La "preocupació" exhibida pel sobiranisme principatí d'esquerres per la creixença de Podemos a la CAC té elements de base, però també una bona dosi d'hipocresia sectària. Gairebé hom es plany pel fet que Podemos no s'hagi "posicionat" sobre la independència. El cas és que sí ho ha fet, i que diposita la decisió en el cos ciutadà. L'orientació partidària del vot en el procés participatiu del 9N o en altres futures convocatòries és una micona estúpida: cada persona ha de decidir el seu vot perquè cap persona no és propietat de cap partit o partidet.
Dit això Podemos té continguts preocupants d'institucionalisme i d'estatalisme, que necessàriament l'aboquen a l'espanyolisme. Però "negra", li diu el corb a la garsa. La renúncia al marc nacional dels Països Catalans per part d'alguns propugnadors de "crides constituents" i la visió unívocament estatalista de l'alliberament nacional són sagnants. També ho és la degeneració burocratista i purament defensiva de les "esquerres oficials", incapaces de tota autocrítica del període dels tristpartits i de connectar amb les iniciatives reals que sí construeixen alternatives.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada