Astronomia: Aquesta setmana, concretament el dijous 29, el cometa interestel·lar 3I/ATLAS va fer el seu primer i únic pas pel periheli, és a dir pel punt de mínima distància al Sol de la seva trajectòria hiperbòlica. Aquesta distància mínima ha estat de 1,3561±0,0001 UA, de manera que no ha arribat a creuar l’òrbita terrestre. Tot i amb tot, el periheli s’ha fet, des del punt de mira de la Terra, amb el cometa situat en conjunció amb el Sol. Així durant el darrer mes poques han estat les observacions realitzades pels telescopis òptics de la superfície terrestre. Ara bé, els observatoris orbitals especialitzats en l’estudi de Sol, sí han tingut l’oportunitat de fer un seguiment precís del cometa. Els astrofísics Qicheng Zhang (del Lowell Observatory) i Karl Battams (del US Naval Research Laboratory) autopublicaven dimarts un article sobre aquestes observacions en el que assenyalen el ràpid augment de lluminositat que ha experimentat el cometa entre setembre i octubre. En aquest article reporten les dades fotomètriques de STEREO-A (SECCHI HI1 i COR2), de SOHO (LASCO C3) i GOES-19 (CCOR-1). L’augment de la lluminositat escala amb la reducció de la distància heliocèntrica r en una relació r^(-7.5+/-1.0). L’instrument CCOR-1 evidencia una coma aparent de 4 minuts d’arc de diàmetre. L’instrument LASCO indica que el cometa és més blau que no pas el Sol, cosa atribuïble a una emissió de gasos incandescents. Zhang & Battams actualitzaven ahir el seu article, i ja l’han presentat a la revista ApJL.
El cometa 3I/ATLAS
El cometa 3I/ATLAS fou descobert l’1 de juliol del 2025, quan es trobava a una distància heliocèntrica de 4,5 UA. Els càlculs mostraven que seguia una trajectòria hiperbòlica, pròpia d’un objecte d’origen interestel·lar, i la denominació 3I indica que és el tercer objecte catalogat amb aquest origen. La trajectòria indicava que faria el periheli el 29 d’octubre, a una distància de 1,36 UA. La lluminositat que tenia llavors el cometa 3I/ATLAS era comparable a la de 2I/Borisov. A mesura que passaven els dies quedà clar, però, que 3I/ATLAS augmentava de lluminositat en relació a l’acostament al Sol a un ritme superior a com ho havia fet 2I/Borisov.
Podem expressar l’augment de lluminositat en relació a la distància Solar com una escala r-n. Un objecte inert que merament reflecteix la llum solar ho faria amb una n = 2, a distàncies entre 8 i 2 UA. En canvi, la n de 3I/ATLAS era superior, amb un valor mitjà de n = 3,8 ± 0,3, per a distàncies entre 6 i 2 UA. Per acabar-ho d’adobar, aquesta n variava amb el temps. Això s’explicaria bé per la natura del nucli cometari o bé per la rapidesa amb la qual s’acostava al Sol.
Les observacions de juliol, i les recuperades corresponents al mes de juny, es basaven en la llum difosa per la pols del cometa 3I/ATLAS, ja que no es detectava emissió de gasos per espectroscòpia. Ara bé, quan la distància heliocèntrica baixava de 4 UA cap a 2 UA, es constatà la presència de diverses espècies gasoses: OH, CN, Ni I i Fe I.
En el mes de setembre, 3I/ATLAS se situava a una distància heliocèntrica de 2 UA. Les imatges indicaven que havia desenvolupat un halo verd al voltant de la coma i de la cua de pols. Aquest halo es correspondria a una coma típica de C2. La magnitud aparent del cometa creixia més ràpidament que no pas prèviament.
El problema era que el 21 d’octubre del 2025 el cometa 3I/ATLAS havia de fer una conjunció superior amb el Sol. L’elongació solar anava a reduir-se llavors a 1,9º. En aquestes condicions les observacions òptiques des dels telescopis terrestres es feien més i més difícils.
Afortunadament en la nostra època comptem amb tota una flota de cosmonaus que, des de diferents punts del Sistema Solar, tenen la capacitat de seguir un objecte cometari… malgrat que aquesta no sigui la seva finalitat. Tenim, per exemple, una sèrie d’observatoris solars (STEREO-A, SOHO, GOES-19) que, mitjançant càmeres, fan una monitorització continuada de la corona solar i de l’heliosfera interior. Battams s’ha fet un nom en la darrera dècada per aprofitar aquestes imatges en la detecció de cometes de baixa elongació solar.
STEREO-A, SOHO i GOES-19
Zhang & Battams empren imatges de quatre càmeres situades en tres observatoris:
- STEREO-A segueix des del 2006 una òrbita heliocèntrica més baixa que la de la Terra. L’instrument SECCHI consta de dues càmeres: HI1 (càmera heliosfèrica 1) i COR2 (coronagraf 2). HI1 observà el cometa 3I/ATLAS entre l’11 i el 27 de setembre. COR2 ho va fer entre el 28 de setembre i el 2 d’octubre.
- SOHO segueix des del 1995 una òrbita heliocèntrica des del punt L1 del sistema Sol-Terra. Conté l’instrument LASCO, un coronagraf, que observà el cometa 3I/ATLAS entre el 15 i el 26 d’octubre.
- GOES-19 segueix una òrbita geoestacionària des de l’any passat. Conté el coronagraf CCOR-1, que observà el cometa 3I/ATLAS entre el 18 i el 24 d’octubre.
Zhang & Battams analitzaren les imatges a la recerca de 3I/ATLAS per tal de fer un càlcul de tot el flux lluminós. LASCO, que compta amb filtres blau, taronja i de vermell profund, forneix informació colorimètrica.
La n calculada és molt elevada: 7,5 ± 1,0. Això suposaria que si el cometa 3I/ATLAS fos a una distància heliocèntrica de 1 UA, tindria una magnitud normalitzada de 5,1 ± 0,2. Així doncs, el cometa hauria experimentat un fort augment de lluminositat en les setmanes prèvies al periheli.
Les raons d’aquest comportament
Els observatoris radioastronòmics també han fet un seguiment del cometa 3I/ATLAS. Les emissions de radioones reflecteixen la producció de OH, que és un indicatiu de la sublimació d’H2O.
A partir de dimecres, 3I/ATLAS és ja visible des de la Terra en el crepuscle, i els observatoris terrestres òptics podran fer-ne un seguiment durant els mesos de novembre i desembre. Llavors podrem disposar de dades més fines sobre la lluminositat i color d’aquest cometa.
De moment, però, Zhang & Battams aventuren hipòtesi sobre l’augment de lluminositat i de color blau del cometa. 3I/ATLAS té un valor de n molt superior al registrat en cometes originats en el núvol d’Oort. Una possible explicació és que la sublimació de H2O segueix actualment a 3I/ATLAS un ritme elevat per l’acció prèvia de refredament causat per la sublimació de CO2. Això vindria condicionat per una aproximació al Sol més ràpida en comparació amb la d’altres cometes.
Una altra possibilitat es trobaria en les característiques del nucli cometari pel que fa a composició, forma o estructura. Aquestes peculiaritats podrien derivar del sistema planetari d’on s’originà, o podrien haver estat adquirides durant la llarga trajectòria interestel·lar.
Lligams:
- Rapid Brightening of 3I/ATLAS Ahead of Perihelion. Qicheng Zhang, Karl Battams
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada