dissabte, 29 d’octubre de 2011

Horari d'estiu, horari d'hivern

Tornem a una altra de les matinades de confusió. La del darrer cap de setmana de març i la del darrer cap de setmana d'octubre sorgeixen sempre els dubtes. S'avança l'hora o s'endarrereix? La gent que té dificultats per identificar espontàniament i ràpida l'esquerra de la dreta (jo, personalment, sovint he de pensar en l'acte d'escriure, veure de mà el polze i l'índex es troben, i llavors concloure la lateralitat del meu camp de visió) li costa de destriar una cosa de l'altra. Si l'hora s'avança o s'endarrereix serà en relació a alguna cosa. Ara bé, com que l'hora de referència és l'hora oficial, qui s'avança o s'endarrereix seran els moments de sortida i posta del Sol (i de la Lluna, i de Júpiter, etc.).

La cosa seria més senzilla si utilitzéssim tot l'any el mateix fus horari. Per exemple, el meridià de Greenwich, que deixa Barcelona i València a banda i banda, seria una bona referència. El temps de Greenwich (GMT) és la base del temps universal coordinat (UTC). Fa molts anys, però, les autoritats franceses i espanyoles es van sumar al "temps europeu central" (CET), que podríem simplificar com el meridià de Berlin. L'avantatge d'aquest canvi és fer que cap fus horari no trenqui l'Europa Occidental continental. Que a Sèrbia i a Galícia sigui la mateixa hora, malgrat la diferència de gairebé dues hores solars, no sembla, però gaire racional.

Per acabar-ho d'adobar, durant la major part de l'any (set mesos), no emprem el CET sinó el CEST (l'hora d'estiu de l'Europa Central). És a dir, que passem, ni més ni menys que al meridià de Moscou (o, si més no, al meridià de Kiiv).

Així doncs, des de final de març fins a final d'octubre tenim com a hora oficial, l'hora solar de Moldàvia. Durant els cinc mesos d'hivern, en canvi, retornem a l'hora solar de Viena o de Berlin.

En conseqüència, la darrera nit de dissabte-diumenge del mes de març ens avancem una hora, és a dir hi ha una hora menys de nit (a les 2 de la matinada-CET hom salta a les 3 de la matinada-CEST). Aquesta nit farem el camí invers (de les 3 de la matinada-CEST passem a les 2 de la matinada-CET).

No entrarem en el debat de si s'estalvia o no s'estalvia amb aquests canvis d'hora. Si això fos efectiu, potser fins i tot convidaríem a adaptar-nos al fus horari de la República Popular Xinesa. Si les terres del Turquestan Oriental s'han adaptat a gairebé quatre hores de diferència de l'hora solar per anar a la par de Beijing, no veig quin problema hauríem de tindre nosaltres.

Enguany, fins i tot, havia circulat el rumor que enguany treien això de l'horari d'hivern, per tal que l'horari de l'estalvi (el CEST) dominés durant tot l'any. Era un rumor, és clar, però jo no posaria en el foc que no s'hagi debatut aquesta possibilitat d'estalvi i d'austeritat en les més altes instàncies de la Heiligen Europäischen Union.

divendres, 21 d’octubre de 2011

Recull de premsa del 20 d'octubre

Lluny de fer com la majoria dels afectats, una família de Pubilla Cases, que va veure subhastat el seu habitatge a final de l'any passat, va decidir de resistir-hi. Perdien el pis i s'hi quedaven amb un deute impagables (afegint-hi unes exagerades costes judicials) justament per haver quedat els tres membres treballadors de la família a l'atur, com tants altres treballadors industrials de la nostra comarca.

Però es van moure, i a la primavera, tota sola, la família va aturar el primer desnonament. La segona convocatòria era a l'octubre. En el nou context de mobilització popular posterior al 15 de maig, i amb el treball acumulat per associacions com 500x20 o com la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca i d'altres col·lectius, la família tenia terreny a on acudir.

La convocatòria del 20 d'octubre se la van fer seva les Assemblees de l'Hospitalet i d'Esplugues, les Assemblees de barris de Florida-Can Serra i de Pubilla Cases-Can Vidalet. Però, també, molt particularment, els veïns de la mateixa escala que van fer de pont també amb els mitjans de comunicació.

Per desgràcia, un desnonament al nostre barri no és notícia. Però un desnonament on, malgrat tota la bilis segregada pels esbirros dels poders financers, la protesta veïnal l'atura (provisionalment) sí que ho és:

- Digital L’H: http://digital-h.cat/web/digital-h/noticia/-/journal_content/56_INSTANCE_txR0/11023/4637213
- Noticias Cuatro http://play.cuatro.com/directo/portada/cuatro-10/ver/noticias-cuatro-mediodia (a partir del minuto 21) Emocionante! Estáis muchos de vosotros!

dimecres, 19 d’octubre de 2011

La baula més feble del corredor mediterrani (o Alacant és important)

La premsa va plena amb la decisió de la Comissió Europea de considerar el 'corredor mediterrani', d'Algecires a Montpeller, com una de les infrastructures ferroviàries preferent pel que fa al trànsit de mercaderies. Una doble bona notícia, si atenem a la necessitat de reduir el transport de mercaderies per carreterera, i també si atenem als intents del govern espanyol de deixar el corredor amputat entre Algecires i València. La baula més feble del corredor mediterrani, justament, és la formada per les terres de Xàtiva i d'Alacant, per les regions de Múrcia i de l'antic Regne de Granada. Els efectes d'un bandejament en aquest projecte de corredor ferroviari haurien estat tremends per a la indústria de les comarques centrals i meridionals del País Valencià.

En certa forma, la decisió de la Comissió Europea recorda la del Banc Mundial pel que fa a l'Autopista del Mediterrani. En tots dos casos són decisions que han tallat els intents d'allò que s'anomena l'Espanya radial, i no és més que els tentacles mesetaris dels pobles de la Ibèria estricta.

dimarts, 18 d’octubre de 2011

La segona joventut d’un Premi Nobel (Ian McEwan: Solar; tr. Emili Olcina; Empúries, 2011)

L’any passat apareixia aquesta novel·la d’Ian McEwan (*Aldershot, Anglaterra, 1948) que, el mes de març, publicava Empúries en la traducció d’Emili Olcina. El protagonista de la novel·la, Michael Beard, té, si fa no fa, la mateixa edat que Ian McEwan. Al llarg de la primera dècada del segle XXI, doncs, li tocaria començar la transició cap a la tercera edat. Però ni Beard ni McEwan es ressignen, com bona part de la generació coetània, a baixar de l’escenari. No exagerem, però, els paral·lels entre autor i personatge. No és la mateixa la carrera d’un novel·lista que la d’un físic i, més encara, si es tracta d’una persona que ha rebut el Premi Nobel de Física abans de fer els 40 anys. La idea originària de McEwan, possiblement, era la de fer una novel·la que tingués de rerafons la “crisi del canvi climàtic” i els “esforços científics” per ensortir-se’n, particularment pel que fa a la recerca sobre fonts d’energia renovables que siguin alternativa als combustibles fòssils. McEwan es confrontà amb aquest problema en una excursió heroica el febrer (!) del 2005 a l’illa d’Spitzbergen, que en la novel·la suposa un tombant en la trajectòria de Michael Beard. En la construcció d’aquest personatge, McEwan s’ha deixat assessorar prudentment per científics com Graene Mitchison (física fonamental), John Schnellnhumer i Stefan Rahmstorf (climatologia), James Bosch i John A. Tuner (energètica), Malcolm McCulloch (enginyeria), Mike Duff, Philip Diamond, Tim Garton Ash i Annalena McAfee, i també ha fet les lectures i els viatges que ha considerat adients. És clar que la tasca no era fàcil. Michael Beard és, físicament, el típic nerd, però alhora és un femeller notable, cosa que no ignoren els tabloids. En començar el segle, Beard va pel cinquè matrimoni, en aquest cas amb una dona atractiva gairebé 20 anys més jove que, cansada de les infidelitats del marit, s’embolica amb l’encarregat de les obres de reparació de la casa matrimonial. El nom de Beard du, com una llufa enganxada, l’etiqueta de “Premi Nobel de Física”. Un Premi Nobel guanyat en el 1983 arran d’una sèrie d’articles científics publicats a començament dels anys 1970 al voltant de la “combinació Beard-Einstein”, amb la qual el llavors jove físic impressionà l’inoblidable Richard Feynman. La carrera científica de Beard, però, després de l’energia de joventut es fa estantissa. Però la glòria ja no li pot prendre ningú, especialment després d’haver rebut el Nobel, i amb un bon olfacte Beard sap aprofitar totes les ocasions que li cauen, en un mar de comitès, d’assessoraments, d’organitzacions, etc. Com que, remotament, la “combinació Beard-Einstein” té quelcom a veure amb l’aprofitament de l’energia solar com a font de generació d’electricitat, Beard aconsegueix una plaça en un dels instituts creats a bombo i plateret pel flamant govern de Tony Blair.

McEwan ens condueix al llarg de la dècada de la mà de Michael Beard. En un cert sentit, la novel·la també és una sàtira del decenni, de les bombolles especulatives que esclaten, dels macroprojectes de dubtós sustentament, del costat burocràtic de “l’R+D” i dels viaranys de la propietat intel·lectual d’allò que s’ha generat en institucions alimentades amb diner públic. Beard és un vividor, és cert, i un aprofitat, però ningú no li pot arrabassar el geni de la joventut... Empeltat de les il·lusions d’un dels seus postdocs, Beard acaba prenent-se seriosament la necessitat de “salvar el món” a través de l’aplicació de la “combinació Beard-Einstein” a l’extracció d’energia solar tot emulant els principis fotoelèctrics de la fotosíntesi... Se n’ensortirà? Es farà mereixedor, com Linus Pauling o Frederick Sanger, d’un segon Nobel? Es casarà per sisena vegada? O acabarà a la garjola?

dissabte, 15 d’octubre de 2011

El 15 d'octubre: De la Bòbila a Plaça Universitat

La manifestació del 15 d'octubre és una manifestació mundial i, possiblement, les convocatòries més rellevants són les que es preparen ara mateix a Amèrica del Nord, el cor mateix del sistema financer. A Can Vidalet i Pubilla Cases, el 15 d'octubre començava aquest migdia amb taller de pancartes (vegeu-ne un exemple a la foto) i dinar popular. Havíem dit que seria un "dinar de carmanyola". Res més lluny de la realitat: ha estat un senyor dinar de forquilla i ganivet, i de cafè, copa i puro. Això no obstant, tal com era previst, s'han complert les etapes següents. S'ha sortit de la Bòbila a les 15h35. S'ha arribat al metro de Can Serra, a les 15h40, i a les 16h00 ja s'era a Plaça d'Espanya, lloc de trobada de les assemblees del Baix Llobregat (des de Martorell fins a Sants, i des de Sant Vicenç dels Horts fins a Cornellà). Tot la mitjana de la Gran Via ha quedat cobert per aquest seguici, nodrit amb més aportacions, fins a la Plaça de Catalunya. Allà, finalment, arrencava la manifestació, a les 17h30: Passeig de Gràcia, Aragó i Passeig de Sant Joan fins a Arc de Triomf. Conclosa la mani, diversos seguicis han anat a les diferents convocatòries previstes: Hospital del Mar, Nou Barris, etc. El gros de l'Assemblea de Can Vidalet-Pubilla Cases ha seguit fins a Plaça Universitat i després a les assemblees de la Facultat d'Història i del MACBA.

divendres, 14 d’octubre de 2011

El 15 d'octubre, a la Bòbila, comença al migdia

- A les 12h00, Taller de Pancartes.
- A les 13h00, Assemblea.
- A les 14h00, Dinar de carmanyola.
- A les 15h30, sortida fins al Metro de Can Serra (L1).
- A les 16h00, trobada del Baix Llobregat a la Plaça d'Espanya (BCN).
- A les 17h00, a Plaça Catalunya.

Occupy Can Vidalet!

dimecres, 12 d’octubre de 2011

Taller de samarretes a la Bòbila

Avui, 12 d'octubre, l'Assemblea de Barri de Can Vidalet-Pubilla Cases s'ha celebrat a les 12h, per comptes de l'hora habitual (els dimecres, a les 20h). En la imatge veiem esteses part de les samarretes que s'han estampat amb els símbols de l'Acampada de Plaça de Catalunya o de l'Assemblea de Canvi-Pubilla.

dimarts, 11 d’octubre de 2011

Un 15 d'octubre contra la caiguda dels ingressos de la classe treballadora

El dissabte 15 d'octubre les raons de la indignació i de l'emprenyamenta es manifestaran de nou pels nostres carrers.

De motius no en falten. La caiguda dels ingressos de la classe treballadora es manifesten en una reducció a l'accés als mitjans de producció, en una reducció de les percepcions per hora treballadora i en totes les retallades que es produeixen en la part del "salari social" (atenció sanitària, serveis educatius públics, serveis socials i altres serveis públics).

No hi ha dubte que el protagonisme de les mobilitzacions el tindrà particularment Nova York, i els altres ciutats nord-americanes. No debades, les mobilitzacions al voltant de Wall Street no tan sols són fortes sinó que difícilment podran ser usufructuades per un reformisme que, en aquell gran país, és inexistent.

Per això també és particularment il·lustratiu llegir el report de Sentier Research sobre els ingressos domèstics medians als Estats Units. La mediana d'ingressos informa del valor que se situa, en una distribució, al bell mig, deixant un 50% per damunt i un 50% per sota, i és més informatiu, en aquest sentit, que la mitjana aritmètica, ja que la distribució d'ingressos, en una societat de classes, mai no pot seguir una distribució normal.

En desembre del 2007, l'economia nord-americana entrà en recessió, de la qual no sortí fins el juny del 2009. En aquest període, la caiguda de la mediana d'ingressos reals (corregida la inflació) fou del 3,2%.

Doncs bé, durant la recuperació, des del juny del 2009 fins el juny del 2011, malgrat les xifres (certament, modestes) de creixement econòmic, la caiguda de la mediana d'ingressos reals ha estat del 6,7%.

La recuperació econòmica nord-americana ha estat caracteritzada per una escassa força en la creació de llocs de treball. I els llocs de treball que es creen són d'una pitjor "qualitat" que no pas els que hi havia abans, amb la qual cosa els ingressos familiars ja no s'han pogut recuperar. A banda d'això, cada vegada costa més trobar feines suplementàries, o que els "teenagers" trobin una feina a temps parcial o durant l'estiu que compaginar amb els estudis.

La virtut de les mobilitzacions "Occupy Wall Street" i d'altres que en aquests moments es produeixen a Brussel·les, o les descentralitzades en ciutats, viles, pobles i barris, no és mostrar aquestes xifres, sinó fer veure que no és producte d'una "desgràcia natural". Ans al contrari, la recuperació econòmica només es pot basar (miracles tecnològics, a banda) en l'augment de la taxa d'explotació a través d'una reducció general de les condicions de vida de la majoria de la població.

diumenge, 9 d’octubre de 2011

Marxa des del Pont d'Esplugues fins a Cornellà per a la convocatòria d'una vaga general

Acordada en el marc de la Coordinadora d'Assemblees del Baix Llobregat-15M, avui sortirà del Pont d'Esplugues, a les 18h, una marxa fins a les seus comarcals dels principals sindicats. El lema és "Exigim una Vaga General".

dijous, 6 d’octubre de 2011

Acte antifeixista a Sant Boi de Llobregat, el dissabte 8 d'octubre



Tindrà lloc a Cal Ninyo, carrer Joan Bardina, el dissabte 8 d'octubre, a les 16h30.

dimecres, 5 d’octubre de 2011

La desocupació laboral als Països Catalans

Si la premsa destacava el ritme de creació d'ocupació a les Illes Balears a començament d'estiu, ara, a final d'estiu, no destaca prou el ritme de destrucció d'ocupació. L'estacionalitat, de fet, és la que marca, per al mes de setembre, uns augments de desocupació, ja no tan sols a les Illes sinó també al Principat i al País Valencià. Prenent dades de la xarxa de l'INEM, el nombre de desocupats a les tres comunitats autònomes és de més de 1.200.000. I això que en aquestes llistes no es compten les persones que, mancades de prestació, no tenen cap incentiu per continuar inscrites en la xarxa de l'INEM.

Innovacions de la xarxa de l'INEM com la possibilitat de fer "recerques automàtiques" de feina a partir del propi currículum electrònic, serveixen de poc. Com de poc serveix la inclusió d'ofertes laborals recollides per portals privats de feina. En el portal de Feina Activa, hi ha 15.685 llocs ofertats per 600.000 inscrits en el SOC. Per cada lloc de treball, 40 aspirants de mitjana, i això comptant que dins d'aquestes ofertes s'inclouen ofertes públiques d'ocupació que no s'arribaran ja a convocar, o ofertes privades que no es cobriran si hom no troba un candidat idealíssim.

dilluns, 3 d’octubre de 2011

Els 24 del Parlament

Ja s'avisava des del grup antirepressiu, en l'Assemblea de l'1 d'octubre a Plaça de Catalunya de la imminència d'un operatiu en represàlia per l'acció feta en el Parlament del Principat el dia, 15 de juny, que es votaven els pressupostos.

També es recordava la convocatòria automàtica d'una concentració, a les 19h, a Plaça Catalunya.

L'ordre de detenció contra els 24 ha partit de l'Audiència Nacional, òrgan excepcional en l'aparell del Poder Judicial de l'estat espanyol. Se'ls acusa d'un delicte "contra les institucions de l'estat". Hi ha una acusació particular per part de "Manos Limpias". El Parlament de l'Audiència Nacional i el Parlament de Manos Limpias pot ser moltes coses, però no és el nostre Parlament.