Guido Alfani, Michele Bolla i Walter Scheidel publicaven ahir a Nature Communications un article en el que comparaven la desigualtat de renda en l’Imperi Romà del 165 AD i en l’Imperi Xinès Han del 2 AD. Els posen com a exemples d’amples imperis territorials, l’aparició dels quals seria un desenvolupament recurrent en la història de la civilització humana. La capacitat d’aquests imperis d’extraure recursos dels súbdits i de redistribuir-los pot conduir a un fort augment de la desigualtat econòmica. Alfani et al. fa una estimació de la desigualtat imperial com a combinació de desigualtat interregional i intraregional. Conclouen que l’Imperi Han, en termes generals, fou més desigual i més extractiu que l’Imperi Romà. Ara bé, encara més extractiu hauria estat l’Imperi Asteca el 1492 AD. La desigualtat econòmica en un imperi augmentaria la tendència a la inestabilitat política i al col·lapse.
Una estàtua romana del Parc Arqueològic de la Vall dels Temples d’Agrigent
Imperi i desigualtat
Si el Manifest Comunista deia que tota la història humana és una història de lluita de classes, caldria pensar que, com més complexa és una societat humana major n’és la desigualtat. La institució estatal, amb la seva capacitat d’extraure recursos i de redistribuir-los, és un element important de creació de desigualtat. Això arribà a un màxim en els grans imperis territorials, ja que poden mobilitzar més recursos i redistribuir-los fins a un major nivell de desigualtat.
L’Imperi Han Xinès i l’Imperi Romà foren pràcticament coetanis en termes de sorgiment, desenvolupament i col·lapse final. Hom assum que l’apogeu de l’Imperi Han (vers l’any 2 AD) precedí el de l’Imperi Romà (vers l’any 165 AD). Segons Alfani et al., l’Imperi Han era més desigual que l’Imperi Romà, però cal comptar que la desigualtat variava considerablement de regió a regió. Encara més desigual i més extractiu hauria estat l’Imperi Asteca (amb apogeu en l’any 1492 AD). La desigualtat en l’Imperi Asteca hauria afavorit la rebel·lió d’alguns territoris, i que eventualment s’aliessin als espanyols d’Hernán Cortés.
L’alta desigualtat interna hauria estat un dels factors en la crisi patida per la dinastia Han en la primera dècada del segle I d.C. Durant aquesta crisi, l’Imperi Xinès tingué dificultats per afrontar pressions exògenes.
Alfani et al. són conscients que la relació entre desigualtat econòmica i inestabilitat política és matèria de debat no tan sols en l’àmbit de la història de les societats pretèrites, sinó també de les presents.
El context històric
Al principi de la nostra era, Euràsia acollia dos enormes imperis. Cadascun d’ells tenia una extensió de més de 4 milions de quilòmetres quadrats, i governava sobre una població de 60-70 milions de persones.
A l’Euràsia Occidental, l’Imperi Romà cobria bona part d’Europa, de l’Orient Mitjà i de l’Àfrica del Nord, de tal manera que la Mar Mediterrània rebia el nom llatí de Mare Nostrum.
A l’Euràsia Oriental l’Imperi Han ocupava bona part de l’actual Xina, a més de territoris dels actuals Vietnam, Corea, etc.
L’Imperi Han subsistí des de final del segle III a.C. fins al segle III d.C. L’Imperi Romà ho va fer des del segle I a.C. fins al segle V d.C.
La història de l’Imperi Han es pot dividir en dues fases:
- la fase Han Occidental (202 a.C. – 9 d.C), que és la que consideren Alfani et al.
- la fase Han Oriental (25-220 d.C.).
Les dues fases de la història Han serien separades per un període de crisi dinàstica, de guerra civil i de col·lapse estatal parcial.
En el cas de l’Imperi Romà el col·lapse del segle V d.C. es limità a la part occidental de l’imperi, ja que l’Imperi Romà d’Orient, amb capital a Constantinoble, encara hauria de perdurar, en mig de forces vicissituds, fins a mitjan segle XV d.C.
