diumenge, 5 de febrer de 2006

La qüestió del Jyllands Posten, prova del cotó

Proliferen en la xarxa campanyes de suport al poble danès i peticions en aquest mateix sentit. S'hi fa un gra massa? En part sí i en part no. És evident que les manifestacions escaigudes són preocupants, no tant perquè qüestionin la llibertat d'expressió com perquè mostren l'extensió del racisme anti-europeu. Un racisme alimentat, cal dir-ho, per foscos interessos, els mateixos interessos que han difós les famoses caricatures del Jyllands Posten. I no passaria res si les manifestacions eurofòbes es limitessin a ciutats exòtiques com El Cairo o Damasc. El problema és quan aquesta manifestacions tenen lloc 'a casa', a Brussel·les i a Aarhus, i compten amb el suport d'elements d'una "esquerra radical" que fa temps que ha girat l'esquena a la classe treballadora europea. El problema és quan la premsa 'mainstream' europea utilitza tot d'eufemisme per referir-se a les manifestacions "musulmanes" i aboca merda i més merda contra els ciutadans danesos que no volen demanar perdó (un 71%) dient-los poc menys que 'neo-nazis'.
Però quelcom es mou. Molts polítics 'mainstream' se separen dels dogmes de la correcció política (esperem que ara no caiguin en els dogmes del supremacisme blanc). Un sector d'Attacc, encapçalat per Bernard Cassen, ja ha trencat amb el paternalisme pseudo-islamofílic, que ha caracteritzat el moviment dels 'alterglobalitzadors' en els darrers vuit anys.
La qüestió de les caricatures fa de prova de cotó. Perquè allò que hi ha en joc no és la llibertat de premsa, ni el laïcisme. Allò que hi ha en joc és la dignitat dels pobles europeus, que demana urgentment que se separin dels estaments polítics i empresarials que ens han ficat en aquest malson amb l'únic objectiu d'abaratir la mà d'obra. Uns estaments que sí són els veritables racistes, perquè són ells els qui contribueixen a l'empobriment del malanomenat 'Tercer Món', i són ells els qui, a través dels interessos del deute extern o, directament, a través de les bombes, massacren pobles sencers.