divendres, 9 d’octubre de 2015

El Quartet del Diàleg Nacional de Tunísia rep el Premi Nobel de la Pau

El Premi Nobel de la Pau ha tocat recentment fons en concedir-se a Barack Obama (2009) a la Unió Europea (2012). La massacre a l'Hospital de Metges Sense Fronteres a Kunduz, de la qual Obama s'ha disculpat, diu molt de la qualitat del Premi. És així com potser caldrà llegir el Premi Nobel de la Pau del 2015, concedit al Quartet del Diàleg Nacional tunisià. El Premi reconeix al Quartet haver contribuït a reconduir la "revolució del gesamí" a una "democràcia pluralista". La revolució, doncs, ha acabat i Tunísia és un país normal, un exemple de "primavera àrab" ben entesa. Les contradiccions fonamentals romanen, però, intactes.

El Quartet del Diàleg Nacional fou creat en el 2013, integrat per la Unió General Tunisiana del Treball (UGTT), la Unió Tunisiana de la Indústria, del Comerç i de l'Artesanat (UTICA), la Lliga Tunisiana per la Defensa dels Drets de l'Home (LTDH) i l'Ordre Nacional dels Advocats de Tunísia (ONAT). El moviment de la joventut treballadora tunisiana de final del 2010 conduí, ja entrat en el 2011, a la caiguda del govern de Ben Ali. S'obria un procés constituent. En altres països de la Mediterrània sorgiren moviments populars, però s'afebliren amb el temps o quedaren integrats en el sistema polític vigent. En uns altres, el sectarisme conduí els moviments cap a situacions de guerra civil, agreujada per l'intervencionisme imperialista, directe o indirecte. Finalment, el procés constituent conduiria a l'establiment d'un règim calcat de l'anterior. En aquesta comparació general, Tunísia és, sens dubte, un cas afortunat. Els problemes de fons, és clar, no es poden resoldre per decrets governamentals, sinó per profundes transformacions socials, que d'altra banda es juguen en un sistema-món.