Tant l’Imperi Romà com l’Imperi Han disposaren d’una administració força desenvolupada, la qual ha cosa ha permès la pervivència d’informació històrica d’una qualitat relativament bona. És el cas dels censos, que recollien informació sobre la capacitat fiscal dels contribuents. També ho és la del propi sistema fiscal, que combinava no tan sols recaptadors sinó tota una col·lecció de funcionaris. Així l’Imperi Romà tindria una pressió fiscal del 5-7%. Bona part dels ingressos fiscals de l’Imperi Romà anaven a parar a Roma per finançar l’administració central de l’estat i consolidar el privilegi dels habitants de la Vrbs, ja que al capdavall l’Imperi Romà era alhora una Ciutat-Estat. Així era com es finançava a Roma el gra o el pa gratuïts per a centenars de milers de persones (panem et circenses).
Dins de l’Imperi Romà, Itàlia era exempta de la taxació directa de la terra. La pressió fiscal variava també en les altres províncies. Vora dos terços de la despesa pública anaven a la despesa militar, la qual cosa impactava favorablement en l’economia dels territoris que acollien legions i altres cossos auxiliars. La burocràcia romana era relativament limitada en nombre, i concentrada com hem vist a Roma.
El sistema fiscal Han era encara més centralitzat que el romà. La regió central resultava beneficiada per la redistribució a gran escala de gran. La fiscalitat es basava en l’impost de la terra i en l’impost personal. Val a dir que l’impost de la terra era uniforme en tot l’Imperi: 1/30 del rendiment presumible de la terra. Vora un 10% de la producció de l’Imperi Han anava als ingressos públics. Pel que fa a l’impost personal, tenia elements progressius, de forma que la població mercantil i urbana havia de pagar més que la població pagesa i rural.
En l’Imperi Romà, les autoritats imperials procuraven la cooptació de les elits provincials. Hom confiava que les elits locals procurarien la prosperitat de les comunitats respectives.
En l’Imperi Han, les autoritats centrals cercaven d’afeblir les elits locals políticament i econòmicament. Així les famílies més riques eren sovint forçades a traslladar-se a la regió de la capital.
L’Imperi Han, després de l’expansió territorial sota l’emperador Wu (141-87 a.C.), va viure un període relativament pacífic, amb una despesa militar relativament limitada. Això va fer possible el creixement de la burocràcia central a la província de Sili.
El nivell de renda
La documentació històrica permet fer estimacions del producte local, de la població total i del nivell de renda tant en l’Imperi Han com en l’Imperi Romà. La taxa d’urbanització seria un indicador del nivell de desenvolupament econòmic i de la renda per càpita.
En l’any 165 AD, l’Imperi Romà tindria una població total de 75 milions de persones, i una renda per càpita equivalent a 750 kg de blat (2,25 vegades el mínim de subsistència). El producte econòmic total seria de 21.500 milions de sestercis.
En l’any 2 AD, l’Imperi Han tindria una població total de 57,7 milions de persones, i una renda per capital 1,88 vegades el mínim de subsistència.
Les regions centrals eren relativament privilegiades. Roma tindria una renda per càpita 3,1 vegades el nivell de subsistència, i Sili 3,2 vegades. En l’Imperi Han cap altra regió s’acostava al nivell de Sili: algunes regions de la Plana Xinesa Nord arribarien a 2 vegades el nivell de subsistència. En l’Imperi Romà hi havia altres regions que superaven 2,5 vegades el nivell de subsistència: Àfrica Líbica, Egipte i Grècia.
Mentre l’exèrcit romà en el 165 d.C. constava de 130.000 oficials i 400.000 soldats, la burocràcia Han era menor però més centralitzada.
En l’Imperi Han l’1% més ric de la població rebia el 26% de la renda total. L’Imperi Romà, l’1% més ric rebia el 19% de la renda total. En l’Imperi Asteca del segle XV, l’1% més ric rebia el 42% de la renda total.
Lligams:
- A comparison of income inequality in the Roman and Chinese Han empires. Guido Alfani, Michele Bolla & Walter Scheidel. Nature Communications 16: 3248 (2025)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada