Les eleccions generals del 10 de novembre han reconfigurat el sistema de partits polítics. Queden quatre grans formacions nacionals, PSOE, PP, VOX i Podem-Confluències. Aquestes formacions constitueixen dos blocs, un de conservador (PP, VOX) i un de progressista (PSOE, Podem-Confluències). Existeixen dues altres formacions nacionals menors, Ciutadans i Més País, que s’adscriuen respectivament a un i altre bloc, però potser amb una posició més conciliadora.
Finalment, l’arc parlamentari es complementa amb una seguit de forces territorials, entre les que hem de distingir les nítidament independentistes (ERC, JxCat, EH Bildu, CUP) i les que no ho són. Dins d’aquestes forces trobem algunes que s’hi desmarquen dels blocs, que s’hi col·loquen al mig, o que hi volen influir amb posicions bé moderadores bé radicalitzadores.
Avui podem llegir (per exemple, a Crónica Global, el text íntegre de l’acord entre el PSOE i Unides Podem). Aquest acord ha estat presentat avui per Pedro Sánchez i Pablo Iglesias, i d’alguna manera és el que confirma l’esquema indicat abans. És, doncs, un pacte per a la formació d’un govern progressista de coalició, amb Sánchez de president, i amb ministres de PSOE i d’UP. Sánchez s’ha compromès a consultar amb altres formacions per ampliar la majoria d’investidura (amb PSOE i UP no n’hi ha prou), però sobretot per aconseguir una majoria legislativa que li permeti, entre d’altres coses, d’aprovar, si pot ésser, els quatre (més aviat tres) pressupostos de la legislatura present.
El pacte consta de deu punts:
1. Consolidar el creixement i la creació d’ocupació. Això passa per combatre la precarietat laboral.
2. Treballar per la regeneració i lluita contra la corrupció. Aquest punt inclou la defensa dels serveis públics (educació, sanitat pública, dependència, pensions), el dret d’habitatge, la promoció de la ciència com a motor d’innovació econòmica, el retorn d’emigrants i el control de les cases de jocs.
3. Lluita contra el canvi climàtic, en el marc d’una transició ecològica justa, protecció de la biodiversitat i tractament digne als animals.
4. Enfortir les petites i mitjanes empreses i als autònoms. Inclou la reindustrialització, l’impuls al sector primari, i el rol de l’administració en la creació de riquesa, benestar i ocupació.
5. Aprovació de nous drets de reconeixement de la dignitat de les persones. En aquest punt s’inclouen el dret a una mort digna, a l’eutanàsia, la salvaguarda de la diversitat, la memòria i la dignitat.
6. Garantir la cultura com a dret i combatre la precarietat en el sector. Això inclou també el foment de l’esport.
7. Polítiques feministes. Es parla de la seguretat, la independència i la llibertat de les dones, de la lluita contra la violència masclista, la promoció de la igualtat retributiva (amb una Llei d’igualtat laboral), l’establiment de permisos de paternitat i maternitat iguals i intransferibles, la lluita contra la tracta d’éssers humans amb finalitats d’explotació sexual.
8. Revertir la despoblació, en referència a “l’Espanya buidada”.
9. Garantir la convivència en Catalunya, a través del foment d’un diàleg a Catalunya, sempre dins de la Constitució. Enfortiment de l’Estat de les autonomies, orientat a la prestació de drets i serveis, amb garantia d’igualtat entre espanyols.
10. Justícia fiscal i equilibri pressupostari. Avaluació i control de la despesa pública per fer possible el sosteniment d’un Estat del benestar sòlid i durador.
Comptat i debatut, el govern progressista de Sánchez aprofundeix en els punts programàtics del PSOE. Alhora, això facilitarà la consolidació ideològica del bloc conservador. És cert que hi ha una sèrie de punts que conservadors i progressistes comparteixen, però el PSOE farà mans i mànigues per assegurar-se’n la propietat. Un d’aquest punts, sens dubte, és la qüestió territorial i, particularment, la catalana. Sánchez deu pensar que el patriotisme constitucional pot desactivar l’independentisme català. Per fer-ho, en tot cas, haurà de saber cooptar sectors independentistes al marc constitucional i estatutari. Si ho sabut fer amb el podemisme, potser també ho sabrà fer amb ERC?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada