Poques dates congrien tants aniversaris com el vint-i-cinc d'abril. L'any passat commemoràvem els 300 anys de la Batalla d'Almansa. El vint-i-cinc d'abril també és Sant Marc, amb la qual cosa és una de les onomàstiques més celebrades de la Catalunya contemporània, a un nivell que, en les joves generacions, gairebé supera als tradicionals Joseps i Joans, i als noms de moda de generacions passades: els Miquels del Sis-Cents i Set-Cents, i els Jordis dels Nou-Cents. Qui tingui ganes de celebrar-ho que pensi que en un vint-i-cinc d'abril va nèixer un Sant Lluís, l'únic cap d'estat francès canonitzat de totes totes per l'església (al nostre pobre Sant Carlemany el davallaren dels altars).
El 25 d'abril també és una jornada d'alliberaments. Ho és a Itàlia, en commemoració de la derrota feixista del 1945, i del moviment partisà. També ho és a Portugal, amb la revolució dels clavells del 1974. Molts veterans d'una i altra contesa hauran hagut de dir allò de "no és això companys, no és això".
1 comentari:
No tinc gaire ganes de festejar Sant Lluís, i tinc bones raons. Per a mi el 25 d'abril és la festa de la revolució pacífica, la dels clavells! Una festa per la democracia. Bon cap de setmana, Didac!!!
Publica un comentari a l'entrada