Quim Torra i Pla serà el quart candidat proposat per Roger Torrent en la present legislatura. Com els anteriors, és membre del grup de JxCat. Sembla que tindrà menys obstacles que els tres anteriors, Carles Puigdemont, Jordi Sànchez i Jordi Turull.
Potser aquesta manca d'obstacles explica les reaccions que ha suscitat la seva candidatura. La ideologia nacionalista de Torra no és ben bé la mateixa que la de Turull, ni la de Puigdemont ni, molt menys encara, la de Sànchez. El patriotisme republicà de l'1-O no lliga gaire amb el perfil de Torra, no tant pel tema estricte de la república sinó per la qüestió identitària.
Hom podria pensar que qualsevol redibuixament de fronteres a l'Europa contemporània ha d'anar acompanyat d'una dosi d'identitarisme. Així, seria lògic que el republicanisme-català provi de trobar arguments centrats en la identitat catalana. Però els arguments de Torra hi van més enllà. En Torra, l'argumentari pro-independentista té com una columna vertebral el rebuig de l'espanyolitat (o hispanitat), no tan sols de l'espanyolitat de Catalunya, que també, sinó a l'espanyolitat integral. Així, doncs, aquesta espanyolitat ha d'ésser associada amb valors "negatius", de caire autoritari, reaccionari o conservador. Per contra, la Catalunya de Torra seria un exemple de "democràcia", de "progrés" i de "liberalisme". Això és supremacisme polític.
Però Torra no defensa únicament una Catalunya cívica d'acord amb el model de països semblants d'Europa que han assolit l'estatalitat en dates més o menys recents. Per Torra, la nació és nació cultural. Certament que en les seves expressions trobem una ambivalència entre les reivindicacions de "Països Catalans" i les reivindicacions centrades en la Catalunya estricta, però aquesta incoherència és general en el nacionalisme principatí. On Torra defuig la incoherència és en la vinculació de nació i llengua, en especial, i més extensament en factors culturals de tota mena. És així com s'entén la noció d'integració, que per a Torra és integració lingüística, com a base per a la integració cultural, i integració cultural com a base per a la integració política. El menyspreu a les persones pel fet d'emprar la llengua castellana, és una constant de Torra. La catalanitat és entesa en oposició a l'espanyolitat/castellanitat. Això és supremacisme cultural.
Encara més preocupant són els referents ideològics de Torra, que pouen en l'activisme cultural dels anys 1930, en el nacionalisme apolític de Nosaltres Sols i en les andanades antisindicalistes del "Capità Collons". Amb aquests referents, la qüestió ètnica es presentada de manera directa. La construcció de la Nació basada en aquests referents comporta una concepció idealista i essencialista de la catalanitat, entesa com a continuïtat de llinatge. Això és supremacisme ètnic.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada