Rin-Ruhr entre el 16 i el 27 de juliol.
- els Jocs Mundials del 2025 se celebraran a Chengdu entre el 7 i el 17 d’agost.
- el Campionat Mundial d’Atletisme se celebrarà a Tòkio entre el 13 i el 21 de setembre.
- els primers Esports Olympics se celebraran enguany a Aràbia Saudita.

Entre les commemoracions culturals i històriques tindrem:
- 1 de gener: Centenari del naixement de l’esquiadora Pepeta Planas i Capdevila.
- gener: 50è aniversari de la proposta del Col·legi d’Advocats de Barcelona de celebrar un Congrés de Cultura Catalana.
- 5 de febrer: 150è aniversari del naixement del pianista Ricard Viñes.
- 10 de febrer: 150è aniversari del naixement de la compositora Maria Lluïsa Ponsa.
- 12 de març: 150è aniversari del naixement de Juli Garreta.
- 9 d’abril: Centenari del naixement de l’actriu Josefina Güell i Saumell.
- 13 d’abril: inauguració de l’Expo 2025 a Osaka, que es tancarà el 13 d’octubre.
- 18 d’abril: Mil·lenari de la coronació de Boleslau I de Polònia.
- 29 d’abril: 50è aniversari de la mort de l’historiador Agustí Duran i Sanpere.
- 30 d’abril: Tricentenari de la signatura de la Pau de Viena entre l’emperador Carles VI i el rei Felip V d’Espanya.
- 2 de maig: Cinquantenari de la mort de Conxita Badia.
- 5 de maig: Centenari del naixement del compositor Josep Cercós i Fransí.
- 17 de maig: Final del Concurs de Cançons d’Eurovisió, que enguany es farà a Basilea.
- 23 de maig: Centenari del naixement de Josep Maria Llompart.
- 31 de maig: Centenari del naixement de Paco Candel.
- 14 de juliol: Centenari del naixement de la matemàtica Maria Assumpció Català i Poch.
- 6 d’agost: Centenari del naixement de Conchita Ramos.
- 5 de setembre: Centenari del naixement del filòsof marxista Manuel Sacristán.
- 20 de desembre: Centenari del naixement d’Oriol Bohigas.
- Centenari del naixement de l’actriu Mercè Bruquetas.
- 650è aniversari de l’Atles Català, obra cartogràfica atribuïda a Cresques Abraham (1325-1387).
- Mil·lenari de la fundació del monestir de Santa Maria de Montserrat per part de l’abat Oliba de Ripoll.
- Llançament de Grand Theft Auto VI.

Com a any divisible per 25, el 2025 ha estat seleccionat sovint en el passat com a entorn futurista. Fa un quart de segle el nostre any apareixia en el títol del videojoc ‘Undercover AD2025 Kei’, dirigit per Takashi Yoneda, i llençat per Dreamcast el 27 de gener del 2000. La protagonista és una dona policia, la Kei del títol, que, amb el suport del seu col·lega i marit, ha de respondre a una alerta terrorista en un hotel. Un dels primers a caure és precisament el seu home, i Kei cerca la revenja a una missió encoberta contra el líder terrorista Lon Wei. En un 2025 real que es mou entre guerres, revolucions i terrorisme de bandits i de serenos, els problemes de Kei semblen poca cosa.