Com que aspirem a conservar una "disponibilitat permanent" d'esperit cal que ens esforcem per ser persones d'escasses conviccions. I per començar, cal combatre les conviccions segons les quals “no-hi-ha-alternativa-al-millor-dels-móns-possibles-que-és-casualment-aquest”
dimarts, 24 de juliol del 2012
No li digueu rescat, digueu-li ajut
Lo bo de l'Oceania que ens ha tocat viure és que, en comparació a 1984, el nostre "Inner Party" és menys liberal (en el sentit medieval del terme) i més discret (en el sentit modern del terme) envers "l'Outer Party". La thinkpolice és més laxa, també cal dir-ho. Pels "proletaris", tant hi fa, però "l'Outer Party" hauria d'apreciar aquestes diferències.
Tot i amb tot, el doublethink i el doublespeak són igualment essencials, tant a Oceania com a Euràsia, tant el 1984 com el 2012.
No li dieu rescat.
L'Alcover-Moll defineix rescat com "acció de rescatar; allò qué es paga com a preu per rescatar algú o alguna cosa".
Rescatar, d'altra banda, vol dir "alliberar o recobrar una persona o cosa pagant un preu per ella". Per vies etimològiques paral·leles, rescatar i recuperar vindrien del "recaptare" llatí.
Potser ben mirat, no van tan fora d'osques en evitar el mot "rescat". Rescat, en l'argot político-financera, ha esdevingut una disfemisme, necessitat, doncs, d'un eufemisme. Hom rescata allò que ha quedat captiu, per exemple captiu de deutes impagables. Per tant, els rescatats s'estimen més ésser coneguts com a "perceptors d'una línia atractiva de crèdit" o "sol·licitadors d'un ajut de liquiditat".
En l'Alcover-Moll, el segon exemple històric de "rescat" és el més actual de tots: "Sots pena de perdre lo catiu e lo rescat".
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada