divendres, 9 de febrer de 2007

Campanya de suport a Oleguer Presas

La decisió de l'empresa elxana Kelme de suspendre el contracte publicitari que tenia amb el jugador sabadellenc no es deu a res més que a una repressàlia contra l'article que va publicar al setmanari La Directa. Més que el contingut global de l'article allò que ha molestat són els dos thoughtcrime comesos per Oleguer: dubtar d'un sistema legal que "construeix" delictes per tenir empresonats els seus enemics i dubtar de l'estat de dret en general en base a una comparativa ben concreta de casos i casos.

Però encara més eloqüent que l'atitud (esperable) de Kelme, és la tebior amb la qual els suposats independentistes Joan Laporta i Josep-Lluís Carod-Rovira hi han reaccionat. Contrasta amb els milers d'adhesions que en poques hores ha rebut una campanya digital impulsada per Vicent Partal. Unes adhesions que saben que la llibertat d'expressió és la primera llibertat de totes perquè sense ella ni tan sols podem protestar pels greuges que ens fan en qualsevol àmbit de la vida. Es pot discutir que Kelme dediqui els beneficis que extreu als seus treballadors a campanyes publicitàries de dubtós impacte i d'enorme quantia. Però si Kelme pagava Oleguer era perquè Oleguer els hi donava la imatge autòctona, juvenil i contestatària que necessitaven pel seu mercat bàsic.

D'altra banda, cal assenyalar, sense discutir el suport que cal donar a qualsevol figura mediàtica catalana que sigui difamada pel simple fet d'actuar com a català, que hi ha un intens perill de basquització (i espanyolització) en tot aquest discurs que recentment hem hagut de patir sobre el malanomenat "procés de pau basc". Presentar-lo com a procés de pau és fer el joc a Zapatero, és fer el joc a l'espanyolisme liquidador i és substituir la qüestió nacional catalana (que hauria de ser la nostra prioritat) per aventures pseudo-internacionalistes.