En el decurs d'aquesta setmana hem sentit Carod-Rovira, flamant vice-president del govern Montilla, dir que si el Tribunal Constitucional (espanyol) modifica parts substancials de l'Estatut de (el Principat de) Catalunya, a Catalunya ja no li quedarà més via que la via sobiranista.
Rebobinem. No havíem sentit Carod, quan era flamant ex-conseller en cap, dir que si el Congrés espanyol retallava una coma d'allò redactat i aprovat al Parlament de Catalunya, no quedaria més via que la via sobiranista? I potser encara abans, no havíem sentit Carod dir que si el nou Estatut no recollia el dret d'autodeterminació, no quedaria més via que la via sobiranista? I potser encara abans...
Els ultimàtums són una cosa seriosa. El Gotterdamerung, el Ragnarok, la Segona Vinguda de Crist o el Big Rip només tindran lloc una vegada. Canviar la data de la fi del món cada quinze dies com feien els adventistes del segle XIX desmoralitza.
Però hi ha qui no es desmoralitza mai. Si a Carod se li veu massa el llautó ja tenen preparat el recanvi, un Carretero que farà exactament el mateix que el seu predecessor: cercar una majoria kautskiana en un oceà com més va més descatalanitzat. Potser és que no s'hi pot fer res més. Però llavors ho haurien d'advertir i tancar tots plegats la paradeta. Per vacances, és clar, que l'esperit català no mor mai i sobreviu als seus il·lusos soterradors.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada