La llibertat d'expressió és una llibertat de primer ordre, en el sentit que és l'única que possibilita l'existència de comunicació entre els membres que integren una societat. Els casos recents d'Iu Forn i del Jyllands Posten ens fan reflexionar. En el primer cas, Iu Forn va ser víctima d'una denúncia per part de l'engranatge de l'estat espanyol, que se sentia aparentment ofès pel fer que Forn havia denunciat l'existència d'un ambient pre-colpista. En el segon cas, Jyllands Posten ha estat víctima d'amenaces per part del fonamentalisme jihadista. Les víctimes, en un cas i en l'altre, apareixen com a botxins. Quin dret pot tindre un estat espanyol ocupant a jutjar un periodista català sinó és el dret de les armes, el dret de l'article 8è de la constitució post-franquista? Quin dret pot tindre una comunitat religiosa aliena a Europa per jutjar un mitjà de comunicació europeu sinó és el dret de la ideologia que exhibeix pancartes que diuen "Islam will conquer Europe"? I, sí, és cert que l'Islam pot conquerir Europa, com Castella va conquerir Catalunya. Però també és cert que conquestes com aquestes van en perjudici de la humanitat en general, en destruir la creativitat en benefici del dogmatisme, en destruir la laboriositat pel parasitisme.
El Grup Ramon Barnils és afortunadament vacunat de l'autoodi que ha fet que molts europeus "d'esquerres" s'hagin expressat contra el Jyllands Posten. I no cal dir que també són vacunats de l'autoodi que va fer que molts catalans condemnessin els mots de Forn, alhora que, davant el soroll de sabres dels Mena, s'afanyaven a pactar estatutets amb els Zapatero.
Aquests dies aprenem moltíssim. Aprenem a veure la gran traïció que han comès els dirigents socialdemòcrates, democristians i liberal-conservadors europeus i nord-americans. Els mateixos dirigents que bombardegen Iraq, després fan el joc a l'eurofòbia. Els mateixos dirigents que denuncien qualsevol mostra d'antisemitisme, no gosen condemnar l'onada d'eurofòbia. El poble senzill d'Europa i de les terres d'Ultramar comença a lligar caps, però. Un exemple, senzillet. Per què Bono va perseguir judicialment Iu Forn per escriure quatre ratlles amb el seu estil desmanegat, mentre que no sols no condemna la crema de banderes espanyoles a les Quimbambes, sinó que a més es mostra comprensiu amb el fonamentalisme? Molt senzill: perquè Bono és ministre de defensa gràcies a aquella gentola.
- El Grup de Periodistes Ramon Barnils defensa el dret a la llibertat d'expressió davant la reacció integrista per la publicació d'una caricatura de Mahoma a Dinamarca.
- La justícia dóna la raó a Iu Forn i la denúncia de Bono queda arxivada.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada