L'article d'Oleguer Presas, publicat simultàniament a Setmanari la Directa, Vilaweb i Berria ofereix unes dades interessants sobre el suposat estat de dret espanyol, més espanyol que de dret.
El més destacable és la comparació que fa entre el tractament del dimonitzat Iñaki de Juana Chaos i el dispensat als responsables de l'assassinat de Lasa i Zabala, de l'organització dels GAL, dels pelotassos del tardo-felipisme, de maltractaments i tortutes amb flaire racista fetes amb uniformes policials, etc., etc., etc.
Però també cal destacar un altre fenomen: l'ús del "delicte d'opinió" a les democràcies espanyola i francesa. El ministre del ram, per exemple, ja va declarar que "el govern construirà noves imputacions per evitar excarceracions" com la de Juana. No hi ha dubte que d'ençà que arribaren al poder (i tots sabem com van arribar) el govern Zapatero i els seus àdlaters policials i judicials no han descansat en la tasca de construir acusacions basades en delictes d'opinió, equiparats de vegades amb "amenaces terroristes", d'altres amb "apologia del genocidi" i tot el que es vulguin imaginar o, pitjor encara, fabricar. Oleguer recorda el cas de Pepe Rubianes o el de Egunkaria. A l'estat francès també passa: el procés de Charlie Hebdo sota el pretext d'insultar l'islam no és més que una prova de força del bloc Sarkozy-Royal per saber si ja ha arribat l'hora d'imposar una "policia del pensament" als ciutadans de l'Hexàgon.
L'estat de dret és una aparença. I quan la realitat trontolla, les aparences s'ensorren. Des de Madrid i des de París cada dia que passa es fa un pas cap a l'abisme: Catalunya haurà de deslliurar-se d'aquesta llosa si vol continuar parlant clar i català.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada