Neuroimmunologia: La psicòloga cognitiva Nofar Mizrachi, l’immunòleg clínic Menachem Rottem i la neurofisiòloga Liron Rozenkrantz publicaven ahir a la revista Nature Human Behaviour un article sobre com l’atenció voluntària regula respostes immunes agudes en humans. Per atenció entenen el mecanisme del sistema nerviós central que prioritza i conforma la informació sensorial. És sabut que si distraiem una persona de pensar en una ferida això li pot reduir la percepció de dolor. Però en aquest exemple, l’atenció voluntària sembla una capacitat tan sols un grau superior a la nocicepció. Més avall quedarien els processos biològics subjacents al dolor. Mizrachi et al. han fet els seus experiments amb un model d’inflamació aguda de la pell. Els subjectes eren orientats cap a atendre les sensacions corporals o bé eren distrets. El primer tractament conduïa a una resposta immune més regulada. Això es constatava en un 90% dels participants, i de mitjana l’atenció voluntària conduïa a una resposta immunitària 1,5 vegades menor. Darrera d’aquesta diferència hi hauria una ruta sensorial, però també una activitat vagal parasimpàtica. La percepció té una conseqüència biològica que va més enllà de l’àmbit purament experiencial.
Mizrachi et al. mostren com una atenció voluntària o una distracció influeixen en el procés inflamatori cutani
L’atenció i la inflamació
L’atenció és un mecanisme cognitiu central que prioritza informació sensorial en el processament neural. Conforma l’activitat neural i modula la percepció sensorial. Això darrer inclou la propiocepció, la percepció del propi cos. Un aspecte de la propiocepció és la nocicepció, la percepció del dolor i la coïssor.
La nocicepció no tan sols regula el comportament ‘superior’ de l’organisme, sinó que també modula les respostes immunes ‘inferiors’. En models de rata i ratolí s’ha constatat que la disrupció de la nocicepció condueix a la desregulació immune. Experiments ben controlats en humans han corroborat que la distracció del dolor o de la coïssor condueix a una reducció de la desplaença. Mizrachi et al. temen que aquest efecte positiu comporti però una desregulació immune.
L’al·lostasi seria el control predictiu dels estats corporals interns per part de les funcions cognitives superiors. El cervell ajustaria l’activitat del sistema nerviós autònom, del sistema endocrí i del sistema immunitari. L’atenció no tan sols modularia la propiocepció sinó que també conformaria respostes reguladores més profundes. El sistema nerviós parasimpàtic té una acció reguladora ‘anti-inflamatòria’.
Mizrachi et al. volien estudiar directament en humans si l’atenció voluntària pot regular la inflamació aguda. La inflamació aguda és una resposta protectora fonamental per a contindre una lesió o inflamació. Podem considerar-la un mecanisme fisiològic ‘vegetatiu’, essencialment reflexiu o autònom, fora de la influència voluntària. Però tota activitat immune és acoblada a circuits neuronals, sensorials o autònoms.
Mizrachi et al. empren el test cutani estandarditzat d’histamina. Aquest és un model que indueix una reacció inflamatòria breu i ben caracteritzada en la pell. Mizrachi et al. veuen la pell com una interfície neuroimmune accessible, densament innervada per fibres sensorials i poblada per cèl·lules immunes. La resposta immunitària en aquest test apareix en minuts, fa un pic a 15-20 minuts, i es pot quantificar en termes d’inflor (edema) i rojor (eritema). Si l’activitat immune de l’individu és ben regulada, la resposta inflamatòria serà menor.
Mizrachi et al. aplicaven el test en dues condicions:
- els participants havien de romandre 20 minuts focalitzant l’atenció a les sensacions que tenien en el lloc de la punxada amb histamina. Són les condicions interoceptives.
- els participants havien de romandre 20 minuts focalitzant l’atenció a sensacions externes presentades en un pantalla. Són les condicions exteroceptives.
En cada experiment els individus passaven per les dues condicions seguint un ordre equilibrat. Així cada participant era control d’ell mateix.
Mizrachi et al. feren tres experiments:
- en el primer, l’atenció interna era contrastada amb una distracció basada en vídeo.
- en el segon, l’input visual era idèntic.
- en el tercer, es comprovava la senyalització sensorial.
L’atenció interna regula la resposta inflamatòria aguda
En l’experiment 1 participaren 37 persones. Quan es promovia l’atenció interna, es reduïa l’edema i l’eritema, en comparació a la distracció amb videoclips en el 90% dels subjectes. La distracció, de mitjana, conduïa a una inflamació un 50% superior.
La diferència ja apareix als 3 minuts de la punxada i es manté en els primers 20 minuts, i en la recuperació posterior. El 90% dels participants amb atenció interna ja anaven de baixada en la inflamació a 20 minuts, mentre que en els participants distrets això baixava al 46%.
La diferència era més clara en l’edema que en l’eritema.
La regulació atencional és independent d’atendre altres tasques
En el segon experiment participaren 20 subjectes. En aquest cas havien de seguir estímuls visuals en la pantalla i resoldre tasques. La diferència era que en l’interocepció havien de relacionar formes amb les sensacions en el lloc inflamat, i en l’exterocepció amb objectes de la vida real.
Les diferències atencionals es mantenien.
El rol dels sentits en la regulació atencional de la inflamació
En l’experiment 2, els subjectes sota distracció reportaven menys coïssor i cremor.
En l’experiment 3 participaren 17 subjectes. En aquesta ocasió el test de punxada amb histamina es combinava amb lidocaïna tòpica. La lidocaïna disminueix l’eritema però no afecta l’edema. La lidocaïna actua com a anestèsic local. En aquestes condicions l’efecte regulador de l’atenció sobre el sistema immune era afeblit però no abolit. Ara bé, en aquestes condicions la percepció de coïssor és igual en les dues condicions experimentals.
Altres variables indicaven que l’atenció voluntària s’associa a una major variabilitat de la freqüència cardíaca, la qual cosa suggereix la intervenció de l’activitat vagal (sistema nerviós autònom parasimpàtic). Aquesta activitat parasimpàtic es mantindria fins i tot amb l’administració de lidocaïna.
Podem extreure la conclusió que en cas de patir una petita lesió que cursarà amb una inflamació aguda, val més pensar-hi en el procés de guariment per tal que la resposta sigui mesurada i efectiva, malgrat que això comportarà que ens farà una mica més de mal. És allò de, si pica és senyal que es guareix. Ara bé, un analgèsic local no anul·larà l’efecte beneficiós de la introspecció.
Lligams:
- Voluntary attention regulates acute immune responses in humans. Nofar Mizrachi, Menachem Rottem & Liron Rozenkrantz. Nature Human Behaviour (2026).
