En un article del darrer número de Monthly Review, Samir Amin (*El Cairo, 1931) considera l'islamisme polític com un moviment al servei de l'imperialisme. No és res de nou en la ploma de Samir Amin. Però si és notable que l'article sigui portada d'aquesta revista i, en general, de qualsevol publicació radical nord-americana. Samir Amin identifica l'islamisme polític amb una visió culturalista (en el pitjor sentit del terme) de les societats humanes. I, certament, aquest culturalisme (d'una cultura reduïda a quatre clixés, insistim-hi) té efectes en els moviments polítics de les societats humanes. De la mateixa forma que abans del segle XVIII gairebé tot conflicte social a Europa s'havia d'expressar a través de fórmules religioses, en el món contemporani hi ha una tendència a expressar tot conflicte social (intra- o inter-nacional) en termes pseudo-culturals. I en aquests termes pseudo-culturals, la religió (degudament macdonalitzada) ocupa un espai central. D'ací que la dialèctica centre-perifèria del món capitalista (un dels ítems de les aportacions d'Amin) sigui substituïda per un "clash" de civilitzacions (versió Huntington i neo-con) o per una "aliança" de civilitzacions (versió soc-lib). Val a dir que és un trasllat que afavoreix l'imperialisme. D'una banda la perifèria del món capitalista queda esmicolada en diferents regions "civilitzatòries" (=religioses?). De l'altra s'afavoreix en cadascun dels blocs "civilitzatoris" una solidaritat inter-classista en favor del programa (sempre econòmicament ortodox) de les elits corresponents. Pel que fa a les nacions oprimides com la nostra, també les reivindicacions d'alliberament nacional haurien de quedar sepultades en la solidaritat completa dins del bloc alternativament denominat europeu, occidental, cristià, democràtic, desenvolupat, etc.
En el seu article Samir Amin repassa, potser amb un xic de simplisme, les atituds de l'islamisme polític quant a les problemàtiques socials i les reivindicacions anti-imperialistes. Per Amin, l'islamisme polític en el vessant social es limita a una tasca assistencial i caritativa amb l'únic objectiu de fer-s'hi una base militant. Però alhora de la veritat els seus suports econòmics són "les burgesies compradores locals, els nous rics, els beneficiaris de l'actual globalització imperialista".
Samir Amin alerta a les organitzacions d'esquerres que cerquen aliances "anti-imperialistes" amb moviments i partits de l'islamisme polític amb l'experiència viscuda per l'esquerra socialista iraniana després de la revolució del 1979. També alerta de la promoció d'aliances amb l'islamisme polític als països europeus en nom d'una estratègia "comunitarista" que Samin Amin considera corresponent a una cultura racista. Aquesta estratègia reforça paradoxalment la propaganda islamòfoba feta des dels entorns ideològicament dominants de les nacions europees: aquesta islamofòbia justifica les agressions policials i els abandonaments dels barris amb important presència magribina, i també les aventures colonials dels exèrcits de l'OTAN a Irac i Afganistan.
Per Samir Amin no hi ha res d'específicament absolut en l'anomenat món islàmic. Fa un paral·lelisme amb la lluita per la modernitat i el secularisme en l'anomenat món cristià. Potser el més interessant és la conclusió. Als països àrabs hom troba tres forces que es disputen l'hegemonia:
- els qui es proclamen nacionalistes, que per Amin "no són en realitat res més que els hereus degenerats i corruptes de les burocràcies de l'era nacional-populista".
- els qui es proclamen islamistes polítics.
- els qui proven d'organitzar-se al voltant de reivindicacions democràtiques que siguin compatibles amb el liberalisme econòmic.
Ni en el nom de l'anti-imperialisme, l'esquerra s'hauria de vincular amb les dues primeres, ni en el nom del secularisme hauria de donar suport cec a la tercera. Això no exclou la possibilitat d'aliances tàctiques (i Amin posa l'exemple del Partit Comunista Libanès i de Hezbol·là durant la invasió israeliana del 2006). Una posició clara a l'Orient Mitjà és per Samir Amin fonamental, ja que aquesta regió "és avui central en el conflicte entre la direcció imperialista i els pobles de tot el món".
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada