El juliol del 1834, a Darmstadt (la ciutat on és soterrat el nostre príncep Jordi), va veure la llum el “Hessisches Landbote” (“El missatger de la terra hessiana”), sota l’impuls de Georg Büchner. Amb motiu del 175è aniversari d’aquesta publicació, des de Gießen i d’altres poblacions de Hesse (Alemanya Central), s’han fet un seguit d’activitats (a la fotografia, l’actor Rudi Knauss, el tenor Michael Brauer, el pianista Johannes Becker i l’historiador Peter Schlagetter-Bayertz, protagonistes d’una “Lesung Mit Musik” sobre la trajectòria vital i revolucionària de Georg Büchner). Georg Büchner és sobretot conegut per la seva obra dramatúrgica, carregada de denúncia social i política, de la qual són exemples destacats “Danton’s Tod” o “Woyzeck” (duta al cinema, en la tercera col•laboració entre Werner Herzog i Klaus Kinski, el 1979). Però Büchner també té una carrera científica i acadèmica, format en part a Gießen, que coronarà, ja pocs abans de la mort, amb la tesi doctoral, defensada a Straßburg, sobre el sistema nerviós del barb (Cyprinus barbus). A primera vista, Büchner és un “radical” més, entre tants radicals que abunden en els diferents i nombrosos principats alemanys post-napoleònics, que amb “Hessisches Landbote” fa una contribució més a la també nombrosa literatura revolucionària anterior al fet pròpiament revolucionari de març de 1848. Però en els seus opuscles i en els seus drames (i particularment en els diàlegs entre Robespierre i Danton a “Danton’s Tod”), Büchner transcendeix la figura del romàntic liberal i, alhora que és implacable contra les fonts d’opressió dels règims reaccionaris (“Justiz – Militär – Fürsten”) no defuig la visió de l’enorme tasca que tenia davant el moviment democràtic i dels riscos que fins i tot el seu èxit podia deparar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada