dilluns, 8 d’abril del 2013
Medea del Carmel
Interpel·laren en una ocasió a Alcibiades per ésser "la persona més poderosa d'Atenes". Ell refusà el títol, i indicà que la persona més poderosa d'Atenes era el seu fill, encara infant. "Com?". "És molt senzill", respongué Alcibiades, "qualsevol ciutadà d'Atenes obeeix les meves ordres, però jo obeeixo tots els requeriments de la meva dona, si bé ella mateixa respon a tots els capricis del meu fill, de manera que és el meu fill la persona més poderosa d'Atenes". Alcibiades capgirava retòricament les relacions familiars evidents d'una societat patriarcal, que jerarquitza sexes i edats. La violència sistèmica s'abat en forma d'atur, de misèria, de l'amenaça de veure's al carrer per no pagar el lloguer un dimecres 24 d'abril. Els "sociòlegs" es demanen com és que aquesta violència sistèmica no esclata en crisi social, en brots de violència al carrer. Però la violència es transmet, en aquestes cadenes jeràrquiques familiars. Després, tothom a córrer, a condemnar (judicialment i moralment), a recordar els sistemes de "xarxa de seguretat". Fins i tot el propietari que sol·licitava el desnonament pot mostrar llavors el seu "estupor".
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
1 comentari:
Aquest tema l’has tractat amb encert i mestria al febrer d’enguany a dos pots arran dels suicidis per desnonamnets , deies en un Sovint la gent es demana com és que, amb tota l'acumulació d'injustícies, sentida no tan sols per la classe treballadora sinó també per aquestes capes intermitges de la població, no hi ha una explosió de violència. Sí que n'hi ha. Però encara es manifesta en forma d'implosió, d'autolesions (físiques i psíquiques), d'intents de suïcidi o de suïcidis reeixits.
D’aquí a poc patirem un esclat de violència “delictiva” i serà una expressió del mateix. Si no som capaços de presentar una alternativa coherent i possible a aquest sistema la lumperització del nostre país creixerà fins assolir uns xifres que ni ens les imaginem
Publica un comentari a l'entrada