diumenge, 19 de febrer de 2006

En la mort de Francesc Ferrer i Gironès

El polític i historiador Francesc Ferrer i Gironès (*Girona, 1935) ha tingut una influència indubtable en les noves generacions de patriotes catalans, sobretot per la documentació que ha fet de la dialèctica de repressió i resistència que ha marcat la història catalana dels darrers tres-cents anys. Ferrer ha contribuït a aclarir els aspectes lingüístics i jurídics d'aquesta dialèctica, que si bé no són els únics són també els més fàcils de percebre.

La notícia de la mort de Francesc Ferrer i Gironès, més malalt que no suposava el públic general de Girona i de tot Catalunya, sorprenia un a un, als manifestants d'ahir a Barcelona. En sentir una conversa perduda on el nom de Ferrer es pronunciava en passat, la incredulitat duia a pensar que hi havia una confusió. Però no era així.

A través de la premsa i, darrerament, de la seva pròpia bitàcola, parlava de coses que sovint donem per òbvies. Les institucions, el dret i la llengua propis, arrabassats per la força de la conquesta de les nacions veïnes, han sigut eixos fonamentals de la seva activitat, no únicament com a articulista, sinó també en la trajectòria política. Més que recerca original, el que calia fer-ne era difusió, i d'una forma entenedora. I no tan sols de la repressió del passat, sinó de les injustícies i de les hipocresies del present. En part gràcies a ell, cada vegada que algú censuri la migrada política lingüística de la Generalitat de Catalunya, li podrem respondre la llarga llista de mesures (ordres, decrets, lleis) que obliguen a l'ús del castellà en el marc legal espanyol.

En un dels seus darrers textos identificava la "unitat d'agressió" que constitueixen les polítiques desnacionalitzadores, tant si afecten l'àmbit jurídic com el polític, el lingüístic, l'econòmic, etc:

Una altra reflexió que no podem oblidar es que el tema de la llengua catalana el fan servir de forma recurrent i concurrent. A la vista del que sabem de la historia de la persecució política de la llengua catalana, podem afirmar que en general els polítics espanyols, un cop han maldat contra el poder polític català, han pugnat contra els recursos financers dels catalans, es dediquen tot seguit, a menystenir, insultar, blasmar, i perseguir a la llengua catalana.