dissabte, 1 de febrer de 2014

Eleccions legislatives a Tailàndia

L'escalada de tensió entre "grocs" i "vermells" a Tailàndia arriba a una nova fita amb les eleccions de demà, 2 de febrer del 2014. Resulta inevitable que l'opinió pública internacional interpreti aquesta escalada en clau geopolítica internacional.

A Tailàndia mateix, però, els protagonistes parlen en clau nacional.

El partit governant, el Pheu Thai, de la primera ministra Yingluck Shinawatra, no s'ha esperat a concloure el mandat, que expirava en el 2015. En les eleccions legislatives del 2011, el Pheu Thai aconseguí la majoria absoluta (265 escons) en la Cambra de Representants. Mentre els 500 escons de la Cambra de Representants són d'elecció popular, dels 150 senadors, tan sols 76 són d'elecció popular. Els altres 74 senadors són elegits per un Comitè a través de circumscripcions sectorials: acadèmica, pública, privada, professional i "altres". Una reforma constitucional, aprovada fa uns mesos, va provar de convertir els 150 escons del Senat en escons d'elecció directa, però el Tribunal Constitucional considera la reforma inconstitucional.

Les protestes de l'oposició han empès a Shinawatra a presentar la dimissió i a sol·licitar al rei la dissolució del parlament. Les protestes continuaren, precisament perquè hom esperava que el Pheu Thai renovaria la majoria absoluta a la cambra baixa. Evidentment, si l'oposició demana simultàniament la dimissió del govern, la dissolució de la cambra i la no-convocatòria d'eleccions és perquè demana una ruptura constitucional. Això ho han explicitat els sectors que demanen la convocatòria d'una assemblea de representants, no elegits per sufragi universal, sinó per la "societat civil". La possibilitat de conferir al monarca i/o a l'exèrcit de tots els poders públics era també contemplada pels "camises grogues".

El Tribunal Constitucional es va haver de pronunciar fa unes setmanes sobre la constitucionalitat de posposar les eleccions, i ho va fer, dins d'uns termes, de manera favorable. Interpretant aquesta sentència, la Comissió Electoral proposà una posposició de quatre mesos, que no acontentava l'oposició ni tampoc el govern. Davant la perspectiva d'una mobilització de les "camises vermelles" en favor de les eleccions, la Comissió Electoral, després de reunir-se amb el Consell de Ministres en funcions, decidí finalment la convocatòria en la data prevista, del 2 de febrer.

Des de l'oposició, Suthep Thaugsuban continua demanant la formació d'un "consell popular", alhora que recorda que la dissolució del Parlament ha estat decisió del govern Shinawatra. El Partit Demòcrata, principal expressió electoral dels opositors, decidí boicotar les eleccions, cedint el protagonisme a la campanya "No Vote".

Les topades entre les institucions tailandeses han estat una constant. Ja hem vist com el Tribunal Constitucional ha emès sentències desfavorables al govern, mentre la Comissió Nacional Anticorrupció ha obert un procediment al redós de les sentències del TC. La monarquia es presenta ella mateixa com un àrbitre neutral, i és així com s'interpreta el fet que hagués acceptat la dissolució de l'Assemblea Nacional, proposada per Shinawatra.

Un total de dos milions d'electors s'han registrat en la votació anticipada, que començà el 26 de gener, i que ja ha donat lloc a enfrontaments. La jornada de demà s'espera, doncs, molt tensa, especialment a Bangkok i a les circumscripcions del sud. Shinawatra confia en una victòria folgada gràcies al suport de les altres zones de l'estat tailandès. Però resulta poc menys que increïble que pugui tirar endavant una legislatura gairebé monocolor del Pheu Thai.