Astronomia: Ara fa dos anys, el 16 de juliol del 2024, a les 15:17:27,6UTC, un bòlid fou observat a plena llum del dia als estats de New York, New Jersey, Connecticut, Rhode Island, i Pennsylvania. A les 15:20 UTC, un gran meteorit impactà en el sostre d’una casa a Hillsborough, NJ, i fragments cobriren el llit i la catifa del dormitori principal. Ara, en un article a Science Advances, Peter Jenniskens et al. expliquen que es tracta d’una bretxa CM2 que conté clasts CM1 únics rics en aigua i sodi. El meteorit conté aminoàcids en abundància, així com altres substàncies orgàniques en salmorra. Fins ara no s’havia reportat la presència de salmorra en condrites carbonàcies CM (tipus Mighei). Sí que s’havia detectat en material carbonaci CI (tipus Ivuna) retornat en forma controlada dels asteroides Ryugu i Bennu, la presència de sodi mobilitzat per l’evaporació o congelació en salmorra. Jenniskens et al. pensen que aquesta fou una via d’entrada de matèria orgànica a la Terra primigènia.
El 16 de juliol del 2024 una bola de foc fou captada, entre d’altres localitats, des de Northford, CT (A). Un meteorit va impactar en un habitatge a Hillsborough (B i C), i se’n van poder recuperar fragments (D)
Asteroides i meteorits
L’asteroide o planeta nan Ceres presenta cràters amb àrees blanques brillants, dominades per carbonats sòdics. Hom pensa que són dipòsits evaporítics de fluids salobrosos sublimats originats d’una capa subsuperficial de glaç. És possible que aquesta capa també sigui present en altres asteroides més petits. És possible que en aquest context hagin tingut lloc reaccions de química orgànica de caràcter prebiòtic.
Missions de presa de mostres d’asteroides com Ryugu i Bennu han permès l’arribada controlada a la Terra de material. En condrites carbonàcies de tipus Ivuna s’han detectat seqüències evaporítiques.
Les col·leccions habituals de meteorits són de difícil utilització en aquests estudis perquè la meteorització terrestre pot haver afectar la precipitació de sals.
El meteorit de Hillsborough del 2024 no ha patit una meteorització terrestre descontrolada. Es relaciona directament amb el bòlid registrat el 16 de juliol del 2024, reportat per 60 observadors visuals a l’American Meteor Society. Del bòlid tenim imatges de dues estacions Allsky7, i d’una càmera de Wayne, NJ. Es pot reconstruir la trajectòria del bòlid, i de la pols generada a cada flamarada. El radar meteorològic de l’Aeroport de Newark captà els meteorits resultants. El boom sònic també ajuda a fer-hi un seguiment, i a calcular la massa inicial de l’impactador en 53 ± 6 kg.
A. Gordon, l’amo de la casa de Hillsborough, NJ sentí un fort soroll cap a les 15:20. Trobà un forat al sostre del dormitori principal, i material negre que cobria el llit i la catifa. Feia pudor a sofre. Tingué prou sang freda com per posar-s’hi guants i aplegar el material embolicat en paper d’alumini en gerres de vidre: en total recuperà 1,35 kg de material.
El meteorit de Hillsborough és la 22ª caiguda registrada d’un meteorit de tipus CM. És la 2ª de tipus CM1/2 (la primera, a Kolang, fou el 2020). A diferència de Kolang, aquest material fou preservat de la pluja i del sòl.
Es tracta d’un material extremadament friable. Això explica que l’electromicrografia d’escaneig el mostri com una bretxa fina: el clast continu més gran fa 5 mm. Entre la matriu de grans hi ha cristalls de dolomita i magnetita. El contingut en sodi és inusualment alt, especialment concentrat en les zones de fractura.
La majoria de carbonats del material és calcita. Hi ha abundància de pirrohita. La hidratació és considerable. La densitat del material és de 1.89 ± 0.01 g/cm3, de la qual cosa es dedueix que el meteoroide original feia uns 38 cm de diàmetre. La porositat del meteoroide seria alta, del 35%.
La geoquímica del material
Es va fer una anàlisi dels isòtops d’oxigen de sis fragments (de 3,8 a 7,4 mg). Els valors entren en el rang de les condrites CM.
El contingut baix de beril·li-10 i alumini-26 indicaria una exposició limitada a raigs còsmics. No hauria passat en el medi interplanetari més que 200.000 anys. Més llarg hauria estat el període d’exposició al vent solar quan era a la superfície del cos parental. Efectivament, es tractaria de bretxa regolítica que hauria passat en aquest estat entre 2,2 i 5,7 milions d’anys. Anteriorment hauria estat protegit per un camp magnètic de <~400 nT.
Matèria orgànica
El contingut de matèria orgànica mostra presència de nitrogen i sofre. El contingut alifàtic és relativament feble en relació al contingut aromàtic. Hi ha compostos oxigenats, que superen els compostos aromàtics policíclics no-oxigenats. S’hi detecta una barreja complexa d’aminoàcids alifàtics de fins a 11 àtoms de carboni. Hi ha presència d’àcid α-aminoisobutíric i d’isovalina racèmica.
La riquesa en sodi s’explicaria perquè el material entrà en contacte amb fluids salobrosos en el cos parental. Cal pensar que el cos parental experimentà una gran col·lisió generadora d’una família d’asteroides (com ara la família de 163 Erigone, la família Veritas o la família de 24 Themis). Fa 200.000 anys, un dels membres d’aquesta família ja hauria adquirit una òrbita propera a la Terra, i eventualment perdé un meteoroide de 53 kg arran d’un impacte.
Lligams:
- Meteor over New York City: Brines in a primitive CM asteroid. Peter Jenniskens, Michael E. Zolensky, Austin Gordon, Jamie Gordon, Mike Hankey, Elizabeth A. Silber, Miro Ronac Giannone, Jangmi Han, Loan Le, Marc D. Fries, Karen Ziegler, Queenie H. S. Chan, Diptimayee Behera, Jonathan S. Watson, Mark A. Sephton, James Brakeley, Bianka Munday, Yoko Kebukawa, Zack Gainsforth, Masanori Suzuki, Gregory A. Brennecka, Jan H. Render, Henner Busemann, Daniela Krietsch, Colin Maden, Kees C. Welten, Kunihiko Nishiizumi, Marc W. Caffee, Takahiro Hiroi, Stefan Ruchti, Philippe Schmitt-Kopplin, Jasmine Hetzog, Vincent Carré, Daniel P. Glavin, Jason P. Dworkin, Hannah L. McLain, Angel Mojarro, José Aponte, Denise Buckner, Nanako O. Ogawa, Yoshinori Takano, Naohiko Ohkouchi, Sonia M. Tikoo, Ji-In Jung, Eva M. Riveros, Jon M. Friedrich, Denton S. Ebel. Science Advances (2026).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada