divendres, 2 de maig de 2014

Per què no ha esclatat encara una guerra nuclear entre l'OTAN i Rússia

L'escalada bèl·lica a la Conca del Don des de fa setmanes ha fet sovintejar comentaris més o menys apocalíptics sobre una guerra entre els Estats Units i Rússia, una guerra entre potències nuclears. Això no s'ha produït encara, malgrat que si hem d'atendre els manuals de geopolítica dels darrers cent anys, la guerra entre la potència oceànica i la potència continental és obligada. Entre el 1948 i el 1989 va haver-hi crisis molt més greus que semblaven conduir ineluctablement a una guerra nuclear. És clar, però, que de tant d'anar-hi a la font, el gerro s'ha de trencar un bon dia.

L'anomenada "guerra freda" no va ser pas tan freda. Una eventual reedició es caracteritzarà segurament per emergències localitzades, en el temps i en l'espai. La situació bé podria conduir a una guerra en la Conca del Don o, en tota l'Ucraïna Sud-Occidental. Però és molt més difícil que hi hagi realment una implicació directa i nua de l'exèrcit rus (que amb Crimea ja tindria prou) i, encara menys, de l'OTAN. Del grau de destrucció d'aquestes guerres "localitzades" n'és testimoni Síria. Per al keynesianisme militar això ja constitueix un estímul suficient. Desencadenar una guerra nuclear no es trobaria encara en l'horitzó.