Com que aspirem a conservar una "disponibilitat permanent" d'esperit cal que ens esforcem per ser persones d'escasses conviccions. I per començar, cal combatre les conviccions segons les quals “no-hi-ha-alternativa-al-millor-dels-móns-possibles-que-és-casualment-aquest”
dijous, 17 d’abril del 2008
Arguments jurídics per dir-ne català ('Català, per què?', Alfons i Francesc Esteve, 3i4, València, 2008)
Com una mena de catecisme en 66 mots, els germans xativins Alfons i Francesc Esteve, recullen la legislació i les sentències judicials pertinents sobre l'ús del glotònim català al País Valencià. D'entrada els autors ja ens aclareixen que tracten la qüestió des de l'estricte punt de vista de l'oficialitat i de la legalitat. És sovint des d'aquest punt de vista que hom justifica l'exclusivitat de la denominació de valencià, llengua valenciana o idioma valencià per designar la llengua catalana parlada a les comarques valencianes. Aquesta exclusivitat crea problemes pel fet que la romanística internacional, si més no des de Meyer Lubke, utilitza el nom català per designar les formes lingüístiques occitano-romàniques de Salses a Guardamar, i de Fraga a Maó i l'Alguer. Doncs bé, els germans Esteve mostren com d'acord amb el marc legal vigent no tenen cap raó d'ésser les maniobres impugnatòries a l'ús de les denominacions de "català" o "llengua catalana" en l'àmbit valencià, des dels cursos de llengua fins als usos lingüístics de les universitats. I ho mostren amb una finalitat: aconseguir la normalitat social de la nostra llengua.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
1 comentari:
Dídac, m’ha agradat la trencadora presentació que fas del teu blog, i també el poc que he llegit. T’aniré seguint. També t’he enllaçat agafant les dades del teu perfil; si hi vols sortir d’una altra manera només m’ho has de dir.
Publica un comentari a l'entrada