dissabte, 26 de desembre de 2015

La territorialitat i com encarar-la

Durant molt de temps en l'esquerra independentista orgànica s'hi postulava una visió unitària de la lluita per la independència i el socialisme als Països Catalans. La idea de "ritmes diferents" despertava suspicàcies. Actualment, però, amb diferents nivells, hom veu la necessitat de no girar l'esquena als processos territorialitzats. La rigidesa territorial, no obstant, és ben present en els rengles independentistes principatins derivats del post-autonomisme. Per aquests rengles independentistes, la unitat del territori de l'actual CA de Catalunya és axiomàtica. És normal que sigui així, ja que aquests rengles no contemplen la "territorialitat" com una qüestió a debatre. No obstant, les anàlisis demoscòpiques (més enllà de resultats electorals) mostren com el territori de la CA de Catalunya pot ser segmentat a grans trets en dues unitats: el gros del territori (diguem-ne, Catalània) i les àrees metropolitanes de Barcelona i Tarragona-Reus (diguem-ne, Tabàrnia). Sectors ultraespanyolistes han fomentat aquest concepte "tabàrnic" per reivindicar la secessió interna (com a "comunitat autònoma" del "regne d'Espanya"). No obstant, una articulació territorial en aquest sentit podria ser beneficiosa per a la consecució d'un estat supracomarcal català, que vagi més enllà de les limitacions microstatals del Principat d'Andorra. Una "República Catalana" a "Catalània" té suports amples, majoritaris, amb un sistema de partits que ha conduït a la marginalitat al PPPSOEC's. En aquest territori, el català és nítidament llengua comuna, sense necessitats de "Súmates". La polaritat Catalània-Tabàrnia la veiem ara en la mateixa CUP, on el sector tabàrnic es troba potser massa acomplexat pel que diguin o deixin de dir els elements majoritaris de l'esquerra de les comarques respectives. Alhora, avançar en la constitució de blocs revolucionaris en ambdos unitats geopolítiques sembla més fàcil si es fa de manera coordinada que no de manera rígida. Les organitzacions que convenen, és clar, són d'àmbit nacional (de Països Catalans), però les plataformes i campanyes han d'adaptar-se a cada unitat geopolítica.